València estava engalanada. Les façanes lluïen els colors de la Santa Seu, els peregrins vestien amb religiositat la indumentària específica de l'esdeveniment i el jardí del Túria s'havia convertit en un autèntic altar a l'aire lliure. La capital del País Valencià, malgrat registrar dies abans un tràgic sinistre que va posar fi a la vida de 47 persones a causa de les deficiències de la infraestructura, rebia il·lusionada i amb passió l'arribada del representant de Déu a la terra. En aquella jornada de juliol de 2006, en plena època de la bombolla immobiliària i d'exaltació de la ciutat com a façana dels grans esdeveniments, el PP experimentava una glòria política que lustres més tard es transformaria en un autèntic calvari judicial.
A l'ombra d'aquell gran esdeveniment, va restar-hi Juan Cotino, qui dirigia la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Persona de confiança del president valencià, el devot i conservador Francisco Camps, i membre de l'Opus Dei, havia sigut l'encarregat d'organitzar una cita marcada en roig al calendari de milers de feligresos i al palau de la Generalitat Valenciana. Un paper predominant en la confecció del cap de setmana papal que mostrava la influència del confessor, mentor i assessor personal de Camps, del representant de l'aleshores totpoderosa ala cristiana dels populars valencians, d'aquella figura connectada amb les altes esferes de l'Estat.
La visita del papa Benet XVI a València l'any 2006, però, també va reflectir l'altra cara de la biografia de Cotino, la peça complementària que explica la seua llarga carrera política: els negocis. Tot i que en aquell muntatge no va intervenir el conglomerat empresarial de la seua família, sí que hauria incomplit, segons la policia espanyola, un dels manaments recollits a la taula entregada pel santíssim a Moisès. Anticorrupció, no debades, apuntava que l'exdirigent de la formació de la gavina hauria rebut suposadament un abric de 375 euros de la trama Gürtel, la qual va beneficiar-se del contracte de la megafonia i el muntatge de les pantalles per retransmetre l'esdeveniment.
Amb Fiscalia demanant 11 anys de presó pels suposats delictes de suborn, frau a l'administració, malversació i prevaricació, l'exconseller va seure el mes passat al banc dels acusats de l'Audiència Nacional. «Si el coronavirus em deixa, ací estarem», va afirmar com a últimes paraules davant de la sala. Una frase malauradament premonitòria: Cotino faltava aquest dilluns després de quasi un mes ingressat a causa de la Covid-19. L'adéu a la vida terrenal d'un polític profundament catòlic que va caracteritzar-se per la seua influència sobre diferents àmbits, per un currículum tacat pels negocis familiars i per les seues presumptes implicacions a diverses causes de corrupció. Viatgem per aquest univers de contactes i d'aventures empresarials al caliu de l'administració pública.
Totpoderós
L'adveniment del pontífex al cap i casal fou, precisament, una de les grans exhibicions d'influència de l'aleshores dirigent conservador. La Fundació V Trobada de les Famílies, una entitat conformada per l'arquebisbat de València i les diferents administracions locals, provincials i autonòmiques, estava farcida de persones lligades a Cotino, com ara l'expresident de l'Institut Valencià de Finances, Enrique Pérez Boada. Ambdós formaven part de l'Opus Dei (com també el secretari de l'arquebisbat present a la fundació Antonio Corbí) i de l'ala cristiana del PP. Aquest sector, junt amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, foren els grans suports de Camps, qui va conèixer Cotino al consistori de la capital valenciana. La convivència a Madrid quan Camps era diputat al Congrés i Cotino director general de la policia va forjar una amistat de ferro. El numerari era un més de la seua família. No debades, va ser l'encarregat de dur en cotxe a Camps a la seua primera vista oral pel judici de la peça deslligada de manera polèmica de la resta del cas Gürtel.
Com a un dels lloctinents del dirigent conservador, Boada va ostentar fugaçment la responsabilitat d'administrador únic de Shanwick Agr Comunicacion SL. Tal com va desvelar EL TEMPS, aquesta firma estava controlada per una de les societats insígnia de l'entramat empresarial dels Cotino: Alqueria Dolores, la qual rebia el nom de la finca particular de la nissaga i acumulava un currículum amb nombroses taques per la seua participació en l'Operació Erial i per una transferència sospitosa de la Banca Privada d'Andorra. La firma controlada pels Cotino ocupa actualment la vicepresidència 13TV, la televisió impulsada per la Conferència Episcopal Espanyola. El representant de l'empresa dels Cotino al canal ultraconservador és l'advocat José María Mas Millet, vinculat a l'Opus Dei a través de la seua dona. Mas Millet, al seu torn, ha exercit de lletrat del bisbe Esteban Escudero, investigat per les irregularitats en la visita de Benet XVI a València.
D'aquell esdeveniment, el grup Trasgos va obtenir 1.400.160 euros, segons va publicar El Mundo. Aquesta agència de comunicació amb diverses societats estava encapçalada pels empresaris Antonio Puig, qui va actuar d'assessor en la visita del pontífex i havia fet treballs per a les institucions catòliques valencianes, i Vicente Peris, els quals tenien una estreta relació amb el sector catòlic del PP. De fet, Boada va gaudir d'un seient al consell d'administració de Trasgos. El grup va percebre 2,7 milions d'euros durant el mandat de Rita Barberà a l'Ajuntament de València quan la firma, segons la Guàrdia Civil, va servir per canalitzar les donacions irregulars de constructores a la campanya electoral de les municipals del 2011. Tal com va comptabilitzar EL TEMPS, els donants van rebre entre 2010 i 2012 contractes per valor de quasi 60 milions d'euros.
«Era l'empresa de capçalera de Cotino i d'alguns dels seus regidors», va expressar en una compareixença a les Corts Valencianes, Álvaro Pérez, comercial de la trama Gürtel al País Valencià. Segons va contar aquest setmanari, la conselleria de Benestar Social encapçalada per Cotino va atorgar 171.775 al grup de comunicació en dos contractes firmats en 2008 i 2009. La primera adjudicació, relativa a la campanya de publicitat «les empreses sàvies», fou firmada per Mariano Vivancos, aleshores sotssecretari del departament, integrant del sector cristià i actualment gerent de la patronal de la concertada.
Vivancos, de fet, va assessorar durant la passada legislatura un altre membre destacat de la branca catòlica dels populars valencians: Miquel Domínguez, qui va ser regidor de l'Ajuntament de València i diputat a les Corts Valencianes. Domínguez va adjudicar treballs per un import de mig milió d'euros al Grup Trasgos durant la seua etapa al consistori, així com va estar esquitxat per l'Operació Púnica. El germà de Domínguez, Vicente Domínguez, va exercir de secretari del consell d'administració de la constructora Cyes, involucrada en el presumpte dopatge electoral del PP durant els comicis valencians de 2007 i espanyols del 2008. La promotora va tenir com a socis inicials, entre altres empresaris, la família Cotino.
Per la finca de la nissaga, va romandre el capitost de l'Operació Púnica, l'empresari Alejandro de Pedro, qui va fer treballs de reputació a la xarxa per a l'exconseller. Les trobades amb paella com a complement gastronòmic al refugi de la família a Xirivella, una població de l'Horta a tocar de València, era una autèntica demostració de la capacitat de convocatòria del també exvicepresident tercer i expresident de les Corts Valencianes. No debades, hi passaren dirigents del PP, representants de Noves Generacions, periodistes, membres dels sindicats universitaris de la dreta valenciana i de la Fundació Vives, el grup de pensament impulsat per la facció catòlica dels populars. Aquesta entitat va tenir patrons com ara l'empresari Ramon Congost, imputat pel suposat frau en l'edificació d'unes noves instal·lacions de l'Institut Tecnològic de la Construcció en Novelda (Vinalopó Mitjà), i va realitzar diversos negocis immobiliaris al barri del Carme, a València.
La fundació, a més, va servir de pedrera de dirigents conservadors com ara la portaveu dels populars a l'Ajuntament de València, Maria José Català, o l'alcalde d'Alfafar (Horta), Juan Ramon Adsuara, tot i que més tard van desvincular-se del sector catòlic. Com a professor d'aquell grup de pensament, hi havia l'expresident de la Diputació d'Alacant i actualment parlamentari al Congrés, César Sánchez. Segons La Vanguardia, l'antic baró de les comarques meridionals va donar suport en les passades primàries del PP a l'exministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, per indicació de Cotino. En aquell article, s'indica que l'exconseller encara conservava certa influència sobre diferents quadres populars, malgrat que la seua implicació en nombrosos escàndols l'havia apartat de la primera línia política.
La imputació a la trama Gürtel va suposar, precisament, la caiguda política de l'arcàngel popular. Cotino va abandonar aleshores la presidència de les Corts Valencianes, des d'on va deixar episodis menyspreables com quan va expressar a Mònica Oltra, actualment vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i en aquell moment cara visible de Compromís a l'oposició, que no coneixia al seu pare. L'exconseller va protagonitzar altres episodis marcats per la ignomínia, com quan va intentar comprar el silenci de les víctimes de l'accident de metro del 2006.
Tentacles policials
A les beceroles de l'esclat de la xarxa corrupta encapçalada per Francisco Correa, Cotino va tenir contacte amb un personatge tenebrós de les clavegueres policials espanyoles: el comissari José Manuel Villarejo. Segons es després d'una conversa amb De Cospedal, Villarejo va avisar Cotino d'un registre de la policia espanyola que afectava el seu nebot, Vicente Cotino, investigat per les donacions irregulars entregades al PP valencià. Condemnat per frau fiscal, el nebot va declarar-se culpable de dopar il·legalment amb 150.684 euros els populars del País Valencià. Juan Cotino, al seu torn, va aportar 200.000 euros en 2004 a la comptabilitat paral·lela estatal dels conservadors.
L'avís de Villarejo, tanmateix, no va ser casual. Cotino va acumular força contactes entre les forces de seguretat a conseqüència d'ostentar la condició de regidor de Policia Local de València, director general de la Policia espanyola entre 1996 i 2002, i delegat del Govern espanyol al País Valencià. Tal com va retratar aquest setmanari, l'actual sotsdelegat del Govern espanyol, l'agent municipal Roberto González Cachorro, o el seu antecessor, José Vicente Herrera, són alguns dels tentacles que conservava al cos local. Herrera, fins i tot, va fer carrera del bracet del referent de l'ala cristiana del PP valencià: va assessorar-lo a la direcció general de policial i va exercir de cap de seguretat durant la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006.
L'ascens a la política estatal va donar-se gràcies a l'arribada l'any 1996 d'un vell conegut de Cotino com a responsable del ministeri d'Interior, l'ultraconservador i actualment activista antiavortista Jaime Mayor Oreja. Ambdós havien coincidit al Partit Demòcrata Popular, una formació d'inspiració democratacristiana que va néixer com a escissió d'una Unió de Centre Democràtic (UCD) en plena desintegració i que posteriorment quedaria absorbida pel PP. També va compartir militància aleshores amb Vicente Martínez Pujalte, qui després s'allotjaria al seu pis durant una temporada, i José Manuel Margallo, valencià d'adopció, exministre d'Exteriors i antic assessor d'Asedes Capital, matriu del conglomerat empresarial de la nissaga Cotino.
Tot i haver abandonat el ministeri d'Interior feia una dècada, l'ombra de l'exdirigent popular va renàixer amb el nomenament l'any 2016 del comissari José Javier Casuante com a cap de la policia espanyola al País Valencià, qui va ser destituït l'any 2019. «Apareix en els cercles més pròxims de Serafin Castellano, exdelegat del Govern espanyol i de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes», va criticar el senador de Compromís, Carles Mulet. «A la policia nacional i a la policia autonòmica, conserva diversos contactes», s'apuntava habitualment als cercles policials.
La figura de l'exvicepresident tercer valencià encara revifaria dos anys més tard. Segons va destapar eldiario.es, Cotino va ser convidat a la presentació del llibre Ètica policial i ciutadania, la qual va tenir lloc en instal·lacions policials, mentre estava doblement imputat. La invitació va cursar-la l'aleshores sotsdirector del Gabinet Tècnic de la Policia, José Manuel Pérez, qui va ser destituït per Interior. Cotino estava acompanyat a la taula per un altre alt càrrec policial: Pillar Allué, sotsdirectora de Recursos Humans i Formació. «[L'exconseller] ha sigut una persona clau en les seues carreres professionals», indicaven fonts policials a El País.
Al caliu dels diners públics
Abans d'endinsar-se al món de la política, Cotino va iniciar-se en l'activisme agrícola. Com a dirigent de la Cambra Agrària Local, va alienar-se amb Vicente Hernández per fundar l'any 1975 la conservadora Associació Valenciana d'Agricultors, la qual rebria sucoses subvencions públiques durant les dues dècades de governs dretans a la Generalitat Valenciana. Mentre el futur factòtum dels populars engegava la seua curta carrera a l'associacionisme civil, els seus germans van encarregar-se de les empreses creades pel seu pare, les quals es dedicaven al moviment de terres. L'accés de Cotino a les institucions, amb el seu primer càrrec com a regidor de la UCD a Xirivella, va coincidir amb la progressiva expansió dels negocis de la nissaga. D'ostentar un parell de companyies, la família va passar a controlar un autèntic hòlding empresarial. Sedesa seria el vaixell insígnia.
Aquest empori econòmic, que va beneficiar-se d'expropiacions com ara les executades per construir el Parc de Capçalera de València als anys 90, va participar en les obres del parc temàtic de Terra Mítica, l'Oceanogràfic, el passeig marítim de la capital valenciana, diversos trams d'AVE o d'instal·lacions portuàries al cap i casal. Segons un informe de l'agència de detectius Método 3, el conglomerat dels Cotino va pescar 830 milions d'euros en contractes de la Generalitat Valenciana entre 1998 i 2009. «Més de 25 vegades, l'empresa vinculada al vicepresident [referint-se a Cotino, que va ocupar el càrrec de vicepresident tercer en el període 2007-2011] ha estat triada en solitari per executar projectes per un muntant superior a 90 milions d'euros», assenyalava el document.
Un dels grans negocis que va obtenir el hòlding de l'administració popular foren les residències de la tercera edat. La família va participar a través de la firma Gerocentros del Mediterráneo, la qual comptava en l'accionariat amb tots els reis valencians de la rajola. Rebatejada com Savia, la mercantil quedaria en mans de la nissaga del dirigent polític i d'Enrique Ortiz, cap de la trama Brugal involucrat en diversos escàndols de corrupció i finançador confés del PP.
Si el model instaurat per l'aleshores responsable de Benestar Social i posteriorment condemnat per desviar diners dels més necessitats, Rafael Blasco, va proporcionar una part sucosa del negoci de les residències a Savia, l'arribada de Cotino a la conselleria fou una benedicció per a la companyia participada pel seu nebot. El numerari de l'Opus Dei, de fet, va ampliar les places concertades per l'administració i durant diverses vegades va apujar-ne el preu que pagava el Consell. Aquestes mesures, entre altres, van elevar en 29 milions d'euros la facturació de Savia, segons les conclusions de la comissió d'investigació que van realitzar les Corts Valencianes sobre l'assumpte. Amb tot, i tal com recollien les converses enregistrades per la policia espanyola en el marc del cas Brugal, Ortiz i Vicente Cotino van pressionar al Consell per obtenir més beneficis. A les gravacions, a més, s'il·lustra la suposada influència de Juan Cotino en els negocis familiars.
Una implicació que, d'acord amb els diferents informes de la Guàrdia Civil, l'exconseller va tenir a l'hora d'aconseguir que el govern del popular Eduardo Zaplana, al qual s'enfrontaria orgànicament més tard, adjudicara una concessió de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i una zona del Pla Eòlic al conglomerat empresarial de la família. Segons l'agenda de l'aleshores cap del consell, Cotino va reunir-se diverses vegades durant Zaplana durant el procés de licitació de la ITV. Al seu torn, estava a l'aguait i plenament informat de la contractació dels diferents plans eòlics, tot i ocupar aleshores la direcció general de la policia espanyola. Encara més, va transportar 640.000 en metàl·lic de la trama a Luxemburg quan comandava el Cos Nacional de Policia
En el marc d'aquesta xarxa corrupta, el hòlding familiar dels Cotino va obtenir uns guanys de 86 milions d'euros després de vendre les participacions de les mercantils que havia creat per rebre unes adjudicacions presumptament manipulades. D'aquests diners, l'expresident de les Corts Valencianes n'hauria obtingut una comissió d'11,3 milions d'euros. L'abonament va canalitzar-se a través de la venda l'any 2007 de les seues participacions en Asedes Capital, matriu del grup Sedesa. La firma, tal com assenyala la Guàrdia Civil, «ha participat tant directament com indirecta en un significatiu nombre de societats, algunes de les quals amb intervenció directa d'adjudicacions públiques de la Generalitat Valenciana, com ara la ITV i el Pla Eòlic».
El conglomerat de la nissaga de Xirivella acabaria a l'ull mediàtic en altres assumptes com ara la llista de morosos de l'Agència Tributària, els crèdits atorgats per Bankia -amb menció especial als negocis fallits a Hongria-, la polèmica gestió d'abocadors a Villena (Alt Vinalopó) o per la participació de Vicente Cotino en l'empresa pantalla sobre la qual va pivotar el presumpte frau de la Fórmula 1. La família també estaria relacionada amb les irregularitats detectades en l'explotació de pedreres, com ara a Corbera (Ribera Alta), tal com va destapar detalladament EL TEMPS. Tota una biografia marcada pels negocis familiars i per la influència als cercles de poder.