Corrupció

Els empresaris de Gürtel, o com dopar il·legalment el PP estalviant-se la presó

L'Audiència Nacional ha acreditat aquest dilluns que el PP de Francisco Camps va finançar amb diners negres les campanyes electorals del 2007 i del 2008. Per aquests fets, l'exsecretari general del PPCV i ara col·laborador de la Fiscalia, Ricardo Costa, ha estat condemnat a quatre anys de presó. Tanmateix, els constructors que van dopar il·legalment els populars s'han estalviat la presó amb unes multes inferiors al volum de negoci que controlen les seues empreses i als contractes que van obtenir durant aquella època.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cándido Herrero, un càntabre que exercia de comptable d'Orange Market, encara recordava les jornades maratonianes de maig. La firma havia organitzat la campanya del PP a les eleccions valencianes del 2007. Uns actes electorals que havien servit perquè Francisco Camps repetira com a president de la Generalitat Valenciana. Mesos més tard d'aquells dies, però, Herrero ordenava tota la facturació de la mercantil, precisament, sobre aquests treballs. «Hola Pablo [en referència a Pablo Crespo, número dos de la societat]. T'envie la primera factura. Segons vaja fent-les, te les rebote. Factura de 23.000 euros a pagar per Facsa per diversos conceptes. Recordar que OM [en referència a Orange Market] mai ha fet cap treball per a Facsa», escrivia un 7 d'agost de 2007.

Aquest correu és només una de les diverses proves que aporta el jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrrubia per acreditar el finançament il·legal del PP de Camps durant les campanyes del 2007 i 2008. Segons la sentència d'una de les peces de la branca valenciana del cas Gürtel, que s'ha fet pública aquest dilluns, «el grup polític, actuant en nom i per al Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) i amb l'objectiu d'aconseguir finançament per damunt del límit legal establert, va contractar la societat del Grup Correa Orange Market SL perquè aquesta realitzara actes i serveis de campanya de tot tipus. Però en compte de pagar el PPCV a Orange Market, va procurar que aquestes despeses electorals foren satisfetes per una sèrie d'empresaris que, a més, eren adjudicataris d'obres, serveis o subministraments concedits per l'Administració regional i/o local». Entre els esdeveniments pagats en B, segons la interlocutòria, hi ha un acte electoral de l'any 2007 que va servir per encimbellar Isabel Bonig, actual líder del PPCV, a l'alcaldia de la Vall d'Uixó (Plana Baixa).

D'aquesta manera, Orange Market va interposar-se «com una mercantil pantalla» que permetia canalitzar les aportacions dels empresaris al PPCV. I que, al seu torn, obtenien contractes de l'administració valenciana governada pels populars. Com també ho feia, d'altra banda, la mateixa Orange Market. Per aquests fets, l'Audiència Nacional ha condemnat a 5 anys i 3 mesos de presó Francisco Correa, capitost de la trama. A Pablo Crespo, exsecretari d'organització del PP gallec i número dos del Grup Correa, el tribunal li ha imposat una pena de cinc anys entre reixes i a Álvaro Pérez El Bigotes, representant d'Orange Market a València, sis anys i nou mesos de presó, tot i que els tres han confessat davant la justícia.

Amb la interlocutòria apuntant la responsabilitat de Camps i de l'exvicepresident Victor Campos en la trama (sense cap conseqüència penal en aquesta peça), Ricardo Costa, exsecretari general del PP de Camps i col·laborador de la justícia a partir del judici, ha sigut condemnat a quatres anys de presó. L'exvicesecretari de la formació popular, David Serra, passarà, en cas que el Tribunal Suprem ratifique la condemna, tres anys i vuit mesos entre reixes. L'exnúmero dos del Govern valencià, Vicente Rambla, ha estat absolt per falta de proves.

Tot i que les aportacions dels empresaris per dopar amb diners negres el PP són considerades com un «suborn en diferit», l'Audiència Nacional ha estalviat la presó als nou donants. La seua confessió dels fets, abans de celebrar-se el judici, ha evitat que el nebot de l'exdirigent popular Juan Cotino i implicat a diverses causes de corrupció, Vicente Cotino (Sedesa); el capitost de Brugal Enrique Ortiz; el directiu del grup empresarial d'Ortiz Juan Francisco Bevià; el constructor Gabriel Batalla; el propietari del monopoli de l'aigua a les comarques de Castelló, Enrique Gimeno (Facsa); els germans propietaris de Piaf Antonio Pons i Alejandro Pons; i els consellers del Grup Vallalba Rafael Martínez i Tomàs Martínez entren a la garjola. Només han hagut d'abonar una multa d'1,2 milions d'euros entre tots.

A la dreta, Enrique Gimeno, propietari de Facsa, l'empresa que contra el 90% del negoci d'aigua a les comarques del nord del País Valencià| Facsa

La interlocutòria, tot i absoldre els constructors, recull els pagaments que van fer al PP. Piaf SL, l'empresa dels germans Pons, va aportar l'any 2007 26.912 euros als populars per pagar diverses tanques publicitàries. L'any 2008, en canvi, els seus fons van servir per cobrir despeses de publicitat, ja que només van entregar 4.400 euros. En total, 31.312 euros pagats per l'empresa que més malparada del conjunt dels finançadors del PP. No debades, la mercantil va declarar-se en concurs de creditors i està esquitxada per una altra causa de contractes suposadament irregulars a Vila-Real (Plana Baixa). La constructora, amb tot, va obtenir contractes de la Generalitat Valenciana per valor de 201.082.692 euros entre 2005 i 2009.

Les donacions de Facsa van ser superiors. Situada com a exemple de les males pràctiques a la sentència (un cas és el correu citat al principi de l'article), va pagar l'any 2007 174.000 euros a la formació de la gavina. Els pagaments de Facsa van servir, segons la sentència, per sufragar despeses en publicitat, estudis de màrqueting i estratègia electoral. L'any 2008 va incrementar la seua aportació amb 231.668 euros. Amb uns abonaments finals de 405.668 euros per a les dues campanyes electorals, l'empresa d'aigües va pescar 13.876.078 euros en contractes entre 2005 i 2009. Al seu propietari, un dels empresaris més poderosos de Castelló, Enrique Gimeno, l'Audiència Nacional li ha imposat una multa de 154.500 euros. La firma va registrar una facturació de 100 milions d'euros i va obtenir 8,5 milions d'euros de beneficis l'any 2016.

El Grup Vallalba, propietat de l'expresident de la patronal alacantina Rafael Martínez, només va realitzar donacions durant l'any 2007. En total, va abonar 199.520 euros. Aquests diners negres van cobrir diverses despeses del PP com ara lones publicitàries, assessorament i estudis de màrqueting. Per aquests fets, el tribunal espanyol ha imposat una multa de 132.000 euros als dos consellers de la companyia implicats a la causa. Ara bé, la mercantil s'ha vist involucrada en altres irregularitats. Una filial del grup, Hormigones Martínez, va ser sancionada per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència per repartir-se adjudicacions i fixar el preu de les licitacions junt amb Cyes (també esquitxada al finançament irregular en un principi) i Becsa, l'antiga Lubasa. El Grup Vallalba segueix obtenint contractes milionaris de l'administració valenciana.

Lubasa, precisament, és una altra de les empreses que van aportar diners negres al PP de Camps. Habitual dels grans projectes del PP com ara Terra Mítica o la construcció de l'hospital d'Alzira, la mercantil va entregar 52.200 euros l'any 2007 i 58.000 euros l'any 2008 a la formació de la gavina. En total, 110.200 euros donats als populars mentre va rebre 77.337.451 euros en adjudicacions del Consell entre 2005 i 2009. Propietat actualment del fons del gendre de l'empresari Juan Roig, l'administrador del grup, Gabriel Batalla, haurà d'abonar una sanció de 154.500 euros. La firma, que continua rebent contractes milionaris i que va ser donant també de la campanya de l'exalcaldessa de València Rita Barberá l'any 2007, va facturar 75 milions d'euros l'any 2016, amb uns beneficis de 550.000 euros.

Polèmic per ser el capitost de la trama Brugal i estar esquitxat en múltiples casos de corrupció, el constructor Enrique Ortiz va aportar al PP 348.115 euros l'any 2008. Mentre feia aquestes donacions i negociava com aconseguir pegar una pilotada urbanística amb el Pla General d'Ordenació Urbana d'Alacant, va obtenir licitacions per valor de 205.249.738 euros entre 2005 i 2009. Amb uns guanys de 26 milions d'euros només pel negoci de la brossa a Alacant l'any 2016, Ortiz pot cobrir els 109.500 euros que li ha imposat el tribunal de sanció i els 109.500 que haurà d'abonar el seu lloctinent.

Vicente Cotino, lligat a l'empresa Sedesa, és un dels empresaris que va confessar els pagaments en B al PP valencià. A la imatge, compareix a les Corts Valencianes amb motiu de la comissió d'investigació sobre les residències de la tercera edat| Corts Valencianes

Ara bé, la constructora que més diners va obtenir durant aquest període fou Sedesa, lligada a la família Cotino, amb 539.016.098 euros en adjudicacions per part del Govern valencià de Camps. La companyia d'edificació i serveis com ara les residències va abonar 150.684 euros per a la campanya del PP de 2008. La família lligada al sector democratacristià dels populars, però, va realitzar una altra aportació que va nodrir la caixa B del PP estatal. Segons recullen els papers de l'extresorer popular Luis Bárcenas, l'expresident de les Corts Valencianes, exdirector de la policia espanyol, exconseller, imputat al cas Gürtel i investigat a la trama de blanqueig lligada a l'expresident Eduardo Zaplana, Juan Cotino, va aportar l'any 2004 200.000 euros a la comptabilitat paral·lela de la formació conservadora.

Per finançar els populars en la campanya electoral del 2008, Vicente Cotino, nebot de Juan Cotino i directiu aleshores de Sedesa, haurà d'abonar una sanció de 109.500 euros. L'empresa encara controla diverses concessions administratives de la Generalitat Valenciana, com ara algunes de les residències, tot i l'impuls d'un altre model per part de la vicepresidenta Mónica Oltra que buscava trencar amb el suposat tracte de favor del PP, justament, amb les mercantils lligades a la família Cotino.

El magistrat de l'Audiència Nacional, tanmateix, fa seues les paraules que va pronunciar Álvaro Pérez El Bigotes durant el judici que «són tots els que estan», però «no estan tots els que són». Un travallengua que no mostrava només l'absència d'exdirigents del PP com Camps i Camps. També d'altres possibles finançadors assenyalats per Costa en la seua confessió, com ara Secopsa i Rover Alcisa. Segons va publicar EL TEMPS, aquestes dues empreses van obtenir contractes valorats en més de 500 milions d'euros entre 2006 i 2008. Són els enigmes per resoldre d'una sentència que mostra com el penediment a temps dels finançadors confessors del PP (és a dir, abans del judici) ha evitat que els senyors de la rajola valencians es convertisquen en presidiaris.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.