Blaverisme lingüístic

L'aposta anticientífica de María José Català

Oberturista fins al punt d'assumir reivindicacions d'Escola Valenciana durant els seus inicis com a consellera d'Educació del darrer executiu valencià del PP, María José Català ha abraçat amb vehemència el blaverisme lingüístic. Alcaldable dels populars a València, ha incorporat al seu programa electoral un catàleg de mesures que privilegien les entitats anticientífiques lingüísticament de la RACV i Lo Rat Penat. Encara més, ha integrat en la seua llista electoral al president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, i al fill de l'històric dirigent d'Unió Valenciana Vicente González Lizondo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Corts Valencianes, any 2011. L'aleshores alcaldessa de Torrent (Horta), la popular María José Català, agafa una tassa junt amb la parlamentària d'Esquerra Unida, Marga Sanz. Ambdues participen d'un programa impulsat per Escola Valenciana en el qual la batllessa ensenyarà català a la dirigent de la formació progressista. «L'amistat que ha causat el valencià que no es trenque per la política», afirma la diputada conservadora dintre d'un acte realitzat per una entitat demonitzada pel PP.

Català, però, manté la mateixa visió oberturista quan arriba a la conselleria d'Educació l'any 2012 Demostra que no és una acció puntual. Nomenada pel darrer president popular de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, la consellera oriünda de Torrent té una actitud dialogant amb Escola Valenciana. Al contrari que el seu predecessor, Alejandro Font de Mora, Català accepta les recomanacions de l'entitat que treballa per la normalització lingüística del català. Tot un anatema per al PP que té el seu punt àlgid quan la consellera autoritza l'ampliació de les línies educatives en llengua pròpia en 42 col·legis. La decisió provoca la felicitació d'Escola Valenciana i desencadena tot un seguit de dimissions al departament de Campanar. Tanmateix, seria l'únic gest cap al català d'una consellera amb un balanç negatiu respecte la presència de la llengua pròpia al sistema educatiu. En una roda de premsa, fins i tot, va afirmar que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua «no era una acadèmia», tot i reconèixer que l'integraven acadèmics.

Malgrat aquestes actituds moderades i, fins i tot, trencadores amb els posicionaments antivalencianistes del PP, l'exconsellera d'Educació ha protagonitzat diversos episodis polèmics respecte a la llengua pròpia. Va demanar disculpes per emprar-la en un acte de la formació de la gavina i l'any passat a les Corts Valencianes va afirmar «parlar per als cristians» en passar-se del català al castellà després d'embolicar-se en la paraula «rescabalament».

Com a alcaldable del PP a l'Ajuntament de València, s'ha abraçat a les tesis anticientífiques del secessionisme lingüístic. En una entrevista concedida a València Plaza arran del seu nomenament com a candidata dels dretans al consistori de la capital del País Valencià, va expressar «que català i valencià no són la mateixa llengua». Una aposta pel blaverisme lingüístic que va mantenir posteriorment en prometre durant la precampanya electoral la modificació del nom de València per la doble denominació «Valencia/Valéncia», la darrera escrita amb una normativa no oficial. O dit d'una altra manera: de manera no respectuosa amb les recomanacions dictades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, autoritat lingüística al territori valencià.

En sintonia amb les propostes electorals tenyides de blau secessionista en matèria lingüística de la líder del PP Isabel Bonig, l'aspirant a la vara de comandament de València ha incorporat les tradicionals reivindicacions de l'univers blaver al seu programa electoral. Un gest que busca amarrar els vots per un flanc clarament disputat entre l'extrema dreta Vox, qui preconitza un discurs radical que defensa la derogació de l'actual normativa lingüística en favor de l'escriptura anticientífica blavera, i l'antivalencianisme virulent de Ciutadans. Amb els taronja amenaçant el graner d'electors dels populars a les grans urbs, aquest viratge de Català busca contenir les possibles fugues dels votants més conservadors.

 El president de Lo Rat Penat, Enrique Esteve, acudeix al soterrar de l’ex-alcaldessa de València, Rita Barberà//EFE. 

D'aquesta manera, el programa electoral de Català recull «la instauració de la cooficialitat del nom de la ciutat, en castellà i en valencià amb accent tancat», és a dir, seguint els criteris de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), impulsora de les normatives anticientífiques blaveres. De fet, l'alcaldable dretana promet «donar suport a la tasca de la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana en la defensa, protecció, recuperació i divulgació de la nostra cultura, llengua, dret, símbols, senyes d'identitat, institució i tradicions pròpies». Una proposta, però, que contrasta amb la intenció de retocar «l'ordenança de subvencions de l'Ajuntament perquè siguen denegades ajudes públiques a les entitats que no complisquen o tinguen objectius contraris a la Constitució, al nostre Estatut d'Autonomia i a les nostres senyes d'identitat estatutàries». No debades, la RACV no té rang estatutari, a banda de negar els fonaments filològics de la unitat de la llengua. La mesura, amb tot, buscar impedir les ajudes a entitats com ara Escola Valenciana. 

Aquest punt també xoca amb els privilegis que pretén tornar a atorgar el PP a Lo Rat Penat, l'altra organització senyera del blaverisme lingüístic. Al compromís de prestar «suport a Lo Rat Penat com a entitat centenària referent de la cultura, llengua, tradicions i societat valenciana», hi afegeixen en els seus punts electorals «la integració de Lo Rat Penat, després de ser exclosa pel Govern municipal tripartit, en la comissió de seguiment del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les Falles». Català, a més, defensarà l'entitat secessionista amb la promesa «d'instar a la Diputació Provincial de València perquè els Jocs Florals de Lo Rat Penat se celebren, com ha sigut habitual fins al govern tripartit, en el Teatre Principal». «Tornarem a cedir-li un espai perquè estiga present en Expojove, com va assistir durant 22 edicions fins que en aquesta última legislatura la regidoria de Cultura Festiva els va deixar sense espai», conclou al seu catàleg de prebendes a l'organització presidida per l'exmembre d'Unió Valenciana i del PP Enric Esteve.

Esteve, de fet, ocupa un lloc destacat a la llista municipal de Català. Com a ex-alt càrrec de la Generalitat Valenciana durant l'etapa popular, «va polititzar l'entitat en favor del PP (i es va desentendre d'Unió Valenciana). L'objectiu era aconseguir una nova seu social gràcies a les aportacions milionàries de la Generalitat», segons va afirmar el sociòleg Vicent Flor, en la seua tesi L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme. L'empresa familiar d'Esteve, a més, va facturar 17.399,06 euros durant la darrera legislatura dels conservadors al capdavant del Govern valencià, en el qual s'integrava Català com consellera. En 2012, havia rebut un contracte de dos anys per valor de 179.999,66 euros de l'Ajuntament de València.

Mentre Català va ocupar la conselleria d'Educació i Cultura, l'entitat presidida per Esteve va obtenir 288.519 euros en ajudes públiques. Segons va detallar EL TEMPS, Lo Rat Penat va obtenir subvencions milionàries durant les dues dècades d'executius del PP. Esquitxat per no regularitzar la situació dels zombis d'Imelsa durant la seua etapa a la Diputació de València, va estar a l'ull mediàtic per carregar copiosos dinars a l'erari públic. Amb un passat com a treballador del València CF, la justícia va obligar-lo a enderrocar un paeller i una piscina del seu xalet familiar situats en camps d'horta protegida. També va estar al punt de mira mediàtic per ocupar la direcció general de Patrimoni de la Generalitat Valenciana mentre va reformar-se la seu de Lo Rat Penat contravenint les recomanacions assenyalades pels tècnics de l'Ajuntament de València.

L'exconsellera ha incorporat una altra figura del secessionisme lingüístic a la seua candidatura. Es tracta de Vicente González-Lizondo Sánchez, fill de l'històric dirigent de la formació blavera Unió Valenciana. Exmilitant i exalcaldable l'any 2007 del partit que va encapçalar el seu pare, Lizondo va apuntar-se a l'aventura política fracassada de l'activista i tertuliana ultraconservadora Cristina Seguí, qui abans va estar afiliada a la ultradreta Vox. Lizondo, no debades, va estar temptat per la força d'extrema dreta, segons El Mundo

Luis Barcala, María José Català, Isabel Bonig, Pablo Casado i Begoña Carrasco durant la proclamació dels principals candidats del PPCV celebrada el 12 de gener a l'Oceanogràfic. | EFE

Administrador únic de la firma Rodillos Valencia SL i exdirectiu de les mercantils Greco SA i Decorplas XXI SL, va escriure piulades contra el PP i és president de Plataforma Valencianista. Aquesta entitat del marginal univers blaver compta amb dirigents de militància ultradretana i ha impulsat diverses iniciatives amb altres organitzacions residuals de caràcter tradicionalista o d'extrema dreta. Són les connexions inconfessables d'un blaverisme que nega la unitat de la llengua, i al qual s'ha sumat vehementment Català. Una aposta anticientífica en matèria lingüística oposada a l'oberturisme dels seus inicis com a consellera d'Educació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.