A fons

De Rosa Torner, una nissaga de poder a l'òrbita del PP

Exconseller de Justícia, exdirigent del Consell General del Poder Judicial i president de l'Audiència Provincial de València, Fernando de Rosa ha ocupat un lloc a la terna de candidats a alcaldables del PP de València. Un magistrat amb un passat força polèmic com a membre del Consell de Francisco Camps que forma part d'una de les nissagues de poder de la ciutat relacionades amb la formació de la gavina. Alberto de Rosa, conseller delegat de la firma sanitària privat Ribera Salut, i Carmen de Rosa, presidenta de l'Ateneu Mercantil i estretament connectada al món faller, són altres dels germans amb lligams als cercles influents de la capital valenciana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al capdavant d'un dels principals lobbys empresarials valencians i hereu d'una família connectada amb la burgesia de València, Manuel Broseta s'erigia en el candidat ideal del PP al cap i casal. Fill de l'exdirigent de la democristiana UCD assassinat per ETA, Broseta era el candidat dels poders fàctics. Paral·lelismes de la història, però, l'advocat del poder rebutjaria, tal com va fer el seu pare l'any 1991, l'oportunitat d'encapçalar la llista del PP a l'Ajuntament de València.

A la terna que va barallar-se fins a l'elecció definitiva de l'exconsellera d'Educació, María José Català, hi havia un magistrat procedent també d'una de les nissagues de poder valencianes. Es tractava de Fernando de la Rosa, exconseller de Justícia amb l'expresident Francisco Camps, exdirigent del Consell General del Poder Judicial i actualment president de l'Audiència Provincial de València. Enrolat en la conservadora Associació Professional de la Magistratura, majoritària a la judicatura espanyola, és un dels factòtums de la dreta judicial valenciana.

Una influència que també ostenten els seus germans en altres àmbits de la societat valenciana. Mentre Alberto de Rosa és conseller delegat de la firma sanitària Ribera Salud, Carmen de Rosa és presidenta d'una entitat amb un gran nombre de socis i considerada com un dels altaveus socials de la burgesia valenciana, l'Ateneu Mercantil de València. Tres germans (l'altra germana Cristina, és tècnica de prevenció de riscos laborals) que constitueixen una família de poder -i que actúa «com un clan», segons narrava en un reportatge Las Províncias- sempre relacionada amb el PP. No debades, els seus lligams amb l'òrbita dels conservadors ha comportat l'ascens d'alguns dels seus membres a les altes esferes del cap i casal.

Una toga al caliu del PP

L'exemple paradigmàtic és Fernando de Rosa, que durant la seua joventut com a estudiant de dret va afiliar-se a Alianza Popular, precedent de l'actual PP. «La família tenia relació amb la formació perquè a l'edifici Torner, que havia edificat la seua família materna, va ser durant molt de temps la seu dels populars», narra un dirigent conservador d'aquella època. De Rosa, amb 23 anys, va omplir la targeta d'afiliació d'un altre jove que cursava dret, Francisco Camps. Encara més, va entregar-li les claus de la seu. La connexió entre ambdós va inaugurar una amistat de llarga durada entre el magistrat i el polític.

L'objectiu de vestir toga va provocar que De Rosa s'apartara formalment de la formació de la gavina. En la seua preparació per convertir-se en jutge, va conèixer al seu valedor i, al seu torn, model professional. Juan Luis de la Rúa, magistrat conservador, posteriorment president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i «més que amic de Camps» tal com va descobrir-se durant el judici de la trama Gürtel, seria l'encarregat d'alliçonar-lo per aconseguir la plaça de magistrat. De Rosa ingressaria en la carrera judicial l'any 1985. En 1998, obtendria el seu primer gran lloc de pes: situar-se al capdavant del Jutjat Degà Exclusiu Únic.

Els valedors Camps i De la Rúa. L'aleshores vocal del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa; el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps; la consellera de Justícia, Paula Sánchez de León, i el president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Camps, a l'àmbit polític, i De la Rúa, dintre de la judicatura, van ser els grans suports del jutge| EFE/Biel Aliño

Segons El País, «magistrats de tall conservador opinaven que De Rosa va emprar el deganat de València per fer-se visible i posicionar-se amb la dreta que representava Camps». No debades, i amb Camps com a president de la Generalitat Valenciana, va travessar la porta giratòria per convertir-se en secretari autonòmic de Justícia i Interior. Aquell fixatge confirmava el seu perfil «més polític que de jutge», segons un perfil que va elaborar Información.

La seua trajectòria política va ser força polèmica, tot i que no va impedir-li ascendir a conseller de Justícia l'any 2007 i a la vicepresidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) un any més tard. Avalat pel PP, Camps va lluitar contra l'opinió de Gènova per convèncer l'aleshores líder dels populars, Mariano Rajoy, i al factòtum del PP al món judicial, Federico Trillo, per col·locar-lo com a número dos del màxim òrgan de govern dels jutges. De Rosa arribaria a la presidència interina del CGPJ després de la dimissió de Carlos Dívar, assetjat per l'escàndol dels seus viatges no justificats i abonats en diners públics. Aquest ens també havia pagat dos bitllets a De Rosa per donar conferències a l'Argentina.

Anys abans, i com a secretari autonòmic, va estar al punt de mira mediàtic per buscar suposadament la col·locació d'una amiga de la seua dona «afiliada al PP». Més controvèrsia, però, va provocar la seua intenció de crear una comissió que vigilara les actuacions del fiscal del TSJCV Ricardo Cabedo, que investigava casos de corrupció com ara el saqueig de Terra Mítica. Aquesta comissió de tall inquisitorial va generar crítiques d'organitzacions com ara Jutges per a la Democràcia, d'adscripció progressista.

L'esclat de la trama Gürtel que afectava Camps en la coneguda com peça dels vestits, en la qual s'investigava el suposat suborn amb regals de roba per part de la xarxa corrupta, va situar-lo en una posició força delicada. De Rosa, des del seu seient al CGPJ, va assegurar en 2009 als micròfons de l'extinta Canal 9 que la investigació del magistrat Baltasar Garzón «traspassava una línia roja molt important, la prevaricació». El mateix jutge instructor, arran del seu procediment per apartar-lo de la carrera judicial que va defensar De Rosa, va demanar la recusació de l'exconseller per la seua «amistat íntima» amb l'excap del Consell. Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals van exigir la dimissió de l'ex alt càrrec del PP del CGPJ.

El magistrat va reunir-se amb Camps al Palau de la Generalitat Valenciana el mateix dia que va defensar-lo a les càmeres de Canal 9. Una setmana abans s'havien trobat al domicili particular del jutge. «És indignat que el senyor De Rosa represente als jutges. Les seues declaracions [sobre Garzón] són absolutament lamentables i d'una irresponsabilitat plena. Si tinguera vergonya, dimitira», va etzibar Fernando Alandete, exdegà del Col·legi d'Advocats de València l'any 2009 en una entrevista a aquest setmanari, i en la qual va apuntar que l'amistat entre De Rosa i De la Rúa «era ben coneguda». Segons El País, el mateix De Rosa apareixia en un document de la Fiscalia Anticorrupció com a destinatari d'un regal de la trama Gürtel. El present anotat era una ampolla de cava. El jutge va negar-ho.

El magistrat conservador Fernando de Rosa pren possessió l'any 2007 del seu càrrec com a conseller de Justícia sota la mirada de Francisco Camps, llavors cap del Consell. Un ascens que s'hi havia produït, tot i les polèmiques que va protagonitzar De Rosa durant la seua etapa com a secretari autonòmic de Justícia i Interior| EL TEMPS

Després d'ocupar la presidència del CGPJ durant un any, va retornar en 2013 a l'Audiència Provincial de València, òrgan que presideix des de 2015. «Entre les meues amistats ja no es troba Camps», va afirmar per replicar les crítiques d'organitzacions com Jutges per a la Democràcia, que qüestionava la seua aparença d'imparcialitat arran del seu passat polític. No debades, aquest òrgan judicial havia de jutjar diverses causes de corrupció del PP. Segons Información, però, De Rosa havia trencat amb Camps: l'expresident considerava que l'havia traït per no haver-li evitat el mal tràngol d'asseure al banc dels acusats,

«La seua capacitat de pactar, fins i tot, amb jutges d'ideologia oposada l'han consolidat al capdavant de l'Audiència. Al contrari que el seu antecessor, Manuel Castellanos, que era simplement un magistrat de dretes, De Rosa representa la dreta judicial valenciana. Té influència en les decisions claus de la judicatura, com la renovació de la sala que jutja la corrupció al TSJCV», apunten fonts judicials. «A més, empra la seua bona relació amb la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, per aconseguir solucionar les queixes d'alguns magistrats. Es tracta d'un jutge marcadament catòlic amb certa influència social», rematen des dels jutjats valencians.

Faller, com tota la seua família, està fortament connectat amb el món associatiu i fester de València, especialment amb aquell de tarannà religiós i conservador. Dirigent de la secció valenciana de l'Orde del Sant Sepulcre, és membre dels Cavallers Jurats de Sant Vicent Ferrer, una institució catòlica presidida pel cap de la Caserna Militar d'Alta Disponibilitat de Bétera (Camp de Túria), Francisco José Gan Pampols, i que compta entre els seus directius amb l'arquebisbe Antonio Cañizares i el general a la reserva Rafael Comas. «Per al nostre germà de capítol, el fet de ser cristià és un sentit de vida que ens acompanya i ens acompanyarà. Els valors estan en la mateixa societat, però ara estan aixafats per valors laics», va confessar, segons la pàgina d'aquesta associació religiosa, De Rosa. Confrare de Jesús de Medinaceli del Grau, el magistrat és un dels màxims representants de l'Associació de la Pila Bautismal. 

La seua dona, Maria Asunción Palop Grau, va ser clavariessa vicentina l'any 2010 amb el jutge De la Rúa de mantenidor. En les memòries de l'associació de l'any 2010, Palop va escriure un article en el qual lloava el matrimoni d'Ignacio Carrau, aleshores lloctinent dels vicentins, darrer president franquista de la Diputació de València i representant del blaverisme més furibund durant la Batalla de València. Palop, precisament, va ser membre de la Cort d'Amor de la Regina dels Jocs Florals de l'anticatalanista Lo Rat Penat l'any 2013. De Rosa, al seu torn, va realitzar una conferència un any després a la seu de l'entitat blavera sobre dret civil valencià.

L'ànima del model sanitari de Zaplana

Economista de professió, exdirectiu de clíniques i hospitals del Grup Nisa com ara el 9 d'Octubre de València i ex director gerent de la Clínica Quirón, Alberto de Rosa representa el lligam de la família amb els poders econòmics valencians. Proposat de manera fallida com a responsable de l'Hospital la Fe per l'exconseller de Sanitat, Joaquín Farnós, un dels pares de la privatització sanitària al País Valencià, De Rosa va ser nomenat com a director gerent de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta) l'any 1998. Fou el seu inici com a rostre directiu del model sanitari privat que va impulsar l'expresident valencià Eduardo Zaplana i que l'exconsellera de Sanitat, la socialista Carmen Montón, va començar a desmuntar amb la reversió de la concessió del departament de la Ribera l'any 2018.

L'Hospital de la Ribera, a la imatge, fou el bressol de la privatització sanitària al País Valencià i el símbol del negoci de Ribera Salud. El Consell no va renovar la concessió nascuda del model mèdic ideat per l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, ara empresonat provisionalment per l'Operació Erial| EL TEMPS

Faller com la resta de la família, De Rosa va convertir-se l'any 2007 en director general de Ribera Salud, actualment amb interessos als hospitals d'Elx (Baix Vinalopó), Torrevella (Baix Segura) i Dénia (Marina Alta), del qual compta un 33% de l'accionariat. Totes aquestes adjudicacions, com ara la inicial participació a Manises (Horta), va rebre-les del Consell de Camps. De Rosa, al seu torn, formaria part de la llista municipal del PP a Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007. A la candidatura, va integrar-se Maria Ángeles Matoses Climent, comissionada del Consell a l'àrea de Salut de la Ribera. O dit d'una altra manera: compartia projecte polític amb l'encarregada de fiscalitzar si la concessionària complia amb la seua feina. Matoses formava part, al seu torn, d'una família que ha controlat el CSIF, un sindicat pròxim al PP.

Conseller delegat de Ribera Salud, una empresa actualment propietat al 50% dels fons estatunidenc Centene Corporation i del Banc Sabadell, presideix la comissió de col·laboració públic-privada de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). De fet, la reversió de la concessió d'Alzira, bressol del model privat sanitari al País Valencià, va mostrar el poder d'aquesta firma sanitària amb una potent campanya de lobby -amb el suport del poder econòmic valencià- per evitar perdre un negoci milionari.

De Rosa s'ha enfrontat a més batalles, a banda de la desprivatització de l'Hospital de la Ribera. La Fiscalia de València va demanar la seua imputació pel presumpte cobrament de comissions al marge de l'administració autonòmica valenciana. Ribera Salud hauria emprat la seua central de compres, b2b Salud, per promoure suposadament contractes secrets entre la plataforma comercial i els proveïdors, els quals haurien d'abonar un percentatge per firmar diversos acords. Un sistema que s'hauria emprat, segons la policia espanyola, per a les pròtesis, uns materials que la Generalitat Valenciana abona a la concessionària a banda del cànon anual que paga a la firma privada. I que, fins tot, s'hauria reproduït en àmbits com ara la papereria. Tot i la petició del Ministeri Fiscal, De Rosa no va ser investigat per aquests fets i la justícia va arxivar el cas.

Anys abans, però, el directiu de Ribera Salud va estar esquitxat per les gravacions policials de la trama Brugal. En una conversa enregistrada en juny de 2008, De Rosa va recriminar, en nom del seu germà Fernando de Rosa, aleshores conseller de Justícia de Camps, Enrique Ortiz, finançador il·legal dels populars, per no presentar-se a una adjudicació en Paterna (Horta). Ortiz estava relacionat amb De Rosa arran de l'adjudicació de Ribera Salud al constructor per edificar l'Hospital d'Elx. Era accionista, al seu torn, del centre hospitalari de Torrevella, també gestionat per Ribera Salud.

Alberto de Rosa: M'ha telefonat el meu germà i em diu, escolta, que no s'ha presentat Enrique a Paterna.

Enrique Ortiz: A Paterna... A quina província pertany Paterna?

De Rosa: A València.

Ortiz: De quant era l'obra?

De Rosa: No ho sé, de 10 o 11 milions.

Ortiz: Això és el que em vas dir que estava molt bé Lubasa.

De Rosa: No, aquesta era Vila-real.

Ortiz: Hòsties.

De Rosa: No passa res, escolta.

Ortiz: Quedarem, jo donaré ordre a partir d'ara de presentar-nos a tot allò que isca.

De Rosa: Perfecte.

Ortiz: Hem de quedar la pròxima setmana i dinem els tres.

De Rosa: D'acord, perfecte.

El conseller delegat de la firma sanitària, Alberto de Rosa, s'ha convertit en el rostre contra la reversió de la privatització a l'Hospital de la Ribera| EL TEMPS

El rostre visible de Ribera Salud, però, té una altra conversa amb Ortiz. Aquesta vegada el capitost de Brugal telefona a De Rosa per demanar-li un favor al seu germà:

Alberto de Rosa: Enrique.

Enrique Ortiz: Com estàs campió?

De Rosa: Home, res, encantat d'escoltar-te.

Ortiz: Com ho dus?

De Rosa: Res, estic ací en un sopar en L'Hemisfèric.

Ortiz: De festa per ací, no te'n recordes de mi per a res...

De Rosa: Me'n recorde de tu cada dia...

Ortiz: Em cague en la mar, escolta, mira, escolta'm, et cride perquè tinc una emergència. Tinc una cunyada treballant en una societat que depèn de la Conselleria del teu germà. Es diu Ovsi, és una fundació, et sona?

De Rosa: Sí, sí, sí, sí.

Ortiz: D'acord, perquè la meua cunyada la van fitxar allí de recursos humans i ha arribat per allí un nou director i ha dit que.... a set persones, amb ella inclosa, al carrer.

De Rosa: Ui.

Ortiz: Llavors, clar, la xiqueta està [...] fixa en un lloc, es deixa el treball perquè la fitxen en pla de puta mare i ara canvien el director i se la carreguen.

De Rosa: Ui.

Ortiz: Mira a veure, si t'assabentes, a veure si es pot fer alguna cosa.

De Rosa: Doncs escolta, com estic amb ell sopant, li ho dic.

Ortiz: Digues-li-ho, digues-li-ho, a veure si es pot fer alguna cosa.

De Rosa: Escolta, Fernando [17 segons de silenci]

De Rosa: Enrique!

Ortiz: Digues-me!

De Rosa: Res, diu que s'assabentarà, sí.

Ortiz: D'acord, es diu Maribel Carratalá.

De Rosa: Maribel Carratalá, molt bé.

Ortiz: És la directora de recursos humans d'Alacant, molt bé.

De Rosa: La directora de recursos humans d'Alacant.

Ortiz: D'acord, a veure si es pot fer alguna cosa, entesos?

De Rosa: D'acord, perfecte.

Ortiz: Una abraçada, campió.

De Rosa: Adéu.

El rostre social de la nissaga

El nom de Carmen de Rosa, germana de Fernando i Alberto, va sortir a l'escrit de recusació del PSPV sobre el magistrat Fernando de Rosa pel judici del cas Emarsa. Els socialistes, acusació particular, van esgrimir que el jutge apareixia en anotacions a l'agenda d'un dels principals implicats, que havia estat lligat al PP com a conseller de Camps i que Carmen de Rosa havia sigut cap de l'àrea de residus de la Conselleria de Territori durant els anys que va operar la trama, quan aquest departament era l'encarregat de finançar l'empresa pública de depuració Emarsa. Com a funcionària de residus, havia participat en la comissió tècnica inicial sobre l'adjudicació del polèmic abocador investigat al cas Brugal. De Rosa, tanmateix, no tenia cap vincle amb la trama.

La funcionària va ascendir al càrrec de subdirectora general de Qualitat Ambiental l'any 2015. La decisió fou de l'aleshores consellera d'infraestructures i actual líder del PPCV, Isabel Bonig. Aquella promoció arribava quan complia dos anys com a presidenta de l'Ateneu Mercantil de València, institució social lligada a la burgesia de València. A la seua candidatura, hi havia el fill del darrer president franquista de la Diputació de València i era considerada la llista conservadora. Com a presidenta de l'entitat, De Rosa ha apostat per Tomàs Trenor, quart marquès de Túria i patró de la Fundació IVO -en mans d'una de les famílies sanitàries del PP- com a vicepresident. Aquelles eleccions per la vicepresidència van estar marcades per la denúncia d'un soci contra De Rosa que l'acusava de gaudir d'una targeta a càrrec de l'Ateneu eludint presumptament els estatuts de la institució. La institució va argumentar que era legal.

Premiada pel blaverisme. Àlex Esteve, aleshores president de l'anticatalanista Plataforma Valencianista i involucrat en l'assalt a un casal d'Acció Cultural del País Valencià quan formava part de la junta juvenil del GAV, entrega el Premi Senyera 2015 a Carmen de Rosa, presidenta de l'Ateneu Mercantil| Ateneu Mercantil

A la seua condició de presidenta de l'Ateneu Mercantil, s'hi suma la connexió amb l'univers religiós associatiu i, especialment, amb el món faller. De Rosa va ocupar durant molts anys la presidència de la Falla El Mercat, amb gran importància dintre de la festa del cap i casal. Amb tot, va dimitir l'any 2017 pel seu desacord amb el premi que l'altre dirigent de la falla, Federico Bisquert, volia entregar a la Fundació Francisco Franco. La seua marxa de la Falla El Mercat, però, no va aturar els seus lligams fallers. Des de l'Ateneu Mercantil, s'han acollit diversos debats sobre la festa major de València. Això sí, rarament comptant amb opinions progressistes de les falles, segons denuncien des d'aquests sectors fallers. No debades, forma part de la junta directiva de Societat Civil Valenciana, una organització residual que vol replicar el col·lectiu unionista de Catalunya. 

La seua filla, Carmen Sancho, va ser fallera major l'any 2014. El seu pare, Luis Sancho, del qual va separar-se Carmen de Rosa, va ser denunciat per la suposada desaparició de 120.000 euros d'una gestora d'ajudes europees de la qual era gerent. Aquell mateix any, De Rosa va sofrir la mort del seu marit, Fernando Pérez, aleshores director territorial de la Conselleria de Benestar Social i president del PP de Ciutat Vella, en la qual tenia un pes important Ramon Isidro, exregidor de l'Ajuntament de València i oncle de Camps. «Durant el campisme, De Rosa va ser un factòtum d'aquella agrupació», expliquen fonts coneixedores del PP de València. De Rosa, de fet, havia estat inclosa en el nucli dur de la gestora dels populars a la ciutat que comandava Luis Santamaría. Encara més, va barallar-se com a possible alcaldable. Uns rumors més forts en el cas del seu germà Fernando. La mostra dels lligams populars d'una de les famílies de poder de la ciutat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.