Fórmula 1

La ‘pole position’ dels Roig

Com si es tractara d’una cursa empresarial, la nissaga Roig sempre s’ha situat a la graella de sortida del negoci de la Fórmula 1 a València.  Si l’industrial tauleller i president del Vila-real CF, Fernando Roig, va ocupar el màxim càrrec directiu de Valmor (la firma pantalla que havia de gestionar l’esdeveniment esportiu a la capital valenciana), el gendre del propietari de Mercadona s’ha adjudicat els terrenys del projecte urbanístic annex al circuit. Abans, però, ja va intentar convertir-se en gestor de l’espectacle automobilístic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era un deure, una obligació indefugible. L’empresari tauleller i propietari del Vila-real CF, Fernando Roig, no podia dir que no a la proposta de l’aleshores president de la Generalitat Valenciana, el popular Francisco Camps. El cap del Consell, dintre de la seua particular cursa automobilística per acollir els esdeveniments més megalòmans possibles, va apostar per convertir València en una de les seus del campionat de Fórmula 1. “Quan el president ens ho va anunciar, va entusiasmar-me moltíssim i no vaig dubtar a encapçalar-ne l’organització. Com a bon valencià, vull el millor per a la meua terra. I quina oportunitat hi ha millor per a la nostra Comunitat que comptar amb un Gran Premi de Fórmula 1?”, va afirmar Roig en un qüestionari preparat per a una entrevista a Economia 3, tal com recull el sumari judicial del suposat frau de la Fórmula 1.

L’industrial va convertir-se en una de les tres figures que volien fer negoci amb l’espectacle esportiu. Junt amb Bancaixa i l’expilot de motociclisme Jorge Martínez Aspar, que va associar-se amb el finançador confés del PPCV Vicente Cotino, formaven el trident de les personalitats públiques que dirigien la firma Valmor. Cada un dels tres accionistes tenia el 33% de la societat. La mercantil tenia l’objectiu d’organitzar la cursa automobilística, un fet que implicava el pagament del cànon que exigia la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA), presidida aleshores pel magnat britànic Bernie Ecclestone. Era el mecanisme ideat per Camps amb el propòsit de fer realitat la seua paraula: “La Fórmula 1 no ens constarà ni un euro als valencians”.

Aquella promesa, però, ben aviat va incomplir-se. Només crear-se Valmor va necessitar l’airbag públic. La mateixa Bancaixa, accionista de l’empresa i controlada pel Govern valencià des de l’etapa d’Eduardo Zaplana, va atorgar un préstec de 600.000 euros a la firma presidida per Roig, segons el sumari de la causa, al qual ha accedit EL TEMPS. Encara més, l’Institut Valencià de Finances (IVF), braç financer del Consell, va concedir-li un aval de vuit milions d’euros. Tot i les injeccions de benzina pública, la societat no va carburar mai. I amb el motor sense engegar, solament va pagar el primer cànon exigit per la FIA. La resta va abonar-lo la Generalitat Valenciana, mentre Aspar rebia un sou anual de la firma que no baixava dels 100.000 euros. Va embutxacar-se mig milió d’euros entre el 2008 i el 2012.

Amb la companyia convertida en una simple pantalla per ocultar que la Generalitat Valenciana era l’autèntic pagador de la festa d’alta velocitat, els impulsors de Valmor van demanar entrar en boxs. “Els senyors Roig i Martínez plantejaren que no tenien capacitat per organitzar el Gran Premi de la Fórmula 1 a València l’any 2014 i que volien veure quina solució s’adoptava des del Consell”, va declarar a la Fiscalia Anticorrupció Paula Sánchez de León, exvicepresidenta de l’Executiu valencià. La fórmula fou rescatar la firma pública assumint el deute de 31,5 milions d’euros. Una socialització de les pèrdues que va evitar un maldecap econòmic a Roig i als seus socis a la firma, ja que no haurien d’abonar la factura empresarial de dir que sí a Camps. Aquella operació, en canvi, va incrementar el cost total de l’esdeveniment esportiu per als valencians, que va augmentar fins a gairebé 300 milions d’euros.

PSPV-PSOE i Esquerra Unida van denunciar els fets a la Fiscalia Anticorrupció. Però Roig no s’ha vist afectat judicialment per la investigació del presumpte frau de la Fórmula 1, al contrari que Aspar. Tanmateix, tal com va revelar aquest setmanari, la Unitat de Suport de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat va entregar un informe a Anticorrupció que qüestionava l’acord signat l’any 2008 per Roig en representació de Valmor amb el Circuit del Motor per a l’organització de l’esdeveniment esportiu.

Imatge actual del circuit de la Fórmula 1, amb un estat de descomposició evident| Eva Mañez

“S’indica que aquest contracte és nul per infracció del Codi Civil a causa de la indeterminació de la contraprestació a càrrec de Valmor Sport, SL”, apunta el document aportat al sumari a la causa. “Perquè el contracte puga considerar-se com a vàlid, és necessari que es conega, en el moment de la celebració, la contraprestació de cada una de les parts. Si la concreció de la contraprestació d’una de les parts es deixa per a més tard, com ha ocorregut en el cas de Valmor Sport, no existeix un verdader contracte”, censurava en el seu informe aquest òrgan fiscalitzador.

El ‘gendríssim’

Abans d’acordar-se el rescat de la mercantil presidida per Roig amb diners públics, va plantejar-se una altra alternativa. Es tractava d’externalitzar de manera conjunta la gestió de la Fórmula 1 i del Circuit Ricardo Tormo. Aquesta instal·lació, amb uns resultats d’explotació positius fins aleshores, equilibraven les pèrdues que els inversors interessats podrien tenir amb l’organització de la cursa de bòlids. L’aspirant millor col·locat a la graella d’eixida era Atitlan Capital. Aquest fons d’inversió està encapçalat per l’extreballador de Merrill Lynch Aritza Rodero i per l’exmembre de Goldman Sachs i gendre de Juan Roig, propietari de Mercadona i germà del president de Valmor, Roberto Centeno. En cas de consumar-se l’operació, els Roig sempre gaudirien d’una posició privilegiada al negoci de la cursa automobilística.

Segons va revelar la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola en el seu darrer informe sobre el suposat frau de la Fórmula 1, al qual ha accedit aquest setmanari, la Generalitat Valenciana, directius de Valmor, el bufet d’advocats Broseta (encarregats de la part jurídica de la competició) i responsables del fons d’inversió van reunir-se diverses vegades entre l’octubre i el desembre del 2010 per trobar una solució a la quasifallida de la firma pantalla de la cursa. “Van registrar-se diverses reunions en el despatx Broseta, en què intervenen Manuel Broseta, Rosa Vidal, Pedro Llinares, Juan García i Miguel Navarro de Broseta Abogados, Miguel Morillo (Bancaixa), Facundo García de la Cuadra (Valmor), Antonio Rodríguez (gerent d’inversions d’Atitlan Capital) i Belén Reyero (de la Societat de Projectes Temàtics, depenent de la Generalitat Valenciana)”, assenyala el document policial.

A parer de la UDEF, aquelles trobades van realitzar-se amb “l’objectiu de proposar un nou model de negoci com a conseqüència de les pèrdues econòmiques de l’organitzador, per l’elevat cost del muntatge del circuit urbà i del no-retorn de la venda d’entrades”. “Van proposar-se diversos plantejaments, dels quals va analitzar-se els avantatges i els inconvenients sobre si se solucionava el problema del Circuit del Motor, el deute de Valmor i el risc fiscal de la Societat de Projectes Temàtics”, relaten els investigadors. Dels tres models, va optar-se pel privatitzador. Finalment, però, el pla no va materialitzar-se.

La joia urbanística de València

Atitlan Capital, amb fons provinents de la família Roig i d’altres inversors estatals i estrangers, va seguir augmentant la seua participació en diferents negocis com el sanitari, la prestació de serveis a l’administració i la construcció. A través d’aquest àmbit, i després del fracàs de la cursa de bòlids, el gendre de Juan Roig volia fer negoci de les despulles de la Fórmula 1. El fons d’inversió va adjudicar-se el 40% dels terrenys del Programa d’Actuació Urbanística (PAI) del Grau de València. Aquest PAI, annex al circuit en la qual es realitzava la competició de motor, tenia com a propietari la societat Acilenav Inversiones. Una firma participada per bona part dels senyors de la rajola al País Valencià: Lubasa (ara propietat d’Atitlan i esquitxada pel dopatge electoral del PPCV), Pavasal (tacada pel finançament irregular del PP de Rita Barberá l’any 2007), Gesfesa (de la família Ferrando), Valencia Constitución i Salvador Vila. Ara bé, el 25% de la mercantil estava en mans de Bancaixa.

L'inversor i gendre de Juan Roig, Roberto Centeno, és un dels directius d'Atitlan Capital, que s'ha adjudicat el 40% dels terrenys del PAI annex al circuit de la Formula 1, el triangle urbanístic d'or de València| EL TEMPS

Aquest projecte, ubicat en una de les zones més cotitzades de la ciutat, va fracassar amb l’esclat de la bombolla immobiliària. D’aquesta manera, l’administrador concursal i el pool bancari que s’havia quedat amb els actius van adjudicar-li els terrenys a Atitlan per menys de 30 milions d’euros. L’elecció del fons del gendre de Roig va estar marcada per la polèmica, ja que l’administrador concursal va canviar les condicions de la subhasta una vegada oberta la convocatòria pública i perquè l’oferta d’Atitlan era la més barata. Amb tot, els venedors van considerar que era l’inversor més solvent.

La revitalització del PAI situat a la façana marítima del cap i casal està farcida d’obstacles. Producte d’un conveni fantasma firmat entre l’Ajuntament de València durant l’etapa de Barberà i el Consell de Camps, l’urbanitzador hauria d’assumir unes càrregues de 40 milions d’euros. A aquest desemborsament per executar el projecte s’hi suma el cost de soterrar les vies, ja que Adif té una part de les parcel·les. Són els impediments que haurà d’esquivar el gendre de Juan Roig si vol aconseguir el primer gran triomf econòmic de la nissaga amb els negocis lligats a la competició de bòlids. De moment, hi ocupa la pole position.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.