Manual de corrupció urbanística

Com si es tractara de la guia d'instruccions de la tenda de mobles predilecta d'Enrique Ortiz, l'auto de processament del 'cas Brugal' és un autèntic vademècum de la corrupció urbanística. Els regals als dos ex-alcaldes, la utilització d'un bufet d'advocats per canviar al seu gust cada zona del PGOU d'Alacant i la resolució dels entrebancs que van creuar-se en el camí d'Ortiz conformen els capítols claus d'un compendi que retrata una ciutat entregada en safata a «la polla insaciable» de l'urbanisme alacantí.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El constructor Enrique Ortiz, tal com va autodenominar-se, era «la polla insaciable» de l'urbanisme alacantí. La seua ambició no s'aturava amb fer dels concursos públics de l'Ajuntament d'Alacant el seu recinte privat. Anhelava pegar la gran pilotada urbanística quan l'orgia de la rajola havia patit la seua estroncada. I per tal d'aconseguir el somni humit de guanyar 180 milions d'euros d'una tacada, el constructor va aplicar el manual d'instruccions, segons descriu l'auto de processament del 'cas Brugal', de com convertir el consistori municipal en la terminal política dels seus interessos. Una autèntica guia de com corrompre (presumptament) la plana major d'una administració pública.

-Una coartada per pintar i acolorir al seu gust. Propietari de bona part del sòl urbanitzable d'Alacant, Ortiz desitjava que el Plan General d'Ordenació Urbana (PGOU), que estava paralitzat des de 1987, començara a desencallar-se. Això sí, a favor dels seus interessos. I l'acomiadament sense explicacions de l'arquitecte que el dissenyava, Lluis Cantallops, va aplanar-li el terreny. L'arribada de Jesús Quesada, el qual defineix Ortiz com «amic» en una de les converses interceptades per la policia espanyola, és una autèntica benedicció per al constructor. No debades, l'arquitecte, malgrat firmar un contracte de confidencialitat, acaba «facilitant la informació que es requereix» per Ortiz.

Amb tot, la jugada mestra que cal apuntar a qualsevol manual de corrupció urbanística és la utilització d'una successió de societats per «dirigir el plantejament general del municipi». La subcontractació de G&M Gestión del Suelo, propietat de l'ex-regidor socialista Javier Gutiérrez i lligada al germà de l'alcaldessa, José Luis Castedo, permet al constructor manejar els fils dels PGOU sense cap necessitat de sortir esquitxat a priori. De les gravacions realitzades per la UDEF, la unitat especialitzada en delictes fiscals i econòmics de la policia espanyola, el jutge conclou que «Ortiz consulta i ordena determinades gestions referents a la redacció del PGOU d'Alacant a Gutiérrez i Castedo Ramos, i que ambdós li proporcionen informació privilegiada respecte del mateix».

Si G&M ha estat contractada per la societat de Quesada per encarregar-se d'acceptar o no les al·legacions presentades al planejament urbanístic de la ciutat, Salvetti Abogados -pertanyent a Gutiérrez i Castedo Ramos també- té la tasca de redactar-les. És a dir, dues empreses dels mateixos socis juguen a l'equip local i al visitant: d'una banda, elaboren les reclamacions al PGOU; i de l'altra, decideixen quines s'aproven i quines no. I Ortiz amb la promesa de contractar al germà de Castedo i d'atorgar-li un percentatge del 7% dels guanys als terrenys d'Aguamarga a l'ex-regidor del PSPV, aconsegueix revestir legalment els canvis pactats amb els ex-alcaldes Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo.

-Verd d'or. Amb el poder de dirigir la redacció del PGOU d'acord amb els seus interessos, Ortiz aconsegueix els terrenys més cobdiciats gràcies a la fórmula ideada pel «germaníssim». Com a ex-tècnic d'urbanisme de la conselleria de Territori, Castedo Ramos és l'impulsor del metre a metre i del coeficient K, una figura urbanística que compensa als propietaris de sòl en zones verdes de la ciutat amb terrenys d'alt valor immobiliari en unes altres àrees. «És la clau del procés», afirma l'auto.

Enrique Ortiz i Sonia Castedo compartien sempre la llotja del Rico Pérez, el primer com a propietari del Hércules CF i la segona com alcaldessa de la ciutat d'Alacant//EFE.

Ortiz s'assegura que des de l'ajuntament es traça una xarxa de parcs naturals a la mesura dels seus interessos. Dit d'una altra manera, va modificant el plantejament urbanístic de la ciutat perquè els nombrosos terrenys no urbanitzables dels que disposa siguen catalogats com a PNL (Parc Natural Local). Una forma de funcionar que ocorre amb la zona d'Aguamarga, que el constructor intenta per tots els mitjans comprar després d'una filtració de l'ex-alcaldessa. L'esquema es repeteix, aquesta vegada amb èxit per al capitost de 'Brugal', en les parcel·les de Torres de La Huerta, uns terrenys claus en la permuta gratuïta de l'estadi Rico Pérez, propietat també del promotor.

«Aquesta adscripció de sòls als sectors urbanitzables com a Parc Natural Litoral es produeix – a parer d'aquest instructor- d'una forma arbitrària, com s'ha dit, per la sola voluntat municipal de beneficiar a un concret empresari sense major justificació, que d'haver-se dut a terme el PGOU hagués conduït a un autèntic monopoli de l'urbanisme de la ciutat. No només en relació als sòls urbanitzables que s'incorporen al procés urbanístic, sinó també als sòls que s'adscriuen, tot amb un únic fi de redundar en el benefici de qui es converteix en el personatge clau del planejament municipal, que no respon als interessos públics de la ciutat», afirma el jutge. «Podríem pensar que és ciència ficció, però la realitat és la [...] d'una trama organitzada», remata.

-Amistat a base de regals. Per a un empresari com Ortiz que va convertir el grup heretat del seu pare en un empori empresarial de quasi 1.000 milions d'euros d'actius l'any 2010, la filosofia de «qui té un amic, té un tresor» és sagrada. Tots els tripijocs anteriors serien impossibles de dur a terme sense la complicitat de Castedo i Alperi. Dos dirigents locals que entreguen el retolador i el mapa a Ortiz perquè pinte d'acord amb els seus interessos. I ho fan a canvi de suborns de baixa quantia en el moment àlgid de la tramitació del PGOU, és a dir, entre els anys 2008 i 2009.

Per guanyar 180 milions d'euros el finançador confés del PPCV va gastar només 700.000 per corrompre Alperi i Castedo. L'ex-alcalde va rebre en 2008 dos pagaments en metàl·lic de 174.000 i 150.000 euros cada un. Un any després, però, va rebre la grossa. Tot i que d'una quantia molt menor, el capitost de la trama va regalar-li un viatge a Alperi a Creta. Una escapada a l'illa grega en companyia de Sonia Alegría, en aquell moment regidora del PP i també beneficada amb una bossa de mà del constructor. Ortiz va pagar les vacacions mentre Alperi «continuava fent gestions per afavorir-lo», segons l'auto. Aquelles vacacions van costar 35.750 euros, i el transport escollit va ser el jet privat de Vicente Cotino, soci al negoci de les residències i nebot de l'ex-president de les Corts Valencianes imputat a Gürtel.

Alperi també va rebre a través de la societat que gestionava el seu vaixell 27.100 euros entre juny del 2010 i 2012. El bufet del germà de Castedo va ser l'encarregat d'abonar els diners. El magistrat determina el despatx com a un instrument per a canalitzar el pagament de comissions il·legals. Això sí, a l'auto se n'oblida de la connexió amb Panamà i Suïssa del soci del familiar de l'alcaldessa a  Salvetti Abogados. Un dels misteris no resolts de la causa.

Castedo va substituir Alperi com alcaldessa de la ciutat. Abans havia estat regidora d'Urbanisme. A la imatge, Camps i Alperi estan presents en un dels primers actes de Castedo com alcaldessa//EFE.

Ortiz, si més no, va reproduir l'esquema amb Castedo. Va regalar-li dos viatges a Eivissa -un valorat en 131.862 euros i un altre en 110.025- per a ella i el seu marit, que va treballaria poc després en les empreses del constructor. El promotor va proporcionar a l'ex-alcaldessa un servei de transport integral. No debades, les vacacions van començar quan el xòfer d'Ortiz va recollir a la seua família per dur-los a Dénia (Marina Alta). Allí embarcarien en el iot del capitost de Brugal. Amb tot, la mort del conseller José Ramón García Antón, esquitxat a la trama i promotor intern de Castedo al PPCV, va obligar Ortiz a noliejar una avioneta perquè poguera acudir a temps al soterrar. Castedo també va rebre un Mini, que després va cedir a la seua mainadera.

Amb tot, les prebendes d'Ortiz no s'acaben ací. Tot i que l'auto del jutge no les contempla, Castedo va rebre una caçadora de la marca Carolina Herrera i una bossa de mà i Alperi diverses botelles de Don Perignon i habitatges per als seus fills, segons el sumari de la causa. Uns regals com el rom Brugal: de garrafó, però amb l'efectivitat d'aconseguir sense gaire ressaca els propòsits plantejats.

-La complicitat de les caixes. La fi de la festa de la rajola no va suposar cap entrebanc per a Ortiz. El constructor va fer negoci, malgrat trencar-se el radiocasset i no sonar la música. Gràcies a la informació privilegiada aconseguida i als contactes d'unes caixes d'estalvi que mai deien 'no' a les pretensions dels empresaris afins -i menys si hi havia regals com gresques sexuals de per mig-, el constructor va fer negoci ràpid de diversos terrenys situats a les zones de Rabassa, Torres de la Huerta, PAU-3, APA-9 i Vistahermosa. Totes les parcel·les esquitxades pels tripijocs de Brugal.

Alperi pujant al jet privat del nebot de Cotino per viatjar a Creta junt amb la regidora Sonia Alegría. Es tracta d'un dels regals d'Ortiz a l'ex-alcalde. La imatge està recollida a l'auto.

Ortiz va utilitzar la mecànica clàssica dels temps del vi i roses de la rajola: aconseguir un terreny cobdiciat i vendre'l per més valor a una altra mercantil. El capitost de 'Brugal' va realitzar aquesta operació amb Bancaixa mitjanant la compravenda de parcel·les i participacions societàries en la mercantil que compartien ambdós, Deproimed. Segons un informe de la consultora KPMG elaborat per a Bankia, el constructor va embutxacar-se sense edificar ni un habitatge 41 milions de la zona de Condomina -la més cara en aquell moment d'Alacant; 44 milions de Rabassa; 43,5 milions en els terrenys de PAU-3, Albufereta, Platja de Sant Joan i Vistahermosa, i 59 milions per parcel·les ubicades en l'APA-9. Al remat, 180 milions d'euros. Una jugada més que redona quan alguns d'aquests sòls gaudien d'un valor comptable força inferior, segons els mateixos informes de la consultora.

A l'auto, el jutge ho explica així: «Una vegada que aquests sòls són inclosos d'una manera o d'una altra, o bé directament contemplats com a urbanitzables, o bé com a adscripcions a sòls urbanitzables, en els diferents sectors que es van delimitant i contemplant en el document de planejament general, una vegada obtinguda l'aprovació municipal, el Sr. Ortiz ven participacions d'aquestes societats, que tenen en la seua titularitat les borses de sòl adquirides per finançament bancari, a la mateixa entitat bancària [Bancaixa] que li ha finançat l'adquisició de sòl, i en aquest sentit, al final de l'operació, extreu una important plusvàlua de la venda de les accions de les societats, de les quals conserva un percentatge rellevant». Una jugada urbanística de manual.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.