Corrupció

Zaplana tanca el cercle de la corrupció valenciana

La detenció i l’empresonament provisional de l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, clausura un cicle d’investigacions judicials contra exdirigents del PP valencià. Una trama de blanqueig de capitals i presumptes suborns que mostra tot un règim polític retent comptes als tribunals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una barba blanca llarga, vestit amb un jupetí hippy i arracades a les orelles. Sense rastre dels mocassins, de les camises arremangades de fil i dels pantalons de pinces de mudar. Marcos Benavent, l’exgerent de l’empresa pública de la Diputació de València Imelsa, apareixia als jutjats. Aquell xicot nascut al si d’una família d’advocats de l’Opus Dei i casat amb una ex-reina de les festes de Xàtiva (Costera) renegava dels anys de glòria junt amb l’exalcalde de la ciutat i expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus. Una època de comissions, contractes manipulats i ostentació autoritària de poder que Benavent, mentre presumptament se’n beneficiava, va retratar a través de les seues gravacions. 

Les converses enregistrades per l’exdirigent popular van arribar a Esquerra Unida. Teòricament a través del seu sogre, Mariano López. Les hores i hores de gravacions van destapar una xarxa corrupta que va batejar-se com a cas Imelsa. El calendari marcava l’any 2015. I Benavent, amb el seu nou aspecte, va irrompre penedit a la porta dels jutjats. Va reconèixer —i també autodenominar-se— que era un ionqui dels diners. I va deixar una frase per a la posteritat: “Eixirà merda a palades”. L’afirmació fou premonitòria: mesos més tard esclatava una marcrobatuda policial contra la corrupció que va posar el PP cap per avall

En el seu paper de pentito, Benavent va rebre un dossier amb una informació bomba. La font era Imad Ahmed Al Naddaf, un empresari de la rajola sirià, relacionat amb els exconsellers populars Rafael Blasco i Juan Cotino i amb bons contactes en la policia espanyola. Al Naddaf havia trobat quatre folis en un sostre fals mentre realitzava una reforma. El pis on vivia havia estat habitat per l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball durant la segona etapa de José María Aznar al capdavant del Govern espanyol, Eduardo Zaplana. Els papers detallaven l’entramat amb el qual suposadament Zaplana hauria camuflat les comissions que va rebre quan era cap del Consell. Vista la gravetat de les anotacions, l’imam sirià va entregar el dossier a Benavent. I fou en un escorcoll de l’institut armat al despatx de l’advocat de Benavent quan la Guàrdia Civil va obtenir-los. El jutjat número 8 de València va engegar una investigació secreta. 

La recerca policial i judicial, però, va trobar-se amb un moviment inesperat. Zaplana va intentar repatriar els diners que tenia guardats a l’estranger i que presumptament tindrien un origen il·lícit. Aquella jugada va facilitar la tasca dels investigadors. I el passat dimarts, de manera sobtada, la Unitat Central Operativa (UCO) de l’institut armat detenia l’expresident valencià. Zaplana era arrestat i enviat a presó provisional sense fiança en una operació contra la corrupció d’un alt voltatge polític. Era la caiguda de l’arquitecte del règim del PP. El polític que havia conquerit el País Valencià per a la dreta espanyola. L’aznarista que havia impulsat la connexió Madrid-València per aïllar Barcelona. El lobbista de la formació de la gavina apassionat pels negocis i per guanyar diners. El padrí d’Albert Rivera quan Ciutadans encara anhelava transformar-se en un partit d’implantació estatal. Un polític amb un historial farcit de sospites sense que cap finalitzara en imputació. 

Liberalisme investigat

Zaplana, en paraules del portaveu socialista a les Corts Valencianes, Manuel Mata, “queia com Al Capone”. L’expresident era detingut per haver encapçalat una suposada trama i haver amagat presumptament en paradisos fiscals 10,5 milions d’euros procedents de comissions. Aquests hipotètics suborns haurien estat pagats suposadament per Sedesa, la companyia de la família, que hauria abonat 6,4 milions d’euros a Zaplana. De fet, l’expresident del Parlament valencià, exconseller, exdirector de la policia espanyola i investigat en el cas Gürtel per la martingala de la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006, Juan Cotino, ha estat imputat. També ho ha estat el seu nebot, Vicente Cotino, exsoci del constructor assetjat per la justícia, Enrique Ortiz, en diversos negocis, finançador il·legal confés del PPCV i directiu de la vella Sedesa. 

Al despatx de l'advoat de l'autodenominat 'ionqui dels diners' i penedit Marcos Benavent, la Guàrdia Civil va trobar els documents que explicaven l'entramat 'offshore' de Zaplana| EL TEMPS

Junt amb la nissaga familiar lligada al sector catòlic del PP, era arrestat l’excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García. Expresident de l’equip de bàsquet Estudiantes, lligat a la firma hídrica Tecvasa involucrada en l’Operació Lezo i aspirant fracassat a la direcció d’Aigües de València l’any 2002, actualment era candidat a presidir l’Associació de Clubs de Bàsquet, un objectiu descartat per la seua detenció. García, però, va ser l’ideòleg de les privatitzacions de l’expresident valencià ara sota sospita: la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i el pla eòlic. En ambdós projectes, va pescar adjudicacions Sedesa. És el presumpte origen dels suposats suborns que va rebre Zaplana. 

Aquestes licitacions, de fet, van ser polèmiques abans de la batuda contra l’expresident valencià, denominada Operació Erial. L’adjudicació de la ITV va estar farcida d’irregularitats. Va incomplir-se el plec de condicions fins a tres vegades en atorgar-se contractes a empreses —com ara FCC o Lubasa— amb interessos en el sector automobilístic. O en adjudicar-los a firmes sense la solvència econòmica ni tècnica requerida en el concurs. En aquest cas, la UTE estava integrada per companyies com ara Cyes —esquitxada en el finançament il·legal del PP— i per empresaris com ara Federico Félix —al seu despatx va firmar-se el pacte entre el PP de Zaplana i Unió Valenciana l’any 1995— o Arturo Virosque. També aixoplugava una xarxa societària connectada amb Blasco, empresonat per robar ajudes al Tercer Món. 

Sedesa va beneficiar-se del primer lot de la ITV. Com també Aigües de València, la firma de l’expresident de la patronal Federico Ferrando o Pavasal, involucrada en el finançament irregular de la campanya electoral de l’exalcaldessa de València, Rita Barberà, l’any 2007. Altres empreses relacionades amb el suposat dopatge electoral de la formació de la gavina al País Valencià com ara Lubasa (ara rebatejada com a Obinesa i en mans del fons d’inversió del gendre de Juan Roig) també van aconseguir una part del negoci de les revisions mecàniques de cotxes. Lubasa, que havia estat contractista de l’Ajuntament de Benidorm (Marina Baixa) amb Zaplana com a alcalde, va guanyar el segon lot junt amb Vicente Ortí que, segons va denunciar l’aleshores diputat d’Esquerra Unida a les Corts Valencianes Alfred Botella, actuava en nom de la nissaga Lladró, mecenes del blaverisme

Al seu torn, dos empresaris que havien estat implicats en el cas Nasiero, una investigació per finançament irregular del PP que va esquitxar Zaplana a inicis dels 90, van quedar-se amb el quint lot. Es tractava d’Antonio Magraner i Tomàs Valiente, que va aparèixer a la llista Falciani per gaudir de tres comptes a Suïssa. La majoria de les beneficiàries van vendre les concessions i obtingueren unes plusvàlues força sucoses com ara Sedesa. Mentrestant, però, el preu de la ITV valenciana va convertir-se en el més car a tot l’Estat espanyol.  

L'historial de Zaplana està farcit de sospites. El cas Ivex, pagaments en B del Consell a través de firmes en paradisos fiscals al cantant Julio Iglesias, fou una de les causes en les quals es va veure esquitxat l'expresident de la Generalitat Valenciana| EL TEMPS. 

L’altre projecte al punt de mira de la benemèrita tampoc està exempt d’irregularitats. L’any 2001 el Consell de Zaplana va impulsar un pla per fomentar l’energia eòlica. I per fer-ho realitat, va dividir el País Valencià en 15 zones. Cinc van quedar-se en mans d’una UTE conformada per Elecnor i una filial d’Acciona. Cinc més van ser adjudicades a Renomar, una associació empresarial encapçalada pel president del Vila-real, esquitxat pel frau de la Fórmula 1, Fernando Roig. Tres d’aquelles zones recaigueren en mans de la UTE Proyectos Eólicos Valencianos integrada per Sedesa, Bancaixa i Endesa. Amb sentències que van declarar fora de llei algunes de les jugades d’aquesta UTE per subdividir la zona sis, de la qual eren adjudicataris, la firma dels Cotino va vendre la seua participació amb uns guanys de 39 milions d’euros. Els projectes, segons van criticar els socialistes, mancaven de pla mediambiental i no van complir amb algunes de les obligacions del plec de condicions.  

La xarxa ‘offshore’

Les comissions presumptament cobrades per Zaplana s’ocultarien en diversos paradisos fiscals. Per amagar aquesta fortuna de procedència suposadament il·lícita, s’hauria emprat l’entramat societari del matrimoni conformat per Felisa López i Joaquín Barceló, ambdós detinguts el passat dimarts. Membre de la penya Picarol —un club en el qual estava integrat Zaplana—, Barceló era amic d’infància de l’expresident. El suposat testaferro va ocupar diversos càrrecs a l’Ajuntament de Benidorm durant el mandat de l’exdirigent popular i en l’administració valenciana, com ara la direcció general de Turisme o la de les relacions institucionals de Terra Mítica, el somni megalòman de l’expresident i del qual va derivar-se un cas de corrupció que va esquitxar Zaplana. 

Com a presumptes testaferros de l’exministre d’Aznar, comptaven amb una xarxa mercantil de firmes immobiliàries i de lloguer d’habitatges amb béns valorats en 7,4 milions d’euros. La Guàrdia Civil, de fet, va escorcollar el passat dimecres l’Ajuntament de la Vila Joiosa (Marina Baixa) amb l’objectiu de recollir informació relativa al pla urbanístic de Les Puntes del Moro. Desenvolupat per  l’Agrupación de Propietarios, presidida per Barceló, seria un dels instruments utilitzats pel testaferro de Zaplana per netejar les comissions de l’expresident. 

Una època sota sospita. Amb la detenció d’Eduardo Zaplana, els dos principals expresidents valencians del PP estan investigats pels tribunals. Francisco Camps, que va rellevar Zaplana després de l’interí José Luis Olivas —també amb problemes judicials—, a l’esquerra de la imatge. Zaplana, al mig, vora l’exconseller Juan Cotino, també imputat en la trama que afecta l’exministre. 

Aquesta teranyina empresarial estaria connectada, al seu torn, amb diversos territoris offshore com ara Andorra, Panamà, Uruguai, Luxemburg i, fins i tot, Regne Unit. Tot aquest entramat registrat a Panamà hauria estat gestionat des d’Uruguai. L’encarregat d’assessorar Zaplana seria l’advocat charrúa Fernando Belhot, director del bufet Montevideo South Capital Partners. Implicat en els papers de Panamà, la relació entre Belhot i l’exmandatari del PP no és nova. Al contrari. L’UCO va interceptar converses en el marc de l’Operació Lezo, la investigació policial sobre el presumpte saqueig del Canal d’Isabel II de Madrid, en les quals Zaplana es coordinava amb el lletrat uruguaià per tractar de tancar un acord comercial amb l’expresident madrileny, Ignacio González. Tanmateix, segons Público.es, Zaplana hauria emprat la xarxa de blanqueig de capitals del comissari José Manuel Villarejo, implicat en la guerra bruta informativa contra el procés català. 

L’any 2017, segons l’UCO, els expresidents valencià i madrileny i aquest advocat van pactar un negoci d’aigües residuals. Una aventura empresarial, però, que buscaria presumptament ocultar els diners il·lícits que haurien acumulat Zaplana i González, en aquest cas de la gestió de l’empresa hídrica madrilenya. “Ignacio González proposava a Eduardo Zaplana crear una estructura financera a través de l’advocat uruguaià per canalitzar alguns tipus d’operació a mitjà o llarg termini”, apuntava el jutge Eloy Velasco, exdirector general de Justícia amb Zaplana, en una de les primeres interlocutòries de la trama. Velasco, en aquell moment, va centrar el focus en González per la seua recerca amb la trama Lezo. Amb la detenció de l’expresident valencià i la seua entrada a presó, l’atenció ha enfocat Zaplana. 

Aquesta relació entre ambdós exmandataris va produir-se d’ençà que Zaplana va incrementar les seues tasques de lobby mentre compaginava un càrrec a Telefónica. L’expresident va fundar l’any 2008 la firma Decuria Consulting. Els comptes d’aquesta consultora eren vigilats per Francisco Grau, exmembre del consell d’administració de la CAM, assessor fiscal de Zaplana i detingut en l’Operació Erial. També està com a investigada en la trama l’esposa de l’expresident, Rosa Barceló, filla de l’exfalangista, empresari immobiliari i hoteler i exsenador d’UCD, Miguel Barceló. Mitsuko Henríquez, secretaria personal de l’expresident, és la darrera imputada en la causa. 

La cirereta del pastís corrupte

La detenció de Zaplana ha tancat el cercle de la corrupció valenciana. Pràcticament tots els expresidents de la Genaralitat Valenciana reten comptes als tribunals. José Luis Olivas, el polític que va jugar a ser banquer, està processat per la sortida de Bankia a borsa. L’expresident valencià, al seu torn, va ser condemnat a un any i mig de presó per frau fiscal junt amb Vicente Cotino. Fou per una operació vinculada a la venda del negoci eòlic de Sedesa, un dels punts foscos de la trama de blanqueig de capitals que afecta Zaplana. 
Francisco Camps, el successor de l’exministre aznarista, està imputat en les diverses causes que investiguen el frau de l’F-1 a València.

L’únic expresident popular lliure de cap imputació és Alberto Fabra, tot i que la seua participació en la compra de l’empresa pantalla de la cursa automobilística podria convertir-se —encara que, de moment, està descartat— en un maldecap judicial. Amb un de cada tres consellers dels diferents governs del PP imputats o condemnats per corrupció, la majoria dels grans projectes estan sota la mirada dels tribunals. Tot un règim polític als jutjats. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.