Corrupció

Eduardo Zaplana: la caiguda del 'business man' del PP valencià

L'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, ha estat detingut per amassar una fortuna milionària en paradisos fiscals procedent de suborns, segons la Guàrdia Civil. Un epitafi a una llarga trajectòria pública en la qual Zaplana sempre ha mostrat la seua obsessió pels negocis i per acumular els diners. Disseccionem els afers més tèrbols de l'exministre de Treball d'Aznar i les seues aventures empresarials sota sospita.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Restaven encara quaranta minuts per a les dues de la vesprada. Ring-ring. Ambdós polítics agafen el telèfon.

-I aleshores li dius, bo, jo una comissioneta. Li demanes dos milions de peles o tres...

-Bo, li demane més...

-Eh? La quantitat que et done i m'entregues l'altra meitat sota mà. He de fer-me ric perquè estic arruïnat, Voro.

-Sí, com ha estat això?

-Estic treballant molt, però estic arruïnat.

-I això?

-M'ho gaste tot en política. No veus que jo no tinc un sou com tu, que cobres del que treballem els espanyols...

-Clar.

-Doncs això és el que passa. Ai!, he de guanyar molts diners. Em fan falta molts diners per a viure. Ara he de comprar-me un cotxe. T'agrada el Vectra 16 vàlvules?

El primer interlocutor de la conversa és Eduardo Zaplana, en aquell moment encara aspirant a presidir la Generalitat Valenciana. A l'altre costat de l'aparell telefònic, està Salvador Palop, aleshores regidor popular de l'Ajuntament de València. L'intercanvi de paraules d'ambdós és enregistrat al cas Naseiro, la primera investigació per finançament irregular del PP que va ser arxivada en invalidar-se les gravacions. Aquella conversa de l'11 de febrer de 1992 a les 13:22 hores mostra l'autèntic esperit de Zaplana. La seua obsessió. La seua debilitat pels negocis.

Aquest dimarts, 26 anys després d'aquella telefonada, Zaplana ha estat detingut per la Guàrdia Civil després de dos anys d'investigació judicial en secret. Segons la Unitat Central Operativa de l'Institut Armat, l'expresident de la Generalitat Valenciana (1995-2002) hauria amassat una fortuna de 10 milions d'euros en diversos paradisos fiscals com ara Luxemburg. L'entramat hauria utilitzat una xarxa de societats gestionades des d'Uruguai, però que estarien registrades a Panamà. Els diners suposadament il·lícits, descoberts quan l'exdirigent del PP va efectuar diversos moviments per repatriar-los i després d'uns papers aportats pel ionqui dels diners Marcos Benavent gràcies a la seua amistat amb un imam de Síria, provindrien de presumptes comissions cobrades per les adjudicacions de la Inspecció Tècnica de Vehicles i del pla eòlic. Uns projectes que van licitar-se durant el seu mandat.

Junt amb Zaplana també ha estat detingut l'empresari, exsoci del constructor Enrique Ortiz i finançador confés del PP, Vicente Cotino. Al seu torn, és nebot de Juan Cotino, exdirector de la policia espanyola, exconseller, expresident de les Corts Valencianes i imputat al cas Gürtel per ser «l'element nuclear» de la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006, dies després del pitjor accident de metro que va costar la vida a 43 persones i va comptar 47 ferits. A la llista d'arrestats, es troba Juan Francisco Garcia, l'excap de gabinet de Zaplana, expresident del Club Baloncesto Estudiantes i vinculat a Tecvasa, l'empresa valenciana sota sospita a l'Operació Lezo, que també implica Zaplana. L'assessor fiscal de l'expresident i secretari del consell d'administració de la CAM entre 1998 i 2007, Francisco Grau; l'exdirector del Centre de Desenvolupament Turístic i exdirector de Relacions de Terra Mítica, el projecte estrella de Zaplana, Joaquín Barceló -membre també de la penya Picarol-, i la seua dona hi estan involucrats. Fins i tot, Mitsuko Herníque, la secretaria personal de l'expolític, i la dona del mateix Zaplana, Rosa Barceló.

Del 'Marujazo' al 'pacte del Pollastre'

La detenció d'aquest dimarts de Zaplana tanca un cercle que va iniciar-se quan va afiliar-se a l'UCD. El futur dirigent havia renunciat a ser pilot, després d'apuntar-se a l'Acadèmia de l'Aire de San Javier. Volia fer negocis. Guanyar diners, com evidencia la gravació que encapçala aquest article. I el seu casament amb Rosa Barceló, filla de l'exfalangista, empresari hoteler i senador d'UCD Miguel Barceló, fou un pas fonamental per fer el seu somni en realitat.

El cantant Julio Iglesias i Zaplana

Apadrinat pel seu sogre, va convertir-se en secretari de les joventuts de la UCD a Alacant. Un càrrec que li va permetre coincidir amb els principals integrants del Clan de Valladolid, el nucli de confiança de l'expresident espanyol José María Aznar. Però també posicionar-se per erigir-se en alcalde de Benidorm l'any 1991 sota les sigles del PP. El seu accés a l'alcaldia, però, va comptar amb l'ajuda de la regidora trànsfuga del PSPV, Maruja Sánchez. Ballarina de professió, després fou col·locada en diversos organismes públics, així com alguns dels seus familiars a la delegació que tenia Canal 9 a Alacant.

Els escàndols, tanmateix, no van aturar-se amb Zaplana a l'alcaldia de la població de la Marina Baixa. Al contrari. Vicente Conesa, un empresari assenyalat per ser un dels capitostos del saqueig de Terra Mítica, va rebre l'adjudicació sota sospita del mapa sonor de la ciutat. Conesa, que va tenir com a sòcia la dona de l'exconseller imputat pel càrtel del foc Serafín Castellano, va estar involucrat a la gravació «d'estic en política per a forrar-me». Fou l'interlocutor de Vicente Sanz, exdirigent del PP condemnat posteriorment per abusos sexuals a Canal 9, que havia pronunciat aquelles paraules.

Tot i les polèmiques i la seua implicació al cas Naseiro, Zaplana va convertir-se a poc a poc en el candidat dels populars a la Generalitat Valenciana. Seria l'home per destronar el socialista Joan Lerma. Una tasca que va aconseguir l'any 1995 gràcies a un context d'empipament dels valencians amb els socialistes pels greuges comparatius amb la resta d'autonomies. I que havia estat atiat per l'aparell mediàtic afí als conservadors. Zaplana accedia a la presidència de la Generalitat Valenciana després de pactar al despatx de l'empresari agroalimentari Federico Félix el govern amb l'anticatalanista Unió Valenciana.

Diners en B, Julio Iglesias i Terra Mítica

Mentre ocupava la presidència de la Generalitat Valenciana, però, no va oblidar-se dels negocis. A finals de la dècada dels 90, va exercir d'intermediari en les negociacions entre l'empresari Perfecto Palacio i l'aleshores president de l'Autoritat Portuària d'Alacant, Mario Flores, esquitxat pel cas Brugal i implicat en una de les causes que investiguen el frau de la Fórmula 1. Zaplana seria vist anys després al iot de Palacio.

Amb un desembarcament de càrrecs de l'Ajuntament de Benidorm al Consell, el dirigent del PP va topar-se amb el seu primer cas de corrupció quan van destapar-se els pagaments en B a Julio Iglesias a través de firmes radicades en paradisos fiscals. El Govern valencià va abonar al cantant, per representar els interessos valencians a la resta del món, 3,7 milions d'euros en B extra respecte de la quantitat que figurava al contracte oficial. Zaplana va esquivar tota imputació en una causa que encara roda pels jutjats.

L'altre gran maldecap de Zaplana provindria, paradoxalment, del seu gran somni: el parc d'atraccions Terra Mítica. Convertit en una joguina per a l'especulació amb els terrenys, també va ser la muntanya russa de la corrupció. «El senyor Conesa deia que es repartia els diners amb Zaplana. Vaig veure com Conesa introduïa la borsa al cotxe», confessaven els empresaris Antonio Moreno i José Herreros, implicats a la causa, al diputat socialista José Camarasa. Aquell reconeixement, amb tot, no va tenir cap incidència per a l'aleshores líder del PP al País Valencià.

Eduardo Zaplana i l'actual monarca espanyol Felip VI en una atracció de Terra Mítica

Després de regatejar qualsevol causa judicial durant la seua etapa com a president de la Generalitat Valenciana, va fer el mateix amb les sospites que van aflorar durant la seua gestió com a Ministre de Treball. Over Marketing, una empresa que actuava com Orange Market a la trama Gürtel a les Illes, va obtenir 7,2 milions d'euros del departament de Zaplana. Unes adjudicacions controvertides, però, que no van afectar la carrera del dirigent aznarista. Com tampoc que durant el seu mandat al Consell s'atorgaren contractes milionaris de seguretat a la ultradreta.

L'aconseguidor del PP

L'any 2008 va abandonar la primera línia política. La seua condició de diputat ras després de perdre pes orgànic al PP -tant al País Valencià com a Madrid- va provocar que creuara la porta giratòria. Zaplana va fitxar per Telefònica pels seus contactes. Que a la seua agenda estigueren els telèfons de l'exprimer ministre Sílvio Berlusconi, de l'aleshores ministre d'Interior italià de la xenòfoba Lliga Nord, Roberto Maroni, o del primer ministre francès François Fillon va justificar la seua incorporació.

Aquell mateix any, al seu torn, va crear la seua firma d'assessoria, Decuria Consulting. Des de 2008, la mercantil ha facturat dos milions d'euros. 2012, 2013 i 2014 foren els millors anys de la societat, ja que va registrar una xifra de negoci de 400.000 euros anuals. Mentre ostentava un càrrec a Telefònica -l'empresa ha suspès la relació laboral amb Zaplana arran de la seua detenció-, van destapar-se les seues tasques de suposat aconseguidor a la trama Púnica. En aquest cas, però, per facilitar el contacte entre el suposat capitost de la xarxa corrupta, Alejandro de Pedro, i l'alcaldessa d'Elx (Baix Vinalopó), la popular Mercedes Alonso. La relació entre De Pedro i Zaplana, de fet, era ben estreta. Entre l'agost del 2013 i el mateix mes de 2014, la Guàrdia Civil va interceptar més d'una quinzena de converses entre ambdós protagonistes.

Segons un informe de la Guàrdia Civil, Zaplana, fins i tot, hauria actuat com a presumpte intermediari de la trama Púnica amb el matrimoni Aznar-Botella. La Unitat Central Operativa de l'institut armat acusava l'expresident valencià de tràfic d'influències. Zaplana hauria negociat amb l'exalcaldessa de Madrid, Ana Botella, la contractació dels serveis de reputació digital de De Pedro.

Si de l'onada de Púnica va néixer el tsunami judicial de l'Operació Lezo, la situació de Zaplana va evolucionar de la mateixa manera d'una causa a una altra. Va passar d'esquitxat a estar investigat per la justícia. Gràcies a la seua capacitat de moure's pels cercles de poder de la Villa y Corte, va convertir-se en l'interlocutor privilegiat d'Ignacio González, l'expresident madrileny. Ambdós, segons les gravacions policials, conversaven sobre els canvis de fiscals i jutges afins al PP.

La relació entre González i Zaplana, tanmateix, va créixer. Els desdejunis a les terrasses de la Porta d'Alcalà o a l'Hotel Magna van fructificar en idees de negoci. La passió d'ambdós exdirigents del PP. Els expresidents de la Comunitat de Madrid i del País Valencià van pactar en febrer de 2017 amb un testaferro un negoci d'aigües residuals. L'home suposadament de palla era Fernando Belhot, un advocat uruguaià esquitxat pels Papers de Panamà. Precisament, el país des del qual hauria gestionat Zaplana els seus diners en territoris offshore. De fet, González va proposar a l'excap del Consell «crear una estructura financera a través d'un advocat uruguaià per canalitzar algun tipus d'operació a curt o mitjà termini», segons una interlocutòria del jutge Eloy Velasco. Belhot, segons El Confidencial, també va participar de la nova trama de Zaplana. 

L'expresident madrileny Ignacio González i l'expresident valencià Eduardo Zaplana| EL TEMPS

La connexió entre Zaplana, el Canal d'Isabel II -bressol de l'Operació Lezo- i el negoci de l'aigua té un precedent. Entre 2002 i 2003, va intentar unir empresarialment Madrid i València contra Barcelona. O dit d'una altra manera: fusionar Aigües de València i l'empresa pública madrilenya aprofitant l'intent de privatitzar-la per part d'Alberto Ruiz Gallardón, aleshores alcalde de la capital espanyola. L'objectiu era competir amb Aigües de Barcelona. Però l'operació va fracassar. Com el seu intent de recuperar els diners repartits per diversos paradisos fiscals. La Guàrdia Civil ha impedit que Zaplana continuara amb la seua passió pels negocis. Una afició mercantil tacada de sospites des dels seus inicis a la vida pública. La caiguda definitiva del business man del PP valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.