Paper
Opinió
Últims articles
Subscriptors
Cinema
Fins que el drama us colpegi
Com d'aberrant és la vida i com d’imprevisible és l'amor
Subscriptors
Gastronomia
Les faves a la catalana, un plat fastigós?
Josep Pla, però, digué que era el millor plat de la seva categoria
Subscriptors
Els negocis de l'extrema dreta
Vox SA: la teranyina dels assessors en cap de Santiago Abascal
Gabriel Ariza, Kiko Méndez-Monasterio i la xarxa empresarial a l'ombra de la ultradreta espanyola
Subscriptors
Boom turístic a l'interior de Mallorca
Sineu: de la pagesia a la turistificació
El turisme conquesta també l'interior de Mallorca
Subscriptors
Audiovisual
‘The Hack’, una oportunitat (artística) perduda
Les clavegueres del periodisme sensacionalista
Subscriptors
Música i gènere
Una escena musical amb veu de dona
La música es feminitza però encara falta per a la normalització
Més populars
El PSPV entra en pànic
Les eleccions del 23J, que van permetre la continuïtat de Sánchez, coarten les opcions del PSPV
Per Víctor Maceda
L'AVL trau la llengua a l'amenaça ultra
La institució celebra 25 anys de vida reivindicant la seua bona salut i el seu esperit fundacional
Per Moisés Pérez
Òscar Andreu: «La llengua és la columna vertebral del Països Catalans»
Entrevista a l'autor de 'Manual de defensa del català'
Per Violeta Tena
Els docents exhibeixen múscul davant l'estratègia de desgast del PP
La comunitat educativa planta cara al Consell amb acampades i mobilitzacions multitudinàries
Per Moisés Pérez
Uns pressupostos marcats per la vaga educativa (i l'aliança amb Vox)
Augment dels fons a l'AVL i inversions educatives per apaivagar les protestes
Per Moisés Pérez
Galeries
Terra àrida
La degradació, els processos erosius i la desertificació com a últim estadi les col·loquen al centre de la diana. Són les terres àrides i semiàrides, geografies vulnerables, espais de la fragilitat. La seua aparença desolada oculta una rica biodiversitat i exhibeixen una singularitat morfològica modelada per escorrenties, règims pluviomètrics baixos i una elevada insolació. Són terres eixutes, sòbries, d’una poètica visual minimalista. Unes terres primàries, despullades de vels i decorats que cal protegir i conservar. Galeria publicada a EL TEMPS número 2.136 (juny 2026).