Afers policials

«Botes» i «piadosos» a la policia espanyola

L'etapa del popular Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri d'Interior va estar marcada per situar comissaris amb formació militar i devoció ultracatòlica. Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu i factòtum de la guerra bruta informativa contra el procés català, és un exemple pels seus estudis a l'Acadèmia Militar de Saragossa i per les seues simpaties, segons alguns mitjans, per l'Opus Dei. L'actual cap superior de la policia al País Valencià, José Javier Cuasante, també format a la capital aragonesa, acusat d'estar relacionat amb l'exconseller Juan Cotino i membre de l'Honorable i Real Ordre de San Cristóbal, és el principal representant de les maneres militars i la vinculació de les forces de seguretat amb la religió. Són els «botes» i els «piadosos» de la policia espanyola.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Viatgem a la transició espanyola. Dècada dels 80. Governa el socialista Felipe González a l'Estat espanyol. El Cos Superior de Policia, hereu del Cos General de Policia franquista, sofreix un sotrac intern. La coneguda com a policia secreta al carrer o els «xapes» en l'argot de les forces de seguretat, acaba involucrada en una xarxa corrupta dedicada al robatori de joies. Dintre de l'organització criminal, participen diversos comandaments policials. Aquesta causa de corrupció junt amb la desorganització i la manca de modernització que arrossegava el Cos Superior de Policia provoca una decisió transcendental de l'executiu socialista. L'any 1986 es fusionarà amb el Cos de Policia Nacional, una estructura policial que vestia de marró i havia estat predecessora dels grisos. D'aquesta manera, naix el Cos Nacional de Policia (CNP).

Com a conseqüència d'aquella reestructuració de la policia espanyola, es produeix la desmilitarització del cos. Amb tot, encara es formen diverses fornades d'agents destinats a convertir-se en comandaments policials a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Coneguts dintre de la policia com a «els botes», «sempre han estat considerats com uns estranys, almenys per als agents de base», apunta un expolicia veterà a EL TEMPS. Aquests comandaments, però, van aconseguir els màxims càrrecs directius durant l'etapa del popular Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri d'Interior. «Van copar la majoria dels llocs de rellevància», assenyalen fonts policials a aquest setmanari.

Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola durant el mandat de Fernández Díaz, fou l'exemple més clar. Amb més de 40 anys al CNP abans de jubilar-se darrerament, va formar-se com agent a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Simpatitzant de l'Opus Dei segons Público.es, va convertir-se en la mà dreta de Fernández Díaz. Obsessionat amb el procés català, fou l'encarregat d'impulsar la denominada policia política contra l'independentisme al Principat. Aquelles accions van costar-li la seua imputació pels presumptes delictes de prevaricació, fals testimoni i frau processal per la suposada contaminació del pen entregat al magistrat de l'Audiència Nacional, José de la Mata, sobre les activitats empresarials de la família Pujol. Amb tot, cobra una pensió anual de 3.725 euros a l'any només per rebre la Medalla de Plata al Mèrit Policial, tot i el seu historial farcit d'ombres.

Aquest comissari, impulsor de les denominades clavegueres policials contra el sobiranisme català, també s'ha vist esquitxat per la guerra d'agents al CNP. De fet, la Plataforma per l'Honestedat va interposar una denúncia contra ell, l'exministre Fernández Díaz i diversos periodistes per «obstrucció a la justícia, encobriment, revelació de secrets i calumnies contra agents de l'autoritat». Aquests fets van produir-se, segons la querella, durant la investigació realitzada per la unitat d'Afers Interns sobre l'enregistrament il·legal d'una conversa entre membres del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i els responsables policials del cas Nicolay. Les accions de Pino, segons l'escrit del col·lectiu anticorrupció, estan centrades a evitar que la causa afecte el comissari de les mil i una cares, José Manuel Villarejo.

Tal com va detallar EL TEMPS, a la denúncia es recull un informe policial de l'any 2017 que radiografia el comportament de Pino. «Tant Pino com [José Ángel Fuentes] Gago realitzaren accions encarades a protegir i encobrir les activitats il·lícites del comissari Villarejo i dificultar la investigació. S'ha acreditat que informaven dels detalls de la investigació Nicolay al comissari Villarejo, cridant, fins i tot, a l'instructor policial a reunions secretes. S'ha arribat a destituir per part de l'exDAO Pino a comandaments policials que investigaven el comissari Villarejo. S'ha informat de la incoació d'un expedient disciplinari per falta molt greu contra l'instructor policial (Inspector Rubén) per consultar les bases de dades policials sobre els investigats. I s'han posat traves a la tasca dels investigadors, declinant en diverses ocasions el requeriment d'informació per part de la Comissió Judicial i exigint el requeriment explícit del magistrat quan aquestes sol·licituds d'informació no requerien la mencionada autorització», s'assenyala al document policial.

Durant l'etapa de l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz van designar-se alts càrrecs de la policia espanyola amb formació militar i vinculats a organitzacions religioses| EFE

Quan Pino va intentar crear aquella brigada per elaborar dossiers apòcrifs amb l'objectiu d'erosionar l'independentisme català o Podem, va topar-se amb l'aleshores comissari general d'Informació, Enrique Barón. Segons apunten fonts policials a aquest setmanari, Barón també va formar-se al centre militar d'Aragó. Exresponsable de la lluita contra el terrorisme gihadista i les activitats armades d'ETA i exdirector general de Seguretat i Interior de la Comunitat de Madrid governada per Esperanza Aguirre, va ser destituït l'any 2017 amb l'arribada al Ministeri d'Interior del popular Juan Ignacio Zoido. Fou substituït per Juan Carlos Ortiz Argüelles, afí a l'exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, tal com afirmen des de cercles de les forces de seguretat de l'Estat. Barón, però, també està esquitxat pels moviments policials foscos. Segons Público.es, el comissari apareix citat com a un dels suposats responsables de l'espionatge intern del PP de Madrid. O, si més no, així ho considerava el document Cloacas, elaborat a la Comissió d'Investigació contra la Corrupció de l'Assemblea de Madrid.

La connexió valenciana

A les comissaries valencianes de la policia espanyola, també hi ha alts comandaments que són identificats com a «botes». L'agent més destacat és José Javier Cuasante, cap superior del CNP al País Valencià. Vinculat a l'exdirector de la policia espanyola Ignacio Cosidó i a l'exconseller i expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, amb un bon grapat de contactes a les forces de seguretat de l'Estat, «apareix en els cercles més pròxims a l'exdelegat del Govern Espanyol a València, Serafín Castellano», segons va denunciar el senador de Compromís Carles Mulet.

Cuasante acumulava diverses taques al seu historial policial. Com a cap provincial del CNP d'Alacant, va ser assenyalat per part del Consell General del Poder Judicial d'endarrerir durant cinc anys un informe sobre la documentació confiscada en juliol de 2010 en diverses propietats del constructor, finançador confés del PP i cap del cas Brugal, Enrique Ortiz. El requeriment efectuat pel màxim òrgan de poder de la judicatura espanyola va tenir efecte, ja que l'informe fou entregat al magistrat instructor un mes després d'aquella advertència.

Aquesta situació no era nova per a l'actual cap superior de la policia espanyola al territori valencià. L'any 2015 la jutgessa Rosa María Villegas, que investigava una altra peça de Brugal relativa a l'adjudicació de la planta de tractament del fem a Oriola (Baix Segura), va demanar a Cuasante que traslladara l'anàlisi dels papers intervinguts a la Diputació d'Alacant i al domicili particular de l'expresident de la corporació provincial, el zaplanista José Joaquín Ripoll. La magistrada, fins i tot, va alertar que en cas de no respondre, podria ser investigat per desobediència. Tot i que, realment, l'enviament no s'havia fet per un error informàtic, l'informe contenia la informació en brut, com a resultat de l'excessiva càrrega de les unitats policials arran de la gran proliferació de causes de corrupció al País Valencià.

Alternativa Sindical de la Policia, amb tot, va afegir una altra taca al seu expedient. Va acusar-lo d'assignar llocs de responsabilitat des de la comissaria d'Alacant «per amiguisme» i de rebre regals d'empresaris, tot i que fonts policials resten importància a la darrera pràctica «per ser habitual al cos». «Va tenir forts enfrontaments pels seus mètodes tant amb els policies sota el seu càrrec com amb els representants sindicals. Fins i tot, va haver d'intervenir la mateixa sotsdelegada del Govern espanyol en alguna ocasió», va censurar Mulet, que afegia: «Diverses organitzacions sindicals van demanar la seua destitució com a comissari d'Elx en reiterades ocasions per mala gestió, va abusar dels expedients disciplinaris i durant la seua etapa va destacar la precarietat laboral de la policia nacional a Alacant».

D'esquerra a dreta: Antonio Joaquín Marin, canciller de l'Honorable i Reial Ordre de Cavallers de Sant Cristobal; José Javier Cuasante, cap superior de la policia espanyola al País Valencià; i Juan de Dios Pardo, interventor de l'organització religiosa. L'estampa de Cuasante amb el directius de l'ordre va realitzar-se durant la seua presa de possessió| Honorable i Reial Ordre de Cavallers de Sant Cristobal

Com a policia format a l'Acadèmia Militar de Saragossa, fonts del CNP també destaquen «les maneres pròpies dels militars que van imposar-se quan va accedir a la prefectura superior de policia». Una tendència que durant l'etapa de Fernández Díaz va ser extensible a la resta de les comissaries de l'Estat espanyol. De fet, van canviar-se algunes insígnies als uniformes, van instaurar-se càntics castrenses i van regularitzar-se les salutacions als comandaments policials. «De mentalitat i de caràcter molt militarista, amb una exacerbada devoció religiosa, destaca per la seua predilecció per les unitats policials uniformades i per molta presència policial al carrer. Tot en detriment de les unitats d'investigació i, especialment, de les que tenen a veure amb la corrupció», va apuntar Compromís quan van designar-lo. «Una prova del seu caràcter militar i religiós, molt d'acord amb altres èpoques, és la seua pertinença d'una manera protagonista a l'Honorable i Real Ordre de Cavallers de Sant Cristóbal, subvencionada pel Ministeri de Defensa i la seua Secretaria General de Política de Defensa», complementaven els valencianistes.

Amb altres càrrecs policials d'aquella etapa lligats a l'ordre com ara l'exsotsdelegat del Govern espanyol a Alacant, Alberto Martínez, bona part dels alts comandaments policials que va nomenar Fernández Díaz al País Valencià tenien si fa no fa lligams amb l'organització religiosa. Arrelada a la comarca del Baix Segura, compta com a cavallers de l'entitat catòlica a dirigents militars i exalts càrrecs polítics del Ministeri de Defensa, un departament del qual rebia subvencions. A la mateixa pàgina web de l'organització religiosa, hi ha una publicació en la qual apareix anomenat com a cavaller de l'ordre l'exsecretari d'Estat de Defensa designat per Cospedal, Agustín Conde. Assenyalat com a partícip a la presumpta trama de corrupció que va esquitxar l'exdirigent valencià del PP, Pedro Agramunt, compta amb diverses declaracions homòfobes al seu historial polític.

Aquesta publicació a Facebook de l'organització, al seu torn, cita el nom del cap de la Unitat Militar d'Emergències (UME), Miguel Alcañiz, com a membre de l'ordre. Una vinculació que mostra la unió entre militarisme i religió que preconitza l'entitat. Com les idees dels «botes» i els «piadosos» de la policia espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.