A l'IES Enrique Tierno Galván de Montcada, ubicat a la comarca de l'Horta Nord, estan saturats. «El centre està preparat per a 700 alumnes, però n'acollim 1.200», expressa Pepa Alòs, docent d'aquest institut de secundària i batxillerat. La biblioteca ha estat reconvertida en una aula i altres espais d'esbarjo estan farcits de pupitres per atendre els estudiants. «Quasi a la porta dels lavabos, estan els materials del Departament d'Anglès», il·lustra. Els taulells cauen a trossos i el sol es troba per a canviar.
La precarietat d'aquest centre no és anecdòtica. Les retallades a l'escola pública del Govern valencià del PP han estressat la xarxa pública al límit. «No ens han escoltat en les nostres reclamacions. D'ençà que es va produir el canvi al Consell, les tisorades s'han incrementat», es queixa Empar Navarro, docent de l'IES Vicent Andrés Estellés, de Burjassot. «La majoria dels centres cauen a trossos, les ràtios no s'han adequat, les classes no estan ben climatitzades i duem des de 2009 amb els sous congelats», denuncia Alòs.
A la precarització, se suma la censura ideològica. «No volen que estudien autors catalans i balears a batxillerat. Estan vetant escriptores i escriptors de la nostra llengua, però que usen altres varietats dialectals», retrau Navarro. Tant Pepa Alòs com Empar Navarro s'han enrolat en una de les columnes que han alimentat la històrica manifestació protagonitzada aquest divendres per la comunitat educativa del País Valencià. «Mai havia vist una mobilització educativa d'aquesta dimensió. És molt bèstia», comenta un veterà de la docència.
Vestint samarretes verdes, siga en favor del valencià o mostrant l'estima a l'escola pública, una marea docent ha col·lapsat el centre de València per demanar més recursos per a l'educació pública, reclamar millores salarials per als docents i exigir la dimissió de la consellera d'Educació, la popular Carmen Ortí. A pesar que Delegació del Govern espanyol, en mans del PSOE, ha xifrat en més de 35.000 l'afluència, les estampes exhibeixen una assistència superior: quan feia una hora i mitja de l'arribada de la capçalera al final de la marxa, encara hi havia un riu de gent de manifestació. L'esperit de la primavera valenciana floria en l'aniversari del 15-M.
«Estan jugant al desgast»
Els docents duen cinc dies de vaga indefinida. Per cada dia de protesta, la seua nòmina minva de 100 a 200 euros, però han decidit plantar cara i, de moment, no defalleixen a les invectives d'Ortí i de l'executiu valencià del PP. Educació està enrocada davant unes aturades laborals que han aconseguit el suport del conjunt de les entitats sindicals: des del majoritari STEPV i CCOO fins a UGT, CGT, ANPE i el conservador CSIF. «Pensem que estan jugant al desgast. Volen carregar-se l'educació pública en favor de les empreses privades, de la xarxa concertada i privada», afirma Alòs.
Quan el rellotge marcava les 9:50 del matí, una columna eixia de la parada de metro d'Empalme, situada a tocar de Burjassot, a res del Palau de Congressos de València. Era un riu de gent procedent de l'Horta Nord, que anava creixent amb els afluents dels professors de centres ubicats al recorregut. Xiulets, punys alçats, abraçades i crits eren l'estampa a cada colla de docents que s'hi sumava a la columna, a cada cotxe que polsava el clàxon per mostrar la seua solidaritat amb la lluita dels educadors. «Endavant. Moltes gràcies», animaria una dona emocionada des de la vorera.
Amb la seu de la Conselleria d'Educació al fons, al barri de Campanar, la columna trobaria un grup nombrós de professors vestits —naturalment!— amb les seues samarretes verdes. «Mira Ortí, la vaga ja està ací», escridassarien. Càntics com «no volem més retallades en sanitat i educació», «més retallades a les concertades» i «consellera dimissió» es combinarien amb cartells demanant «més salari i menys burocràcia». La botzina d'un autobús de l'EMT a favor dels vaguistes faria renàixer la força d'uns docents que han fet seua la cançó «No callarem», de Malalts.
A tocar de l'IVAM, dues bengales verdes representarien la unió entre les dues columnes educatives provinents del nord de València. «Ortí, Ortí, la vaga ja està ací», repetirien per ambientar un moment força emotiu, amb el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, i el diputat valencianista Gerard Fullana com a testimonis de luxe. «Educació pública i de qualitat, i en valencià», expressarien des del megàfon. Ho farien abans d'entrar al centre de València, enmig d'un moment de confusió. «És per ací, és per ací», marcaria un agent de la policia espanyola. «Ostres, parla en valencià!», se sorprendria una docent.
«Gràcies, gràcies. Visca els docents i l'educació pública», injectarien moral des d'un balcó mentre ressonava «ni un euro per a la privada i tampoc per a la concertada» i «volem infraestructures dignes i segures». Els jupetins amb el lema «Docent en precari» farien empatitzar a una cuinera, que eixiria del seu bar per aplaudir la lluita dels mestres. «Ací està l'Horta Nord!», proclamarien només arribar a una plaça de Bous de València envoltada de docents. Des de més enllà de la plaça Sant Agustí fins a la meitat del carrer Colón, no cabia ni una agulla.
Docents dempeus
Entre clams contra el reg als col·legis ultracatòlics a l'òrbita de l'Opus Dei i d'altres contra la consellera Ortí, les organitzacions sindicals mostraven la seua força. «La consellera ha de prendre nota d'aquest crit de protesta. Dilluns [el pròxim dia de negociació entre les centrals i el Consell] han d'oferir-nos una proposta que ho incloga tot. En cas contrari, tornarem a col·lapsar València», afirmava Marc Candela, una de les veus de l'STEPV. «Fins que no accepten les nostres reivindicacions, no ens aturarem», subratllava. «Aquesta protesta és el resultat de cinc dies de vaga. No podem continuar amb aquestes condicions tan deplorables», completava Maite Tarazona, d'UGT.
«És un dia històric i, al mateix temps, trist. Esperem una proposta detallada de la conselleria», coincidia José Seco, president de la sectorial d'ensenyament del CSIF. «La consellera Ortí i el secretari autonòmic Daniel Mcevoy han d'escoltar el clam del professorat, que està reclamant dignitat», reforçava Xelo Valls, secretària general de la federació d'Educació de Comissions Obreres del País Valencià. «En qualsevol treball, el sou indica la dignitat de la professió. Estem lluitant per fixar les bases perquè qui, en un futur, siga mestre o professor tinga les millors condicions laborals», explicava.
«Anem a fer el segon intent perquè avance la capçalera», indicava Candela, perquè la pancarta inicial s'obrira pas, acompanyada de músics que interpretaven pasdobles, marxes mores i cançons fúnebres. De fet, al davant d'ells, hi havia una representació de la mort de l'educació pública, amb taüts i desenes de persones vestides de dol. «Avui la classe es fa al carrer», exclamarien al llarg de la marxa, on la gentada només permetria a unes poques persones iniciar el recorregut quan la capçalera entrava a la plaça de l'Ajuntament de València.
La manifestació comptava amb la presència de dirigents de l'esquerra valenciana, com ara la ministra d'Universitats i Ciència, la socialista Diana Morant; la delegada del Govern espanyol al País Valencià, la progressista Pilar Bernabé; l'alcaldable in pectore de Compromís a València, Mònica Oltra; la diputada al Congrés de la coalició d'obediència valenciana, Àgueda Micó, o Papi Robles, portaveu dels valencianistes a l'Ajuntament de València. «Tota la gent que ha assistit a la manifestació té una dignitat que mai atresorarà la consellera», retrauria Beatriu Cardona, veu d'Intersindical Valenciana, mentre la marea entrava a la plaça consistorial.
Al ritme de dolçaina i tabal, hi hauria dues figures de Muixeranga. «Estem davant d'una manifestació històrica. La comunitat educativa som una pinya. Juntes som imparables», ressaltaria la unió sindical i el seguiment altíssim de la vaga per part dels docents. «Estem cremant València!», consolidaria, abans de donar pas a les actuacions musicals d'artistes i grups vinculats o pertanyents a la comunitat educativa. Bèrnia serien els primers a aparèixer en escena i Marcel·lí, amb una cançó creada per a la manifestació, li agafaria el relleu.
Tomàs de los Santos i unes albades valencianes —amb participació de la cantant Noelia Llorens Titana, entre d'altres— farien de preludi d'una mascletada educativa, amb els xiulets, les sirenes, les cassoles i els megàfons sonant contra la gestió de la conselleria. «Per una educació pública, de qualitat i en valencià», irrompria entre aplaudiments Auxili, que interpretaria «Valencianotalibans» i «Hui la liem». Malifeta, amb les cantants Mireia Matoses i Ana Rajadel al micròfon, faria vibrar la plaça amb «Ales negres» i «Brega». El Diluvi, La Xica i Pau Alabajos clourien una mobilització històrica que deixa contra les cordes al Govern valencià del popular Juanfran Pérez Llorca.