Any 1997. Eduardo Zaplana, aleshores president de la Generalitat Valenciana, inicia la seua política de privatització dels serveis públics. Mentre planteja l'impuls del model públic-privat a la sanitat valenciana amb la construcció de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta), aposta per entregar a les empreses privades la gestió de la Inspecció Tècnica de Vehicles. No importa que la companyia pública encarregada de les avaluacions periòdiques siga perfectament rendible, tal com critiquen els grups parlamentaris de l'esquerra a les Corts Valencianes. L'externalització va endavant.
Arran d'aquella privatització, l'excap del Consell i exministre de Treball figura com a un dels principals encausats dintre de l'Operació Erial. Segons la investigació, Zaplana hauria encapçalat presumptament una xarxa corrupta que hauria rebut 12,5 milions d'euros en comissions per la manipulació dels contractes de la ITV i dels Plans Eòlics en favor de les companyies de la família de l'expresident de les Corts Valencianes, exdirector de la policia espanyola i imputat en diverses causes com ara la trama Gürtel, Juan Cotino.
Segons desvela un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia incorporat al sumari de l'Operació Erial, al qual ha accedit aquest setmanari, Zaplana va anotar en la seua agenda diverses cites relacionades amb l'adjudicació del contracte de la ITV. «En relació amb els indicis que s'han recopilat sobre el suposat tracte de favor donat al grup Sedesa [propietat de la nissaga Cotino] en referència a la concessió de l'explotació del servei d'ITV, cal assenyalar determinades anotacions manuscrites que apareixen reflectides en les agendes personals d'Eduardo Zaplana durant el període en el qual es du a terme el concurs i l'adjudicació del servei. En concret, aquestes anotacions estarien relacionades amb contactes i/o reunions entre Zaplana i Cotino en dates d'interès per aconseguir el contracte», apunta la benemèrita.
Una de les trobades més rellevants s'hauria produït l'endemà d'aprovar-se els plecs que regirien la licitació del servei d'avaluació de l'estat dels vehicles. Quasi un mes després de la cita, hi ha una altra anotació en l'agenda de Zaplana descrita així: «J Cotino». «En la pàgina relativa al 06.08.1997 figura reflectida l'anotació 'Cotino' en la línia de les 2 de la vesprada. Aquell mateix dia es du a terme la reunió de la Mesa de Contractació presidida per Juan Francisco García Gómez [aleshores cap de gabinet de Zaplana] en la qual es produeix a l'obertura dels sobres amb les proposicions tècniques i econòmiques», s'indica.
Tres mesos més tard, i en l'etapa compresa entre l'adjudicació del contracte i la publicació de la mateixa en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, «figuren les anotacions Juan Cotino i Luis Batalla». «En el cas d'aquest últim, podrien correspondre a Luis Batalla Romero, vinculat al grup Lubasa, el qual va ser adjudicatari d'un dels lots del servei d'ITV de València a través de la UTE en la qual participava la societat», recull l'informe de l'institut armat. Aquell mateix dia Zaplana hauria rebut una altra visita, segons consta a l'agenda. Es tracta de l'empresa Pavasal, la qual també va beneficiar-se de la concessió de la inspecció tècnica de vehicles.
Pavasal, en aquest cas, va obtenir el lot cinc, on participava la CAM, Gesfesa (lligada a la família Ferrando), Supervisión y Control SA i Mayve Obras Civil SA, de la qual eren socis els amics de Zaplana amb societats offshore Antonio Magraner i Tomàs Velasco. Segons apareix en el sumari de la macrooperació Taula, la constructora va aportar 550.000 euros a l'agència de comunicació Laterne, encarregada de la campanya electoral de Rita Barberá en les municipals de València l'any 2007. Els investigadors assenyalen la firma com a presumpte instrument pantalla per canalitzar donacions de constructores als comptes de la formació conservadora.
Mentre aquesta investigació resta oberta als jutjats valencians, l'Audiència Nacional va condemnar el directiu de l'antiga Lubasa, Gabriel Batalla, i el nebot de l'exconseller, Vicente Cotino, per finançar de manera irregular les campanyes electorals dels populars durant les valencianes i les espanyoles de 2007 i 2008, respectivament. Habitual dels grans projectes del PP com ara Terra Mítica o la construcció de l'hospital d'Alzira, Lubasa va abonar 52.200 euros l'any 2007 i 58.000 euros l'any 2008 a la formació de la gavina. En total, 110.200 euros donats als populars mentre va rebre 77.337.451 euros en adjudicacions del Consell entre 2005 i 2009.
La constructora, rebatejada com a Obinesa i recomprada per la poderosa família Batalla al gendre del magnat Juan Roig, també va donar 315.000 euros a la firma responsable de la campanya electoral del PP de València l'any 2007. Entre 1999 i 2011, va percebe 1,8 milions d'euros en treballs del consistori de la capital del País Valencià. De manera similar, Sedesa està tacada per finançar amb 109.500 euros els populars en 2008 mentre va beneficiar-se de contractes de la Generalitat Valenciana per valor de més de 300 milions d'euros entre 2005 i 2009. La firma surt, al seu torn, als papers de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, amb una aportació 200.000 euros a la comptabilitat paral·lela de la formació conservadora.
Al sumari, consta un altre informe elaborat per l'Agència Antifrau que descriu de manera detalla minuciosament els concursos d'adjudicació de la ITV i dels Plans Eòlics, els quals estan farcits d'irregularitats. Segons aquesta anàlisi avançada per Levante-EMV i Valencia Plaza i a la qual ha accedit aquest setmanari, la privatització de la ITV va realitzar-se sense que «constara [...] la realització d'estudis [...] sobre les diferents alternatives en la prestació del servei públic de la ITV». Encara més, «el procés de contractació va contravenir l'article 14 de la llei 3/1996» i el «denominat quadern informatiu [un dels documents clau del procés d'adjudicació] no es corresponia legalment amb l'exigit a l'avantprojecte d'explotació per la normativa de contractació pública».
«Les clàusules descrites en els plecs de la present contractació s'oposen al necessari compliment dels principis que informen de la contractació pública, la llibertat d'accés a les licitacions, la no discriminació, la recerca de la màxima eficiència en la utilització dels fons públics, la salvaguarda de la lliure competència i la concurrència en la licitació d'empreses», critica l'agència encapçalada per Joan Llinares. «Sense entrar en valorar la discrecionalitat necessària per valorar ofertes d'aquestes característiques, a parer d'aquesta agència, no hi ha cap justificació per assignar menor puntuació a una oferta considerada correcta, adequada i de qualitat, que a altres que presenten incorreccions, poca qualitat o deficiències», remata.
L'adjudicació dels plans eòlics, fins i tot, compta amb un pecat d'origen. «La fórmula jurídica utilitzada, és a dir, la convocatòria pública per a l'adjudicació d'unes zones que han sigut delimitades i predeterminades per a la construcció de parcs eòlics, és de dubtós encaix legal dintre de la normativa vigent», ressalta, així com adverteix «de la facultat omnipotent» que tenien els encarregats de redactar la proposta de selecció de les empreses per a cada zona eòlica «d'escollir a discreció quins criteris aplicar i quins, amb independència d'allò que estableix en els documents de preparació del pla eòlic».
«Un fet especialment greu [...], ja que els criteris foren establerts una vegada conegut el contingut de les propostes, un extrem del tot contraris als principis de publicitat, concurrència, objectivitat, imparcialitat i servei públic orientat a la satisfacció dels interessos generals», afegeix sobre un procés de contractació definit com a «opac» per atorgar-se les concessions energètiques «als promotors preseleccionats a través de criteris ad hoc». «Els criteris emprats en la selecció dels projectes no han sigut justificats adequadament, altres són aplicats de manera incoherent [...] i en altres s'ha alterat de manera radical la solució de preselecció mitjançant l'exclusió de facto d'alguns sol·licitants», complementa.
Teranyina 'offshore'
L'informe de la Guàrdia Civil, a més, detalla els moviments monetaris de la xarxa presumptament encapçalada per Zaplana per cobrar les comissions provinents suposadament de la família Cotino, ocultar els diners en territoris de baixa tributació i posteriorment reconvertir les mossegades al circuit legal. Un seguiment del rastre dels diners que els investigadors centren en la mercantil Imison Internacional, la qual es constitueix gràcies a un ingrés en metàl·lic de 600.000 euros fet per Cotino, malgrat ocupar aleshores la direcció de la policia espanyola. L'encarregada d'exercir de fiduciària dels fons és Beatriz García Paesa, neboda del famós espia espanyol protagonista en la fuga de l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán i imputada en els casos de corrupció militar Mercasa i Defex.
Tal com descriu l'institut armat, la firma inicialment ancorada a l'estructura empresarial de la família Cotino passa a formar part després de Joaquín Barceló, amic de la infància de l'expresident Zaplana, exdirectiu de Terra Mítica i suposat testaferro de l'exministre de Treball durant l'etapa del conservador José María Aznar. Amb la presa de control de Barceló mitjançant una transmissió de les participacions empresarials, la mercantil ingressarà més de sis milions d'euros, així com una aportació 4,8 milions d'euros procedents d'Andorra. L'origen de la transferència andorrana són dues societats ubicades en el paradís fiscal de Panamà.
Uns diners que viatjarien per comptes oberts en Luxemburg, Hong Kong, Suïssa, Alemanya, Liechtenstein, Regne Unit, Itàlia, França i Àustria quan Zaplana adquireix els serveis de l'uruguaià Fernando Belholt, qui exercirà de testaferro internacional de l'expresident, tal com ha confessat en les seues declaracions davant la jutgessa. L'advocat, no debades, ha reconegut en seu judicial que va entregar-li 2,3 milions d'euros en efectiu a la secretaria de l'excap del Consell, Mitsouko Henríquez. La cara oculta d'una privatització de la qual sorgeixen dècades després els detalls més tenebrosos.