Investigació

La teranyina ultracatòlica de les elits

L’Opus Dei, un moviment tradicionalista catòlic impulsat l’any 1933 pel religiós Josemaría Escrivà de Balaguer, sempre ha estat arrelat en les classes benestants amb poder polític, econòmic, judicial i militar. L’arribada del papa Francesc a Roma i la pèrdua d’atracció per a les noves generacions han condemnat l’obra a una decadència progressiva. Tot i això, conserven una xarxa extensa d’influències, especialment visible a l’àmbit educatiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

València, malgrat la recent tragèdia ferroviària al Metro i els cartells de rebuig als balcons, s’havia convertit en la capital dels catòlics mortals a la Terra. Entre el 8 i el 9 de juliol de 2006, el cap i casal acollia la visita del pontífex Benet XVI. Un esdeveniment d’abast mundial que estava controlat per dos comissionats de l’Opus Dei: l’aleshores director de l’Institut Valencià de Finances,Enrique Pérez Boada, i qui era secretari de l’arquebisbe de València, Antonio Corbí. Encara més, l’exconseller popular imputat en diversos escàndols i numerari, Juan Cotino, era el factòtum de l’organització.

Cotino, a més, va ser director general de Policia durant el darrer Govern de José María Aznar, qui va comptar amb diversos integrants de l’Opus Dei al seu Executiu. Tal com abans havia ocorregut amb els ministres tecnòcrates del dictador Francisco Franco. Arrelada a les classes benestants, l’obra compta amb nombrosos càrrecs a l’estament militar, el poder judicial —com ara el president del Tribunal Constitucional Andrés Ollero— i als cercles econòmics, com ara l’expresident blaugrana i empresari hoteler Joan Gaspart.

De tarannà ultraconservador, l’Opus Dei va gaudir de la gràcia vaticana durant els mandats de Joan Pau II i Benet XVI. “Amb l’arribada de Francesc, però, l’obra ha minvat en influència. Una pèrdua de representativitat a la jerarquia eclesiàstica que coincideix amb la decadència del moviment, que pateix una crisi d’afiliació. Els integrants tenen una edat mitjana de 65 anys. Amb tot, continuen exercint influència a la judicatura, l’exèrcit i en l’àmbit educatiu. Si al món hi ha vora 300.000 membres, a Espanya en són al voltant de 40.000”, assenyala José Manuel Vidal, teòleg i director de Religión Digital. “Geogràficament, València és un dels punts forts del moviment neoconservador”, afirma.

Al País Valencià, de fet, l’obra compta amb seus a Alacant, Castelló i Elx (Baix Vinalopó), gestiona l’església de Sant Joan de l’Hospital i la parròquia de San Josemaría Escrivà de València, controla les associacions juvenils Collvert, Dardo, Alfambra, Alfahuir, Blaumar, Diemal, Adarga i Cendal, així com el club universitari Tetuán i els col·legis majors Saomar, Albalat i Alameda. L’últim centre exclusiu està presidit per l’economista Juan Diego Cuenca, exapoderat del grup constructor Onofre Miguel i conseller de Lavantia Nature SL. Com a vocal, hi ha l’empresari Ignacio Carreño, amb interessos en la indústria alimentària i vicepresident del col·legi concertat religiós Guadalaviar, ubicat al centre de València.

Aquest centre escolar, gestionat directament per l’Opus Dei, segregacionista per sexe i amb una subvenció anual de més de dos milions d’euros, té com a president Íñigo Parra, directiu de l’empresa Stadler Rail, integrant dels lobbies econòmics valencians Connexus i AVE. Parra, a més, és vocal de la Fundació Eifor, vinculada a l’obra i gestora de l’escola de formació Xabec, la qual rep anualment 808.646,39 euros públics del Consell.

Juan Cotino, exconseller imputat en diversos escàndols, representava l'ala cristiana del PP i és membre de l'Opus Dei, així com accionista de 13 TV| Europa Press

La fundació ha obtingut aportacions privades molt sucoses, entre les quals destaquen els 150.000 euros d’Inversiones Puerto Blanco, que té com a soci únic l’empresari Vicente Ruiz, interproveïdor de Mercadona. També els 527.757 euros que va donar la Fundación para las Atenciones Sociales, presidida per Carlos Figueroa, que ocupava la sindicatura d’accionistes del Banco Popular. Aquesta entitat financera ha estat considerada el banc del moviment integrista. No debades, va ser dirigida històricament per la família catalana Valls-Taberner, membres de l’Opus Dei. “Tot i que a Catalunya hi ha menys presència de l’Opus Dei respecte del País Valencià, és un territori en el qual determinades elits en formen part”, puntualitza Vidal.

La teranyina educativa valenciana també abasta els col·legis Altozano d’Alacant, El Vedat de Torrent (Horta), Aitana d’Elx (Baix Vinalopó), Vilavella de València, Miralvent i Torrenova, ambdós de Betxí (Plana Baixa). Propietat de Fomento de Centros de Enseñanza, una firma a l’òrbita de l’Opus Dei, separen els alumnes per gènere. De manera conjunta, reben 9.889.071 euros anuals. La xarxa segregacionista amb lligams amb l’obra es complementa amb l’Escola Familiar Agrària El Campico de Jacarilla (Baix Segura), amb una injecció anual de 979.511,21 euros, i l’Escola Familiar Agrària Torrealdua de Llombai (Ribera Alta), amb una subvenció per curs de 867.872,25 euros.

Un teixit docent, amb vinculacions amb l’Opus Dei, present a les illes Balears. A Palma, hi ha els col·legis segregacionistes per sexe Aixà i Llaüt, els quals reben 336.000 euros públics cada any. Tots dos centres formen part de la Institució Mallorca, dirigida per l’exgerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma entre 2003 i 2007, Juan José Ferrando, i controlada econòmicament per Promocions Educatives S’embat SA. Aquesta mercantil és, al seu torn, propietat de laInstitució Familiar d’Educació SA. Com a apoderat i secretari de la companyia hi ha Luis Elías Viñeta, directiva del Grup Planeta, i com a president Juan Gallostra Isern, qui ocupa un seient al consell d’administració de la immobiliària Renta Corporación Real Estate SA. L’exconseller de Turisme i Comerç de la Generalitat de Catalunya, el convergent Lluis Alegre, fou apoderat mancomunat de l’empresa educativa.

La Institució Familiar d’Educació SA és propietària de les escoles Les Alzines de Girona, La Farga de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Montclar de Jorba (Anoia), La Vall de Sabadell (Vallès Occidental), Turó de Constantí (Tarragonès), Terraferma d’Alpicat (Segrià), Airina de Terrassa (Vallès Occidental), Mestral de Jorba (Anoia), Aura de Reus (Baix Camp) i Arabell de Lleida. De manera conjunta, els col·legis obtingueren una injecció pública pels seus concerts amb la Generalitat de Catalunya de 15.894.853 euros en el curs 2015-2016. La Farga i la Vall foren els dos centres que més diners reberen: 3.300.435 euros cadascun.

L’Opus Dei, però, té vincles amb més centres educatius a Catalunya, com ara a Bell-lloc del Pla de Girona i al Viaró de Sant Cugat del Vallès. Aquest últim és propietat de Docència i Investigació SA i va obtenir 2.559.772 euros públics pel concert en el curs 2015-2016. 340.464 euros menys va rebre el Canigó de Barcelona, en mans de Fomento de Centros de Enseñanza. Ubicats a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i connectats entre ells, completen la teranyina docent relacionada amb l’obra l’Avantis, Xaloc, propietat de Centre Cultural Esportiu Xaloc SA, i Pineda, el qual està en mans de Centre Cultural Pineda SA.

Com a apoderada de l’escola Pineda, hi ha Sandra Camps, qui forma part del patronat de la Universitat Internacional de Catalunya. Lligada a l’Opus Dei, la universitat té com a president d’honor Josep Maria Pujol, patriarca de la multinacional de components de l’automòbil Ficosa i que va repatriar l’any 2016 els fons que tenia el grup en una societat instrumental radicada al territori offshore de les Antilles Neerlandeses.

La Universitat Internacional de Catalunya, amb diversos membres de l'obra al seu patronat, està lligada al moviment ultracatòlic| UIC

El vicepresident del centre universitari és Santiago Gotor, afiliat al PP de Barcelona, notari, membre de l’Opus Dei i històric president del Foro Arbil. Aquesta entitat tradicionalista ha acollit xerrades de dirigents de l’extrema dreta de Vox i del lletrat feixista Rafael López-Diéguez, gendre de l’exdirigent de Fuerza Nueva Blas Piñar. Gotor, al seu torn, ha compartit militància a la formació de la gavina amb Jorge Fernández Díaz, supernumerari de l’obra i exministre d’Interior assetjat per les clavegueres policials contra l’independentisme català i Podem.

Expresident del PP de Barcelona entre 2008 i 2014 i també integrat a l’obra, el notari Antoni Bosch és vocal del patronat de la Universitat Internacional de Catalunya. Comparteix seient a la direcció del centre superior amb el doctor numerari Joan de Dou Playà i l’aristòcrata Eduardo Conde Muntadas-Prim. Home de negocis, és vicepresident de la Fundació Codespa, una ONG relacionada amb l’Opus Dei. La Universitat Internacional de Catalunya, al seu torn, està en mans de la conservadora Fundació Familiar Catalana, amb un patronat pràcticament idèntic al del centre docent. La Fundació Familiar Catalana també controla el col·legi Fert Batxillerat, lligat a l’obra.

Els tentacles de l’Opus Dei, que compta amb una delegació de la seua escola de negocis a la capital catalana, arriba fins a l’arquebisbat de Barcelona. En la darrera remodelació que va impulsar l’arquebisbe Juan José Omella, va situar el sacerdot de l’obra Joan Costa com a responsable de la delegació pastoral social, la qual inclou Càritas. La cúria principatina, a més, tenia fins al febrer de 2019 un arquebisbe de l’obra, Jaume Pujol. Va plegar per motius d’edat en plena voràgine dels escàndols sexuals causats pels rectors de la diòcesi.

Catalunya, fins i tot, gaudia d’un alt càrrec directiu a l’Opus Dei espanyol. El barceloní Ramón Herrando Prat de la Riba, net de l’històric fundador de la Lliga Regionalista, ocupava fins al passat juny la vicaria regional de l’obra a l’Estat espanyol. Va substituir-lo l’extremeny Ignacio Barrera, qui fins aleshores comandava el moviment integrista al País Valencià, Múrcia, Albacete i les illes Balears, aixoplugades sota un mateix departament en la divisió administrativa dels ultracatòlics. Com a vicari d’aquestes zones, hi ha el sacerdot madrileny Ignacio Mora-Figueroa Monfort. A l’estructura de l’obra, a més, hi ha dos directius procedents del Principat i del País Valencià. Es tracta del terrassenc Antoni Pujals, qui exerceix de vicari general de la prelatura, i de l’alcoià Jorge Gisbert, vicari-secretari de l’Opus Dei a l’Estat espanyol.

Una influència autòctona a l’obra que té com a exponent l’exconseller Juan Cotino, arran de la seua carrera política i els seus interessos mediàtics. Segons va desvelar EL TEMPS, la família conservadora ostenta la vicepresidència de 13 TV, el canal ultraconservador de la Conferència Episcopal Espanyola. El representant dels Cotino és l’empresari José María Mas Millet, vinculat a l’obra a través de la seua dona i advocat del bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, investigat per les irregularitats en la visita del papa Benet XVI l’any 2006. És el cercle concèntric de la xarxa d’influències dels integristes. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.