Corrupció

«Il·legalitats», pilotades i empresaris amics: els contractes sota sospita de la trama de Zaplana

Aquest dimarts l'expresident valencià Eduardo Zaplana ha estat detingut per gaudir de fons en paradisos fiscals que suposadament procedeixen de comissions per adjudicacions públiques. Es tractaria de les concessions de la ITV i dels contractes del pla eòlic. Ambdós projectes van ser polèmics per les irregularitats als procediments, pels empresaris que van beneficiar-se i, fins i tot, perquè alguns d'ells estaven fóra de la llei, segons van dictaminar els tribunals valencians.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Eduardo Zaplana, en aquell moment aspirant a la presidència de la Generalitat Valenciana, volia presentar-se com un candidat centrista i transversal. No volia que el PP fóra relacionat amb el conservadorisme recalcitrant d'Alianza Popular. I per això, va incorporar figures d'un tarannà suposadament progressista i va vendre un missatge liberal. De fet, el seu lema durant la campanya electoral fou «un liberal per al canvi».

Quan va accedir al Palau de la Generalitat Valenciana, Zaplana va aplicar aquesta premissa de manera immediata. Si feia falta un hospital en Alzira (Ribera Alta), es buscava constructores i asseguradores mèdiques privades per impulsar un model inèdit fins aleshores a l'Estat espanyol. Això sí, amb la trampa de ser finançat per les caixes d'estalvi, que constituïen el braç financer del Govern valencià. La fórmula de deixar diverses activitats econòmiques en mans del mercat va implementar-la també a la Inspecció Tècnica de Vehicles i al foment de l'energia eòlica.

Unes adjudicacions que han suposat, dues dècades després, la detenció de Zaplana per encapçalar suposadament una trama de neteja de capitals. Segons la Guàrdia Civil, l'expresident valencià comptaria amb 10 milions d'euros en paradisos fiscals procedents de comissions per la presumpta manipulació d'aquests contractes. L'empresari i finançador il·legalment del PP, Vicente Cotino, està investigat en aquest procediment per beneficiar-se d'aquestes licitacions. Fins i tot, el seu oncle, l'expresident de les Corts Valencianes, exdirector de la policia espanyola i imputat al cas Gürtel, Juan Cotino, també està implicat en la nova trama que assetja la formació de la gavina al País Valencià.

Abans que es destapara aquesta investigació judicial, aquests dos projectes van estar sota sospita per les diverses irregularitats que presumptament es van cometre, per l'afinitat dels empresaris beneficiats als concursos i, fins i tot, perquè els tribunals valencians van tombar parcialment alguns d'aquests plans. Un regall d'ombres que han revifat 20 anys després amb la recerca de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

Inspecció «trucada»

Tot i que l'empresa pública que realitza les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) era rendible, Zaplana va decidir privatitzar-la i dividir el negoci en cinc zones. El primer lot fou, precisament, per a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Valenciana de Revisiones, participada per la firma de la família Cotino i assenyalada per finançar posteriorment els populars valencians. Una altra empresa esquitxada pel dopatge electoral del PP de Francisco Camps fou Lubasa, ara en mans del fons d'inversió del gendre del propietari de Mercadona, Juan Roig. Lubasa, involucrada també al frau de Terra Mítica, va obtenir el segon iot, tot i que en la concessió, segons va denunciar l'aleshores diputat d'Esquerra Unida Alfred Botella, també participava la família Lladró, mecenes del blaverisme.

La tercera zona de la ITV va recaure en mans de FCC, que havia estat esquitxada al cas Naseiro i que posteriorment tornaria a estar implicada en les suposades donacions al PP reflectides en els papers de l'extresorer popular Luis Bárcenas. El quart iot, en canvi, comptava amb un accionariat divers. Això sí, no estava exempt de connexions amb el partit de la gavina. Amb participacions minoritàries, estava l'empresari Federico Félix (al seu despatx s'havia firmat l'acord de govern entre PP i Unió Valenciana), el president de la Cambra de Comerç Arturo Virosque (ben relacionat amb el PP) i Felipe Almenar, propietari de Cyes, una empresa investigada al cas Gürtel i que va comptar amb l'exregidor del PP Miquel Domínguez, ara diputat no adscrit a les Corts Valencianes per la seua implicació al cas Taula, al seu consell d'administració.

També en formava part de l'UTE Atecsa, una firma que aixoplugava diverses societats de la xarxa mercantil fantasma de Ramón Cerdà. Dintre d'aquest entramat empresarial, hi havia Crespinell SL, propietat de Juan Ramón Ferris, relacionat amb l'exconseller empresonat Rafael Blasco i amb le negoci de les residències de la tercera edat. Aquesta mateixa firma estava lligada a Gregorio Martínez, l'exdirector de l'entitat que havia de regular la ITV. La quinta zona, en aquest cas, va ser adjudicada a dos empresaris esquitxats pel cas Naseiro: Antonio Magraner i Tomàs Velasco, també involucrat a la llista Falciani per gaudir de tres comptes d'un milió d'euros en total a Suïssa.

Les concessions de la ITV, tanmateix, van ser denunciades als tribunals per Comissions Obreres i per les firmes perjudicades al concurs públics. La justícia valenciana, però, va declarar legal les adjudicacions. Els interessos de l'aleshores propietari de Lubasa, Luis Batalla, amb el negoci automobilístic a través del seu fill o la manca de capacitat tècnica, d'experiència i capital social del quart iot foren incompatibilitats que no es van tenir en compte. Com tampoc que Manuel Palma, exregidor després del PP a Paterna (Horta) i amb negocis de venda i reparació de cotxes fóra soci d'alguns dels beneficiaris.

El pla de Zaplana va tirar endavant, tot i que la gran majoria de les empreses van vendre la seua participació, com la firma de Cotino investigada. El Consell va afegir proves i va fer uns càlculs de pagaments que van beneficiar enormement les concessionàries. La ITV al País Valencià va registrar el preu més car de tot de l'Estat espanyol. Unes adjudicacions polèmiques que ara estan sota la mirada de la justícia valenciana.

Vulnerar la llei

Si la ITV va estar envoltada d'irregularitats i controvèrsia, també van estar-ho els plans per produir energia eòlica que va impulsar Zaplana. De fet, per les mercantils adjudicatàries van passar alts càrrecs de l'administració valenciana del PP com ara l'exdirector general d'Indústria José Monzonís o l'exdirector de l'Institut Valencià de Finances, José Manuel Uncio. Vicente Cotino, l'empresari investigat a la trama de blanqueig de capitals que encapçala l'expresident valencià, va obtenir tres zones a través de la firma Proyectos Eólicos Valencianos, també integrada per Endesa.

Dues zones més va aconseguir Renomar, la UTE conformada pel president del Vila-Real CF, Fernando Roig, el Banc de València, Iberdrola i l'empresari de les renovables Francisco Fenollar. Aquestes societats van enfrontar-se a judicis que qüestionaven la legalitat d'algunes de les seues concessions, però finalment va donar-los la raó els jutjats. Altres cinc zones van ser adjudicades a una UTE entre Elecnor i Acciona. Amb una zona cada una, van quedar-se l'aliança empresarial entre Elecdey i Colortex i la UTE que aixoplugava Nevag, grupo Ochoa i Grup Cooperatiu Empresarial.

El projecte conjunt del pla eòlic, segons van denunciar els socialistes valencians, va fer-se «sense pla inicial, ni mediambiental». «Les concessionàries tampoc van pagar el fons de compensació eòlica i no van complir amb els terminis per posar en marxa les instal·lacions energètiques», van apuntar a EL TEMPS des del PSPV-PSOE, que ha posat el focus en aquestes adjudicacions.

De fet, el pla especial de la zona eòlica número 6 va ser declarat nul i fóra de la llei per part del Tribunal Superior de Justícia valencià l'any 2010. Aquesta àrea energètica estava adjudicada a la UTE en la qual participava Sedesa, la companyia de la nissaga Cotino. La sentència, motivada per un recurs que va interposar aleshores Acció Ecologista-Agró, establia que «és nul el pla, no en els seus continguts urbanístics, sinó en les seues referències i determinacions energètiques, en la mesura que l'administració autonòmica manca de competències per regular-les, un fet que priva de sentit per complet el projecte». Una altra resolució del mateix any ressaltava els mateixos arguments jurídics i establia que el fraccionament dels complexos eòlics en subconjunts vulnerava la llei. És a dir, qüestionava la divisió d'una mateixa zona adjudicada.

A banda d'aquest cop al projecte de l'expresident valencià, les concessions eòliques a la família Cotino foren polèmiques pels tripijocs fiscals que va realitzar el nebot de l'expresident del parlament valencià i un altre expresident de la Generalitat Valenciana, José Luís Olivas. Olivas, precisament, va substituir Zaplana quan l'aleshores baró popular va marxar cap a Madrid. Cotino i l'expresident Olivas van ser condemnats a un any i mig de presó per frau i manipulació documental després de defraudar 150.000 euros a la Hisenda espanyola.

L'empresari i finançador del PP valencià, Vicente Cotino, a les Corts Valencianes| Corts Valencianes

Aquest frau va realitzar-se a través d'una factura falsa per un import de 500.000 euros en concepte d'uns serveis d'assessorament d'Olivas a Cotino que mai van existir. Els treballs inventats d'assistència foren per la venda de les accions que tenia Sedesa a Proyectos Eólicos Valencianos, la UTE actualment sota sospita. La mercantil dels Cotino va obtenir 39,3 milions d'euros d'aquesta transacció econòmica amb Endesa. Una autèntica pilotada econòmica. 

L'operació de venda, però, va ser criticada al seu moment per la diputada socialista a les Corts Valencianes, Maisa Lloret. A la zona sis del pla eòlic que va adjudicar-se Sedesa, van optar tres empreses. Es tractava d'Unió Fenosa, d'Eurovento i de la guanyadora. Eurovento estava integrada pels empresaris valencians Juan Broseta i José María Reyna i estava lligada a Acciona. Després de la venda de Sedesa i arran de l'entrada d'Acciona al capital d'Endesa, seria Acciona la firma que acabaria quedant-se amb tots els actius de la concessió energètica. Són els intercanvis societaris d'una de les adjudicacions dels plans eòlics sota sospita per la investigació del jutjat número 8 de València contra Zaplana. L'energia i la ITV com a presumptes fonts dels diners il·lícits de l'expresident valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.