Dopatge electoral

Barberá va regar amb contractes milionaris les constructores "finançadores" del PP

El darrer informe de la Guàrdia Civil assenyala que el PP de Rita Barberá va utilitzar suposadament l'empresa Trasgos per «camuflar i recaptar» els diners procedents de cinc constructores amb l'objectiu de finançar la campanya de l'exalcaldessa durant els comicis locals de 2011. Segons les dades a les quals ha obtingut accés EL TEMPS, aquestes empreses van facturar més de 6 milions d'euros en any electoral i van rebre contractes valorats per quasi 60 milions d'euros entre 2010 i 2012, el període en el qual van efectuar-se les donacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Només restaven tres dies perquè els valencians acudiren a les urnes. A la plaça de Bous de València, Rita Barberà, en aquell moment alcaldessa i candidata a continuar retenint la vara de comandament municipal, va abraçar-se amb l'aleshores president de la Diputació de València, Alfonso Rus, abans de pujar a l'escenari. Mentre Barberá pronunciava el seu discurs, la miraven atentament el líder del PP, Mariano Rajoy, i el candidat a seguir presidint la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Un aspirant que estava assetjat per la trama Gürtel, que apuntava a un presumpte finançament il·legal dels populars.

Aquella xarxa suposadament corrupta era un autèntic manual de dopatge electoral. La mecànica, simplificada, era presumptament la següent: les empreses donaven diners a la firma encarregada de dur a terme la campanya electoral i el partit retornava les injeccions econòmiques atorgant contractes a les mercantils que havien aportat. Un funcionament, però, que presumptament no va ser exclusiu de l'organització autonòmica del PP. Si Orange Market féu d'intermediària en les eleccions al País Valencià de 2007, a València la societat que va fer presumptament aquesta funció durant la campanya local fou Laterne. Gràcies a aquest sistema, la formació de la gavina va gaudir de 3 milions d'euros extra per sufragar la campanya electoral.

El darrer informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el marc del cas Taula, però, assenyala que l'any 2011 va repetir-se suposadament la mateixa mecànica. Això sí, amb diferents actors. Laterne va ser substituïda pel Grup Trasgos, que va obtenir 2,7 milions d'euros de l'Ajuntament de València durant el mandat de Barberá, alguns d'ells de publicitat tal com va detallar aquest setmanari. I de les onze constructores que havien contribuït a la campanya de Barberá de l'any 2007, només cinc van aportar diners en 2011, de les quals tres eren noves. En total, Trasgos va rebre presumptament 441.799,46 euros com a encarregada d'organitzar els actes electorals del PP local.

Segons les dades que ha obtingut EL TEMPS, aquell mateix any Bertolín, Secopsa, FCC, Ocide Construcción i SAV Agriculturores de la Vega van rebre 6.548.339,74 euros de l'Ajuntament de València a través de contractes públics. En el període comprès entre els anys 2010 i 2012, quan les mercantils van fer les donacions que recull l'informe de l'UCO, les cinc constructores van pescar adjudicacions totalment legals per valor de 59.446.441 euros.

Secopsa és la constructora que més va regar l'exalcaldessa desapareguda. La mercantil va pescar cinc licitacions per valor de 30.884.366,2 euros entre 2010 i 2012. L'empresa, que va aportar l'any 2011 118.000 euros al Grup Trasgos, va rebre durant l'any electoral dos contractes xifrats en 2.805.184, 96 euros. La vinculació de Secopsa amb el suposat finançament irregular del PP de València, però, no és nou. Per a la campanya municipal del 2007, va aportar dues entregues de 225.000 i 150.000 euros a Laterne.

L'exalcaldessa de València desapareguda, Rita Barberá| EL TEMPS

De fet, l'adjudicació que va aconseguir la mercantil en 2012, un any després de fer pagaments a l'agència que organitzava la campanya de Barberá, va causar polèmica. Amb José Manuel Aguilar, militant del PP d'adscripció zaplanista i que va estar esquitxat al cas Nóos, com a director de Secopsa en aquell moment, la contractista va beneficiar-se de la licitació per al manteniment dels edificis públics. Un procés, segons les aspirants que van perdre el concurs, «fet a mida» per una societat relacionada amb l'exvicealcalde de València, Alfonso Grau, també esquitxat pel cas Taula i director de campanya durant l'any 2011. La seua exparella, María José Alcón, va definir com «el chollo de la vida (sic)» l'entrada de Secopsa en l'explotació del recinte cultural La Rambleta.

Tots aquests contractes va obtenir-los Secopsa, malgrat els incompliments en les obres dels aparcaments de Tabacalera. Barberá, fins i tot, va atorgar-li 8 milions d'euros en pagaments extra entre 2006 i 2012 a l'empresa. Abans, però, havia aconseguit entrar en el sucós negoci de la recollida del fem i de la neteja viària, gràcies a un canvi en el concurs celebrat l'any 2005. Barberá va ampliar el mapa d'aquest servei, passant de dos a tres zones i amb la condició que cap empresa podia gestionar-ne més d'una. Secopsa presta aquest servei junt amb FCC i SAV Agricultores de la Vega.

Aquestes dues empreses també van finançar suposadament al PP de València durant les eleccions locals de 2011. SAV va aportar el 2010 dos ingressos de 33.040 euros i 54.280 euros al Grup Trasgos. L'any 2011 la seua contribució fou de 30.680 euros. La societat, concessionària de l'Ajuntament de València, va rebre entre 2010 i 2012 contractes per 11.534.103,6 euros. Durant 2010, el període en el qual presumptament va aportar més diners a Trasgos, va adjudicar-se quatre licitacions xifrades en 2.220.841,99 euros.

FCC, per la seua banda, només ha facturat 414.194,30 euros de l'Ajuntament de València, segons les xifres que ha analitzat EL TEMPS. L'empresa propietat actualment del magnat mexicà Carlos Slim va pagar l'any 2011 52.699,98 euros a la mercantil que s'encarregava de la campanya dels populars a la capital del País Valencià.

Vehicle de neteja d'una de les empreses esquitxades| EL TEMPS

Ambdues constructores, de fet, tenen negocis en comú. FCC i SAV -junt amb Secopsa també- gestionen l'EMTRE, l'entitat metropolitana responsable de tots els residus de les poblacions de l'àrea metropolitana de València. També són sòcies a l'abocador de Dosaigües (Foia de Bunyol), unes instal·lacions que van construir-se sobre uns terrenys esquitxats per una presumpta trama de corrupció que va denunciar el PSPV-PSOE durant els anys 90. Els socialistes, al seu torn, van censurar l'adjudicació d'aquell femer perquè responia als interessos empresarials del Pacte del Pollastre, l'acord de govern entre PP i Unió Valenciana per convertir en president de la Generalitat Valenciana a Eduardo Zaplana. FCC amb 200.000 euros i SAV amb dos pagaments que sumen 450.000 van contribuir també a la campanya de Barberá de l'any 2007.

L'estrena de Bertolín i Ocide

Si les tres constructores anteriors havien finançat presumptament la campanya de Barberá a l'alcaldia de l'any 2007, Bertolín i Ocide Construcciones només apareixen com a donants de Trasgos en les eleccions municipals de 2011. Bertolín, segons les dades recollides per aquest setmanari, va ser la segona més beneficiada en adjudicacions durant el període 2010-2012. L'empresa va rebre 12 contractes per un valor de 12.895.467,4 euros. La constructora, que va donar 53.100 euros en 2010 i 41.300 euros el 2011, va facturar del consistori dirigit per Barberá 6.518.715,38 euros en aquells dos anys.

Ocide Construcciones, en canvi, va pescar només sis licitacions valorades en 3.718.309,30 euros. La mercantil, amb tot, també compta amb certes taques al seu historial. Va edificar a Gandia (Safor) un dels col·legis més cars de Ciegsa, una empresa pública creada segons la Guàrdia Civil per cobrar comissions en favor de càrrecs de la formació de la gavina. A més, va beneficiar-se en un primer moment, de la controvertida adjudicació la gestió de La Rambleta feta pel govern municipal del PP.

De 'Gürtel' al 'presoner' Blasco

El Grup Trasgos, l'encarregat suposadament de canalitzar els pagaments que rebia de les constructores, va cobrar del compte opac del grup municipal popular que controlava la caixera del PP, Mari Carmen Garcia Fuster. Els mateixos administradors de l'empresa, Antonio Puig i Vicent Peris, van reconèixer en seu judicial que el pressupost de la campanya de Barberá de l'any 2011 era de 170.000 euros, dels quals 60.000 encara no els hauria abonat el partit de la gavina. Als papers de Garcia Fuster hi apareixen pagaments a Trasgos. 

Ara bé, aquesta empresa no sols està esquitxada en el presumpte finançament irregular dels populars de València. La mercantil, segons El Mundo, va ser sòcia dels capitostos de la trama Gürtel en els negocis que va fer la xarxa suposadament corrupta durant la visita del Papa Benet XVI a València l'any 2006. De fet, va cobrar 1,5 milions d'euros per dur a terme la campanya de publicitat de la Fira de les Famílies.

La visita de Benet XVI a València, amb Francisco Camps i Rita Barberà en primera fila| EFE

Relacionada amb el sector democratacristià del PP representat per l'expresident de les Corts Valencianes i imputat a Gürtel, Juan Cotino, un dels comissionats de la Fundació V Encuentro Mundial de Familias va estar en el consell d'administració de la mercantil. Es tracta d'Enrique Pérez Taboada, exdirector de l'Institut Valencià de Finances (IVF).

Les relacions entre Trasgos i la Gürtel, però, connecten amb un exconseller del PP empresonat per corrupció, Rafael Blasco. El rotatiu madrileny treia a la llum un correu que apuntava a la suposada manipulació d'un contracte de Sanitat en l'etapa de Blasco xifrat en més de 5 milions d'euros. En l'adjudicació, segons el missatge, haurien intervingut Álvaro Pérez El Bigotes, representant de la franquícia valenciana de la Gürtel, i Antonio Puig, de Trasgos. Una empresa sota sospita, segons la Guàrdia Civil, pels seus tripijocs amb el PP de Barberá. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.