Investigació a fons

Les roques 'negres' de la pedrera lligada als Cotino

Infraccions urbanístiques, "negocis clandestins", explotacions de pedres sense autorització, sancions mediambientals, informes de funcionaris qüestionats, batalles legals... A EL TEMPS expliquem la història de la polèmica pedrera de Corbera (Ribera Baixa) gestionada per una empresa administrada pel president de la patronal del sector dels àrids i vinculada al finançador confés del PPCV Vicente Cotino.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Feia només dos anys que la bombolla havia esclatat. Amb uns pilars de fang, el model econòmic de la construcció s'enfonsava. Però el Govern valencià, aleshores encapçalat pel popular Francisco Camps, encara apostava pel ciment com a motor de recuperació econòmica, tot i estar al ralentí. Juan Cotino, actualment imputat al cas Gürtel, exdirector de la policia espanyola i expresident de les Corts Valencianes, lloava el sector de la mineria com a conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

Cotino, fins i tot, anava més lluny: ressaltava el compromís mediambiental dels empresaris valencians que extreien àrids de les seues pedreres, un material granulat emprat per a la construcció. «La Conselleria sempre donara suport als sectors i les empreses que, com les d'àrids, tenen voluntat ferma de cuidar l'entorn i de treballar per un desenvolupament sostenible», manifestava. Atent a les seues paraules, hi havia Rafael Ferrando, patró dels empresaris valencians i actualment processat pel presumpte frau de l'eixida a borsa de Bankia. Però també Ximo Magalló, qui va erigir-se en president de l'Associació d'Empreses d'Àrids de la Comunitat Valenciana (Arival) durant aquell acte.

La relació entre la família Cotino i Margalló traspassava les línies de la cordialitat institucional. Hi havia una connexió econòmica. Mentre Juan Cotino va dirigir el departament de Medi Ambient, Vicente Cotino era apoderat d'Àridos Romafe SL. Finançador confés dels populars valencians, exsoci del presumpte capitost del cas Brugal, nebot de l'exconseller, condemnat per frau fiscal i amb diverses causes judicials encara pendents, Vicente Cotino compartia poders a la firma amb el mateix Ximo Magalló, segons diverses pàgines d'informació mercantil. Des de 2011, Magalló n'és l'administrador únic. Entre 2007 i 2011, Francisco Cotino, altre dels nebots de l'exdirigent de l'ala cristiana del PPCV, va ocupar un seient com a conseller de la mercantil minera.

L'empresari Ximo Magalló, amb corbata roja, en el seu nomenament com a president de la patronal de les empreses dedicades al negoci dels àrids. A l'acte, com s'observa a la foto, va acudit el conseller de Medi Ambient d'aleshores, el popular Juan Cotino| Arival 

Vicente Cotino acumulava més vincles amb els negocis pedrers de Magalló. És apoderat de Canteras y Áridos Llaurí SL, de la qual és administrador únic el president d'Arival. Una societat que, al seu torn, està participada en un 70% per Canteras de Alturas SA. En aquesta empresa, l'esquema directiu es repeteix. Això sí, amb la diferència que entre 2005 i 2011 Francisco Cotino va exercir d'administrador únic, precisament abans de l'entrada de Magalló. L'altre nebot de l'exdirector de la policia espanyola va ser detingut a Andorra l'any 2017 per un suposat delicte de rentat de diners, segons va publicar Diari d'Andorra.

Aquestes dues empreses -Áridos Romafe SL Canteras y Áridos Llaurí SL- exploten una pedrera ubicada a Corbera, una xicoteta localitat de la Ribera Baixa. La zona d'explotació està situada prop de les ruïnes de l'ermita de Sant Miquel i alberga la Cova Blanca, d'interès científic i de valor cultural, segons la Declaració d'Impacte Ambiental favorable a l'activitat industrial. Una pedrera, però, que està sobre l'ombra de la polèmica des dels anys 90. Sense llicència, s'ha convertit en l'autèntic maldecap de l'alcalde Jordi Xavier Vicedo (Compromís) en el seu intent de «restaurar la legalitat». 

La fórmula Leopoldo Hernán

Amb l'objectiu de convertir-la en el bressol econòmic de la població, l'any 1988 l'alcalde socialista José Francisco Peris concedeix una llicència a la firma Girtal SL perquè gestionen la pedrera. Aquesta indústria provoca les molèsties dels veïns i de diverses comunitats de regants de la població. Al·leguen que aquesta activitat minera és molesta, insalubre, nociva i perillosa. I amb aquests arguments, planten batalla legal al consistori. L'any 1993 el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià resol a favor dels ciutadans de Corbera. Vuit anys més tard el Tribunal Suprem ratifica la interlocutòria. La llicència s'anul·la.

Ambdós tribunals exposen en les seues interlocutòries que la ubicació de la pedrera incompleix l'article 4 del Reglament d'Activitats Molestes impulsat el 30 de novembre de 1961, ja que el recinte es troba a una distància inferior de 2.000 metres del municipi. També argumenten que s'ha produït un incompliment de les normatives urbanístiques a causa de situar-se l'explotació en sòl no urbanitzable, un tipus de terreny que no permeten aquest tipus d'activitats, segons s'estableix al pla urbanístic. La manca d'inspecció prèvia per comprovar tècnicament si es pot desenvolupar l'activitat industrial i si es compleix amb les condicions fixades a la llicència és la tercera raó que empra la justícia per aturar l'explotació a Corbera.

Magalló, un industrial de la distribució amb una carrera ascendent, es fixa en la pedrera clausurada. I sol·licita l'any 2004 a l'Ajuntament de Corbera «una llicència d'obres per a la realització de moviment de terres tendents a la restauració de la pedrera Girtal de la qual és propietari», tal com recull l'acta de la sessió plenària del consistori del 29 de juliol de 2004. Ho demana, segons aquell document municipal, «atès que com a conseqüència de l'explotació de l'antiga pedrera Girtal, situada en la partida Siscarets-Les Coves, s'ha produït un gravíssim dany a l'entorn paisatgístic i mediambiental del paratge en què s'ubica, sense que cap moment s'haja procedit a la restauració, tal com estableix la normativa urbanística i mediambiental».

Els tècnics municipals valoren positivament el projecte. I l'alcalde de Corbera, Leopoldo Hernán (PP), atorga la llicència a un empresari soci d'una de les nissagues més influents al si de la formació de la gavina per a vuit anys. La firma ha d'abonar 177.786,32 euros entre impostos, taxes i el cost de l'enginyer contractat per a realitzar els treballs de vigilància.

A l'acord, però, s'hi detalla que «no es tracta d'una activitat d'explotació de pedrera d'extracció d'àrids, sinó que l'activitat que es produïsca és conseqüència de l'execució del projecte de restauració pel que no pertoca cànon urbanístic d'aprofitament». «No obstant això, Áridos Romafe SL s'ha compromès a satisfer a l'ajuntament la quantitat de 0,06 euros per tona, pels materials extractats i transportats», s'assenyala, explicant quin és el negoci de la societat i la seua intenció de donar un percentatge al consistori per solidaritat.

Activitats alternatives realitzades a la pedrera de Corbera| Arival

L'agost de 2012 la llicència caduca. L'alcalde de Corbera, Jordi Xavier Vicedo (Compromís), aposta per no renovar-la, ja que la firma «no complí les obligacions fixades i previstes en la llicència». «La pretensió de l'empresa era continuar explotant la pedrera quatre anys més a partir de la concessió d'obra pública. En eixes condicions, concedir la pròrroga era donar-los un xec en blanc, a la qual cosa no està disposat el govern municipal», esgrimia el batlle en una moció presentada pel PP per tal de retirar les competències a Vicedo amb l'objectiu de prorrogar el permís a la pedrera. Tot i aprovar-se, aquella jugada no era vàlida legalment per privar-la d'aquesta potestat a l'alcalde. Mentrestant, i segons apunten fonts locals, «l'explotació va seguir funcionant».

Dos anys més tard el batlle i la societat van arribar a un pacte. Hi hauria llicència per a un període de 18 mesos, però «acotat a la zona on s'havia d'actuar per a poder controlar que s'executava la restauració». L'any 2016 va acordar-se la seua revalidació. Però en gener de 2018 s'ordena la paralització de les obres «donat l'endarreriment en els terminis de restauració», segons relata un informe municipal firmat l'assessor jurídic d'urbanisme i la secretària interventora. Després d'aquella decisió, Áridos Romafe SL interposa una recurs contra la decisió, encara pendent de resoldre's, i demana la continuïtat cautelar de l'activitat a la pedrera. La justícia ho rebutja.

«Amenaces» i «negocis clandestins»

Malgrat l'enfrontament als tribunals entre la societat i l'ajuntament, Áridos Romafe SL demana una nova llicència en juliol de 2018. Una petició, però, que es denegada per part d'alcaldia després de l'informe de proposta de resolució elaborat per l'assessor jurídic d'urbanisme i la secretària interventora. Tal com recull aquest document, la demanda es rebutja per «la manca de congruència entre el requeriment de legalització [ordenat en 2018] i la sol·licitud de llicència d'obra presentada».

«Davant la negativa municipal a una nova pròrroga en la llicència i l'ordre d'aturar els treballs, l'Ajuntament requereix a la mercantil a l'objecte que sol·licite llicència per dur a terme les actuacions correctores necessàries de minimització de l'impacte sobre el medi físic, provocat per l'explotació minera», relata l'informe. I continua: «L'impacte ambiental provocat per l'activitat d'extracció no ha sigut plenament corregit fins a dia d'avui, donada la dilació en les tasques de restauració, manifestades en la pròrroga de 5 anys respecte del termini inicial de 8 anys, sense que resulten convincents les justificacions basades per motius econòmics, invocats per l'empresa responsable de les tasques de restauració».

Al document, ambdós tècnics de la corporació local expressen que «consta en l'expedient informes jurídics i tècnics contraris a l'autorització de la restauració, ja que, tal com fou projectada, es pretenia continuar amb l'explotació de la pedrera de manera encoberta». Per això, afirmen que la sol·licitud d'explotació minera «no respon i divergeix completament del requeriment efectuat per resolució d'alcaldia de 29 de juny de 2018, orientat a la finalització de la restauració completa del forat miner i del seu impacte ambiental, i no a la continuïtat de l'explotació».

També exposen com a motius per denegar el permís «el no compliment de la franja de protecció a la qual es refereix l'article 197 de la LOTUP» i que «l'ús de la pedrera no està permès expressament per les normes urbanístiques del plantejament vigent i per l'absència d'un pla especial o territorial que permeta expressament la seua implantació en sòl no urbanitzable del terme municipal de Corbera». La notificació de la no concessió de la llicència es produeix el 21 de setembre de 2018 per part de la policia local. Segons l'atestat policial, un dels dirigents de la firma «es nega a recollir la notificació».

Imatge de Corbera, xicoteta població de la Ribera Baixa en la qual està ubicada la pedrera

Mentre l'alcalde de Compromís, a proposta dels tècnics locals, rebutgen la concessió a la firma lligada als Cotino i a l'empresari Magalló, la policia local controla que l'activitat de la pedrera no continue funcionant irregularment. L'agent que vigila l'explotació a mitjans de juny, tal com reflecteix l'atestat policial, observa que «hi ha activitat de càrrega dels materials i circulació dels camions els dies 11, 13 i 15 de juny». I apunta: «Es deixa constància que el dimecres 15 de juny es rep una telefonada d'una veïna de la partida de Les Coves informant que s'acaba de produir una voladura d'explosius a dita cantera».

Arran d'aquesta infracció, la secretària-interventora emet un informe en el qual recorda: «L'autorització per a les operacions de restauració està limitada temporalment i no admet una pròrroga tàcita». I resol «iniciar un expedient de restauració de la legalitat contra Áridos Romafe SL». Tanmateix, el cos de seguretat local no aconsegueix clausurar la pedrera. «El precinte no es va poder dur a terme, degut a l'oposició del propietari i del cap d'explotació, els quals al·legaren que estaven pendents de resolució judicial», recull l'acta policial d'aquella intervenció. «Va negar-se a abandonar el recinte, a parar l'activitat i a traure vehicles i material», s'afegia.

En aquella operació dels agents locals, va descobrir-se, al seu torn, un altre presumpte negoci irregular i clandestí. «A l'interior del recinte de la pedrera, es va poder comprovar que, en un magatzem situat front a la bàscula, es du a terme una activitat no autoritzada de manipulació de cítrics: 'La Alquería del Azahar SL'», adverteix la policia municipal. Totes aquelles suposades irregularitats van provocar que la secretària-interventora «imposara a Áridos Romafe SL una multa coercitiva de 1.500 euros per incompliment de l'ordre de suspensió de les obres de la pedrera» i «comunicara al Ministeri Fiscal l'incompliment de la resolució municipal per part de la mercantil Aridos Romafe SL, sense perjudici de les accions penals que l'Ajuntament acorde exercir contra l'empresa i els seus responsables per un presumpte delicte contra l'ordenació del territori i el medi ambient».

Amb tot, una altra acta policial va mostrar que seguia funcionat la pedrera. Una situació que va motivar la segona sanció per part del consistori. La situació s'ha repetit altres tres vegades. L'empresa acumula cinc multes per part de l'ajuntament. Fins i tot, i segons narra un document de la secretària-interventora datat en octubre de 2018, Magalló va dirigir-se «en to amenaçador» als agents i a la mateixa funcionària durant un intent de clausura de la pedrera en agost d'enguany.

«Una vegada alçada l'acta i quan ja ens disposàvem a sortir de les oficines, el Sr. Magalló va insistir que no havíem d'haver entrat sense la presència del director facultatiu. També va dir, en to amenaçador cap a la secretària, que anava per l'alcalde i a per ella, per haver firmat document que no devia. Va afegir que tenia permís per explosionar i que ho faria, i que si precintàvem l'activitat arrancaria el precinte», narra al document. I agrega relatant un fet ocorregut poc després: «També va dir en referència a Magalló] que quan tinguera permís per explosionar ho faria -abans havia dit que en tenia-, i dirigint-se a Juan Fabra [cap d'explotacions] va dir-li que quan arribara el permís per explosionar esclatara tota la càrrega d'una vegada. Va insistir en què no sortiríem de les instal·lacions i que si precintàvem l'accés ells mateixos l'arrancarien».

Ombres funcionarials

La polèmica pedrera també s'ha topat amb el Consell, encara que amb postures diferenciades a les mateixes conselleries. Medi Ambient, després d'una alerta d'Ecologistes en Acció, va sancionar la pedrera de Corbera, a banda de multar una altra vinculada a Magalló i als Cotino. Des del departament que encapçala Rafael Climent (Compromís), el sotsdirector general de Mines i Energia en un informe d'octubre va assenyalar que la pedrera explotava «una àrea no autoritzada d'uns 2.500 metres quadrats l'any 2017 i uns 17.500 metres quadrats l'any 2018». «L'afecció dels terrenys citats s'hauria fet sense la corresponent tramitació reglamentària i autorització d'explotació», censura, en cas de no existir altres expedients o documents. «S'ha de manifestar que l'informe del cap de mines del 19/02/2018 no s'ajusta a la realitat física existent, ja que s'han desenvolupat tasques d'explotació fóra del perímetre autoritzat», remata.

Explosió a l'explotació de Corbera| Youtube

Un mes abans, no debades, una resolució del cap de servei territorial, indústria i energia «aturava immediatament tota mena de treballs en les zones no autoritzades». Unes tasques dutes a terme, segons el document, per Canteras y Áridos Llaurí SL, la mateixa firma sancionada per Medi Ambient. En octubre, però, el mateix funcionari autoritzava un projecte de voladures sol·licitat per aquesta mercantil a Corbera.

La resolució motivava un recurs d'alçada de l'alcalde de Corbera. Esgrimia que la llicència per a l'explotació de la pedrera havien sigut anul·lades judicialment. I afegia que «les voladures aprovades constitueixen una continuïtat de les labors d'explotació de la pedrera i extracció d'àrids que, necessàriament, requeresquen autorització municipal, de la qual manquen, una circumstància completament ignorada en la resolució que s'impugna».

Al seu torn, argumentava que «la resolució aprovatòria del projecte de voladures és incompatible amb l'actuació de l'empresa explotadora, que s'ha extralimitat del perímetre d'explotació sense autorització ni avaluació d'impacte ambiental». A més, exposava que «és preceptiu un informe d'avaluació de la incidència de les voladures respecte al patrimoni arqueològic i els recursos geològics pròxims a les zones de les voladures». I recordava «la implantació en el perímetre d'una activitat de comercialització de taronges [...], que es desenvolupa de forma clandestina com que no comptava amb cap autorització municipal». L'advocacia de la Generalitat Valenciana, encarregada de resoldre el conflicte jurídic, atorgava llum verd a l'explotació de Corbera, malgrat no tenir llicència municipal. Això sí, censurava l'activitat fora del perímetre autoritzat de la firma.

Ofensiva judicial

Paral·lelament, Áridos Romafe SL i Canteras y Áridos Llaurí s'han querellat contra el batlle i la secretària-interventora pels presumptes delictes de frau i exaccions il·legals, per la qual estan imputats. Una denúncia que podria tenir resposta des de la mateixa corporació local amb una altra querella i des de la conselleria d'Economia, en la qual s'estudia si presentar un escrit a Fiscalia sobre els fets, segons ha pogut saber aquest setmanari.

La mercantil, de fet, ha demanat la recusació per no abstenir-se de qualsevol decisió presa sobre la societat des del consistori a causa d'haver registrat una querella contra ambdós. Al mateix escrit, la firma exigeix que «qualsevol comunicació que dirigisca aquesta administració amb aquesta empresa es realitza en castellà». També s'ha exigit el pagament de 40.134,66 euros pel material emprat. La corporació local va rebutjar-ho per «no existir cap vincle contractual entre l'Ajuntament de Corbera i la mercantil que expedeix la factura».

Tot i aquesta resposta del consistori, l'empresa va tornar a intentar-ho. Va demanar la devolució de 165.000 euros arran de les pròrrogues de la llicència. Els gestors de la pedrera defensaven que es tractava de «quantitats ingressades per imposició il·legal i arbitràries». L'ajuntament, en canvi, explicava que «les resolucions d'alcaldia de pròrroga de la llicència no constitueixen actes d'imposició d'una exacció fiscal, sinó que expressament fan referència al compromís assumit per l'empresa titular de la pedrera». És a dir, argumentaven que la fórmula «es compromet a satisfer» redactada a l'acord de 2014 no implicava que els ingressos tingueren naturalesa tributària, a banda d'advertir que la suma del cànon fet per la societat no era correcta.

Amb la batalla legal entre la firma lligada als Cotino i al president dels empresaris del sector dels àrids i l'ajuntament albirant-se llarga, les ombres planen sobre una pedrera que ha arrossegat polèmica des del seu naixement. I que des de fa unes dècades s'ha convertit en una pedrera de la qual s'extrauen sospites en forma de pedra. Com en bona part dels negocis connectats amb la família Cotino.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.