Així va 'beneficiar' Juan Cotino les residències del seu nebot

L'acta del Consell del 2008, a la qual ha tingut accés EL TEMPS, revela com l'aleshores conseller de Benestar Social, Juan Cotino, va proposar al ple del Govern valencià del 25 de gener de 2008 l'aprovació d'un contracte especial que acabaria incrementat les places concertades de l'anomenat 'model Cotino'. L'empresa més beneficiada per aquesta decisió va ser Savia, llavors participada pel seu nebot imputat per finançar irregularment al PP valencià, Vicente Cotino.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al negoci de les residències les sospites sempre van centrar-se en l'empresa vinculada al nebot de l'ex-conseller de Benestar Social, Juan Cotino. Si el conseller ideòleg del model, Rafael Blasco, va posar els fonaments perquè a l'empresa propietat del nebot de Cotino i del constructor imputat en diverses causes, Enrique Ortiz, el negoci els resultara cada vegada més rendible, l'ex-president de les Corts Valencianes va donar cobertura legal. I tot amb la polèmica al sobre, ja que les decisions preses suposadament beneficiaven la mercantil familiar.

Un exemple dels canvis impulsats per Cotino, que van fer més atractiva per a Savia la seua aventura empresarial al sector de les residències, fou l'ampliació de les places que finançava la Generalitat Valenciana. De cobrir un terç va passar-se a dos terços, per acabar fregant el 100%. La certificació d'aquesta modificació per part del Consell de Francesc Camps va donar-se a un ple del Govern valencià celebrat el 25 de gener de 2008.

Segons l'acta a la qual ha tingut accés EL TEMPS, Cotino va ser qui va proposar «subscriure un contracte especial de 15 anys amb 52 residències d'accessibilitat, sense modificar el nombre de places inicials ni les condicions econòmiques». Aquella decisió va augmentar els centres coberts pel sistema, va aprovar un nou finançament plurianual amb una modificació pressupostària i va obrir la porta de par en par per l'aplicació del segon terç de places finançades per l'erari públic.

«L'import que destinarà l'Administració de la Generalitat per a finançar fins al nombre màxim de places d'accessibilitat social posades a disposició de la Conselleria de Benestar Social durant el període de vigència dels esmentats contractes s'ha estimat en 436.765.606,04 euros», recull l'acta, on, a continuació, un quadre assenyala les noves places que anava a cobrir la Generalitat Valenciana. La major beneficiària de la jugada seria Savia. La raó? Era qui ostentava aleshores una quota propera al 50% del negoci.

Cotino, de fet, durant el seu mandat va prendre diversos mesures polèmiques. Introduir al pla diversos centres que van posar-se en funcionament fora de termini -com recull l'acta-, un fet que significava la resolució del contracte; convertir les residències de Savia en centres concertats, assegurant així el cobrament de les places; ampliar el nombre de places finançades des d'un terç al 100%; incrementar a través de procediments negociats sense publicitat el preu de les places, de resultes d'un recurs que va guanyar l'empresa lligada al seu nebot i que la Generalitat Valenciana no va recórrer -la resolució va fer guanyar a Savia quasi un milió i mig d'euros-; i augmentar per damunt de l'IPC el preu de les places corresponents al contracte inicial en són algunes.

Amb totes aquestes iniciatives, no resulta estrany que la comissió parlamentària que investiga el model de residències impulsat per Blasco i modificat per Cotino, assenyalara que un 40% dels 1.200 milions d'euros que va valorar-se el negoci foren a parar a Savia. Un negoci molt rendible, però sentenciat pel canvi de color al Consell.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.