Annals de la corrupció

Manual per fer negoci amb els 'iaios'

Les conclusions de la comissió d'investigació de les Corts Valencianes sobre el negoci de les residències de la tercera edat retraten un model creat per "beneficiar" diverses empreses. Incompliments del plec de condicions, documents jurídics "fantasma", adjudicacions i decisions a concessionàries lligades al PP o a ex-consellers populars de Benestar Social, incompatibilitats... El regall d'irregularitats detallades conformen un sistema titllat com a "frau" per l'Advocacia de la Generalitat Valenciana. EL TEMPS ho descriu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Octubre de 2005. La conversa es produeix en un cotxe. Alfonso Rus, en aquell moment alcalde de Xàtiva (Costera), i Marcos Benavent, un dels seus regidors de confiança, són els interlocutors.

-Alfonso Rus: "Però si en la residència és on es guanyen els diners!".

-Marcos Benavent: "Que sí, que sí".

-AR: "I aquesta compta amb conveni".

-MB: "Que sí, concertat vol dir que li paguen una sèrie de places?".

-AR: "Totes!".

-MB: "Totes? Les 140 places estan subvencionades?".

-AR: "Clar".

-MB: "Però al 100 per 100 no, hi haurà un percentatge".

-AR: "Percentatge? Això ho cobreix tot".

-MB: "Hòsties, això... Això és una ganga".

Aquesta conversa, interceptada per la Guàrdia Civil, mostra com dos ex-dirigents del PP valencià -ara imputats al cas Taula- van intentar fer negoci amb els més vulnerables. Els tripijocs van poder dur-se a terme gràcies a la construcció d'un model de residències que beneficiava determinades empreses. Amb les -ara- Corts Valencianes plurals, Compromís, PSPV, Ciutadans i Podem han posat llums i taquígrafs per descobrir les irregularitats i els afers obscurs. Les conclusions de la comissió d'investigació presentades aquest dijous mostren un sistema amb un objectiu, segons el dictamen, ben clar: beneficiar determinades empreses, especialment aquelles lligades a l’ex-conseller de Benestar Social, Juan Cotino.

La "joia de la corona"

Rafael Blasco, en aquell moment flamant conseller de Benestar Social, ha de complir les promeses fetes a Eduardo Zaplana, president de la Generalitat Valenciana. Blasco, ara empresonat per robar diners dels més necessitats, ha estat fitxat com un dels cervells polítics del PP. És l'arquitecte del nou règim dels populars al País Valencià. Ara bé, també ha de gestionar. I la manca de places a les residències de la tercera edat és un problema que cal solucionar.

Blasco troba el model perfecte. A mida de les privatitzacions sanitàries o la inspecció dels vehicles, i fent servir l'ideal zaplanista d'un liberal per al canvi, proposa crear un sistema concertat de residències. Una idea, però, que no té autor material. Segons les conclusions, "l'autoria de la redacció del plec de condicions del concurs i del mapa gerontològic (document clau de tot el model) no ha estat clarificada ni en la documentació rebuda ni en les successives compareixences a la comissió". L'únic que veuen clar? Que aquesta licitació era "la joia de la corona", segons els testimonis dels tècnics que passaren per l'òrgan parlamentari.

L'ex-president de la Diputació de València i ex-alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, en una residència de la tercera edat. 

La joia, però, tenia restriccions. "Van limitar-se les estrictes exigències tècniques i de certificació i de terminis", recull el document de tots els partits de les Corts Valencianes, llevat del PP. Tanmateix, en executar-se el contracte, van relaxar-se tots aquests condicionants. "Els terminis, el preu per cada plaça, el nombre de places a finançar i els municipis en els quals s'ubicaven els centres van modificar-se de forma arbitrària. Hi va haver tracte de favor a les empreses", sentencia el text.

L'arbitrarietat va convertir-se en deixadesa. El 85% de les residències van obrir-se fora de termini i de les 73 residències i 9.000 places previstes només van fer-se 52 centres i se'n van proporcionar 6.596. El Grup Savia, integrat per un elenc de constructores amb forts lligams amb el PP i dominada per l'empresa familiar dels Cotino, només va construir un centre dels 20 que tenia concedits durant el període indicat al plec de condicions. Les sancions de la Generalitat Valenciana no existiren.

Els beneficis van anar més enllà. Blasco va impulsar un informe que interpretava l'anomenada clàusula d'exclusivitat, és a dir, el punt que regula la quantitat de places que devien concertar-se amb l'administració valenciana. Aquest document no va comptar amb els informes previs i no va fer-se per l'òrgan competent. Tampoc no gaudia de la dotació pressupostària necessària. I més quan aquest informe deixava la porta oberta perquè les empreses pogueren concertar el 100% de les places. Del terç inicial, es passava al 100% en només dos mesos.

A la manca de requeriments legals, va sumar-se l'opacitat del document. L'informe va fer-se públic anys després d'elaborar-se, malgrat que tenia validesa legal i regulava el moll de l'os d'aquest sistema. La UTE Gerocentros del Mediterráneo (la unió temporal d'empreses que aixoplugava a l'empresa familiar dels Cotino i la resta de constructors relacionats amb el PP, entre els quals destacava el multiimputat Enrique Ortiz) va ser l'única privilegiada, segons les conclusions, en saber de l'existència d'aquesta teranyina sucosa. "La secretària general administrativa va enviar-los el document de forma extraoficial", recullen les consideracions finals de la comissió d'investigació.

El miracle dels pans i els peixos

Si amb el model ideat per Blasco l'empresa lligada als Cotino va aconseguir un bon pessic de l'administració valenciana, els beneficis van augmentar encara més quan el mateix Juan Cotino, ex-director de la policia espanyola, numerari de l'Opus Dei i ara imputat al cas Gürtel, va ocupar la Conselleria de Benestar Social. "L'ordre dictada per l'ex-conseller va donar autèntics privilegis a les adjudicatàries. Va modificar-se l'objecte del contracte, va reconèixer l'exclusivitat del concert fins al 100% de les places i va obrir la porta a una pujada dels preus una vegada va executar-se" afirmen les conclusions. "Les empreses van qualificar-ho d'esplèndid", agreguen.

Aquest entramat jurídic va consolidar-se al ple del Consell del 25 de gener de 2008. Els membres del Govern valencià van aprovar dues propostes de Cotino i Gerardo Camps -en aquell moment conseller d'Hisenda i ara esquitxat pel cas Taula- fóra de l'ordre del dia. Les iniciatives no gaudien dels informes perceptius i "equiparaven aquests centres privats amb els públics a efectes pressupostaris". Els fonaments per finançar el 100% de les places s'havien construït. 

L'ex-president de les Corts Valencianes, Juan Cotino. 

Cotino va posar més tard la cirereta del pastís. Si la seua antecessora al càrrec, la zaplanista Alícia De Miguel, va dictar una resolució per tal d'incrementar el preu per plaça, l'ex-conseller de Benestar Social va tornar a augmentar-lo. Dels 41,48 euros que rebien les empreses per cada avi o àvia al principi, va passar-se a 56,38 euros l'any 2008.

El document que fixava aquest increment, com s'assenyala en les conclusions, va comptar amb el retret de la direcció general de l'advocacia de la Generalitat Valenciana. "Es tracta d'un document estrany pel fet de vagar per l'èter, al marge dels arxius propis de l'administració. Aquest estava en poder dels adjudicataris, que han estat els que ens l'han enviat", critica l’òrgan, que remata:  "Considerem que aquest conveni va pactar-se al marge de qualsevol procediment administratiu tramitat per la Conselleria".

L'any 2009 tornaria a incrementar-se el preu amb un acord que va publicar-se més tard del termini legal establert. A més, les noves places adjudicades a les empreses foren licitades a través d'un negociat sense publicitat, és a dir, sense concurs públic. Un fet "greu", ja que aquestes noves places concertades tenien un preu superior a les atorgades en el concurs de l'any 2001. Després de totes aquestes mesures, les residències de la família Cotino van augmentar en 29 milions d'euros la seua facturació, segons les conclusions de la comissió d'investigació parlamentària. Cotino va abandonar la Conselleria una vegada s'havien aprovat totes aquestes modificacions.

Resistència al soterrament del 'model Cotino'

L'anomenat model Cotino no va alterar-se durant el mandat d'Àngelica Such com a consellera de Benestar Social. Such va mantenir la tendència d'augmentar els preus per plaça. I més després d'una demanda interposada, paradoxalment, per Savia, l'empresa de la família Cotino. L'escrit criticava la revisió de l'IPC de la Conselleria. El resultat de tot plegat fou un "increment milionari de la facturació del grup empresarial Savia". La Conselleria, al contrari que en les demandes d'altres mercantils, no va recórrer la sentència favorable a Savia.

"Quan van fusionar-se Justícia i Benestar Social, van donar prioritat al pagament dels centres de Savia en detriment dels dependents, com verifica l'ex-conseller Jorge Cabré quan va comparèixer a la comissió", diuen les conclusions. Fou quan, segons les gravacions de la policia espanyola, el directiu de Savia, Arturio Alario, i l'empresari Enrique Ortiz maniobraren suposadament per afavorir Savia. De fet, en octubre del 2012, "la Conselleria de Justícia i Benestar Social dictà una ordre en la qual reconeixia l'obligació de concertar dos terços de les places". Dit d'una altra manera: "Es canvia el criteri respecte de la resolució anterior i la clàusula d'exclusivitat a causa de les pressions de les empreses d'accessibilitat social".

L'entrada d'Asunción Sánchez Zaplana (PP) a la Conselleria va accelerar la mort d'un model qüestionat per diversos informes de l'Advocacia de l'Estat, per la justícia valenciana, per l'oposició, empreses del sector i els mateixos usuaris. Un informe de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, teòricament per valorar la llei d'emprenedors, va sentenciar el sistema ideat per Blasco i perfeccionat per Cotino.

L'informe que apuntava "un tracte de privilegi injustificat a determinats empresaris" va tindre una contra-rèplica del Consell Jurídic Consultiu (CJC). "El Sr. Enrique Fliquete va actuar com a ponent del dictamen del CJC, quan va actuar com a advocat de Cuatrecases. Aquest bufet era, al seu torn, defensora de les empreses del model Cotino. Fliquete hauria d'haver-se abstingut d'elaborar i votar l'informe", estableixen les conclusions dels quatre grups parlamentaris, a excepció del PP.

"Es comproven, una vegada estudiades les actes d'inspecció de la Conselleria, greus irregularitats en els centres residencials que afecten incompliments del plec. També es detecten infraccions greus en l'atenció de les persones majors i en la seua seguretat", censura el document parlamentari. És l'epíleg d'un model creat per fer negoci dels iaios, de la gent més vulnerable.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.