Ençà i enllà

Portes giratòries a l'exèrcit: de la cúpula militar al negoci de la guerra

De vestir uniforme i dirigir la defensa de l’Estat espanyol a assessorar grans empreses armamentístiques que signen suculents contractes amb l’executiu espanyol. Les portes giratòries a l’exèrcit són cada vegada més habituals, fins i tot per part dels polítics que dirigeixen el Ministeri de Defensa. L’opacitat i l’endogàmia alimenten, al seu torn, les suspicàcies en les forces armades i serveixen per ocultar algunes pràctiques corruptes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d’una ofrena floral, tota la comitiva de la Falla Sapadors de València havia acudit a l’acte. Els “amics” de la falla, Rafael Comas Abad i Eduardo Acuña Quirós, membres del regiment 21 de transmissions, eren ascendits a general de divisió i general de brigada, respectivament. Un salt en la seua carrera que s’iniciaria l’any 2009 i que no s’aturaria fins a ser reservistes. Mentre Comas Abad es convertiria anys més tard en cap de la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat, ubicada a Bétera (Camp de Túria), Acuña Quirós seria designat comandament militar de València i Castelló.

Assenyalat per ignorar la denúncia per assetjament sexual i laboral a la capitana Zaida Cantera, Acuña Quirós va creuar la porta giratòria en passar a la reserva. La firma TRC Informática va fitxar-lo com a assessor després que la mercantil obtinguera l’any 2015 poc més d’un milió d’euros de l’exèrcit de terra. L’altre militar promocionat, el català Comas, també va incorporar-se l’any 2016 com assistent de la mateixa empresa de telecomunicacions. Envoltat de polèmica d’ençà que va apostar per reintroduir el servei militar obligatori a l’Estat espanyol, la seua porta giratòria fou doble: també va passar a la disciplina del projecte alacantí Suricatta Systems.

Aquests casos, però, no són els únics. Entre finals de l’any passat i principis d’enguany, tres generals de l’exèrcit de l’aire van fitxar per empreses armamentístiques. Autoritzats pel Govern espanyol, aquestes firmes van rebre 695 milions d’euros mentre els comandaments militars incorporats hi van exercir altes responsabilitats. Eduardo Gil Rosella, segon cap de l’estat major de l’exèrcit de l’aire fins a desembre de 2017, va enrolar-se al Grupo Oesía, que va pescar 23,7 milions d’euros en adjudicacions amb aquest general d’alt càrrec de Defensa. En el mateix mes, l’Executiu espanyol va permetre a Javier García Arraiz, cap de l’estat major de l’exèrcit de l’aire, passar a les files de Global Training Aviation, una tecnològica participada per Indra.

En Indra, de fet, va recalar Eugenio Ferrer Pérez, cap del comandament aeri de combat fins a maig de 2017. Amb una facturació de 680 milions d’euros a Defensa mentre Ferrer Pérez formava part de les altes esferes de l’exèrcit espanyol, aquesta multinacional esquitxada en algunes causes de corrupció practica habitualment el joc de la porta giratòria; especialment, a les forces armades. Manuel García Berrio, cap del comandament aeri de combat entre 2004 i 2007, i Francisco Boyero, inspector general de l’exèrcit de terra entre 2003 i 2006, van convertir-se en assessors de la firma mentre la mercantil pescava 535 milions quan aquests dos militars ocupaven llocs de responsabilitat a les forces armades.

Un altre excomandant de l’exèrcit de l’aire, el tinent general i exdirector del gabinet tècnic del Ministeri de Defensa Miguel Lens Astray, va ser vicepresident i conseller de Xtreme Satellite Communication, lligada accionarialment a Indra. Alberto López, ex director del gabinet de l’exministre de Defensa José Bono (PSOE), va ser gestor de projectes de la multinacional. I el ja desaparegut Leonardo Larios, general de divisió i alt càrrec de Defensa amb el PP, fou conseller de la tecnològica. Aquest mateix càrrec va ocupar Adolfo Menéndez, també destacat dirigent del Ministeri de Defensa durant els governs de José María Aznar i Mariano Rajoy. “És cert que qualsevol militar pot dedicar-se al seu àmbit una vegada passa a la reserva, però cal regular-ho per tallar els interessos de comandaments militars que proven determinats productes a l’exèrcit i després fitxen per aquestes empreses”, assenyala Zaida Cantera, ara diputada del PSOE al Congrés.

El general Rafael Comas, excap de la Caserna Terrestre d’Alta Disponibilitat, impartint una xerrada de l’empresa tecnològica TRC. 
El general Eduardo Acuña, ja mort, que va convertir-se en assessor de TRC Informática una vegada va passar a la reserva| TRC 

Aquestes pràctiques de portes giratòries, de fet, s’han produït també entre les empreses que copen les adjudicacions dels programes armamentístics, autèntics forats negres per a l’erari públic. El coronel Antonio J. Candil va qualificar de “pocavergonya, immoral i traïdor” el general Carlos Villar Turrau, excap de l’estat major de l’exèrcit de terra, per incorporar-se a General Dynamics Santa Bárbara Sistemas. “No va decidir res contra aquesta empresa”, va recordar el comandament militar sobre el tracte professat per Turrau a la mercantil armamentística. L’empresa va rebre 1.207 milions d’euros durant la seua etapa al si de la cúpula militar. Una societat, a més, privatitzada durant l’Executiu d’Aznar amb un sobrecost de 197 milions d’euros, segons un informe del Tribunal de Comptes.

Tanmateix, la firma compta amb un altre general al seu consell d’administració, però de la Benemèrita. Es tracta de José Ramon Tostón de la Calle, exdirector de l’escola del servei secret espanyola que va estar esquitxat per la suposada trama del Cesid a favor del 23-F. Un altre presumpte involucrat en aquesta trama —va ser processat pel colp d’Estat, tot i que més tard absolt—, el coronel i exagent de la intel·ligència José Luis Cortina, també va passar de les forces armades als negocis de les armes i la seguretat.

També privatitzada durant l’etapa d’Aznar, Airbus és una de les contractistes de capçalera de Defensa, amb contractes de 1.885 milions entre 2006 i 2013. La mercantil va fitxar Carlos Gómez Arruche, cap del comandament aeri general entre 2006 i 2009, i José Manuel Garcia Sieiro, director general d’armament i material des del 2008 fins al 2013. De gestió pública, Navantia va contractar com a assessor Sebastián Zaragoza Soto, excap de la Marina espanyola. “És significatiu recordar que l’exèrcit va contractar a Navantia submarins que no flotaven, que van causar sobrecostos. Uns sobrecostos que provoquen negligències que, de vegades, comporten morts a les forces armades”, denuncia l’extinent Luis Gonzalo Segura.

Un altre comandament de l’armada, l’almirall i secretari general de política de Defensa entre 2004 i 2007, Francisco Torrente Sánchez, va ingressar a les files d’Expal només 13 dies després de passar a la reserva. Coneixedor dels vols il·legals de la CIA, segons El País, l’empresa per a la qual treballa va rebre poc menys de 34 milions d’euros durant el seu pas per la cúpula militar. Torrente, al seu torn, treballa per a Lockheed Martin, que va obtenir 2,8 milions d’euros entre 2004 i 2007. A Expal, que fabrica explosius, coincideix amb Jesús del Olmo, general que va ser adjunt a la direcció del vell servei d’espionatge espanyol.

Ara bé, el màxim exponent d’aquesta pràctica fou l’exministre de Defensa Pedro Morenés (PP), amb vincles amb la indústria armamentística com per exemple exercint de conseller d’Instalaza de 2007 a 2011. Designat dos mesos després de plegar com a directiu de l’empresa fabricant de bombes, durant la seua etapa com a ministre va rebre 23,5 milions d’euros a través de 23 contractes, 21 dels quals mitjançant la fórmula de negociat sense publicitat. Fins i tot, Morenés va abstenir-se d’algunes compres atorgades pel seu ministeri. Segons va publicar eldiario.es, l'executiu de Rajoy va endarrerir durant dos anys la construcció d'uns vaixells de Navantia per adaptar-los als míssils que instal·lava MBDA, una firma que Morenés va presidir abans d'arribar al govern Espanyola. Encara més, Cospedal va encarregar a la societat de la qual va ser directiu Morenés que avaluara els mateixos projectils que col·locava aquesta companyia per 9,5 milions d'euros. 

El máxim exponent de les portes giratòries és l’exministre de defensa Pedro Morenés, del PP| EL TEMPS

“És el cas més escandalós d’unes pràctiques força sospitoses”, censura Jorge Bravo, portaveu de l’Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME). “Hi ha coronels o generals que saben que el seu destí normal en passar a la reserva després d’adjudicar contractes sucosos o ocupar altes responsabilitats són les empreses armamentístiques”, retrau el tinent Miguel Ángel López, membre del Foro Democracia y Milicia. “Caldria tallar de soca-rel aquest problema”, remata.

Julio Rodríguez, excap de l’estat major de la Defensa i secretari general de Podem a Madrid, denuncia “l’opacitat i la manca de transparència a les contractacions de l’exèrcit”. “Cal, a més, repensar el model econòmic de les forces armades, avui totalment insostenible”, afegeix. “No hi ha un debat seriós sobre les necessitats de la defensa espanyola. És una qüestió que hauria de discutir-se amb serietat, rigor i profunditat al Congrés”, demana Bravo.

Amb causes de corrupció rellevants com la trama de comissions que girava sobre l’empresa semipública Defex o els dos tinents coronels que van ser condemnats per cobrar a empreses contractistes de Defensa a canvi d’informació privilegiada, Segura recorda com “un frau de 10 milions d’euros a l’exèrcit de l’aire va acabar amb simples multes i prescripcions dels delictes”. “Un dels casos més alarmants fou el dels 127 quilograms de cocaïna al vaixell Juan Sebastián Elcano. L’aleshores capità de navili no va assumir cap responsabilitat i va ser ascendit dues vegades”, s’indigna.

“La corrupció és inherent a qualsevol institució. No n’hi ha més que en altres poders de l’Estat, però com a conseqüència del funcionament de l’exèrcit s’oculta”, indica López. “L’endogàmia i l’opacitat reforcen aquesta imatge”, afegeix Bravo. O com va advertir a Público.es Leticia Prieto, comandant auditora de les forces armades en excedència que ha rebutjat —per no exposar-se més als mitjans— participar en aquest reportatge: “Només coneixem la superfície de la corrupció existent dins l’exèrcit”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.