País Valencià

Desmuntant Societat Civil Valenciana

Al caliu de la unionista Societat Civil Catalana i del naixement de la seua rèplica a les Illes Balears, aquest dimarts s'ha presentat Societat Civil Valenciana al País Valencià. Amb un discurs de defensa de la unitat de l'Estat espanyol i aparentment liberal, l'organització està encapçalada per l'extaronja i expopular Fernando Mut. Militants de Ciutadans, exconsellers del València CF, economistes prestigiosos afiliats al PSOE, membre de l'Asociación en Defensa del Castellano i activistes contra l'ensenyament en llengua pròpia integren la directiva d'una plataforma de la qual és vicepresidenta Carmen de Rosa, membre d'una de les nissagues més influents de València, presidenta de l'Ateneu Mercantil i del nucli dur PP al cap i casal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Feia poc més d'una setmana que Catalunya havia votat en un referèndum celebrat, tot i l'embat de l'Estat. Les imatges de càrregues policials encara provocaven comentaris entre els catalans que s'havien acostat als col·legis electorals. A Barcelona, però, l'ambient era molt diferent del d'aquell 1 d'Octubre. Una gran manifestació a favor de la unitat d'Espanya recorria els carrers de la ciutat comtal. «Puigdemont, a presó», cridaven a la mobilització organitzada per Societat Civil Catalana, el referent unionista català connectat amb diverses organitzacions ultres.

En aquella concentració que va aixoplugar a dirigents del PP, Ciutadans i destacats militants del PSOE, va acudir Fernando Mut. Exmilitant del partit taronja, Mut havia estat regidor i referent del PP a Gandia (Safor). Després de ser expulsat de la formació popular, va crear Plataforma per Gandia, que pactaria més tard amb l'aleshores alcalde socialista José Manuel Orengo, representant del sector del PSPV-PSOE amb més ànima valencianista. Arquitecte de professió i imputat al seu moment pel presumpte desviament de sis milions d'euros a Gandia -la causa va arxivar-se l'any 2017-, Mut havia abandonat la política local i volia iniciar-se en els moviments civils unionistes. Va fotografiar-se amb l'aleshores president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomà, amb un historial de piulades polèmiques. El seu viatge a Catalunya es produïa mentre a València se celebrava el 9 d'Octubre, diada del País Valencià, en la qual l'extrema dreta va demostrar la seua impunitat amb les agressions en la manifestació a favor de la llengua pròpia, organitzada per la comissió 9 d'Octubre.

Mesos més tard d'aquella fotografia amb el líder del referent unionista de Catalunya, Mut va posar en marxa Societat Civil Valenciana. Fou en març d'aquest any. La intenció de la plataforma era aixoplugar càrrecs del PP, de Ciutadans i del PSPV-PSOE que combregaren amb un «sentiment de pertànyer a València, Espanya i Europa». Amb l'objectiu de combatre «la manipulació i l'adoctrinament» (entesa com a qualsevol millor de l'ensenyament en llengua pròpia), la plataforma va rebre les crítiques d'una destacada activista anticatalanista al País Valencià, Cristina Seguí. Exmilitant de Vox i en l'òrbita dels moviments civils i polítics que encapçala l'advocat ultra Juan Garcia Sentandreu, va criticar el col·lectiu a Twitter per voler integrar membres del socialisme valencià.

Amb un treball soterrat de configurar un equip de renom, aquest dimarts es presentava públicament Societat Civil Valenciana. Ho feia amb el propòsit de «millorar les relacions entre Castelló, València i Alacant». Definint-se com a «constitucionalistes de dretes, d'esquerres i de centre», anunciaven que era incomptable tenir un càrrec públic i formar part de la direcció de l'organització. Al seu torn, volien transmetre un missatge liberal, d'igualtat i diversitat. Fins i tot, aspiraven a diferenciar-se del seu referent català i de l'onada unionista que ha comportat el naixement de Societat Civil Balear a les Illes, encapçalada per l'empresària anticatalanista Úrsula Mascaró. Però la defensa de la unitat de l'Estat espanyol i les paraules contra «l'adoctrinament» mostraven el rerefons ideològic dels seus membres.

Imatge de la presentació de Societat Civil Valenciana

Més enllà del seu president Mut, la plataforma compta amb diversos vicepresidents. Una d'elles és Carmen de Rosa, presidenta de l'Ateneu Mercantil i membre del nucli dur del PP al cap i casal. Expresidenta de la Falla el Mercat, és germana de Fernando de Rosa, president de l'Audiència Provincial de València i exconseller de Justícia durant el mandat de Francisco Camps. Camps, precisament, va impulsar l'afiliació de Fernando de Rosa a Aliança Popular, l'embrió del PP. També té com a germà a Alberto de Rosa, conseller delegat de l'empresa privada Ribera Salud i excandidat del PP de Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007. Tots tres formen part d'una família amb una gran influència al País Valencià que sempre ha estat relacionada amb el PP. De fet, la nissaga va proporcionar un pis als populars durant la dècada del 90 per emprar-lo com a seu del partit.

La resta de màxims directius de Societat Civil Valenciana està conformat per la funcionària a l'Ajuntament de Gilet (Camp de Morvedre), Susana Espada; el degà del Col·legi d'Arquitectes de València, professor associat d'economia a la Universitat Politècnica de València i membre de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat Valenciana entre 2002 i 2016, Luis Sendra, i per l'exconseller del València CF i consultor José Garcia Roig. Natural de Gandia com Mut, va impulsar un moviment de base a l'afició del club de Mestalla per aconseguir sense èxit la presidència de l'equip. Com a representant del conjunt blanc i negre, va ser demandat per falsedat documental i delicte societari durant l'ampliació de capital del València CF. Compartia denúncia amb l'expresident del València CF Manuel Llorente i l'empresari i exdirigent d'Unió Valenciana, Tàrsilo Piles. La causa va arxivar-se el passat mes de maig.

Carlos Gracia imparteix una xerrada sobre xarxes socials als nous militants de Ciutadans| EL TEMPS

Com a secretari de l'entitat civil, hi ha una altra persona, com el portaveu, vinculada a Ciutadans. Es tracta d'Eduardo Goig, coordinador dels taronja al districte de Marítim, València. Candidat frustrat de la formació d'Albert Rivera al consell d'administració de Caixa Ontinyent i advocat de professió, no és l'únic directiu de Societat Civil Valenciana relacionat amb la formació dretana. Carlos Gracia, enginyer industrial i director d'institut, apareix a Twitter donant cursos de xarxes socials per a treballadors de Ciutadans.

Llengua i escola

La plataforma unionista compta, a més, amb altres vocals relacionats amb el món de la política. L'exfuncionari de la Comissió Europea, economista i professor de la Universitat de València, el socialista Manuel Sanchís, també ocupa un lloc de responsabilitat dintre de la junta de Societat Civil Valenciana. No debades, va protagonitzar junt amb Mut una entrevista a Esdiariocv en la qual censurava el nacionalisme català. «El nacionalisme és l'antítesi de l'europeisme per molt que els faça mal als catalans. El nacionalisme és la ideologia de l'odi, és la ideologia de la separació i de la confrontació; és la ideologia d'ells i el nosaltres», afirmava el membre de l'agrupació socialista de Benimaclet i molt crític a Facebook amb la conselleria d'Hisenda que encapçala el també economista de la formació del puny i la rosa, Vicent Soler.

Tot i les connexions polítiques, l'associació té la seua autèntica pedrera a la universitat. Al seu equip, integra l'excandidata a rectora de la Universitat de València i Catedràtica d'Economia Maria Antonia García; el vicerector de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa i Catedràtic d'Educació de la Universitat de València, Ramón López, i l'excandidat a rector i Catedràtic de Física a la Universitat Miguel Hernández, Carlos Pastor.

També vinculada al món de l'ensenyament apareix Susana Sorribes, advocada i presidenta de l'Associació d'Inspectors d'Educació. Si bé el col·lectiu que presideix va posicionar-se a favor del primer decret de plurilingüisme del Consell, després va mostrar el seu malestar per la segona versió de la normativa educativa. Una incorporació, amb tot, que xoca amb la virulència que altres vocals tenen contra les mesures per dignificar la llengua pròpia a l'escola. Per exemple, amb la sociòloga valenciana Pilar García, que és membre del partit Centro Izquierda de España, que defensa el retorn de les competències autonòmiques a l'Estat i una llei per reforçar el castellà a tot el territori espanyol.

Dirigent d'un partit molt crític amb el procés independentista i consultora d'idiomes, ha sigut una destacada activista en contra del decret de plurilingüisme del Govern del Botànic. No debades, va escriure un article incendiari contra les polítiques del conseller d'Educació Vicent Marzà al periòdic Voz Pópuli. «Marzà ha posat en peus de guerra a pares, mestres i professors del sector públic i privat. La Foguera de les Vanitats Identitàries s'inflama amb força i condemna als llibres de text en espanyol a la crema», redactava en maig de 2017.

Junt amb ella, hi ha com a vocal el nou president de l'Asociación en Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, Julio García. Filòleg i mestre, és integrat d'un col·lectiu lligat al grupuscle blaver Defenem Valéncia (sic) a través del seu expresident Juan Francisco Ferris, excandidat del PP de València i militant de Vox. Un altre expresident de l'entitat, Joaquín González, va militar a la disciplina popular, a Ciutadans i ara encapçala la formació local Partido de Requena y Aldeas. L'Asociación en Defensa del Castellano, ferma opositora de la normalització lingüística al territori valencià, té com a referent a Catalunya la ultradretana Somatemps i a les Illes el Círculo Balear, que té com a líder al president del partit d'extrema dreta Actúa, Jorge Campos. García ha impartit xerrades a les comarques més meridionals del territori valencià contra el decret de plurilingüisme convidat, de vegades, per col·lectius locals del PP.

Societat Civil Valenciana complementa la seua llista de vocals amb l'advocat Gonzalo Bou, que al seu Twitter compta amb una publicació a favor de l'entitat blavera Lo Rat Penat; a l'enginyer de la construcció i administrador de diverses societats Melchor Senet; a la funcionària de l'Ajuntament de València María José Gratacós, i a l'assessora en protocol a l'Ajuntament d'Alacant, Maria Teresa Caturla. Aquesta experta en relacions públiques, va ocupar el lloc 24 a la llista del PP a les Corts Valencianes l'any 1999. Un exemple del rerefons ideològic de l'homòloga de Societat Civil Catalana al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.