Política i Falles

L'oposició fallera a Pere Fuset, retratada

Fills d'alcaldes franquistes i d'expresidents de la patronal, exdiputats del PP i d'Unió Valenciana, mascotes del València CF, assenyalats per les agressions del 9 d'Octubre, membres de les entitats senyeres del blaverisme... EL TEMPS radiografia els líders fallers que planten batalla a la mentalitat progressista que vol introduir el regidor de Compromís a València ciutat, Pere Fuset.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'ambient s'havia escalfat. Dies abans de la gran cita, que se celebraria al Palau de la Música, s'havien vessat paraules molt grosses a la premsa conservadora de València. «No a la censura», «ens volen llevar la llibertat d'expressió», eren algunes de les afirmacions més contundents. Aquella reunió multitudinària no tenia a veure amb cap reivindicació veïnal. Tampoc amb cap col·lectiu social de la capital del País Valencià. Havien estat pronunciades per la cúpula fallera, és a dir, pels dirigents que dominen la festa mare del cap i casal. L'assemblea de presidents era la cremà i la figura a la qual no volien indultar, sinó tot el contrari, era el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, de Compromís.

El calendari marcava el 25 de novembre de 2015. Només cinc mesos i escaig després del canvi polític a l'Ajuntament de València. La decisió de no incloure els versos de Lo Rat Penat, per estar escrits en català no normatiu i no adequar-se al que estipula la llei, semblava avançar la combustió de les Falles mesos abans. «Censura», va escoltar-se fins a cinc vegades. De «sectarisme» van acusar Fuset i l'equip municipal integrat per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú, la marca blanca de Podem a la ciutat. Fou l'inici d'una política d'oposició frontal de la cúpula fallera més conservadora i propera al blaverisme ampliada pels altaveus mediàtics afins. Siga per la qüestió lingüística, per negar-se a conformar un jurat paritari de les Falles o per impulsar la reprovació al regidor.

En aquella assemblea de presidents -on es reuneixen els dirigents de cada Falla amb la Junta Central Fallera, presidida pel regidor de Cultura Festiva-, van mostrar-se força vehements el president de la Interagrupació de Falles, Jesús Hernández Motes, i el seu número dos i vicepresident segon de festejos i ingressos atípics de l'entitat, Pedro Pons. Màxims responsables d'un col·lectiu que aixopluga a poc més d'un terç de les 380 falles de la ciutat, s'han erigit en els principals opositors a les reformes de Fuset per democratitzar progressivament la festa. Això sí, amb Hernández Motes representant un paper més conciliador i institucional, tot i la seua vehemència verbal en els moments més àlgids, i amb Pons assumint un rol més guerrer.

Jesús Hernández Motes a la contramanifestació del 9 d'Octubre| EL TEMPS

D'ideologia conservadora, ambdós van ser fotografiats a la contramanifestació sense permís que l'extrema dreta va realitzar per rebentar la mobilització de l'esquerra política, sindical i civil valenciana en favor de la llengua pròpia durant el 9 d'Octubre. Hernández Motes, amb una senyera en forma de capa, i Pons, van estar presents en els aldarulls que van protagonitzar membres dels radicals del València CF, Ultras Yomus, i en els quals va aparèixer l'advocat, empresari i exdirigent de Falange Española a València, Juan Garcia Sentandreu. De fet, Hernández Motes va compartir al seu Facebook la convocatòria de la manifestació del novembre passat organitzada per Sentandreu, l'activista ultraconservadora Cristina Seguí, el grupuscle blaver Defenem Valencia i que va comptar amb la seguretat de Levantina, del líder d'España 2000 José Luis Roberto. A la xarxa social, també promociona publicacions d'entitats secessionistes i escriu alguns comentaris xenòfobs.

Publicació a Facebook d'Hernández Motes a favor de la convocatòria de la manifestació que encapçalava l'advocat ultra Juan García Sentandreu| EL TEMPS. 

La seua participació en la contramanifestació del 9 d'Octubre, de fet, va generar controvèrsia al món de les Falles. Tot i la renúncia d'un dels seus directius, l'exmembre del regionalista Units per València i faller de Santamaría-Micael José Ynat, la Interagrupació no va demanar la dimissió d'ambdós dirigents. La pressió del Casal Bernat i Baldoví, el nucli central del blaverisme faller actual, a favor de Pons i Hernández Motes va ser clau. Fins i tot, Ciutadans va defensar la continuïtat del president del màxim col·lectiu de la festa. A Hernández Motes, precisament, se l'ha relacionat amb el partit taronja. «Ciutadans no m'ha oferit entrar a la seua llista», va replicar el dirigent faller en una entrevista a Levante TV.

El braç faller de Lo Rat Penat

A l'assemblea de novembre de 2015, també va criticar amb passió la decisió d'excloure els versos de Lo Rat Penat del llibret de Falles Sofia Parra, expresidenta de la Falla Sant Vicent de Paúl-Diputada Clara Campoamor i actualment a Pedro Cabanes-Comte Lumiares. Parra és una de les defensores més acèrrimes del Brexit faller, el moviment que busca desvincular la festa de la política, malgrat els vincles partidistes de la cúpula fallera opositora a la gestió festera del govern local encapçalat per Joan Ribó, de Compromís.

Aquesta activista fallera, com es defineix, va ser una de les presidentes de Falla que va agitar amb més força la reprovació a Fuset. Al seu torn, és una de les membres més actives del Casal Bernat i Baldoví, el reducte més sorollós del secessionisme lingüístic a la festa major del cap i casal. Creat l'any 2013, va néixer per reivindicar una via estrictament blavera a les Falles que s'allunyara de les tesis mantingudes per PP i per Compromís, tot i que als seus actes sol acudir el regidor del PP imputat pel suposat blanqueig de capitals al cas Taula, Félix Crespo.

El Casal Bernat i Baldoví està integrat per lletraferits de l'òrbita del blaverisme com ara Nelo Pinyol, Daniel Sánchez Parejo o Enrique Almero. Almero, de l'Agrupació del Mercat de Jesús i de la Falla Tres Forques-Cuenca-Pérez Galdós, és considerat el cervell de l'estratègia contrària a les reformes plantejades per l'equip municipal progressista i és la principal connexió del Casal Bernat i Baldoví amb la Interagrupació, els dos principals actors d'oposició a Fuset.

L'entitat aixopluga també a diferents fallers amb un passat polític en la constel·lació de partits nascuts després de la descomposició d'Unió Valenciana. Alberto Garcia Iranzo, de la Falla Salamanca-Comte Altea i un dels flagells del regidor de Cultura Festiva, va figurar en el número 12 de la candidatura de Poble Democràtic, formació contrària a la unitat de la llengua, per a les passades eleccions valencianes. Poble, precisament, va aliar-se electoralment durant la primera ronda de les estatals amb Gent en Positiu, que té com a caps al també integrant del Casal Bernat i Baldoví i advocat Miquel García Maldonado. Opositor a Fuset des de la Falla Fray Pedro Vives-Bilbao-Maximiliano Thous, fou candidat al Senat per aquesta mena de coalició blavera.

Óscar Rueda, dirigent del Casal Bernat i Baldoví, en un acte de l'entitat| Casal Bernat i Baldoví

Un altre partit regionalista que va participar de les converses per confluir a les diferents convocatòries electorals amb la resta de formacions del seu espai fou Units per València. Al projecte polític que va llançar l'empresari relacionat amb la indústria agroalimentària, exdirigent d'UV i partidari de la línia de l'exlíder de la formació secessionista Hèctor Villalba, Carles Choví, va participar Miquel Ramon i Quiles. Exsenador i exdiputat a les Corts Valencianes de la formació que va estar encapçalada per Vicente González Lizondo, forma part de l'entitat fallera contrària a Fuset i defensora a ultrança del blaverisme. Fill del darrer alcalde franquista de València, fundador i jerarca d'UV, Ramon participa de la festa major del cap i casal a la Falla Azcárraga. Fou vocal de la junta directiva de Lo Rat Penat.

De l'entitat secessionista és, precisament, altra persona relacionada amb el Casal Bernat i Baldoví, l'advocat Vicente Boluda. Fill de l'expresident de Lo Rat Penat i empresari del tèxtil, José María Boluda, és president de la Falla Pizarro-Cirilo Amorós, a la qual va estar vinculada l'actual president de la institució cultural del blaverisme, ex d'Unió Valenciana i del PP, Enric Esteve. Lligats a Lo Rat Penat, que acull diverses xerrades sobre la festa i participa activament del món faller a través del Casal Bernat i Baldoví, estan la poetessa a la qual no van incloure-li els versos al llibret, Amparo Cabrera, de la mateixa falla que Hernández Motes, i Francisco Romero, president de la federació Primera A i una de les veus més crítiques amb Fuset. No debades, va censurar l'intent d'instaurar jurats paritaris, va donar suport al president de la Interagruàció després dels aldarulls del 9 d'Octubre i va agitar la polèmica sobre l'enquesta fallera.

Ara bé, la connexió més clara entre el Casal Bernat i Baldoví i Lo Rat Penat la representa Óscar Rueda, director dels cursos lingüístics i vicepresident quart de l'entitat secessionista. Rueda, al seu torn, forma part de la directiva de Plataforma Valencianista, presidida pel fill de Vicente González Lizondo -que va participar del projecte polític de Seguí l'any 2015- i compta com a dirigent amb Fernando Chiva, rodamons de la política valenciana ara enrolat a les files de Vox i que va ocupar la presidència de Círcul Cívic Valencià. De talant moderat -tot i que força combatiu en aspectes lingüístics a les Falles-, Rueda va firmar en nom de Lo Rat Penat l'adhesió de l'entitat a l'Observatori per la Llengua Valenciana, un organisme creat per defensar les normes no científiques del Puig.

Com a firmant del document que creava aquesta institució secessionista, es trobava el secretari del Casal Bernat i Baldoví Juan Victoriano Ramírez, en nom del Col·lectiu Lluis Fullana, en el qual s'integra el líder del sector més dur de la RACV, Voro López. Excandidat de Poble Democràtic a les eleccions valencianes de 2015, va ser president de la Falla Almirante Cadarso-Comte Altea.

Pintades de blau

Si una part del nucli directiu faller contrari a Fuset llueix la samarreta blava del secessionisme lingüístic, hi ha altres dirigents contraris a la gestió del regidor que llueixen l'equipatge blau del PP. Rafael Ferraro, president de la Federació Especial i exdiputat dels populars al parlament valencià, n'és un exemple. Encara més, ha vestit les dues indumentàries, ja que va ser fundador d'UV. Ferraro va presidir la falla Regne de València-Duc de Calabria, a la qual pertanyia González Lizondo, quan l'any 1982 més de 100 comissions van cremar els cadafals a les 3 de la matinada en protesta per l'exclusió del terme «Regne de València» a l'Estatut valencià. Com a parlamentari popular, va acudir a un acte organitzar pel GAV l'any 2014, força de xoc del blaverisme, en el qual també van calar foc a una senyera catalana. Ferraro, tot i estar jubilat, encara visita de manera freqüent el grup parlamentari popular. Encara més, compta, segons fonts parlamentàries, amb un despatx propi al pis quart de l'edifici de les Corts Valencianes i està acreditat com a personal del l'equip del PP a la cambra valenciana. 

Figura fallera que critica la decisió de Fuset i dóna suport al Casal Bernat i Baldoví.

Manuel Mas, de l'equip de comunicació del València CF i president de la Falla d'Exposició, és un altre dels flagells de Fuset lligats als populars. No debades, va ser assessor de l'exregidor implicat al suposat blanqueig de diner negre que s'investiga al cas Taula, Félix Crespo, que també pertany a aquesta falla. Mas, de fet, també va declarar per aquests fets. Fou força actiu durant la reprovació al regidor de Cultura Festiva.

Tot i que no ha destacat per les seues crítiques a les diferents assemblees de president, Carmen de Rosa sí que ha oferit la institució que presideix, l'Ateneu Mercantil de València, per acollir xerrades sobre les Falles, en les quals rarament s'ha convidat a cap representant actual de l'Ajuntament de València i sí als líders opositors fallers i als regidors de Ciutadans i el PP. Membre del nucli dur dels populars al cap i casal, va dimitir com a presidenta de la Falla del Mercat en protesta per l'intent de nomenar Faller d'Honor 2017 a la Fundació Francisco Franco. És germana de Fernando de Rosa, exconseller del PP amb Francisco Camps a la Generalitat Valenciana, que va impulsar l'expresident valencià a afiliar-se a Alianza Popular; i Alberto de Rosa, conseller delegat de la concessionària privada d'Hospitals Ribera Salut, creada al caliu del Consell d'Eduardo Zaplana. La nissaga va proporcionar un pis a València per acollir la seu dels populars durant la dècada del 90.

També connectat amb la burgesia valenciana es troba Rafael Ferrando, dirigent de la Falla Isabel la Catòlica-Cirilo Amorós. Fill de l'expresident de la patronal valenciana, que va estar imputat al cas Bankia, s'autodenomina com «l'assot de Fuset». Ha criticat, fins i tot, que es canviara el color de la pàgina web de la Junta Central Fallera, ja que, segons ell, l'elecció del taronja era per ser el color corporatiu de Compromís.

Tertulians amb faixa i jupetí

Amb un perfil d'oposició molt més moderat, hi ha una sèrie de fallers que estan vinculats al món de les xicotetes emissores de València i que ajuden a reproduir una visió conservadora de les Falles. L'empresari i president de l'Agrupació Seu-Xerea-El Mercat, Miguel Guillot, seria un cas. Com Fernando Majón, Pedro Rubio o Julio Torrás, exgerent de Nou Campanar durant la presidència del constructor Juan Armiñana, militant del PSOE i implicat en una polèmica sobre uns comentaris masclistes. Tots tres, segons fonts del món faller, tenen contacte setmanal amb José Luis Vaello, secretari de Junta Central Fallera durant la darrera etapa del PP. Vaello fou situat com assessor al màxim òrgan directiu de les Falles per no comptar amb els requisits acadèmics suficients per ser contractat mitjançant la fórmula habitual, segons les mateixes fonts.

Julián Carabantes, conductor d'un programa faller a l'emissora valenciana del tertulià ultraconservador Federico Jiménez Losantos, s'ha enfrontat de manera més directa a la gestió de Fuset. Expresident de la Falla Beteró -va cedir el càrrec l'any 2016-, és mascota del València CF. «I ara, tota la maquinària catalanista carregant contra Jesús Motes. Tranquil, que nosaltres en som més», va escriure en castellà al Facebook en defensa del president de la Interagrupació després publicar-se la seua presència a la contramanifestació del 9 d'Octubre.

Comentari al Facebook de Julián Carabantes en favor d'Hernández Motes.

Per «instigar» aquells aldarulls, està investigat Pepe Herrero, segons va narrar Público.es. Cronista faller i conductor d'un programa denominat Onda Fallera, que s'emet als canals de TDT 42 i 32 de València, és una altra de les veus crítiques de l'ecosistema mediàtic valencià amb Fuset. Creador de la plataforma blavera Mi Tierra CV, va escriure un article a Valencia News, en el qual reconeixia que estava present a la concentració dels ultres per rebentar la manifestació convocada legalment del 9 d'Octubre.

Herrero, de fet, va ser denunciat per l'acusació particular en el procés que investiga les agressions d'aquella jornada. Segons l'escrit presentat a la Fiscalia, «va instigar al grup d'ultres que agredien als denunciats i que s'apoderaven del material que els periodistes duien, ovacionant els agressors a llançar els exemplars del periòdic Jornada a un contenidor de brossa». «Els denunciants apunten que durant els dies immediatament anteriors al 9 d'Octubre el Sr. Garcia Herrero va publicar diferents missatges en les xarxes socials en els quals feia una crida a impedir per la força la manifestació convocada per la Comissió Nou d'Octubre», recull la interlocutòria del jutge.

Vicesecretari de comunicació del PP valencià, regidor per la formació popular a Mislata (Horta) i president de la Falla Noscarmientas, Jaime Bronchud és un altre dels fallers que habitualment estan presents a tots els programes i retransmissions sobre la festa mare del cap i casal. Com a dirigent del partit de la gavina, influeix a través dels mitjans de comunicació que el fitxen com analista en la cosmovisió que els espectadors tenen sobre les Falles. Sempre, és clar, des del discurs del PP. L'exemple paradigmàtic de les connexions i de l'estratègia de l'oposició fallera a Fuset.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.