Corrupció valenciana

El calvari judicial del ‘curita’ Francisco Camps

Després que l’Audiència Nacional imputara l’expresident de la Generalitat Valenciana, el popular Francisco Camps, per les presumptes irregularitats en l’adjudicació a la trama Gürtel d’un contracte de turisme, el jutge arxiva la investigació contra ell pel cas de la Fórmula 1. Camps, però, encara té causes pendents que repassem tot seguit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una devoció catòlica profunda, l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps s’emparava a Déu per alliberar-se d'una condemna al judici del cas Gürtel. Estava processat per un delicte continuat de suborn impropi per rebre presumptament peces de roba a canvi d’afavorir suposadament la xarxa corrupta que capitanejava Francisco Correa. Però un 25 de gener de 2012, com si es tractara d’un regal endarrerit dels reis mags d’orient, un jurat popular va considerar que no era culpable amb cinc vots a favor i quatre en contra. Arran d’aquella absolució, Camps va mirar al cel, va donar-li un cop d’ull al santíssim i va demostrar amb una frase les raons per les quals la trama Gürtel l’anomenava el Curita: «Gràcies, Déu meu», va rumorejar.

Sis anys després d’aquell perdó judicial, el malson de la trama que va enfonsar la seua carrera política ha retornat en forma d’imputació. I per segona vegada. El jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha citat l’excap del Consell, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, pels presumptes delictes de frau i prevaricació en l’adjudicació dels aparadors de Fitur a la firma Orange Market, la sucursal valenciana de la trama Gürtel. Segons la interlocutòria judicial, la citació es produeix per tal de determinar si Camps està entre les «autoritats superiors jeràrquicament a l’acusada en la causa Dora Ibars [exdirectora general de Promoció Institucional] que podrien haver participat de mode decisori en l’adjudicació aparentment irregular del stand de grans esdeveniments de Fitur 2009, i si aquesta adjudicació aparentment hauria sigut una forma de retribuir a aquesta societat [Orange Market] pels treballs realitzats realment per al PP en la Comunitat Valenciana, que estaven pendent de cobrament».

El togat considera de manera indiciària que «Camps Ortiz va estar directament relacionat amb la contractació d’Orange Market per part del PPCV per a diferents activitats relacionades amb la campanya electoral, i que va poder intervenir decisivament en el sistema irregular de pagaments al PP de la Comunitat Valenciana a Orange Market». I que, d’aquesta manera, «va poder participar directament, o a través d’ordres a tercers, en les relacions amb els empresaris que finançaven el partit pagant els seus deutes. I, en particular, que va poder fer gestions en relació a Orange Market». «Camps Ortiz també va poder desplegar un paper determinat en la decisió irregular de diverses adjudicacions de contractació pública, com ara Fitur 2009, per beneficiar indegudament a Orange Market compensant-la per aquests deutes».

Amb aquestes apreciacions, el magistrat relaciona l’expresident valencià, tal com van declarar al judici sobre el dopatge electoral dels conservadors l’exdirigent Ricardo Costa o l’excomercial de la trama Álvaro Pérez El Bigotes, amb el mecanisme de finançament il·legal dels populars. Una fórmula que consistia a canalitzar a través de les diverses societats del Correa, particularment Orange Market, les donacions que els constructors realitzaven al partit. Aquesta tasca era compensada presumptament des del Govern valencià amb contractes atorgats als finançadors de la formació de la gavina i a les firmes de la xarxa encapçalada pel capitost de tot l’entramat.

Corrupció celestial

Tot i la seua inclinació religiosa pel dogma catòlic, Camps està imputat en una altra causa judicial dintre de l’extens arbre de la Gürtel valenciana. El jutjat d’instrucció número 5 investiga l’excap del Consell junt amb el bisbe auxiliar Esteban Escudero o l’exconseller i exdirector general de la policia espanyola Juan Cotino pels presumptes delictes de prevaricació, malversació i falsedat en les adjudicacions de la Fundació V Trobada de les Famílies, creada per a la vista del papa Benet XVI l’any 2006 a València. Els investigadors analitzen una possible «absència general» del compliment de les normes legals en adjudicar-se fins a 22 milions d’euros sense concurs públic. L’expresident està citat perquè comparega el pròxim 7 de febrer.

 A la imatge, Benet XVI saluda als presents en la seua visita a València, entre els quals es troben en primera fila l'exalcaldessa Rita Barberá i l'expresident valencià Francisco Camps| EFE

En aquesta derivada del presumpte negoci suposadament il·legal dels actes del pontífex a la capital del Túria, la justícia va fixar-se en el sistema d’aportacions de diverses empreses que posteriorment van pescar treballs de la fundació com ara la constructora FCC o Pavasal, ambdues esquitxes pel suposat dopatge electoral del PP de Rita Barberá. Segons El Mundo, i seguint els cànons de les clàssiques fórmules per finançar il·legalment els partits, la santa mare església va imposar a través d’aquesta entitat l’entrega de donacions presumptament a canvi d’aconseguir les feines.

Doble velocitat

Un altre gran esdeveniment, en aquest cas realitzat per als devots de la benzina i els espectacles de vertigen, va provocar la primera imputació de Camps després de la seua absolució pels vestits rebuts de la xarxa corrupta de Correa. L’excap del Consell és actualment l’únic investigat en la causa que analitza el suposat frau en l’organització de la Fórmula 1 a València, unes curses automobilístiques amb una factura de 308 milions d’euros per als valencians, segons el darrer informe desvelat pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a les Corts Valencians. Camps va prometre que aquesta competició esportiva «no costaria ni un euro als ciutadans».

La Fiscalia Anticorrupció, de fet, va sol·licitar el seu processament pels presumptes delictes de malversació i prevaricació en vulnerar la llei «pensant en el seu benefici electoral». «Tot això ho va realitzar sabent que el Gran Premi era inviable econòmicament, comprometent els fons públics autonòmics i incomplint els procediments administratius necessaris», va concloure el Ministeri Públic per tal d’exigir que s’asseguera, de nou, al banc dels acusats.

Les conseqüències judicials d’aquell espectacle per a Camps encara sumen una imputació més. L’expresident valencià està investigat pels presumptes sobrecostos i la suposada de manipulació dels contractes adjudicats per a la construcció del circuit del Gran Premi de la Fórmula 1. El rebut d’aquells treballs fou de 100 milions d’euros, un 20% més de la quantitat pressupostada. En una de les peces d’aquest cas de presumpta corrupció, els investigadors analitzen si les empreses contractistes van finançar presumptament de manera il·legal la formació de la gavina.

Un autèntic calvari judicial que s’ha agreujat per a Camps amb la imputació d’aquest dilluns ordenada per l’Audiència Nacional. Amb quatre causes judicials a l’esquena, i esperant que l’operació Taula no l’afecte després de les declaracions de Costa, l’excap del Consell pregarà al santíssim perquè escolte les seues oracions absolutòries.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.