Annals de la corrupció

Els negocis de l’advocat del poder

Fill de l’històric lletrat assassinat per ETA i candidat ‘in pectore’ de la dreta valenciana, Manuel Broseta Dupré ha seguit les passes del seu pare. Dirigeix el bufet més important de València i és president d’un dels ‘lobbies’ més influents del País Valencià, Conexus. Tanmateix, està assenyalat pels seus negocis amb la Generalitat Valenciana durant l’etapa del PP. Ciegsa, l’empresa que va construir les aules prefabricades, és el seu principal maldecap. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Només un tret. La bala, que portava el segell d’ETA, impactava de ple al cap. La víctima era un professor d’universitat. Però no un professor qualsevol. Es tractava de Manuel Broseta Pont, un dels advocats més prestigiosos del País Valencià. Broseta era l’assenyalat per dirigir la dreta valenciana abans que Eduardo Zaplana abandonara Benidorm (Marina Baixa), l’intel·lectual liberal que havia abraçat les tesis anticatalanistes després de militar en el nacionalisme

Dels tres fills del lletrat, Manuel Broseta Dupré va ser l’únic a seguir fil per randa els seus passos. No debades, ha aconseguit situar el despatx Broseta Abogados com un dels bufets més importants de València i el País Valencià. 

Broseta Dupré també ha cultivat la seua vida social. És president del Consell Social de la Universitat de València. El mateix càrrec que ocupa al lobby empresarial Conexus, que aixopluga empresaris valencians amb interessos a Madrid. Un advocat ben lligat al poder. I com el pare, a l’òrbita de la dreta valenciana. Amb els ex-presidents Zaplana i Francisco Camps tenia fil directe. Una connexió que va traduir-se en l’obtenció de nombrosos contractes públics. Ciegsa, l’empresa encarregada de construir les aules prefabricades al País Valencià —conegudes popularment com a barracons—, n’és l’exemple paradigmàtic. 

Segons la documentació a què ha accedit EL TEMPS, Broseta Abogados va percebre 1.039.196,67 euros de l’empresa pública entre els anys 2001 i 2015. Els conceptes? Assessorament legal de tot tipus: fiscal, administratiu, laboral, mercantil i en matèria de contractació. El despatx, que va començar fent treballs puntuals, va convertir-se l’any 2003 en l’assessor jurídic de l’empresa fins a la seua liquidació. La contractació externa fou polèmica, ja que la societat pública comptava amb quatre advocats en plantilla. Entre ells, hi havia una filla de Vicent Sanz, ex-cap de recursos humans d’RTVV i condemnat per assetjament sexual. Se sospita que els lletrats de l’empresa eren, en realitat, treballadors zombis

“Camps va imposar el despatx Broseta”, va declarar a la Guàrdia Civil Javier García Lliberós, ex-gerent de Ciegsa i parella de l’ex-consellera zaplanista Alicia de Miguel. La mercantil és una peça clau de l’entramat del cas Taula i és considerada per la Unitat Central Operativa (UCO) d’aquest cos policial com un instrument per cobrar comissions il·legals. Els suborns van acabar presumptament a la butxaca d’alguns dirigents populars i adreçats a nodrir les diferents caixes B del PP valencià. Mentrestant, però, els sobrecostos de les obres han costat més de 1.000 milions d’euros als valencians i les aules dels xiquets han acumulat un regall ampli de desperfectes i queixes dels pares. 

D’aquestes qüestions, el despatx no en va dir ni pruna, segons les actes del consell d’administració de Ciegsa a les quals ha tingut accés EL TEMPS. Ni quan els diferents gerents o consellers delegats donaven compte de les adjudicacions sota sospita ni quan va aprovar-se la compra d’una nova seu per 8 milions d’euros a la qual mai van traslladar-se. Manuel Broseta Dupré era secretari del consell d’administració a causa dels serveis d’assessorament legal que prestava a l’empresa. Amb tot, Beatriz Montes, una de les advocades del bufet, va substituir-lo en bona part de les reunions. 

. L’adjudicació de la discoteca de L’Umbracle i el seu paper en CIEGSA han tacat la seua reputació.
El paper de Manuel Broseta Dupré en CIEGSA l'ha situat al focus públic de la investigació parlamentària| Prats i Camps. 

Ana Barceló, diputada socialista a les Corts Valencianes, va denunciar una operació en Ciegsa de la qual Broseta Abogados “no va avisar de la possible il·legalitat, ni de la responsabilitat patrimonial en la qual poden incórrer els administradors”. Segons la seua intervenció en la comissió d’investigació del parlament valencià sobre l’empresa pública, i de la qual no va fer-se ressò cap mitjà, aquesta maniobra va tenir un cost addicional de 2.054.238 euros. La jugada consistia a convertir els pagarés impagats en deute comercial, però reconeixent un interès de demora als subministradors que xocava amb l’adhesió del Consell al pla de proveïdors. Aquest mecanisme financer prohibia la contrapartida dels interessos. Barceló va assenyalar que, si tots els abastadors reclamaven el cost, augmentaria a 4.988.792 euros. “Espere que el departament que ha creat la Generalitat Valenciana per recuperar els diners malbaratats de manera irregular actue en aquest cas”, va rematar la diputada del PSPV-PSOE. 

Aquella operació va comptar amb el vot afirmatiu d’un altre Broseta Dupré que no era Manuel. Es tractava del segon dels germans, Bruno Broseta Dupré. Com a secretari autonòmic del Sector Públic Empresarial, Bruno disposava d’un seient al consell d’administració de Ciegsa. Durant la seua etapa a l’òrgan directiu de l’empresa pública, el seu germà Manuel va facturar 156.140 euros. Broseta Abogados, de fet, va obtenir un total de 91 contractes públics de la Generalitat Valenciana per un import de 2,4 milions d’euros entre 2005 i 2011

El diputat de Compromís, Josep Nadal, però, va apuntar més lluny. En la compareixença de Manuel Broseta Dupré en la comissió d’investigació de Ciegsa, va preguntar: “Vostè va assessorar alguna empresa contractista de Ciegsa mentre prestava aquests serveis en la mateixa empresa pública?”. “No ho recorde, però crec que no”, va contestar l’advocat al parlamentari que, junt amb la també diputada de la coalició, Belén Bachero, s’ocupa d’aquest assumpte. 

Al marge de l’empresa encarregada de construir les aules prefabricades, Broseta Abogados va aconseguir uns altres treballs de la Generalitat Valenciana que van alçar polseguera. El despatx, entre 2008 i 2010, va formar una Unió Temporal d’Empreses (UTE) amb la firma Caaz, de Luis Castel Aznar, implicat en el cas Cooperació. El bufet feia treball de consultoria i avaluació externa de projectes de solidaritat. 

Tanmateix, la controvèrsia va ser més gran quan Broseta Abogados va encarregar-se de l’assistència jurídica de l’expedient de regulació d’ocupació de l’Institut Valencià de l’Habitatge. Els acomiadaments formaven part del pla de reestructuració del sector públic que havia impulsat el Consell d’Alberto Fabra. I Bruno Broseta era l’encarregat de pilotar-lo com a secretari autonòmic del Sector Públic Empresarial. 

Discoteca Umbracle
El primer escàndol que va esquitxar Broseta Dupré va ser l'adjudicació del lloguer de la discoteca L'Umbracle | Discoteca Umbracle

Les possibles incompatibilitats van xocar amb els negocis de la nit de Manuel Broseta Dupré. L’ex-diputat d’Esquerra Unida a les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, va denunciar un suposat conflicte d’interessos en l’adjudicació de la discoteca L’Umbracle. Amb el seu germà de número dos de la Conselleria d’Economia, Broseta acaparava aquest contracte a través de la mercantil Explotaciones de la Sierra Mariola SL. La societat controlava el 62% de la firma que havia rebut la licitació, Ocio y Entretenimiento Costa del Este SL. Aquesta mercantil té un treballador, va facturar 700.000 euros i va néixer 23 dies després de signar-se el contracte de lloguer d’aquest espai privilegiat. L’arrendament va firmar-se abans de l’adjudicació. I amb un preu inferior al dictat en aquell moment pel mercat, que se situava sobre el milió d’euros. El Consell va fixar un cànon de 90.000 euros per un local amb 580 metres quadrats de sala de discoteca i 6.500 per a terrassa. 

Sense sortir del complex de les Arts i les Ciències, i en un altre edifici amb sobrecostos de quasi el 330% —el Palau de les Arts— va fer negoci el més gran dels tres fills, Pablo Broseta Dupré. Cònsol a França, publicista i imputat en el suposat saqueig de l’òpera, va cobrar de Les Arts 700.000 euros en fullets, malgrat no haver-hi adjudicació, segons la intervenció general de la Generalitat Valenciana. La policia espanyola va acreditar la relació entre l’ex-administrador del recinte, Ernesto Moreno, i Bruno Broseta. La dona d’aquest últim, Anne de Vicente, va ser adjunta a la direcció del Palau. Anticorrupció, a més, ha establert que l’empresa del més gran dels Broseta, Radcliffe & Asociados, era “una mera comissionista”. És a dir, que bona part dels treballs els realitzava una altra impremta. Una nissaga amb tradició tacada pels negocis amb l’administració pública. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.