Negocis sanitaris

Desmuntant el model sanitari de Zaplana

L’emblema de la sanitat privada valenciana, l’Hospital de la Ribera, retorna aquest diumenge a mans públiques. Una decisió que pot servir d’exemple per a la resta de territoris de l’Estat espanyol i que amenaça el negoci milionari de les concessionàries. La batalla judicial, mediàtica i de dades entre el Consell i Ribera Salud, en el seu punt més àlgid.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara de desinfectar un cos ple de brutícia i d’operar sense fer vessar massa sang, la socialista Carmen Montón va arribar a la Conselleria de Sanitat amb un pot d’aigua oxigenada i un bisturí. Enfundada en una bata blanca, Montón tenia dues missions. Amb l’instrument quirúrgic, havia de transformar l’emblema del sistema sanitari publicoprivat del País Valencià, l’Hospital de la Ribera, en un centre públic sense deixar cap ferida electoral. I amb el líquid esterilitzant, havia d’eliminar qualsevol punt d’impuresa aixecant catifes i aplicant transparència a unes concessions sanitàries marcades per l’opacitat.

Al calendari de Montón, el diumenge passat estava assenyalat en roig. L’1 d’abril era el dia que l’Hospital d’Alzira (Ribera Alta) tornava a mans públiques després de la seua privatització l’any 1999, amb el popular Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat Valenciana. La consellera socialista complia una de les promeses electorals del Govern del Botànic. Encara més: podia erigir-se en un exemple per a la resta de territoris amb executius progressistes a l’Estat espanyol. Per aconseguir-ho, tanmateix, haurà de guanyar la batalla mediàtica i judicial que lliura amb Ribera Salud.

Alzira, cor del sistema

Any 1999. Alzira i la seua zona d’influència necessiten un hospital. I Zaplana, aleshores president del Govern valencià, utilitza aquella mancança per convertir el País Valencià en el laboratori espanyol de la privatització de la sanitat. Per gestionar el futur centre hospitalari, es busca una empresa especialitzada en el sector: Adeslas. I per construir les instal·lacions, es recorre a Dragados i Lubasa, esquitxada en diversos escàndols. L’operació serà finançada pel pulmó bancari del Consell: les caixes d’estalvi Bancaixa, CAM i Caixa Carlet. Totes aquestes mercantils integraran Ribera Salud, l’única UTE que es presenta al concurs.

El model financer escollit serà el de pagament capitatiu, en què l’administració pacta amb la concessionària una quantitat anual que cal abonar per cada habitant de l’àrea sanitària que reba servei, sense tenir en compte l’ús que faça cada ciutadà de la prestació. “La clau per quadrar i engreixar els comptes de la concessionària fou minimitzar al màxim la despesa del pacient i augmentar tant com fos possible els beneficis dels processos per pacient fora de l’àrea de salut”, va apuntar Enrique Rodríguez-Borja, cap de secció de la Conselleria de Sanitat, en un article a Ctxt.es.

El sistema, però, sagna per tots costats. Arran de les pèrdues continuades de Ribera Salud, l’any 2003 la Generalitat Valenciana rescata l’hospital. Ho fa ampliant de 41 a 72 milions d’euros anuals el cànon que abonarà a la concessionària, incorporant al concurs l’atenció primària perquè l’empresa privada controle tota l’àrea sanitària, excloent del cànon els serveis més cars com ara farmàcia, pròtesis o transport sanitari, i compensant-la amb 25,9 milions d’euros pels diners que no obtindrà quan el negoci estava en fallida tècnica. El Consell, a més, augmenta a 15 els anys en vigor del concurs i compra l’hospital a la concessionària per 43,2 milions d’euros. Malgrat els resultats econòmics anteriors, Ribera Salud torna a guanyar.

L'Hospital d'Alzira és la joia de la corona del sistema sanitari privat al País Valencià| EL TEMPS

L’expresident Francisco Camps ampliarà la fórmula als hospitals d’Elx (Baix Vinalopó), Torrevella (Baix Segura), Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta). Ribera Salud, de la mà d’altres companyies, guanyarà tots els concursos, amb interessos al 20% del mapa sanitari valencià. Actualment, controla Torrevella i Elx, i compta amb una participació del 35% a Dénia. El 65% restant està controlat per DKV. Després de l’enfonsament del sistema financer autòcton, la meitat de Ribera Salud està en mans del fons estatunidenc Centene Corporation. L’altre 50% és propietat del Banc Sabadell. L’entitat va encarregar a Ramon Mas, vinculat a la família Lara —propietària del Grup Planeta— i president de la firma sanitària, salvar els hospitals de la reversió.

Ribera Salud, malgrat la seua propietat, compta amb lligams amb el PP. El conseller delegat de la firma, Alberto de Rosa, és germà de Fernando de Rosa, exconseller de Justícia amb els populars, president de l’Audiència de València i qui va afiliar Francisco Camps a Alianza Popular, l’embrió del partit de la gavina. L’altra germana, Carmen de Rosa, forma part del nucli directiu del PP de València. La família De Rosa, fins i tot, va deixar durant la dècada dels anys 90 un pis al PPCV perquè els populars l’utilitzaren com a seu.

El mateix Alberto de Rosa, però, va ocupar les darreres posicions de la llista local dels populars a Sueca (Ribera Baixa) l’any 2007. La candidatura va compartir-la amb María Ángeles Matoses Climent, comissionada del Consell a l’àrea de Salut de la Ribera, és a dir, l’alt càrrec de l’administració valenciana que havia de fiscalitzar la tasca de la concessionària. Amb acusacions de “nepotisme” per part d’Esquerra Unida, és germana de Daniel Matoses Climent, president del CSIF, Centre Sindical Independent i de Funcionaris. María Ángeles Matoses va substituir en el seu càrrec Manuel Marín, que va creuar la porta giratòria en fitxar per Ribera Salud una vegada va deixar de ser comissionat.

Fiasco o referent?

En la batalla que lliuren el Govern del Botànic i la concessionària, hi ha una pugna per erigir-se en el gestor que més bé administra des del punt de vista econòmic. És a dir, hi ha un enfrontament entre el model públic i el privat. Amb una factura total per tots aquests anys de concessió que supera els 2.000 milions d’euros, un dels primers informes que van publicar-se qüestionava l’eficiència del model Alzira. Segons l’estudi realitzat per Salvador Peiró, aleshores al Centre Superior d’Investigació en Salut Públic i per Ricard Meneu, de la Fundació Institut d’Investigació en Serveis de Salut, el cost hospitalari en les àrees de gestió publicoprivada era un 7,5% superior als públics. Un informe de la Comissió Europea de l’any 2014 avalaria aquestes tesis.

A banda de l’anàlisi d’un panell d’experts europeus, el Sindicat de Metges d’Assistència Pública (Simap) feia la seua pròpia estimació: calculava en 65 milions d’euros el sobrecost del model Alzira entre 2015 i 2016. “Els estudis que s’han fet no tenen el rigor suficient. De fet, que la Conselleria en el pagament per càpita atorgue 777 euros per habitant a les concessionàries i vora 900 als públics és tot un indicador del fet que Sanitat assumeix implícitament que el model publicoprivat és més eficient econòmicament”, respon Javier Palau, gerent de Ribera Salud. Deloitte, en un informe encarregat per la firma privada, valorava l’estalvi del sistema concessionari en 45 milions d’euros, un 15% més barat que el sistema públic.

Abans de la reversió de l’Hospital d’Alzira, la participació de Ribera Salud en quatre de les cinc zones privatitzades al País Valencià suposava un negoci de quasi 500 milions d’euros. Ara, està en perill. A la imatge, Alberto de Rosa, conseller delegat de Ribera Salut| EL TEMPS.

L’artilleria del gegant sanitari, però, no acaba amb aquests estudis. També ha finançat un llibre en el qual l’economista Ramon Tamames defensa les bondats del model. En l’obra participen antics càrrecs rellevants del PSOE, com ara l’exministre espanyol de Treball (2010-2011) Valeriano Gómez, que ha impartit conferències patrocinades per Ribera Salud. Fins i tot, l'ambaixada dels Estats Units i l'exministre de Defensa, Pedro Morenés, van pressionar per evitar la reversió, tal com va publicar eldiario.es

La Sindicatura de Comptes va avalar aquests arguments. Apuntava que l’Hospital de Manises, durant la gestió de Ribera Salud entre 2009 i 2012, era un 25% més econòmica que la pública, amb un estalvi anual de 42,5 milions d’euros. Això sí, qüestionava un “sobrepreu” en els pagaments definitius a les concessionàries. “Hem hagut de fer autèntica arqueologia comptable per refer les liquidacions des de 2008. Les concessions deuen més de 260 milions d’euros des d’aquell any. Només l’Hospital d’Alzira deu 102 milions d’euros dels exercicis 2013, 2014 i 2015, els quals reclamarem”, assenyala Montón. La Conselleria va detectar l’any 2017 sobrecostos per 2,6 milions d’euros en factures per serveis d’urgències al centre hospitalari La Ribera.

“Necessitaríem la creació d’un organisme independent que analitzara el sistema concessional i el públic”, afirma Ildelfonso Hernández, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández. “Nosaltres hem reclamat una auditoria independent per poder comparar ambdós models”, reivindica Juan Córdoba, diputat de Ciutadans a les Corts Valencianes. “L’informe de la Sindicatura no comptava amb tota la informació, ja que no contemplava les liquidacions. Amb tot, la sanitat no sols cal comparar-la econòmicament”, defensa Montón. L’òrgan auditor valencià, de fet, va suggerir que “l’eficiència hauria de mesurar-se a partir de resultats com ara l’esperança de vida o les morts evitables”. “Caldria analitzar el model per indicadors sanitaris. Amb tot, atorgar el cor de l’Estat del benestar a mans privades fou una temeritat”, remata Hernández.

José Juan Zaplana, diputat del PP a la cambra valenciana, argumenta que “les llistes d’espera del Model Alzira són menors, amb 60 dies d’espera a l’Hospital de la Ribera i 103 a la resta de centres públics”. UGT, en canvi, va acusar Ribera Salud de “falsejar les dades”. “Alzira disposa d’un 20% menys de llits, la ràtio de treballadors és un 21% inferior, se subcontracten empreses sense l’autorització de la Conselleria, hi ha una hipertròfia d’especialitats i treballem 180 hores anuals més”, denuncia Pedro Durán, del Simap. “A més, Ribera Salud utilitza la política de la por amb el personal sanitari. Hi ha gent que ha marxat per aquests motius”, agrega. 

La integració dels quasi 1.500 empleats a la xarxa pública és, justament, un dels conflictes més espinosos de la reversió. “Aquesta fórmula pot generar inestabilitat laboral, perquè moltes persones poden demanar el trasllat a l’Hospital de la Ribera i crear un conflicte amb qui gaudisca de la plaça”, adverteix Zaplana. “S’hauria d’haver fet a través d’una empresa pública, com proposa el Consell Jurídic Consultiu”, complementa Córdoba. El Sindicato Independiente ha recorregut el decret de subrogació dels treballadors, tot i que la figura fou proposada pel Simap “perquè atorgava més seguretat laboral”.

Més enllà del traspàs dels empleats, Ribera Salud ha entaulat batalla contra la reversió. Assessorada legalment pel bufet Broseta Abogados, ha presentat diversos recursos contra la tornada a mans públiques de l’Hospital, tot i que fins a vuit vegades han estat desestimats pels tribunals valencians. En aquest procés, però, l’Alta Inspecció ha denunciat “les traves de Ribera Salud, no cedint espais ni atorgant-nos tota la documentació” i ha detectat l’esborrament de fitxers sensibles. “Quan vam fer la rutinària còpia de seguretat, vam perdre informació. Passa dues o tres vegades al mes. És habitual”, justifica Palau.

“Hi havia unitats com ara cures intensives o diàlisi amb manca d’efectius. Nosaltres augmentarem la plantilla en 303 treballadors, incrementarem facultatius, reforçarem les urgències, l’atenció primària, comprarem nous equipaments oncològics perquè les proves no es facen en un camió extern... En total, invertirem més de 5 milions d’euros en dos anys”, explica Montón. “També farem el pàrquing gratuït, hi haurà més llits i renovarem tecnològicament equipaments obsolets”, afegeix. Ribera Salud ha proposat un pla amb mesures similars.

Sospites arxivades

Ribera Salud va rebre un cop en ple procés de lluita per aturar la reversió. Un sobre anònim entregat al Simap va derivar en una investigació policial sobre una suposada trama de comissions a l’Hospital d’Alzira. Segons va destapar El Español, la concessionària hauria obtingut beneficis milionaris per la gestió dels hospitals l’esquena de l’administració valenciana. Ribera Salud hauria utilitzat la seua central de compres, b2b Salud, per promoure presumptament contractes secrets entre b2b Salud i els proveïdors, els quals havien d’abonar un percentatge. Als agents els va cridar l’atenció la facturació de 901.354 euros de la filial de Ribera Salud l’any 2012, que comptava amb només tres treballadors. 

Segons la policia espanyola, aquest sistema de suposades comissions també s’hauria emprat en les pròtesis que abona l’administració valenciana a banda del cànon anual que rep l’adjudicatària. Els percentatges de les presumptes comissions, segons els investigadors, haurien arribat a un 30% en les ortopèdies de malucs i a un 23% en el cas dels marcapassos. La mecànica, segons va publicar Levante-EMV, s’hauria estès a àmbits com ara la papereria. Ribera Salud va facturar 10,6 milions d’euros i va guanyar 3,3 milions d’euros per aquestes pràctiques en sis anys. La Fiscalia va demanar la imputació dels directius de l’empresa De Rosa i Pablo Gallart, però el jutge mai no ho va considerar pertinent.

El magistrat, de fet, va arxivar el cas fa unes setmanes. “La selecció de determinats proveïdors per part de la Comissió de Compres de l’Hospital tindria justificació des d’un punt de vista tècnic, per la qual no costa que s’haja produït un afavoriment indegut per part de b2b Salud sobre uns proveïdors en detriment d’altres. I, a més, considerant que és competència del facultatiu escollir lliurement la pròtesi adequada, ja que no consten informacions que ho contradiguen”, apuntava la interlocutòria.

La consellera de Sanitat, Carmen Montón, ha impulsat un pla estratègic per millor l'atenció sanitària en l'Hospital de la Ribera, ara gestionat per la Generalitat Valenciana| EL TEMPS.

“El jutge va arxivar-ho sense practicar diligències, com ara la declaració dels dos directius assenyalats de Ribera Salud”, afirma Daniel Geffner, diputat de Podem, que està personat en la causa i que ha presentat un recurs contra el seu arxivament. “No entenem per què no ho ha fet l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, que també hi estava personada. Cas de reobrir-se el procediment, podrien aplicar-nos la doctrina Botín com a acusació popular que som”, lamenta.

En el seu recurs, els morats esgrimeixen la declaració d’un ex-alt mandatari de la central de compres per reobrir el cas. “De les cinc empreses inicials, al voltant dels mesos de maig i juny de l’any 2015 i a causa de no acceptar ‘comissions’ obligades per la central de compres b2b, i en exigir a b2b factures per les ‘comissions’ que es demanaven, i en negar-s’hi, tres d’elles, concretament Johnson and Johnson, Extaech i Synthes, van retirar-se com a proveïdors de pròtesis i d’altres tipus de material sanitari de la plataforma b2b”, explicava aquest exdirectiu.

“El declarant vol matisar que, basat en la seua experiència laboral a l’hospital, on podria haver-hi uns increments, no recollits en cap lloc, i que eren pagats a Ribera Salut de manera no gaire clara o, fins i tot, no gaire legal, i consisteixen en uns pagaments de sobre un 15%, en concepte de comissió, en els contractes de serveis, com catering, neteja, seguretat, manteniment, obres, etc. i que eren pagats directament a la cúpula de Ribera Salut, com al conseller delegat Alberto de Rosa”, declara l’extreballador, segons el recurs dels morats. “Aquestes sospites ens fan apuntar cap a un possible delicte de corrupció en els negocis”, afirma Geffner.

Abans que la justícia dictaminara que no hi havia cap delicte en aquestes pràctiques, Sanitat va sancionar amb 30.001 euros la central de compres de Ribera Salud per no tenir llicència per distribuir medicaments. “Fou un dels nombrosos intents de desestabilitzar-nos. S’ha recorregut contra la multa”, remata Palau.

Dénia, la pròxima batalla

Mentre el conflicte per la reversió de l’Hospital d’Alzira encara és ben viu, l’altre objectiu de la Conselleria és rescindir la concessió de Dénia, que no finalitza fins al 2023. Per aconseguir-ho, el Consell ha de convèncer DKV perquè venga el seu paquet accionarial. “Estem en negociacions. Farem tot el possible perquè siga una realitat aquesta legislatura”, indica Montón.

L'Hospital de Dénia és la pròxima partida de la reversió sanitària entre Ribera Salud i la conselleria

A través d’una esmena a la futura Llei de Salut, el Botànic s’ha afanyat a evitar que Ribera Salud, el soci minoritari de la concessió, exercisca el seu dret a tanteig i compre la totalitat de la concessió. “Vam promoure aquesta esmena per evitar els monopolis en les concessions, tal com la mateixa Comissió Nacional del Mercat i la Competència va retraure a Ribera Salud. D’aquesta manera, cap empresa no podrà gestionar més d’una àrea sanitària”, assenyala Isaura Navarro, parlamentària de Compromís que va impulsar l’esmena. La batalla per desmuntar el model sanitari de Zaplana continua a Dénia. Montón haurà de traure, de nou, el seu bisturí. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.