Diumenge a la nit de principis maig. À Punt emet La prueba, un film d'acció amb Colin Farrell, Al Pacino i Bridget Moynahan. Tots tres, en perfecte castellà. Aleshores, el teleespectador intenta activar el dual que, en teoria, hauria de permetre visionar la pel·lícula en valencià. No hi ha manera, però, de canviar l'idioma. El pelegrinatge per les funcionalitats de l'aparell no dona fruit. La mateixa frustració de la setmana anterior.
Qui en els últims mesos haja intentat visionar una pel·lícula en valencià en la radiotelevisió pública sap que, tot sovint, esdevé missió impossible. El març de 2025, la nova direcció d'À Punt va decidir canviar la seua política en relació amb l'emissió de continguts audiovisuals: a partir d'aquell moment, films i sèries s'emetrien en castellà. Fou una de les mesures amb què Vicente Ordaz —aleshores president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA)— i Paco Aura, director general d'À Punt, pretenien incrementar la somorta audiència del canal.
En l'últim semestre de 2025 À Punt emeté 86 pel·lícules en castellà, per 16 en valencià.
«Hi ha comarques i localitats on, des del principi, les audiències són baixes. Per això volem impulsar i obrir À Punt a espectadors que no ho han fet. Volem fer un esforç per tal que la televisió i la televisió siga de tots els valencians, que se senten tots representats, de Vinaròs al Baix Segura», va explicar el 30 de març en les Corts Valencianes Vicente Ordaz. «À Punt —va afegir— té dues bases: servei públic i difusió del valencià. Però ni l'una ni l'altra està renyida amb fer clucades d'ull per a aconseguir nova audiència».
Per a aquells que volgueren veure aquests continguts en valencià, À Punt habilitava la possibilitat d'accedir-hi mitjançant el sistema dual intern de l'aparell televisiu. Això significava, a la pràctica, establir una clara jerarquia lingüística: el castellà, primera opció; el valencià, opció subalterna. No era, doncs, una opció neutral, com ho van voler vendre.
La realitat és, tanmateix, que el gruix dels continguts televisius que en les últimes setmanes ha emès À Punt no es poden veure, a través del dual, en valencià. Incompleixen, per tant, la promesa que Ordaz va fer a les Corts el 30 de març de 2025.
El desequilibri entre els continguts emesos en castellà i en valencià és innegable. Segons ha pogut saber EL TEMPS a partir d'una resposta oficial d'À Punt a una ciutadana que es va queixar per aquesta situació, entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre la cadena pública va emetre 102 pel·lícules. D'aquestes, 86 eren en castellà i 16 en valencià. De les 86 que s'emeteren en castellà, només 22 tenien l'opció dual en valencià. Això representa el 25,6% del total. A parer de la direcció de la cadena, això «garanteix que l'audiència ha tingut possibilitat de triar la llengua en un percentatge significatiu dels casos».
Des del primer semestre de 2025, À Punt no ha contractat cap doblatge en valencià. La indústria tem el tancament de les empreses que s'hi dediquen
En la resposta a la queixa ciutadana referida, tramesa al Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana, s'hi afegeix, encara, que aquest percentatge de disponibilitat en valencià s'emmarca en el mandat legal de promocionar l'ús social del valencià i garantir la diversitat cultural i lingüística, tal com recullen els articles 4 i 5 de la Llei de CACVSA i la normativa de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
El bo de veres és que À Punt s'ha desentès de la seua obligació de promoure la normalització de la llengua pròpia. En l'últim any no ha contractat cap doblatge, segons ha informat la mateixa cadena. La darrera contractació va tindre lloc en la primera part de 2025 per un total de 653.000 euros i el doblatge de tretze pel·lícules, sis sèries i minisèries de ficció, dos documentals i una sèrie d'animació. Des d'aleshores, res de res. Si no s'emet el dual en valencià és perquè, senzillament, el rebost de què disposaven se'ls està exhaurint.
Una indústria pels aires
El resultat és el desmantellament progressiu de la indústria del doblatge en valencià, un àmbit en què, en l'actualitat treballen, de forma directa al voltant de cent cinquanta dobladors, als quals cal sumar tècnics de so, traductors, ajustadors, directors de doblatge... En total, al voltant de 3.000 treballadors i treballadores. I si bé, amb l'obertura d'À Punt no van nadar en l'abundància —la majoria, de fet, lamenten l'absència d'una aposta contundent en aquest camp, també en temps del Botànic—, la impressió generalitzada és que ara els ha arribat l'estocada. En una reunió que el sector va mantenir amb Paco Picó, director de Continguts i Programació, aquest els va deixar clar, expliquen, que emetre pel·lícules en valencià no era la prioritat del nou equip.
«Vivim un 'déjà-vu' del tancament de Canal 9. Aleshores, fou una sacsejada. Ara som el gripau que es banya en aigua que va escalfant-se»
«Vivim un déjà-vu del tancament de Canal 9. És el mateix. El que passa és que, aleshores, fou una sacsejada, un colp de què tothom va tindre consciència. Ara, en canvi, som el gripau que es banya en una aigua cada volta més calenta, fins a l'ebullició», lamenta el responsable d'un estudi amb més de trenta anys d'experiència que ha esquivat la ruïna gràcies a haver diversificat el negoci, especialment cap al camp de l'audiollibre. Altres, com ara Alboraia Art Studio, han hagut de tancar el seu estudi, després de quasi quinze anys de trajectòria.
«S'està ofegant la professió que durant molt de temps s'ha dedicat al foment i l'ús de la llengua», lamenta Gabriel Pareja, president del Col·lectiu de Professionals del Doblatge, una entitat nascuda l'any 2004 i que agrupa professionals del doblatge i de la locució publicitària al País Valencià. «Malauradament, ací mai no s'ha fet una aposta ferma pel doblatge en valencià. Però si les coses segueixen així, el sector desapareixerà perquè, simplement, no es poden sostenir les infraestructures. Açò que vivim és com una pandèmia. Veurem qui queda quan escampe».
De fet, hi ha empreses enfocades fins ara a À Punt que han hagut de prescindir de tota la seua plantilla. Es dona l'agreujant, a més, que la cadena pública no està complint els compromisos que va adquirir amb les companyies que, a mitjan 2024 participaren en la licitació pública oberta per À Punt per un milió d'euros (a repartir entre les empreses candidates). «El primer any va funcionar relativament bé, sempre amb preus a la baixa, però va funcionar. El segon ja entrà la nova direcció. Els entregàrem el doblatge d'una sèrie britànica de quatre temporades que, crec, ni tan sols han emès completa. En l'últim any no hem rebut cap encàrrec», lamenta el responsable d'un estudi.
«À Punt s'ha desentès de la seua obligació de promoure la llengua pròpia. Ens volen dur a la ruïna. Crear una indústria, tindre bons professionals, crear una xarxa... és una feina que requereix temps —lamenten des d'un altre estudi—. No veig possible una recuperació. Han destrossat la indústria».
Mentrimentres, el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, autoritat audiovisual independent encarregada de vetlar pel respecte dels drets, llibertat i valors constitucionals i estatutaris en els mitjans audiovisual, ha estirat les orelles a À Punt. Entre les recomanacions que ha fet arribar a la cadena, arran de la queixa ciutadana abans esmentada, hi ha la necessitat de «reequilibrar els percentatges de pel·lícules oferides en valencià respecte a les oferides en castellà».