La decadència del blaverisme

El blau destenyit de la RACV

La Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) viu els pitjors moments.  Amb els comptes en roig i fracturada internament, l’entitat senyera del secessionisme lingüístic ha respectat la normativa de l’AVL per seguir rebent subvencions públiques. No tancar completament l’aixeta pública per al braç intel·lectual del blaverisme ha generat un cert enrenou al Bloc,  partit majoritari dintre de la coalició Compromís. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La tranquil·litat del carrer Avellanes, a València, s’havia trencat després de les nou. El soroll no provenia de cap grup de turistes matiners. Al contrari. Era provocat per poc més d’una vintena d’oriünds que cridaven a l’uníson: “Som valencians, mai catalans”. Mentre escridassaven en un dia laborable, sostenien senyeres i pancartes amb lemes com ara “sigueu fidels al Regne” o la “llengua no es pacta, es defensa. La RACV no es ven!”. L’estampa no formava part dels anys més foscos de la batalla de València. Tampoc de les protestes del Grup d’Acció Valencianista (GAV), força de xoc del blaverisme més irredempt, quan diversos intel·lectuals del regionalisme anticatalanista van incorporar-se a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El motiu era l’acord, firmat l’any 2016, entre la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat senyera del secessionisme lingüístic, i la mateixa AVL. 

A l’interior de l’edifici de la RACV, la tensió també hi era present. Gràcies al vot de qualitat del degà, Federico Martínez Roda, i dels tres polítics presents (les regidores Maria Oliver i Glòria Tello, i el diputat provincial Xavier Rius) va superar-se la fractura dels acadèmics secessionistes i va aprovar-se un acord de col·laboració en què la RACV prometia assumir l’autoritat lingüística de l’AVL. L’entitat semblava renunciar a les tesis negacionistes de la unitat de la llengua. 

Aquest pacte, sense cap efecte a hores d’ara, buscava projectar una imatge aperturista de la RACV, associada als sectors més reaccionaris. I encara més quan la seua situació econòmica no és la millor possible. Els temors d’un tancament total de l’aixeta pública amb l’esquerra al capdavant de les principals institucions del País Valencià obligaven a tenir una altra actitud. La RACV, destenyint i camuflant el blau lingüístic, ha aconseguit continuar col·laborant amb el Govern del Botànic en qüestions com ara l’Estatut d’Autonomia o el dret foral civil valencià. Una col·laboració que ha molestat certs sectors del Bloc, partit majoritari al si de la coalició Compromís. 

Sang blava i números rojos

La connivència entre els sectors conservadors del País Valencià i la RACV és una qüestió bàsica. De caràcter públic, va ser creada l’any 1915 per la Diputació de València amb l’objectiu d’impulsar una mena d’Institut d’Estudis Catalans a la valenciana. Tanmateix, el substrat ideològic era ben diferent del que té el IEC. “El Centro [com s’anomenava en els seus orígens] coparticiparà d’aquestes coordenades ideològiques: conservadorisme, espanyolisme i regionalisme cultural; valenciania i no valencianisme polític, per tant”, apunta el sociòleg Vicent Flor a la seua tesi L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del blaverisme.

Un tarannà conservador que és traduirà en reaccionari a la dècada dels 80, quan va convertir-se en el braç intel·lectual del blaverisme. Una pàtina que adquirà l’any 1978, quan el franquista Ignacio Carrau, president de la Diputació de València en aquell moment, transformarà el Centro de Cultura Valenciana, com s’anomenava abans, en l’ACV. L’entitat, però, farà el cim l’any 1991. La monarquia espanyola —gràcies a les gestions dels dirigents socialistes Clementina Ródenas i Emèrit Bono— li atorgarà la qualificació de “reial”, i es convertirà en la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El blau que corre per les venes de l’entitat secessionista adquiria una altra tonalitat. 

Al suport institucional s’hi sumaran les aportacions econòmiques que obtindrà l’entitat gràcies a la creació del col·lectiu Amics de l’Acadèmia i la configuració d’un patronat amb empresaris destacats com ara Juan Lladró. Amb tot, l’arribada del PP a les institucions suposarà un baló d’oxigen financer per les sucoses subvencions públiques que rebrà. 

UN SAINET POLÈMIC. El pacte entre l’AVL i la RACV va provocar, a banda de reaccions crítiques des de l’esquerra i un bon nombre d’acadèmics prestigiosos, el malestar del blaverisme. A la imatge, pintades a la seu de la RACV.

Segons la documentació a què ha tingut accés EL TEMPS, l’entitat senyera del secessionisme lingüístic ha rebut entre el 1998 i el 2005 un total de 2.994.510,16 euros de la Generalitat Valenciana. Aquests pagaments són per conceptes diversos com ara “finançament de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana”, “finançament d’activitats que realitza la institució a l’exèrcit” o “la millora de les instal·lacions bibliotecàries privades”. 

De la Diputació de València ha obtingut, en el període 2006-2015, 568.130 euros de l’erari públic. En el cas de l’Ajuntament de València, la RACV va rebre 10.000 euros el 2015, l’últim any de Rita Barberà al capdavant del consistori, fruit d’un conveni de col·laboració. L’entitat, al seu torn, també ha pescat ajudes del Ministeri d’Educació durant l’etapa del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero per valor de 24.700 euros i 13.300 euros l’any 2009 i 2010, respectivament. La RACV ha facturat amb diversos CIF, ja que l’any 2004 va ser donada de baixa d’un organisme públic per incomplir un requisit de contractació amb l’Administració valenciana. 

Tot i les sucoses subvencions públiques, la RACV va fer una crida “a tots els patrons i, en general, a tots els valencians que desitgen donar suport a la investigació i la cultura”. Un clam de desesperació econòmica que va efectuar-se tres dies després de la derrota del PP a les eleccions valencianes del 2015. 

Amb problemes econòmics en aquell moment per tirar endavant projectes en el camp arqueològic, el manifest criticava les baixes ajudes públiques atorgades pels populars. La RACV oblidava la jugada del Consell d’Alberto Fabra de nomenar-la com a entitat consultiva de la Generalitat Valenciana l’any 2016.  Els números rojos, però, s’han prolongat fins a l’any 2016. L’entitat ha reduït a la meitat la seua plantilla —de sis a tres treballadors— i té un deute de 6.800 euros. La intensitat del roig dels comptes no s’ha agreujat gràcies als ingressos de la seua escola —uns 63.000 euros a l’any. L’acadèmia referent del blaverisme es queixava de les poques ajudes públiques del Consell del Botànic. 

Possibilisme botànic

Tot i el plany de la RACV, l’esquerra no ha tallat de soca-rel l’aixeta pública a l’entitat secessionista. La Diputació de València, institució a la qual està adscrita l’acadèmia, ha renovat el conveni amb la RACV. Ara bé, ha rebaixat la quantia: dels 38.000 euros de l’última etapa de l’imputat al cas Taula Alfonso Rus s’ha passat a 33.000 euros.

“La RACV forma part de la Diputació de València, tot i que la seua naturalesa jurídica no està del tot clara. Com a entitat creada per la corporació provincial, hi havíem de col·laborar”, afirma Xavier Rius (Compromís), responsable de Cultura de la corporació provincial, que explica: “Nosaltres vam proposar-los o bé que concorregueren a la nostra convocatòria de subvencions o bé la creació d’un conveni singular, a causa del seu lligam estret amb la Diputació. Van decantar-se per la segona opció. Ara bé, la línia roja era que empraren la normativa de l’AVL, almenys en la seua comunicació externa”, remata. 

Una posició que també manté la Generalitat Valenciana, tot i que la RACV ara no ha obtingut ni un euro de la Conselleria d’Educació que dirigeix Vicent Marzà (Compromís), que ha posat fi a les subvencions nominatives. Tanmateix, la Conselleria de Transparència que encapçala Manuel Alcaraz, també de la coalició valencianista, sí que ha renovat diversos convenis, de 9.000 euros l’any 2016 i de 5.000 euros enguany, amb l’entitat senyera del blaverisme. 

Protestes el 20 de juliol de 2016, dia en què va aprovar-se l’acord entre la RACV i l'AVL. 

“La RACV és una entitat centenària i compta amb un bagatge historiogràfic i cultural del qual no podem prescindir. I, per això, hem considerat oportú firmar diversos convenis per qüestions com ara l’impuls de l’Estatut o el dret civil foral valencià”, defensa Josep Ochoa, director general de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern, també de Compromís. “Nosaltres, però, som legalment responsables i complim amb l’article 4 de l’AVL, que fixa que l’Administració no pot atorgar diners públics a entitats que no respecten la normativa lingüística oficial, com feia el PP. La nostra línia roja era que acataren les normes de l’AVL. Val a dir que quan vam expressar-los aquesta condició, no hi van posar cap problema”, ressalta el director general. 

Sense que aquest requeriment estiga fixat al conveni — “no fa falta. És una qüestió òbvia, com que qualsevol empresa condemnada per corrupció no pot rebre contractes públics”, justifica Ochoa—, la direcció general va crear una comissió de seguiment per vigilar el compliment del conveni. Un control que va provocar que Transparència rebutjara uns treballs que va presentar la RACV, ja que estaven escrits en la normativa lingüística no oficial. “No és habitual, però ho vam resoldre intercanviant aquestes llibres per materials que havien elaborat en castellà”, assenyala Ochoa. 

L’Ajuntament de València ha estat la institució que menys diners ha aportat a la RACV. Segons el portal de transparència del mateix consistori, només hi consta un pagament de 2.755,40 euros. L’any 2016, però, l’alcalde Joan Ribó (Compromís) i el degà de l’acadèmia secessionista, Federico Martínez Roda, van arribar a un principi d’acord perquè l’entitat elaborara informes o dictàmens sobre qüestions culturals o d’interès per al consistori. Ribó, en canvi, sí que ha rebutjat que la RACV redacte documents de caràcter lingüístic, com el determinar que València tenia l’accent obert o tancat, tal com exigia Fernando Giner, de Ciutadans

Malestar al Bloc

“Deu ser un error. La Generalitat Valenciana no pot donar subvencions a l’extrema dreta espanyola de la RACV”. El missatge l’escrivia a Facebook Vicent Fernández i Capilla, membre del corrent Bloc i País. El comentari adjuntava la nota de premsa de la mateixa Generalitat publicitant el conveni entre Transparència i l’acadèmia lingüística referent del blaverisme polític

Segons les fonts consultades per aquest setmanari, la firma del conveni va generar “malestar” i “incomprensió” en determinats sectors del Bloc, partit majoritari en el si de la coalició Compromís, a la qual pertany Alcaraz. Ara bé, que la Diputació de València denegara una ajuda pública a Lo Rat Penat per no utilitzar la normativa de l’AVL va calmar els ànims de militants i dirigents nacionalistes, que rebutgen que es firmen convenis singulars amb entitats secessionistes com la RACV o Lo Rat Penat

“Crec que els convenis de la Diputació de València amb aquesta entitat pels seus lligams amb la corporació provincial no xoquen amb la filosofia de Compromís, ja que exigim que respecten la normativa de l’AVL”, afirma Rius, que assenyala: “A Compromís, apostem per polítiques que unisquen i no divideixen els valencians. Necessitem estar junts per exigir a Madrid qüestions com el finançament o un major autogovern”. 

Àgueda Micó, coportaveu de Compromís i secretària general del Bloc, recorda que “Compromís no té cap relació amb la RACV, com és obvi. No compartim gens els seus posicionaments lingüístics. No en va, han estat un actor clau en l’agitació d’un conflicte lingüístic que ha perjudicat el valencià, i només amb l’arribada del Govern del Botànic s’està fent una tasca per dignificar la llengua. Cal recordar que la RACV no té cap autoritat científica en matèria lingüística”, insisteix Micó. Amb tot, valora “positivament” les diferents iniciatives oberturistes de l’entitat. 

Guerra interna i ànima intacta

Amb Martínez Roda a la presidència de l’entitat secessionista, la RACV ha patit petites transformacions. La modificació dels estatuts que redueix la presència dels polítics, amplia l’activitat de l’acadèmia a tot el territori i deixa la presidència honorífica en el cap del Consell han estat un dels principals canvis. 
Tanmateix, l’apropament a l’AVL ha estat la decisió més destacada del seu mandat. “Calia adequar-se a la realitat. No pots aferrar-te al passat. És important evolucionar. I, per això, vam fer un apropament a l’AVL”, defensa Daniel Sala, vice-degà de la RACV, que incideix: “Vam fer aquest pas perquè sempre es parlava de llengua valenciana”. 

DUES TONALITATS BLAVES. L’aposta del degà de la RACV, Federico Martínez Roda, a la imatge, de buscar un apropament a l’AVL va provocar l’oposició d’un sector d’acadèmic encapçalat pel filòleg Voro López.

La jugada, però, va enfurismar un sector de l’acadèmia secessionista, encapçalat pel responsable de l’àrea filològica, Voro López, i del qual formava part l’empresari Juan Lladró. “En aquella operació, va ser clau l’amistat entre el degà de la RACV i Ramón Ferrer [president de l’AVL]”, assegura López.  

“L’amistat i el menfotisme d’un dirigent [en referència a Martínez Roda] que és valencià, però de parla castellana i que té un gran desconeixement de la nostra situació lingüística va provocar aquell intent de col·laboració amb l’AVL”. “Afortunadament, d’aquest pacte no se n’ha fet res. Em negava rotundament a acceptar l’AVL com a autoritat lingüística”, remata. Aquella negativa de López i de 14 acadèmics més va acabar als tribunals. Van denunciar que l’acord amb l’AVL no era vàlid, ja que van comptar-se 35 vots, quan només hi havia 34 persones. Martínez Roda, com a represàlia, va controlar durant uns mesos la Secció Filològica davant la rebel·lió dels acadèmics encapçalats per López. 

Malgrat l’enfrontament, López nega que Martínez Roda haja acceptat que la RACV empre la normativa oficial per als treballs subvencionats pel Consell del Botànic. “Els convenis signats amb les institucions públiques no fixen que hem d’acatar les normes de l’AVL”, expressa López, que apunta: “Cal recordar que el Síndic de Greuges ens ha permès no assumir a normativa de l’AVL”. 

Salas, per la seua banda, es mostra crític amb les ajudes rebudes per part de les administracions. “Encara no hem rebut ni un euro”, censura. López critica de la mateixa manera: “Durant els governs del PSPV i del PP vam rebre subvencions per la nostra tasca en favor de la cultura i la llengua. Ara, amb les ajudes que rebem només podem sobreviure. I si ho fem, és gràcies als ingressos de l’escola, a les donacions del patronat i a les aportacions dels Amics de l’Acadèmia”. “Ara bé, tot i ser un govern catalanista, no ens poden asfixiar ni ofegar econòmicament”, rebla.  Tot i que “la supervivència està assegurada”, diu López, la RACV viu els seus pitjors moments. Que haja descolorit el seu blau per seguir rebent subvencions mostra la decadència de l’entitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.