Dreta judicial

Togues tacades de blau

El darrer informe del Greco, l'organisme del Consell d'Europa contra la corrupció, ha tret els colors a l'Estat espanyol per la manca de criteris objectius en la selecció dels jutges del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional. Uns nomenaments polèmics, al seu torn, per la seua afinitat al PP. EL TEMPS radiografia les últimes jugades a la judicatura espanyola i valenciana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Francisco Pérez de los Cobos, expresident del Tribunal Constitucional, havia estat estomacat. L'assemblea del Consell d'Europa havia frustrat la seua aspiració d'aconseguir una plaça al Tribunal d'Estrasburg. La manca de coneixements d'anglès van posar fi al seu somni, tot i haver escrit a la seua carta de presentació laboral que comptava amb un «bon nivell» en la llengua de l'escriptor William Shakespeare. El seient a l'organisme europeu l'ocuparia la magistrada conservadora María Elosegui, amb un historial farcit de declaracions homòfobes.

Aquest colp, però, també era per al partit de Mariano Rajoy. Els populars havien maniobrat perquè ocupara la representació espanyola al tribunal europeu. L'aspiració de la magistrada progressista María Emilia Casas podia entrebancar tota la planificació de la formació conservadora. El seu perfil, per la seua experiència i la seua condició de dona, era l'ideal. I per això, el Govern espanyol es va traure de la màniga una norma que impedia als jutges més grans de 61 anys presentar-se, quan Casas en tenia 67. El Tribunal Suprem, tanmateix, va invalidar la llei i l'executiu de Rajoy va haver-hi de trobar una fórmula alternativa: la jutgessa fou nomenada experta del comitè europeu que controla els partits polítics i les associacions.

L'empeny del Govern espanyol per aplanar el camí a Pérez de los Cobos responia a la seua afinitat al PP. El magistrat va militar a la formació conservadora entre 2008 i 2013, va realitzar des de 1992 treballs d'assessorament jurídic al partit i va participar en cursos organitzats per FAES, l'anterior centre de pensament dels populars i actualment reconvertit en think thank aznarista. Amb un passat juvenil de flirteig amb posicions ultradretanes -com va destapar EL TEMPS-, era propietari d'una consultoria -Labour Prospectives SL.- mentre presidia l'alt tribunal espanyol, un fet que incomplia l'estipulat a la Llei d'Ordenació del Poder Judicial.

Com a especialista en dret del treball, a més, fou el gran inspirador de la reforma laboral del PP. No debades, un text seu escrit junt amb l'anterior director general d'Ocupació amb els populars, Xavier Thibault, recollia les idees que van plasmar-se posteriorment a la llei. Pérez de los Cobos, al seu torn, és germà de l'alt comandament que va coordinar les forces de seguretat durant l'etapa més convulsa del procés a Catalunya. Diego Pérez de los Cobos, el germà del magistrat, va presentar-se durant el 23-F a una caserna de la Guàrdia Civil de Iecla (Múrcia) vestit amb una camisa blava per posar-se a disposició dels colpistes, tal com va narrar aquest setmanari. Amb un pare candidat de la formació nostàlgia del franquisme, Fuerza Nueva, va ser processat -i després absolt per manca de proves- per tortures al membre d'ETA, Kepa Urra. Va ser acusat, tot i resultar innocent posteriorment, de tapar-li el nas i la boca.

Per casos com el del jutge murcià i expresident del TC, el GRECO, l'organisme contra la corrupció del Consell d'Europa, va traure-li a l'Estat espanyol els colors. Va lamentar «la manca d'una legislació que fixe criteris objectius i requisits d'avaluació» en la selecció dels jutges per evitar «dubtes sobre la independència, la imparcialitat i la transparència del procés». O com censura a EL TEMPS Joaquim Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia, «per qüestions relatives a la separació de poders i per les quals s'està sancionant actualment a Polònia».

La jutgessa Concepción Espejel va reconèixer la seua amistat amb la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal| EL TEMPS. 

«L'elecció dels jutges per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan que escull els magistrats amb més responsabilitat dels tribunals superiors autonòmics, de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, es fa amb criteris discrecionals», denuncia. «S'hauria de fer un barem de mèrits que incloguera aspectes com ara la formació específica o valoracions tècniques. Si continuem com ara, seguiran produint-se situacions d'aparença de parcialitat en llocs sensibles que han de jutjar qüestions com ara la corrupció. Uns nomenaments dubtosos que durant els darrers mesos s'han incrementat notablement», critica. És a dir, la jugada amb Pérez de les Cobos no és l'única.

Amistats populars

Els moviments judicials del PP per situar jutges afins al capdavant d'assumptes delicats, com ara el judici de la presumpta caixa B de la formació conservadora, van engegar-se només arribar Rajoy a La Moncloa. De fet, va situar-se com a redactors de la sentència de la Gürtel a dos jutges relacionats amb els populars. Es tractava de Concepción Espejel i Enrique López. Ambdós van ser recusats per l'Audiència Nacional, l'òrgan que jutja la macrocausa de corrupció que afecta el partit de la gavina.

Tanmateix, els dos jutges van ser ascendits després d'aquella reprovació amb càrrecs claus de la judicatura en la lluita contra la corrupció. Espejel, a la qual l'actual Ministra de Defensa i expresidenta manxega, María Dolores de Cospedal, l'anomenava de manera afectuosa «Concha», fou escollida presidenta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional. Abans d'arribar a presidir la sala encarregada dels procediments contra la corrupció, va dirigir l'Audiència de Guadalajara a proposta de la majoria conservadora que dominava el CGPJ.

Des d'aquell jutjat, va reactivar la investigació de l'incendi que va produir-se l'any 2005. Tot i que la causa d'aquell succés estava resolta -fou motivat per una barbacoa-, Espejel va imputar a diversos càrrecs socialistes. L'Audiència Provincial, una vegada va marxar la magistrada al CGPJ amb els vots del PP, tancaria el cas criticant «d'irrellevant» i «d'inútil» la instrucció duta a terme per la magistrada, ja que «estaven determinades les causes» dels fets. La magistrada pròxima a Cospedal va ser ascendida al CGPJ.

Ara bé, va mantenir el seu lloc de presidenta de l'Audiència Provincial i del màxim òrgan de representació dels jutges al contrari que altres magistrats, que sí que havien dimitit de les seues responsabilitats provincials abans d'ingressar al CGPJ. Aquell moviment, avalat per la majoria conservadora del CGPJ, li va permetre accedir a l'Audiència Nacional. Encara més, a causa de no esgotar el termini de dos anys que atorga la Llei Orgànica del Poder Judicial per escollir amb més avantatge un lloc similar al de president d'audiència provincial, Espejel va aconseguir la presidència de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.

Malgrat que la jutgessa Manuela Fernández de Prado comptava amb 25 anys d'experiència ininterrompuda a l'Audiència Nacional, la majoria conservadora del CGPJ va designar a Espejel. Una selecció «demolidora per a la imatge de la judicatura», a parer de Jutges per a la Democràcia, que permet a la magistrada influir en els assumptes de la seua sala. Primer de tot, va modificar el sistema de repartiment de les causes i va atorgar-se la potestat legal de presidir judicis, com ara el de la trama Gürtel.

El magistrat Enrique López, nou membre de la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional, va ser recusat pels seus lligams amb el PP. Va cobrar de FAES 11.320 euros| EL TEMPS. 

López, expresident del TC del qual va marxar per conduir begut i sense casc amb la seua moto, va aconseguir una de les dues places de la nova sala d'apel·lacions, un òrgan de l'Audiència Nacional que s'encarregarà de revisar totes les resolucions que dicte l'alt tribunal espanyol. El magistrat, gràcies a un curset de penal que va realitzar, va obtenir la plaça. Tot i que altres jutges com ara el progressista Ramón Sáez va superar una oposició més exigent -anul·lada en part pel Suprem-, el CGPJ va optar per exigir aquest requisit.

Amb aquest moviment, els populars compten amb un magistrat afí revisant totes les resolucions de l'Audiència Nacional. No debades, López fou l'ariet del CGPJ conservador que va atacar l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero, va cobrar 11.320 euros de FAES i va coincidir també amb Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes, exdirector de la policia espanyola i imputat a la trama Gürtel, en un seminari del think thank dels populars. Amic dels exministres José María Michavila i Federico Trillo, va destacar al seu currículum l'assistència a actes del PP. L'any 2007, de fet, va ser protagonista d'un míting electoral.

A FAES també va compartir xerrada amb l'exviceconseller de la Comunitat de Madrid i implicat a Gürtel, Carlos Clemente Aguado, que va començar la seua carrera política com assessor de Michavila. Col·laborador de diversos mitjans conservadors, és cunyat del número dos del hòlding econòmic de José Luis Ulibarri, empresari esquitxat a la trama encapçalada per Francisco Correa. López, fins i tot, apareix a les gravacions del saqueig del Canal d'Isabel II de Madrid.

Com a company a la sala d'apel·lacions, tindrà, precisament, a l'exinstructor d'aquella causa, el jutge i exdirector general de Justícia de la Generalitat Valenciana amb Eduardo Zaplana, Eloy Velasco. El seu treball per aprofundir en el finançament suposadament il·legal del PP de Madrid, tot i les seues connexions amb els populars, va provocar que un altre jutge conservador i considerat un dels ariets judicials dels populars, Manuel Marchena, telefonara a Velasco per advertir-li que l'apartarien de la causa per les seues actuacions contra l'expresident madrileny Ignacio González.

Marchena, fins aquell moment president de la Sala Penal, estaria relacionat amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saéz de Santamaría, i és considerat, a parer dels sectors progressistes de la judicatura, com al cervell de tots els moviments judicials que s'estan produint en els darrers mesos. No debades, va jugar, segons El País, un paper important en la designació de Manuel Moix com a Fiscal Anticorrupció. Les maniobres de Moix al Ministeri Públic de Múrcia, les relacions amb els acusats de la trama Lezo i amb una societat offshore van obligar-lo a plegar. «Va contaminar la imatge d'imparcialitat dels fiscals. Ha sigut un dels casos més greus que s'han produït en els darrers anys», opina a EL TEMPS Adoración Cano, portaveu de la delegació valenciana de la Unió Progressista de Fiscals.

El malson de la caixa B

Després de la recusació d'Espejel i López i dels moviments a l'Audiència Nacional, va produir-se un esdeveniment que va molestar els populars. Es tractava de la citació de Rajoy com a testimoni per la caixa B. Aquella compareixença fou possible gràcies al vot favorable del progressista Ricardo de Prada i del conservador Julio de Diego. L'altre magistrat d'aquesta tendència, Ángel Hurtado, va oposar-se. Encara més, va facilitar el testimoni a Rajoy, ja que va impedir que s'interrogara al president espanyol sobre l'anotació «M.Rajoy» que hi ha a la presumpta comptabilitat B dels populars. «Ens quedem sense temps», va afirmar, quan la llei no marca cap límit temporal. Actualment, opta a una de les places més cobdiciades del Suprem amb el suport del CGPJ, de majoria conservadora.

El jutge Juan Pablo González també va participar de xerrades de FAES| Los Genoveses. 

La decisió del tàndem De Diego i De Prada i, especialment, que foren els encarregats de jutjar bona part de les causes que esquitxen al PP va motivar els moviments d'Espejel, com a presidenta de la sala, per canviar els tres magistrats que han de fallar sobre la presumpta caixa B dels populars. Un canvi en la constitució dels tribunals va apartar De Diego i va situar Juan Pablo González, un jutge sense plaça guanyada a l'Audiència Nacional i que està a l'organisme en una comissió de servei avalada pel CGPJ.

González, a més, compta amb un historial ben lligat a la formació de la gavina. Proposat com a vocal del màxim òrgan de representació dels jutges a petició del PP de José María Aznar, és amic íntim de l'exministre popular i membre del sector més dur de la dreta espanyola, José Mayor Oreja. Com López, va participar en quatre cursos de FAES, en els quals també estava Aguado, esquitxat per Gürtel.

Totes aquestes relacions amb els populars han provocat que les acusacions particulars demanen la seua recusació. Una postura que comparteix Anticorrupció, que va exposar a principis d'any que el seu nomenament com a vocal del CGPJ a proposta del Senat fou votat per un dels acusats a la trama de Correa, l'exsenador Jesús Sepúlveda. «El PP fou decisiu en els nomenaments», apuntaven els fiscals, que també argumentaven que l'exministra Ana Mato, responsable civil a títol lucratiu a la primera peça de la causa i exparella de Sepúlveda, va avalar el nomenament de González com a enllaç amb París.

L'ombra de Gallardón

Als cursos de FAES als quals va acudir González, també va assistir l'actual president del CGPJ, Carlos Lesmes. De conviccions ultracatòliques i relacionat amb l'Opus Dei, aquest magistrat fou director general de Relacions amb l'Administració de Justícia durant l'aznarisme i tenint com a ministres a l'eximputat als Papers de Bárcenas, Ángel Acebes, i al citat Michavila. Aquesta relació amb els populars i, particularment, amb l'aleshores secretari d'Estat de Justícia i número dos del ministre Alberto Ruiz Gallardón, Fernando Román, van convertir-lo en president del màxim òrgan de representació dels jutges. El paper de Román fou clau per superar Marchena, el candidat amb més suports al PP.

Amb Lesmes com a president del CGPJ, s'ha atorgat a l'exsecretari d'Estat amb Gallardón una plaça a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem. El magistrat, que ja va intentar fa uns anys col·locar a Román a l'alt tribunal espanyol, ha aconseguit situar el seu amic gràcies a un acord amb els sectors del màxim òrgan de representació dels jutges propers al PSOE. Aquest pacte s'erigia com a necessari per a justificar la designació de l'exnúmero dos de Gallardón, ja que no ha exercit més de 10 anys com a jutge i, per tant, i havien candidats amb un currículum més adequat. Asunción Calvo, número 2 de l'especialitat -Román és el 33- i amb 30 anys de carrera judicial era l'exemple paradigmàtic.

«És un dels casos més greus que s'han produït. No debades, és la demostració de les interferències del poder polític al món judicial. Una influència que va ampliar-se gràcies als canvis que van introduir-se a l'etapa de Gallardón», assenyala Bosch, de Jutges per a la Democràcia. Les modificacions que ampliaven el marge d'influència política foren impulsar per Lesmes amb la supervisió de Román. Amb l'actual sistema, per exemple, pot proposar-se qualsevol jutge si recull 25 signatures.

Fernando Román, a l'esquerra, durant la seua etapa com a secretari d'Estat del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, situat al centre| EL TEMPS. 

La designació del valencià Vicente Magro com a magistrat de la Sala Penal del Suprem és l'altre cas denunciat per l'organització progressista de la judicatura. Magro, que va acceptar la denúncia contra els presentadors de l'Intermedio el Gran Wyoming i Dani Mateo per una broma sobre el mausoleu franquista del Valle de los Caídos, fou senador del PP entre 1996 i 1997.

Vigilar a De la Oliva

El País Valencià, però, no es lliura d'aquests moviments. L'any 2015 va nomenar-se al jutge Fernando de Rosa com a a president de l'Audiència Provincial de València. Exconseller de Justícia amb el PP, és amic íntim de l'expresident valencià Francisco Camps. No debades, fou De Rosa qui va animar Camps a afiliar-se a Alianza Popular, embrió del partit conservador. Al seu torn, la nissaga va deixar un pis als populars valencians durant la dècada dels 90 perquè pogueren establir la seua seu. La germana del jutge, Carmen de Rosa, ocupa un lloc a la direcció del PP de la ciutat de València. El magistrat, a més, va apartar-se dels afers de corrupció que es jutgen a l'òrgan judicial valencià.

Al marge de De Rosa, s'ha produït un moviment més desconegut. Tot i que l'actual presidenta del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, Pilar de la Oliva, és de filiació conservadora, les seues actuacions, segons fonts judicials, no han agradat al PP. Per això, des del CGPJ es va prendre una decisió fortament criticada a la judicatura valenciana: traure a concurs la plaça de segona instància de la Sala Civil i Penal de l'alt tribunal autonòmic. La provisió d'aquestes places, recollides en la Llei d'Enjudiciament Criminal després de reclamar-ho les institucions europees, va quedar-se en punt mort. Únicament al País Valencià s'ha creat. I ha sigut l'expresidenta de l'Audiència Provincial de València, vocal del CGPJ i més afí als populars que no De la Oliva, Carmen Llobart, l'escollida. Llombart ja va intentar l'any 2014 aconseguir una plaça a la Sala Contenciós-Administrativa sense èxit per la negativa de Lesmes.

Els requisits d'antiguitat jurisdiccional civil o penal i el mèrit per coneixement del dret civil propi «evitaven la preceptiva compareixença de la candidata, un fet que impossibilitaria a Llombart la seua participació en el concurs per aconseguir la plaça en ser vocal de l'òrgan que la nomena, el CGPJ», va apuntar-se a cercles judicials. Des de la judicatura valenciana, a més, es qüestionava que la plaça sortira a concurs abans del 12 de maig de 2017. Segons les mateixes fonts judicials, va fer-se per evitar que la preferència de Llombart de triar un altre destí d'alta responsabilitat durant els dos anys posteriors a la seua sortida de l'Audiència Provincial de València s'esgotara. Tot i un recurs del magistrat José María Tomás i Tio, el Suprem va mantenir Llombart a la sala que ha de jutjar la corrupció valenciana de l'alt tribunal autonòmic.

La jugada, abans que Tomás i Tio disputara la plaça sense sort, fou durament criticada per Jutges per a la Democràcia. «Existeixen interrogants que haurien de ser aclarits per la necessària transparència, objectivitat i seguretat jurídica amb la qual han d'actuar els poders públics», va denunciar públicament l'organització progressista, que va censurar: «És estèticament dubtós que un organisme designe com a beneficiària de la plaça una de les seues vocals». «Aquest fet, junt amb la precipitació per traure la plaça, pot suposar una actuació discriminatòria per a altres magistrats», va rematar. Són les togues tacades pel blau del PP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.