Judicatura espanyola

Els negocis 'obscurs' de Baltasar Garzón

Amb una trajectòria amb ombres i encerts a la seua carrera judicial, el magistrat Baltasar Garzón havia recuperat influència al Govern espanyol amb l'arribada de la fiscal Dolores Delgado al Ministeri de Justícia. Però els seus suposats negocis amb el comissari José Villarejo han tret a la llum la cara més fosca del togat a través del seu despatx d'advocats. I han deixat tocada a la ministra Delgado -amiga de Garzón- per les relacions del tàndem judicial amb els agents implicats a la trama que encapçala un dels cervells policials de l'Operació Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Defensora de la justícia universal suprimida pel PP i elogiada pel seu treball contra el narcotràfic i el terrorisme gihadista, la ministra de Justícia Dolores Delgado representava una de les faccions progressistes instal·lades a la judicatura espanyola. Amiga personal del magistrat inhabilitat Baltasar Garzón -amb un historial de llums i ombres-, formava part d'una família judicial oposada a l'actual ministra de Defensa i responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol, Margarita Robles. Pedro Sánchez, després de diferents consultes i cavil·lacions, havia decidit entregar dos dels tres ministeris que dirigeixen l'aparell de l'Estat a dos corrents judicials totalment enfrontades. Era el mes de juny. I el president espanyol del PSOE encara no havia vist com dos dels seus ministres acabarien plegant.

Les diferències entre Delgado i Robles troben l'origen quan l'actual responsable dels militars espanyols i Garzón eren alts càrrecs del Ministeri de Justícia, aleshores dirigit pel socialista Juan Alberto Benlloch. El calendari marcava l'any 1993 i el comissari José Villarejo, que ja habitava en les clavegueres de l'Estat, va elaborar un informe sobre el magistrat. Al document confidencial, i posteriorment filtrat a la premsa, s'acusava Garzón de participar en orgies amb prostitutes i d'alternar festivament amb narcotràficants. El tenebrós policia va assegurar al jutge que havia emmanillat els senyors de la droga a Galícia que el dossier havia estat encomanat per Robles i Benlloch. «Van demanar-me que ho fera, però vaig adonar-me que vostè era un dels bons i vaig negar-me a seguir», va dir-li al jutge Villarejo, segons va relatar al programa Salvados, de La Sexta. A partir d'aquell moment, el policia i el jutge van convertir-se en amics. «No crec que Villarejo siga el dolent de la pel·lícula, que és molt àmplia. Només és un actor més», va afirmar el mateix Garzón durant el reportatge televisiu.

Com a conseqüència de les operacions contra ETA i altres organitzacions criminals dirigides per Garzón, l'amistat amb Villarejo va fer-se més forta. Com també la vinculació amb Delgado, aleshores fiscal a l'Audiència Nacional. Una relació que amenaça actualment a provocar la tercera dimissió d'un ministre del gabinet de Sánchez. Segons va publicar El Confidencial, l'Audiència Nacional va detectar pagaments a l'exjutge Garzón en la peça en la qual s'investiguen les gestions de Villarejo per frustrar l'extradició a Guatemala del navilier Ángel Pérez-Maura, acusat de pagar 30 milions d'euros en suborns a l'expresident del país caribeny, Otto Pérez. L'empresari, amic de l'expresident espanyol José María Aznar, lligat al PP i amb vincles familiars amb els Botín, hauria abonat sis milions d'euros al comissari per les gestions.

Els investigadors creuen que les anotacions del policia amb les inicials 'M' corresponen al sobrenom El Mag, que és com anomenarien a Garzón. A la mateixa llibreta, apareixeria 'Dos', que faria referència a l'actual ministra de Justícia. Tot i no participar d'aquest procés, la ministra s'hauria reunit amb Villarejo per tractar aquesta qüestió.

Una cita que, segons va apuntar La Moncloa, «no era de contingut professional». Aquests intents per negar l'estreta relació amb l'agent de les mil i una cares ha fracassat amb la publicació d'uns àudios d'un dinar en el qual estava present l'aleshores fiscal i l'actual ministra, Garzón, Villarejo i altres comandaments policials. Les gravacions, filtrades suposadament pel comissari, han deixat contra les cordes Delgado per les seues afirmacions «homòfobes i misògines», segons les ha qualificat Compromís. No debades, la ministra ha estat reprovada aquest dimarts al Senat. Jutges, fiscals i policies van celebrar en aquell àpat l'entrega d'Interior a Villarejo d'una medalla roja de la policia espanyola, que comporta una pensió de per vida. 

D'aquesta trobada, però, també s'evidencien els vincles afectius entre Garzón i el comissari Enrique García Castaño, més conegut com El Gordo. No debades, el jutge va ser padrí de boda del comissari. Especialista en operacions antiterroristes i esquitxat a l'Operació Catalunya, García Castaño està investigat a la trama de Villarejo per ser presumptament el seu soci. De baixa mèdica fins a la seua detenció i posterior excarceració en llibertat provisional, dos cotxes de la seua propietat van ser enregistrats suposadament a nom d'una mercantil de l'obscur comissari. Presumptament aquest policia seria l'encarregat de facilitar dades confidencials a Villarejo. De fet, està imputat pels suposats delictes de revelació de secrets i suborn, ja que cobrava presumptament diners per aconseguir tot tipus d'informació. Una pràctica d'obtenir dades al marge dels canals reglats que, segons va declarar en seu judicial el mateix agent, repetia en altres procediments judicials a instància de jutges i fiscals. La seu empresonament va destapar les clavegueres de l'Estat espanyol de bat a bat

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, està contra les cordes per la seua relació amb el comissari de les clavegueres José Villarejo| EL TEMPS

El despatx d'advocats que defensa el comissari és Ilocad SL. Aquest bufet va ser creat per Garzón l'any 2012, precisament quan el magistrat va ser inhabilitat per exercir com a jutge arran de la seua instrucció a la trama Gürtel. Amb una facturació de 34 milions d'euros en cinc anys, segons El Confidencial, l'advocat escollit per a Garcia Castaño és el professor en dret penal, assessor de la Fundació Garzón i lletrat d'aquest despatx Manuel Miguel Verguera. Un jurista que, al seu torn, va ser nomenat junt amb altres tres especialistes en dret per reactivar la justícia universal suprimida pels populars. Aquestes designacions les va realitzar el ministeri que dirigeix Delgado. Ilocad SL també va defensar Carlos Salamanca, un altre dels comandaments policials que van estar implicats a la trama de Villarejo.

Aquest bufet, però, s'ha encarregat de l'assistència lletrada d'altres comissaris perseguits per la justícia. Es tracta de Jesús Figón, que va estar acusat de matar la seua dona. Encara més, el mateix policia va reconèixer els fets. El policia va ser contractat com assessor a l'ambaixada de Brasil, on treballava aleshores, amb la qual cosa conservava «la immunitat de jurisdicció». És a dir, seria jutjat al país sud-americà. Amb aquest càrrec, tanmateix, manté «la immunitat d'execució», un fet que li permetria eludir una presó brasilera en cas de ser condemnat. El policia rebia els serveis legals del bufet de Garzón gratuïtament.

A l'historial de clients de l'exmagistrat, hi ha altres noms que contradiuen el discurs del lletrat com a defensor dels drets humans i assot de la corrupció. La Banca Privada d'Andorra, assenyalada pels Estats Units fins a 2018 de blanquejar diners d'origen il·lícit, va contractar Garzón per assessorar el magnat Diego Salazar amb l'objectiu de desbloquejar els seus comptes. Salazar, afí al règim polític veneçolà, és cosí del superministre de Petroli, Rafael Ramírez.

Un altre empresari amb problemes en la justícia, el suposat jerarca de la màfia russa Viktor Kanaikine, va comptar amb els serveis del bufet. La firma fundada pel suposat cap de l'organització criminal russa i general connectat amb el Kremlin, a judici de la Guàrdia Civil i del Ministeri Públic l'any 2014, va atorgar poders a diversos despatxos d'advocats perquè s'encarregaren de la defensa dels seus interessos econòmics, entre els quals estava Ilocad SL, segons va narrar El Mundo. La investigació va arxivar-se provisionalment per al representat per Garzón l'any 2017.

Amb una intervenció decisiva perquè el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, es convertira en penedit, l'ABC va acusar el jutge de derivar al seu despatx clients que capta a través de la seua fundació sense ànim de lucre. El mateix rotatiu assenyalava que el bufet cobrava 56.000 euros només per estudiar un cas judicial.

El comissari de les mil i una cares José Villarejo| EFE

La fundació, que s'alimenta de les diverses donacions que realitzen firmes o particulars, també ha estat tacada per la polèmica. I no solament per les publicacions del periòdic madrileny de signe conservador anteriorment citat. El principal contribuent de l'entitat sense ànim de lucre de l'exjutge és la constructora Eurofinsa. Tal com va destapar El Confidencial, va subvencionar l'any 2012 amb 250.000 euros l'ONG del jurista. L'any 2013 va fer una altra entrega per valor de 125.000 euros.

Aquesta firma està sota la lupa dels tribunals per suposadament comprar amb diners, joies i cotxes de luxe a diversos alts càrrecs d'Angola amb l'objectiu d'aconseguir un contracte de carreteres xifrat en 300 milions d'euros. La Fiscalia, no debades, apuntava que el fill del president del país africà hauria rebut suborns valorats en 16,5 milions d'euros a través d'una complexa xarxa societària teixida per l'empresa.

Aquesta constructora, al seu torn, està dirigida per un home de negocis estretament lligat al PP. Expatró de la fundació aznarista FAES i accionista del digital ultraconservador Libertad Digital, Mauricio Toledano va ser suposadament client de la trama de comissions presumptament il·legals que van teixir l'exdiputat popular Pedro Gómez de la Serna i l'ambaixador Gustavo Arístegui. L'empresari, a més, tenia una reclamació d'Hisenda per 104 milions d'euros. Una persona ben connectada amb les altes esferes del PP, però que finançava l'ONG d'una de les referències progressistes de la judicatura espanyola. Són les ombres a les aventures empresarials de Garzón.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.