El futur de la dreta espanyola

UCD 3.0, o el perill de descomposició del PP

L'accés del socialista Pedro Sánchez a La Moncloa suposa un colp dur per al PP. Sense el control del Govern espanyol, amb un regall de causes judicials assetjant-lo i amb Ciutadans seduint part de l'electoral popular, la formació de la gavina pot patir un procés de descomposició similar al que va experimentar UCD a la dècada dels 80. És real aquesta amenaça? EL TEMPS analitza de la mà dels experts l'escenari que afronta la dreta espanyola després de la caiguda de l'executiu de Rajoy.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense despentinar-se. Com si es tractara d'una competició de córrer caminant, el seu esport favorit. Mariano Rajoy aconseguia l'any 2016 augmentar la bossa de vots del PP després de la davallada en la primera volta de les eleccions espanyoles del 20 de desembre de 2015. Amb 137 escons i quasi vuit milions de votants -exactament, 7.906.185 sufragis-, Rajoy obtenia 14 diputats i 700.000 paperetes més respecte dels anteriors comicis. No eren els registres de record dels 186 parlamentaris i 10.866.566 vots del 2011. Però tampoc era el mateix escenari. El bipartidisme s'havia esmicolat amb la irrupció de Podem i Ciutadans. I les reivindicacions socials havien passat a un segon pla a causa del procés independentista català.

Rajoy, tanmateix, va trobar més dificultats en el seu segon mandat al capdavant del Govern espanyol. L'auge del sobiranisme a Catalunya constituiria un maldecap constant. L'estratègia de judicialitzar el conflicte, d'ofegar la via política, va condemnar-lo. A cada reacció contemporitzadora a ulls de l'espanyolisme més furibund, Ciutadans augmentava a les enquestes. Un transvasament de vots que va escenificar-se a les eleccions catalanes. Ni la bona marxa de l'economia gràcies al context europeu aturaven un recanvi a la dreta espanyola que promocionaven des de la premsa conservadora.

La corrupció, aquell bumerang oblidat per la qüestió catalana i menyspreat pel PP, seria la sepultura de Rajoy. La sentència del cas Gürtel, que condemnava els populars «a títol lucratiu» per corrupció, va desencadenar una moció de censura presentada pel PSOE que una setmana abans semblava una autèntica quimera. Nova Canàries, Units Podem i Compromís van afanyar-se a donar-li suport. ERC i el PdeCAT van sumar-se posteriorment. I amb EH Bilud, fins i tot, disposat a votar un president socialista per desnonar Rajoy, el PNB, el mateix partit amb el qual havia pactat set dies abans els Pressupostos Generals de l'Estat, va pronunciar un «agur, Rajoy» en forma de vot favorable aquest dijous.

Amb la formació de la gavina privada de La Moncloa, el fantasma d'acabar desintegrada com UCD, -però a ritme més piano-, és a sobre. Els populars, que en 2011 dominaven quasi tot el mapa autonòmic, ara només controlen Galícia, Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid -que tenen com a socis parlamentaris a Ciutadans- i la Rioja. La collita és més magra si es repassa les grans ciutats de l'Estat espanyol en les quals governa. Ni Madrid, ni València com anys enrere. Només Màlaga, que ocupa el sext lloc en la classificació de poblacions amb més nombre d'habitants. Amb aquestes circumstàncies, pot patir el PP un procés com l'experimentat per UCD durant la dècada dels 80?

«El PP i UCD no es pareixen en res. UCD va néixer des de dalt. I, en canvi, el PP va fer-ho perdent. De fet, va créixer d'aquesta manera. A banda, cal recordar que el partit que encapçalava Adolfo Suárez era més aviat una coalició de personalitats que no un partit amb una estructura forta com ara els populars», assenyala Xosé Luís Barreiro, exvicepresident de la Xunta de Galícia per Alianza Popular que fou rellevat per Rajoy, professor de Ciències Polítiques en la Universitat de Santiago de Compostela i columnista en diversos mitjans de comunicació gallecs. «Crec que no estem en aquest escenari», ressalta.

El triomf de Pedro Sánchez en la seua moció de censura a Mariano Rajoy pot suposar un sotrac sense recuperació per al PP| EFE

Manuel Millán Mestre, històric d'Alianza Popular, exdiputat del PP al Congrés dels Diputats i analista polític, en canvi, compta amb una opinió ben diferent. «Fa temps que el PP ha començat una dinàmica de descomposició. El PP de Mariano Rajoy s'ha convertit en l'UCD que va desaparèixer de l'escena política», contraposa. I continua per argumentar la seua tesi: «L'actual PP no té una idea política. La seua ideologia és el poder. I quan et quedes sense ell, estàs totalment nu». «Són les conseqüències d'un partit vertical creat per José María Aznar i que ha heretat Rajoy. A l'Alianza Popular de Manuel Fraga, del qual vaig ser col·laborador, hi havia més debat intern que no al PP de Rajoy», rememora. «Els populars han pecat de supèrbia, de manca de diàleg i d'una mala política de comunicació. I això, es paga», sentència.

Ciutadans, amenaça sòlida?

La crisi del PP seria passatgera en el cas que la formació senyera de la dreta espanyola no comptara amb cap competidor al seu mateix espectre polític. Però arran del viratge més conservador de Ciutadans, la formació encapçalada per Albert Rivera s'ha posicionat com el principal rival del PP. Com l'aspirant a prendre el timó de la nau del conservadorisme espanyol beneït per Aznar, la dreta mediàtica en paper i les enquestes publicades. «Ciutadans ha aconseguit captar el vot més jove i urbà del PP. Ara bé, encara té el repte de seduir els electors més grans i de les poblacions rurals, que es mantenen, de moment, més fidels als populars», apunta Guillermo López, professor de periodisme a la Universitat de València i analista polític.

Barreiro, tanmateix, desconfia de l'ascens dels taronges als pronòstics electorals. «Es tracta d'un fenomen madrileny. La seua irrupció acrítica és molt difícil de creure. Ara bé, sí que és veritat que Ciutadans pot erosionar el PP perquè està net de corrupció». La llarga llista de causes judicials en les quals està involucrat el PP, i que han suposat la caiguda dels populars, agita el record de la caiguda d'altres formacions a Europa (la Democràcia Cristiana, per exemple) per assumptes tèrbols. «Les sentències l'aixafaran», expressa lacònic Millán. I censura: «La direcció del PP té una corresponsabilitat moral amb aquests casos. No van saber-ho aturar. L'escàndol d'Eduardo Zaplana [detingut per blanqueig de capitals fa una setmana] és l'exemple de com s'ha premiat aquests comportaments».

Amb un calendari als tribunals «que beneficiarà Ciutadans», en paraules de López, l'única fórmula per renovar el discurs i deixar llast respecte d'un passat amb aroma de presumptes il·legalitats seria un canvi de cares. «Rajoy està amortitzat. Una renovació de la cúpula seria positiva per als interessos dels populars», afirma. De fet, diversos barons territorials del PP desitgen la marxa de l'expresident espanyol i es preparen per a una hipotètica batalla entre l'exvicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saéz de Santamaría, i l'actual president gallec, Alberto Nuñez Feijóo. Una qüestió que estarà present al pròxim Comité Executiu Nacional del PP, previst per aquest dimarts, tot i que la marxa de Rajoy no està encara gens clara.

«Rajoy no és un valor dolent per als populars», opina contràriament Barreiro, que també circumscriu els efectes perjudicials de la condemna de la trama Gürtel per al PP «a un moment explosiu». «Va tractar-se d'un fenomen judicial que, lògicament, va ser emprat políticament. Els populars guanyaran més que el seu competidor amb el nou govern de Pedro Sánchez. Trauran més profit de l'embolic en el qual s'ha ficat Sánchez en arribar a La Moncloa del bracet dels independentistes», expressa Barreiro. «El PP té experiència de govern, i és vist com a sinònim d'estabilitat. Ciutadans, en canvi, no aporta la mateixa certesa», argumenta.

Amb un PP desnonat del Govern espanyol, Ciutadans s'ha erigit en el principal rival dels populars per l'hegemonia de la dreta espanyola. Les taques de corrupció del PP poden beneficiar els taronja. Però sense una penetració de la formació d'Albert Rivera en les zones rurals i els electors més grans serà molt complicat fer l'anhelat sorpasso| EL TEMPS

Millán, però, ho veu de diferent manera. Per a l'exdirigent d'Alianza Popular, «el PP ha perdut dos dels nexes més sòlids en els seus electors». «D'una banda, les protestes dels pensionistes poden foradar la seua bossa electoral. Aquestes manifestacions mostren el descontent d'un sector de votants dels populars, amb la qual cosa la mossegada de Ciutadans pot ser important. I d'altra, el PP ha perdut la tranquil·litat d'assegurar als seus electors la pervivència al poder, fonamental en els votants conservadors. Quina garantia tenen amb el PP, si puja Ciutadans? Marxaran a la formació de Rivera», exposa. Barreiro, per contra, creu que «les mobilitzacions per les pensions no representen una amenaça real per a la bossa de sufragis dels populars».

Com opina el politòleg gallec, López aposta perquè «el possible desgast de l'executiu de Sánchez siga capitalitzat més per part del PP que no per Ciutadans». «Per als electors conservadors, el PP és el partit de la recuperació econòmica i de l'estabilitat», expressa. I afegeix: «Ciutadans s'ha beneficiat de la polarització a Catalunya. Només podria guanyar en cas de celebrar-se les eleccions generals abans que les autonòmiques i municipals del 2019. Una hipotètica distensió del conflicte català podria perjudicar-los a banda que el PSOE des del govern pot recuperar vots que ara estan en mans dels taronja». «A l'oposició, el PP realitzarà la mateixa oposició de sempre: duríssima en el pla polític i col·laboradora en els assumptes d'Estat. Una estratègia que, a parer meu, li traurà bons rèdits respecte de Ciutadans», complementa Barreiro.

Siga com siga, la situació del PP, després del triomf de Sánchez a la moció de censura, és de soterrar. Ha perdut el poder a l'Estat espanyol després de brindar amb xacolí fa unes setmanes per l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat, que suposadament asseguraven l'estança de Rajoy a La Moncloa fins als darrers compassos de la legislatura. El retorn de Gürtel, com un esperit que mai desapareix del si del PP, ha frustrat tots els plans de Rajoy. I han situat els populars en una situació d'extrema debilitat. Les alarmes estan enceses. La història marcarà si fou un embat puntual o si Ciutadans ho aprofita per erigir-se en la nova marca referencial de la dreta espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.