Corrupció

L'espoli d'Emarsa, o el finançament del PP que no va jutjar-se

Aquest divendres l'Audiència Provincial de València ha considerat provat el saqueig de l'empresa pública d'aigües Emarsa, un espoli xifrat en quasi 24 milions d'euros. Durant la instrucció de la causa va investigar-se el suposat finançament il·legal del PP a través de la firma que gestionava la depuradora de Pinedo (València). De fet, l'exgerent de la mercantil va confessar l'entrega de 100.000 euros per sufragar esdeveniments de la formació conservadora.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vestit amb una bata blanca i amb les sandàlies que s'empren als centres ambulatoris, Esteban Cuesta era un simple infermer de Benimàmet, una pedania de València, que provenia d'Albacete l'any 1995. Admirava el metge Alfonso Grau, que encara no s'havia erigit en vicealcalde de la ciutat amb Rita Barberá, ni estava imputat en diverses causes judicials. Creia en la paraula de Grau, i gràcies a la seua popularitat entre els veïns de Benimàmet, el PP va oferir-li ser alcalde pedani. Esteban acceptaria. Com després diria el «sí, vull» a ser gerent d'Emarsa, l'empresa pública encarregada de la gestió de la depuradora de Pinedo, una altra pedania de València.

Aquelles paraules, anys més tard, van transformar-se en un autèntic malson als jutjats. Esteban s'havia erigit en un dels principals capitostos del saqueig d'Emarsa, tot i que després va convertir-se en un dels primers penedits del maremàgnum de la corrupció que va tacar de fang el País Valencià. Una confessió que va ajudar a desmantellar una xarxa corrupta que l'Audiència Provincial de València ha acreditat aquest divendres. El tribunal valencià ha considerat provat que un entramat conformat per empresaris, polítics populars i funcionaris va beneficiar-se dels sobrecostos que van realitzar-se al tractament del fang, les obres i el manteniment de la depuradora de Pinedo. Esteban, de fet, ha estat condemnat a 12 anys de presó. Enrique Crespo, expresident de l'entitat d'aigües residuals i exvicepresident de la Diputació de València, passarà, en cas de confirmar-se la pena, 10 anys entre reixes. Un menys que Juan José Morenilla, treballador de Facsa -esquitxada a la trama Gürtel- i exgerent de l'Epsar, la firma encarregada d'injectar els diners públics a Emarsa per part de la Generalitat Valenciana.

Durant la instrucció de la causa per esclarir el funcionament de la trama que va saquejar la firma pública, va aparèixer l'ombra del finançament irregular del PP. El mateix Cuesta, quan va assumir la culpabilitat dels fets i va optar per confessar la seua participació en l'entramat corrupte, va afirmar que havia entregat 100.000 euros d'Emarsa per sufragar les despeses que ocasionava al PP determinats actes fets per a la militància.

Segons el testimoni del pentito valencià, el suposat finançament irregular dels populars va articular-se a través de «cinc o sis» pagaments de 20.000 euros. L'encarregat de rebre presumptament els diners era Silvestre Senet, exregidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València sota el mandat del PP, expresident del PP de València i exdirigent d'Emarsa. Tanmateix, Senet no era el receptor directe de les aportacions que suposadament feia la companyia pública d'aigües a la formació de la gavina. En aquest cas, Santos Peral, exmembre de l'aparell del PP a la capital valenciana, feia d'intermediari entre Cuesta i Senet, segons la confessió de l'exalcalde pedani de Benimàmet.

Aquestes hipotètiques aportacions haurien servit per pagar el sopar anual que el PP feia al restaurant Alameda Palace de València en homenatge als seus afiliats. En aquell moment, el magistrat que investigava l'espoli de la depuradora de Pinedo va demanar un informe per intentar acreditar aquests fets, però després va descartar-se la línia d'investigació. Senet, de fet, va negar sempre les afirmacions realitzades per Cuesta.

Amb tot, l'exregidor popular de l'Ajuntament de València, Juan Carlos Gimeno, també va acusar els conservadors de finançar-se irregularment a través de la societat pública. L'any 2014 va assegurar que el PP reclamava un 10% del sou dels col·locats a l'empresa per sufragar les despeses del partit. «Existeix un document, que jo no tinc, en el qual el PP reclama el deu per cent de les retribucions dels qui treballaven en Emarsa col·locats. Jo i altres persones ens vam negar a pagar», va afirmar en seu judicial. Unes declaracions que, malgrat el ressò mediàtic, mai es van poder acreditar. És un dels punts negres junt amb l'interrogant de si l'exalcaldessa Barberá sabia o no de la trama que operava a Emarsa que deixa la resolució d'una xarxa que va tenir un cost de quasi 24 milions d'euros per als valencians.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.