Dreta espanyola

Els alcaldables del PP: de l'empresari 'ultra' Josep Bou a la 'moderada' María José Català

L'elecció de l'exconsellera d'Educació, María José Català, com a candidata del PP a València tanca la tria d'aspirants de la formació conservadora a les principals capitals del País Valencià, Catalunya i les Illes. EL TEMPS analitza els alcaldables populars a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Badalona, Palma, Alacant, Castelló i València.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A María José Català, sempre li ha perseguit aquella patinada de demanar perdó per parlar en llengua pròpia. No ha estat l'única, ja que a principis de l'any passat va afirmar en les Corts Valencianes «parlar per als cristians» en passar-se del català al castellà després d'embolicar-se amb la paraula «rescabalament». Tot i aquestes mostres cap a la llengua autòctona, l'exconsellera d'Educació durant el darrer govern del PP al País Valencià i exalcaldessa de Torrent (Horta) -va aconseguir la vara de comandament municipal en una ciutat tradicional progressista- ostenta un perfil dialogant, pactista i moderat. Un talant diferent del de Rita Barberá, a la qual haurà de substituir com a candidata del PP a València. És a dir, a l'ànima dels populars valencians i símbol de l'etapa daurada dels conservadors valencians que va perdre el poder a mans de Compromís assetjada per la corrupció, i que va morir l'any 2016 d'un infart.

Després d'una llarga llista de quinieles per les quals han passat empresaris, magistrats o exfutbolistes, Català ha sigut escollida aquest dimarts com a alcaldable de la formació de la gavina a la capital valenciana. Una tria que pot interpretar-se com a un complement idoni a Isabel Bonig, aspirant popular a la Generalitat Valenciana i amb un missatge de dreta essencialista. O dit d'una altra manera: un tàndem entre Català i Bonig permetria eixamplar la base d'electors als quals es dirigira el PP. Si el discurs de Bonig té possibilitats d'evitar la fuga de votants a Vox, Català pot tenir la mateixa missió amb els afins als populars que passen de la papereta blava del PP a la taronja de Ciutadans.

Encara que siga recordada per aquestes patinades respecte del català, l'exconsellera d'Educació va rebre Escola Valenciana quan governava i, fins i tot, va aconseguir que una entitat que treballa per la llengua i que n'ha sigut antònim de la política lingüística del PPCV reconeguera alguna de les seues mesures. Ara bé, aquest perfil moderat no va alterar la política educativa dels conservadors de retallar a l'escola pública per afavorir l'ensenyament concertat. Mentre la tisora educativa aixecaven protestes als centres, Català va ampliar el concert a 337 col·legis privats a tocar de les eleccions valencianes del 2015. Un exemple d'aquesta política fou Burjassot (Horta).

Català va intentar impulsar, de fet, una mena de col·legis d'iniciativa privada en sòl públic. La intenció era atorgar una concessió per 75 anys a canvi d'un cànon anual. La idea va plantejar-se a la Vall d'Uixó (Plana Baixa) -població de naixement de Bonig-, Torrent -on havia estat alcaldessa Català-, Elx (Baix Vinalopó), Calp (Marina Alta) i València. L'ombra de la trama Púnica sobre les empreses que construïen els centres a Elx i Calp, tal com va denunciar Esquerra Unida, va frustrar la implantació d'un model que sí que va posar-se en marxa a Madrid, l'altre laboratori de les polítiques més neoliberals de la dreta espanyola.

Originària del sector democratacristià del PP valencià que encapçalava el numerari, exconseller, exdirector de la policia espanyola, expresident de les Corts Valencians i involucrat en diversos escàndols judicials, Juan Cotino, Català va allunyar-se d'aquest corrent per erigir-se en representant del sector més liberal, amb el qual simpatitzava l'expresident Alberto Fabra o l'exdelegat del Govern espanyol Juan Carlos Moragues. Fins i tot, va barallar-se la seua candidatura per disputar a Bonig la presidència del PPCV. Enfrontades des d'aleshores, el seu treball parlamentari ha normalitzat la relació entre ambdues dirigents populars, fins al punt de ser tinguda en compte dintre dels nuclis de poder de la força conservadora. Diputada al Congrés durant pocs mesos, va convertir-se en un valor dels populars arran del seu nomenament com a portaveu del Consell en l'etapa que van esclatar la majoria dels casos de corrupció del campisme.

Al centre, l'actual alcalde d'Alacant, Luis Barcala, que va aconseguir la vara de comandament de la ciutat després de fallar la votació de la socialista Eva Montesinos| Luis Barcala

Amb un discurs més dur, Begoña Carrasco, actual portaveu del PP de Castelló, vol reconquerir la capital de la Plana per al partit que va governar-la de forma ininterrompuda durant dues dècades. Integrada al cercle directiu del líder del PP, Pablo Casado, a causa del seu suport durant les primàries dels populars, va ser regidora durant l'etapa d'Alfonso Bataller al capdavant de l'Ajuntament de Castelló.

L'empresa de Luis Barcala, alcalde d'Alacant i aspirant a la vara de comandament dels populars a les pròximes eleccions municipals, pot ser més fàcil. Regidor de rebot després de la marxa de l'expresident de la Diputació d'Alacant, José Joaquim Ripoll, a causa de la seua implicació al cas Brugal, va convertir-se en portaveu del PP a l'Ajuntament d'Alacant. Des d'aleshores, que es postulava privadament, segons va narrar El Mundo, com a alcalde. Era l'ocàs del govern local de Sonia Castedo, assetjada pels presumptes favors al constructor Enrique Ortiz, i Barcala s'erigia com a candidat renovador. Però des de la direcció provincial, que encapçala José Ciscar, mai se'l va considerar com al candidat ideal.

La deriva del tripartit d'esquerres alacantí, tocat per les contínues polèmiques de l'alcalde, Gabriel Echávarri (PSOE), va aprofitar-la sobtadament Barcala. El portaveu dels conservadors va aconseguir la vara de comandament -fins i tot, contràriament al que planejava la direcció provincial del PP- després que Eva Montesinos, la candidata socialista que havia de rellevar Echávarri, no obtinguera els vots suficients. El vot en blanc de la trànsfuga de Podem, Nerea Belmonte, fou clau. Aquest fet està judicialitzat als tribunals alacantins.

Passat ultra

A l'altra banda del Sénia, l'aspirant dels conservadors a l'alcaldia de Barcelona, l'empresari Josep Bou, compta amb un perfil més ultra. Afiliat a la formació feixista Fuerza Nueva l'any 1978, Bou va ser legionari. Segons va relatar ell mateix, va estar present durant la campanya en la qual l'Estat espanyol va acabar cedint el Sàhara al Marroc.

Bou, però, va saltar a la palestra pública quan va convertir-se en president de la patronal Empresaris de Catalunya, marcadament antiindependentista i propera a l'associació unionista Societat Civil Catalana. L'aspirant del PP, de fet, ha participat d'actes del col·lectiu ultradretà Somatemps, connectat amb el col·lectiu referent de l'unionisme i ara en crisi interna. En juliol del 2017, de fet, va fer un discurs al IV Congrés de Catalanitat Hispànica que organitzava l'associació d'extrema dreta. El president d'aquest grupuscle és Josep Alsina, que va militar a partits neonazis com ara el Partido Español Nacional Socialista (PENS). En aquell acte, i com havia expressat abans, va pronunciar l'expressió «Espanya és irrevocable». Una afirmació que, tal i com va contar El Món, tenia inspiració falangista, ja que provenia d'un escrit elaborat pel fundador de Falange José Antonio Primo de Rivera.

L'empresari i exmilitant de Fuerza Nueva, Josep Bou, i el líder del PP, Pablo Casado, durant la presentació de Bou com a candidat de Barcelona| Pablo Casado

Aquest empresari, amb interessos al sector alimentari, va compartir escenari amb Alsina una altra vegada en octubre de 2018. En una intervenció durant la manifestació del Dia de la Hispanitat, va parlar de «pesta groga» per definir els llaços grocs col·locats en solidaritat amb els presos catalans. Fins i tot, va donar gràcies als Grups de Defensa i Resistència (GDR), farcits de militants d'extrema dreta i amb lligams amb les forces de seguretat espanyoles, per «desinfectar Catalunya».

Escollit pel PP de Casado per tal de captar el vot més ultra de la dreta a Barcelona i així intentar taponar la sagnia que pot ocasionar la irrupció de l'extrema dreta pota negra Vox, Bou no ha moderat el seu perfil d'ençà que és candidat dels conservadors. «Jo sóc professor d'escalada i, si sóc alcalde, jo mateix pujaré aquí a dalt, baixaré rapelant i arrencaré aquest rètol i aquest llaç», va afirmar durant la seua presentació com alcaldable a la ciutat comtal.

De talant més moderat, és la candidata del PP a Girona. Néta d'una família del règim franquista, segons les fonts consultades per aquest setmanari, i filla d'un dels fundadors d'Alianza Popular, Jaume Veray, Concepció Veray és l'aposta permanent dels populars a la ciutat. Admiradora de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, va ser col·laboradora de la dirigent del PP català Alícia Sánchez Camacho, qui va ser secretària provincial dels conservadors. A més, forma part del patronat de la Fundació Joan Boscà, una entitat presidida per Josep Ramon Bosch, fundador de l'organització d'extrema dreta Somatemps. L'advocat i regidor des de 2007 José Luis Martín serà el seu homòleg a Tarragona i Xavier Palau, doctor en dret, a Lleida.

Tot i no ser capital provincial, Badalona és la segona ciutat més poblada de Catalunya. A la població ubicada a la comarca del Barcelonès, Xavier Garcia Albiol, exlíder del PP català després del seu fracàs a les eleccions catalanes del 2017, intentarà, de nou, aconseguir la vara de comandament municipal. Amb un discurs extremista respecte a la immigració i amb una campanya en la qual es ven com l'única alternativa per fer desnonar l'esquerra que governava fins fa poc, Albiol fou un dels precursors del discurs xenòfob que ha comprat Casado respecte dels fluxos migratoris.

L'exlíder del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, intentarà tornar a ser batlle de Badalona| PP català

A les Illes, el PP competirà amb el candidat de Més, Antoni Noguera, amb l'exbatlle Mateu Isern. Considerat com una persona moderada dintre dels paràmetres de la dreta espanyola, va ingressar a les files populars de la mà de José Ramon Bauzà. Però el seu perfil sobre el català, allunyat del bel·licisme anticatalanista de Bauzà, va distanciar-los. Amb l'arribada de Biel Company a la direcció balear, Isern ha sigut l'escollit. Tanmateix, no ha qualificat «d'extrema dreta» Vox i va realitzar una resposta ben particular quan en una entrevista en Última Hora van demanar-li per la formació ultradretana: «Crec que amb el nou PP de Pablo Casado no fa falta Vox. Casado ha tornat a ideologitzar al partit i ha recuperat les seues essències». Són els alcaldables del PP a les principals capitals del País Valencià, les Illes i Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.