Els negocis de l'advocat del poder

Broseta, SA

Manuel Broseta Dupré, fill de l’històric dirigent de la dreta valenciana assassinat per ETA, encapçala un dels bufets més importants del País Valencià. Un despatx que durant l’etapa del PP ha facturat, segons les dades a les quals ha accedit EL TEMPS, més de 4 milions d’euros. Alguns dels treballs, com ara el Gran Premi de la F-1, estan assenyalats per la policia espanyola.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb camisa de quadres blaus i americana del mateix color, Manuel Broseta va asseure’s davant dels diputats de les Corts Valencianes. L’advocat, fill del prohom de la dreta valenciana assassinat per ETA l’any 1992 i membre de la classe dirigent valenciana, experimentaria una sensació estranya. Al contrari que en la seua professió, hauria de respondre a les preguntes dels parlamentaris i no formular-les. I malgrat l’interrogatori dels polítics sobre les seues connexions amb l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, mai no va perdre el capteniment. Ni els nervis. 

A Broseta no l’inquietava res d’aquella comissió que investiga les irregularitats en Ciegsa, l’empresa pública encarregada de construir els col·legis amb barracons al País Valencià. Ni les qüestions sobre l’assessorament del seu despatx d’advocats a la firma pública, ni tampoc que Ana Barceló (PSPV-PSOE) revelara una suposada operació ruïnosa de Ciegsa de la qual Broseta Abogados “no va avisar de la possible il·legalitat, ni de la responsabilitat patrimonial en què poden incórrer els administradors”, va censurar la diputada. 

El motiu de la seua citació foren els treballs calculats en 1.039.196,67 euros per a la mercantil pública, tal com va contar EL TEMPS. Broseta Abogados i les seues firmes associades, però, no sols van prestar els seus serveis jurídics a Ciegsa durant les dues dècades de governs del PP. Segons les dades recollides per aquest setmanari i basades en una resposta parlamentària al grup Compromís, el despatx va facturar 4.221.744 euros de la GeneralitatValenciana durant l’etapa popular. 

De la mateixa Conselleria d’Educació, Broseta Abogados va pescar tres contractes més per valor de 35.206 euros. Atorgats entre 2004 i 2008, se’n destaca un informe que va realitzar sobre la “situació concreta en la qual es troba el procés de constitució de la Universitat Internacional de València (VIU); l’assessorament jurídic i el seguiment respecte de tots els tràmits perquè la VIU quede constituïda a través de l’aprovació de la Llei de Reconeixement; i l’assessorament jurídic en virtut de l’elaboració dels estatuts”. Aquest centre educatiu va ser impulsat l’any 2008 per part del Consell com a entitat privada sense ànim de lucre. L’Executiu valencià va vendre el 70% de les seues accions l’any 2013 al Grupo Planeta, de manera que va ampliar la xarxa de centres universitaris privats al territori valencià. 

Sense sortir d’aquest departament, el despatx també va aconseguir treballs de l’àrea de Cultura. Concretament, del Projecte Castelló Cultural i del Palau de les Arts. Fins i tot, i segons la informació que va rebre Esquerra Unida durant la legislatura passada, el despatx va assessorar legalment l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Aquesta entitat no apareix en la informació entregada a Compromís, com tampoc els serveis jurídics prestats a la fundació Agua y Progreso, creada pel PP per carregar contra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en la guerra de l’aigua sorgida del Pla Hidrològic Nacional. 

El paper de Manuel Broseta Dupré en CIEGSA l'ha situat al focus públic de la investigació parlamentària| Prats i Camps. 

Del Projecte Castelló Cultural, l’estudi jurídic Manuel Broseta va rebre 13.920 euros l’any 2004 per un document que analitzava la propietat de les parcel·les en les quals s’ubicarien contenidors culturals com ara el Museu de Belles Arts, l’Espai d’Art Contemporani, l’auditori i el Palau de Congressos de Castelló, així com el Palau de Congressos de Peníscola (Baix Maestrat). L’informe centrava la seua anàlisi en “l’articulació de la titularitat dels terrenys de la Diputació de Castelló, l’Ajuntament de Castelló i l’Ajuntament de Peníscola”. 

La quantitat percebuda de part del Palau de les Arts és superior. Segons la resposta parlamentària que van rebre els diputats de Compromís Mireia Mollà i Paco García Latorre, l’òpera li va atorgar entre 2007 i 2009 46.659,89 euros. Els pagaments van canalitzar-se a través de la Fundació del recinte i van ser abonats en tres factures. Ara bé, la Fundació de les Arts va facturar a Broseta Abogados 9.928 euros per diverses entrades i abonaments a les funcions del recinte. 

Entre els informes realitzats des del despatx del prohom situat sempre en l’òrbita de la dreta valenciana, crida l’atenció l’assessorament en “la meritació de l’IVA en els contractes de captació de patrocinis”. De fet, i dins d’aquestes tasques de consultoria, el despatx va dir-hi la seua en un correu electrònic sobre  la “meritació de l’IVA en els plecs relatius als gestors de patrocinis” durant l’any 2008. 

Durant aquell any, la gestió dels patrocinis al Palau de les Arts va experimentar un canvi significatiu. La intendent del moment, Helga Schmidt, va impulsar amb l’aval de Camps la privatització d’aquesta tasca en favor de Patrocini de les Arts, SA. L’empresa, nascuda al març de 2008, la conformaven  grans personalitats de la burgesia valenciana. Al cap de 12 mesos, però, la mateixa Schmidt i l’expresident del Consell Jurídic Consultiu, Vicente Garrido, van integrar-se al consell d’administració de la mercantil. L’adjudicació, segons Anticorrupció, va realitzar-se sense cap procés previ de contractació pública i “sense la infraestructura personal i el material suficient per desenvolupar una activitat per a la qual van contractar Patrocini de les Arts il·legalment”. 

Segons l’informe de la intervenció que va destapar les irregularitats, la societat cobrava de cada aportació aconseguida una comissió del 10%. Un percentatge d’intermediació que la Fiscalia va qüestionar. “No es justificarien, en absolut, les comissions de Patrocini de les Arts SA —10% per manteniment i 30% per nova captació— pactades contractualment”, afirma el Ministeri Públic. 

Broseta Abogados va facturar al Palau de les Arts per diversos conceptes d’assessorament legal. El germà de Manuel Broseta, Pablo Broseta, està implicat en la causa que investiga la gestió del recinte. En la imatge, una de les seues sales. 

Broseta Abogados, de fet, va elaborar un informe que exposava els seus dubtes sobre si l’adjudicació de patrocini atorgada a l’empresa de Schmidt estava regulada per la normativa pública de contractació. Amb tot, el document concloïa que “les operacions, no molt ben definides en la legislació existent, com seria l’obtenció de fons o capital, no estarien excloses de la Llei de Contractes”. El despatx, fins i tot, va elaborar un document l’any 2009 que havien de signar l’empresa i la diva austríaca amb l’objectiu de finalitzar la relació contractual. Els serveis de Patrocinis de les Arts, tanmateix, van continuar durant els següents dos anys. 

La vinculació de la família Broseta amb Les Arts va més enllà. Pablo Broseta, el més gran dels tres germans, publicista, excònsol a França i imputat en la causa, va facturar 700.000 euros de Les Arts a través de l’empresa Radcliffe & Asociados. Aquesta mercantil, segons Anticorrupció, era “una mera comissionista”. És a dir, la majoria dels treballs van realitzar-se suposadament per una altra firma. La contractació de la societat de Broseta, segons la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, es va dur a terme, tot i no haver-hi adjudicació. 

El cercle dels Broseta amb Les Arts es tanca amb la relació acreditada per la policia espanyola entre Bruno Broseta, l’altre dels germans i exsecretari autonòmic d’Economia, amb l’exadministrador del recinte, Ernest Moreno. La dona de Bruno Broseta, al seu torn, va ser adjunta a la direcció del Palau de les Arts. 

D’assessora a directora

Rosa Vidal, l’encarregada de fer l’informe sobre si l’externalització dels patrocinis estava regulada per la Llei de Contractes Públics, va deixar Broseta Abogados l’any 2012. I ho va fer per convertir-se en directora general de la desapareguda RTVV. D’aquesta mercantil pública, el despatx de Broseta va facturar 166.460 euros entre 2002 i 2015. Durant la seua estada en la direcció de la radiotelevisió pública valenciana el bufet va continuar rebent contractes menors de 3.000 euros. Vidal va erigir-se en sòcia de Broseta Abogados tres anys després de deixar l’ens públic. 

3.000 euros, precisament, va ser la quantitat que va rebre el bufet per part de la Conselleria de Justícia l’any 2008. De Sanitat, amb tot, va obtenir més diners amb dos contractes calculats en 16.936 euros i 3.828 euros cadascun. Un guarisme gens comparable al de l’Institut Valencià d’Acció Social, del qual va percebre 46.600 euros per quatre contractes en matèria d’assessorament legal. Més del doble —109.000 euros— van pagar les àrees vinculades actualment a Transparència per diversos treballs d’aquest tipus entre 2008 i 2010. A banda, resta el contracte que va aconseguir l’Estudi Jurídic Manuel Broseta de la Conselleria d’Immigració i Ciutadania, un departament integrat actualment en Transparència. 

Broseta va facturar 166.460 euros entre 2002 i 2015 de RTVV| EL TEMPS

Firmada l’any 2008, la mercantil vinculada al prestigiós advocat va rebre 90.000 euros a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE) conformada per Caaz i el mateix despatx. Caaz era propietat de Luis Castel, implicat en el presumpte frau de les ajudes de cooperació que han comportat l’empresonament de l’exconseller Rafael Blasco

Els mateixos actors d’aquesta adjudicació havien coincidit l’any 2004. A través de l’Institut Valencià d’Habitatge, dependent de la Conselleria de Territori que dirigia Blasco, Caaz i Broseta SL van guanyar el concurs per l’assistència tècnica i gestió integral de l’Agència Valenciana de Lloguer Infohabitatge. De la Conselleria d’Habitatge, a més, va percebre 41.950 euros per dos contractes en 2003 i 2007. 

Les empreses relacionades amb l’advocat també van assessorar el Consell en la posada en marxa d’una nova llei urbanística l’any 2006, junt amb el bufet Uría Menéndez. Per aquells treballs, va rebre 89.000 euros pagats a través de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat Valenciana (EIGE). D’aquest organisme, va facturar un total de 180.500 euros. Una altra empresa pública que gestiona infraestructures, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), va abonar 125.322,13 euros al despatx de Broseta durant l’etapa popular. 

Entre germans

L’àrea econòmica, fins i tot, amb el germà de Manuel Broseta, Bruno Broseta, de secretari autonòmic del Sector Públic Empresarial, va ser una de les grans fonts d’ingressos del despatx des de la Generalitat Valenciana. La mateixa Conselleria d’Economia estimava l’any 2012 que entre un 1% i un 5% de la contractació de lletrats externs corresponia a Broseta Abogados. 

Tot i que aquest departament només rebera 5.935 euros l’any 2003, d’altres organismes dependents d’Economia sí que van rebre quantitats més grosses. El Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF), per exemple, va abonar en minutes d’assessorament legal 47.000 euros al despatx del Broseta. Un organisme també vinculat a la parcel·la econòmica, però que depèn d’Hisenda, l’Institut Valencià de Finances (IVF), hi va pagar entre 1999 i 2016 988.488,78 euros

De l’Institut Valencià de l’Exportació (IVEX), va cobrar 11.480 euros. I de l’Institut de la Petita i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana (Impiva) va percebre un total de 33.334,46 euros. Ambdós organismes s’integren actualment en l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (IVACE). 

Tanmateix, un altre institut ara també integrat en l’IVACE, la Societat per a la Seguretat i la Promoció Industrial Valenciana (SEPIVA), fou qui més va acudir al despatx del prestigiós advocat, tot i haver-hi un cos funcionarial de lletrats a la Generalitat Valenciana. D’aquest organisme d’impuls a les empreses valencianes, el bufet va facturar 550.196,89 euros. Entre els treballs efectuats, destaca una minuta de 52.547,83 euros sobre un informe relatiu al projecte dels parcs científics. Uns contractes que van atorgar-se, en alguns casos, quan el seu germà era alt càrrec de l’administració valenciana. 

Vertigen judicial

La jugada va repetir-se a alta velocitat en el Circuit del Motor. Tot i que Bruno Broseta ocupava un seient al consell d’administració, el bufet va prestar assessorament jurídic a l’empresa pública. Fins i tot, el despatx comptava amb una persona al màxim òrgan directiu de l’ens, Alejandro Ríos. Quan Ríos va declarar en el marc de la investigació sobre el frau de la Fórmula 1, les parts personades van advertir de les suposades incompatibilitats en les quals incorria Broseta Abogados quan va treballar per al Circuit del Motor, Valmor —l’empresa pantalla que havia d’organitzar la cursa— i Societat de Projectes Temàtics. 

Els darrers informes policials, però, van més enllà. La Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) afirma que Circuit del Motor i Broseta van “esbandir” els contractes relacionats amb el gran premi de València. Ambdós, fins i tot, “van justificar els sobrecostos produïts en una sèrie de contractes”, apunta l’anàlisi dels investigadors. “Des d’aquest despatx [en referència a Broseta], es buscaven solucions a les problemàtiques plantejades per Circuit del Motor [l’encarregada realment d’organitzar el gran premi], com, per exemple, l’excés de facturació, la utilització recurrent del procediment negociat sense publicitat, o la no existència de documents en els expedients, tot i que el proveïdor ja havia prestat el servei i n’havia emès la factura”, assenyala l’informe. 

Segons la UDEF, Broseta i el Circuit del Motor van  participar en la suposada manipulació dels contractes de la cursa de F-1 celebrada a València. En la imatge podem veure els cotxes rodant pel circuit urbà de la capital valenciana. 

La UDEF descriu aquest mecanisme suposadament utilitzat en el cas de la presumpta manipulació del contracte de les pantalles de la cursa automobilística que va obtenir Avega. Una empresa que, al seu torn, va resultar esquitxada per la suposada manipulació d’altres pantalles per part de la trama Gürtel: les utilitzades per a la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006. 

Segons el sumari al qual ha accedit EL TEMPS, la contractació de les pantalles havia de ser amb Avega, per un compromís de Valmor —propietat al 33% entre el president del Vila-real, Fernando Roig, Bancaixa i una societat conformada per l’expilot de motos Jorge Martínez Aspar i l’empresari Vicente Cotino— amb Philips. Arran de l’acord, Circuit del Motor va “contractar l’any 2008 Avega a través d’un procediment negociat sense publicitat justificat per la urgència, la manca de previsió i l’interès públic de l’esdeveniment”. 

L’adjudicació de 500.000 euros estava farcida d’irregularitats. “Va haver-hi una manca de justificació de la necessitat de la contractació, inexistència de document acreditatiu de la disponibilitat de crèdit, falta de criteris de valoració de les ofertes, sol·licitud d’oferta sense l’existència de plecs ni de cartes d’invitació, falta de constància documental de la sol·licitud i de la presentació de les ofertes presentades abans o després del termini, utilització dels modificats de contracte per eixugar sobrecostos en la facturació, justificació jurídica dels modificats de contracte generats amb posterioritat a la presentació de la factura, valoració subjectiva d’ofertes, negociació de les condicions de l’oferta amb l’adjudicatari, no formalització documental de les garanties exigides i justificació dels sobrecostos en la prestació del servei mitjançant un modificat del contracte”, censura l’informe.  

L’encarregat, segons la policia, de “la generació de la documentació del procediment com ara el model d’aprovació de la despesa, els plecs, la memòria justificativa, el contracte o l’informe jurídic justificatiu del modificat de contracte fou el despatx Broseta Abogados”. “En casos com el del model d’aprovació de la despesa o el del l’informe jurídic justificatiu del modificat de contracte, van redactar-se amb posterioritat a l’inici del procés de licitació amb l’objectiu que foren inclosos en l’expedient”, remata. 

Amb tot, Broseta Abogados va participar de tres moviments més sota sospita en aquesta causa. La compra de Valmor pel Consell, quan l’empresa tenia un deute de 31,8 milions d’euros, va justificar-se amb dos informes posteriors a la socialització de les pèrdues. Si el Consell, d’acord amb l’expedient oficial, va aprovar l’adquisició en el ple del 9 de desembre de 2011—tot i registrar-ho oficialment el 27 del mateix mes—, Broseta Abogados va redactar l’informe jurídic sobre aquesta qüestió el 24 de febrer de 2012, dies abans de la ratificació de la decisió pel Circuit del Motor. Una vegada la Generalitat Valenciana va adquirir Valmor, Circuit del Motor va abonar per deutes pendents 324.500 euros a Broseta

L'expilot de motos, Jorge Martínez Aspar, és un dels personatges clau en el suposat frau de la F-1.

L’altre despatx que va pronunciar-se sobre l’operació, Garrigues, censurava que la Generalitat Valenciana haguera assumit tots els compromisos “verbals o tàctics” d’Aspar amb els diferents proveïdors sense celebrar cap concurs públic. El bufet assenyalava que, en el cas de la prestació d’assessorament legal, calia contactar amb Broseta Abogados. Un despatx que, al seu torn, va adjudicar-se el projecte de reparcel·lació del sector del Grau, a tocar del circuit, que havia iniciat l’Ajuntament de València. Vist el fracàs d’aquell pla urbanístic, el bufet va assessorar uns socis catalans que volien invertir en els terrenys connexos al vell coliseu automobilístic. 

La suposada implicació de Broseta en el presumpte frau de la F-1, però, es redueix a la seua compareixença com a testimoni. Serà el pròxim dia 24 quan un dels advocats més il·lustres torne a sentir la mateixa sensació estranya, que quan va seure davant dels diputats a les Corts Valencianes. Broseta, de nou, estarà a l’altre costat: contestant preguntes i no fent-les. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.