Negligències a l'exèrcit espanyol

Federico Trillo, o la «vergonya» del Yak-42

Alcoi va iniciar els tràmits per llevar-li la condecoració de fill adoptiu a l'exministre Federico Trillo després que un informe del Consell d'Estat qüestionara la seua gestió sobre l'accident del Yak-42. Ara bé, les amenaces judicials de l'exministre van aturar el procés. Per recordar el paper de Trillo, Guanyar Alcoi va organitzar aquest cap de setmana una xerrada amb Paco Cardona, president de l'associació de víctimes de la catàstrofe; Juan Antonio Delgado, diputat d'Units Podem i expresident de l'AUGC, i Luis Gonzalo Segura, extinent de l'exèrcit espanyol. EL TEMPS conversa amb els tres sobre «les negligències» i la repetició del mateix modus operandis a Defensa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tocar del nucli neuràlgic d'oci nocturn d'Alcoi (Alcoià), es troba el Centre Ovidi Montllor. Gestionat per Acció Cultural del País Valencià, sobtava veure entre el públic exmilitars i exmembres de la Legió. «L'esquerra no pot deixar de banda l'exèrcit. Ha de defensar els drets laborals dels militars de base de les forces armades i també dels policies i guàrdies civils», reivindicava un exmilitar que proclamava «ser d'esquerres de veritat». Alguns joves identificats clarament amb les forces progressistes assentien amb convicció.

La xerrada, tanmateix, no versava sobre la relació entre l'esquerra i l'exèrcit espanyol. Organitzada per Guanyar Alcoi durant aquest cap de setmana, la confluència alcoiana volia recordar el paper de l'exministre de Defensa, Federico Trillo, en la catàstrofe àrea del Yak-42, en la qual van perdre la vida 62 militars quan tornaven a l'Estat espanyol després de quatre mesos i mig de missió a l'Afganistan i Kirguizistan. Trillo, no debades, està assenyalat per l'informe del Consell d'Estat, al qual va incorporar-se paradoxalment poc després el mateix exdirigent del PP, que responsabilitzava el departament encapçalat per l'exministre de la mort dels membres de les forces armades espanyoles.

Aquell informe, de fet, va provocar que l'Ajuntament d'Alcoi acordara retirar el títol de fill adoptiu, que el consistori alcoià li havia atorgat l'any 2000 amb el socialista Josep Sanus d'alcalde. Ara bé, les al·legacions de Trillo van aturar el procés per llevar-li el guardó. L'exministre advertia que els regidors podrien incórrer en un delicte de prevaricació. Aquest posicionament era compartit per la secretaria de l'Ajuntament, que no considerava plenament justificat aquesta acció, tot i que l'assessoria jurídica externa del consistori sí que avalava el canvi. Per evitar maldecaps judicials, PSPV i Ciutadans van congelar el suport a la proposta. Guanyar Alcoi i Compromís, per contra, van seguir a favor que Trillo deixara de gaudir de les claus de la ciutat.

Amb l'objectiu de fer pressió sobre aquesta qüestió, Guanyar Alcoi va reunir aquest cap de setmana a Paco Cardona, president de l'Associació de Víctimes del Yak-42; al diputat de Podem i expresident de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), Juan Antonio Delgado, i a l'extinent de les forces armades i autor del El Llibre negre de l'exèrcit espanyol (Akal, 2017), Luis Gonzalo Segura. EL TEMPS conversa amb tots tres.

«Abans de dir res, cal assenyalar que tenim la satisfacció del deure complit. Hem arribat fins on hem pogut o ens han deixat. I com una vegada va dir-me un periodista aragonès, Ramon J. Campos, ha sigut la victòria de David sobre Goliat», indica Cardona, preguntat per la seua sensació 15 anys després de perdre el seu fill per la caiguda d'un avió que no reunia les mínimes condicions tècniques per fer cap trajecte. «Fou gràcies al treball de l'associació que vam assabentar-nos de totes les mentides del Ministeri de Defensa», interromp Delgado.

Els compareixents i protagonistes de l'entrevista. D'esquerra a dreta: Juan Antonio Delgado, diputat d'Units Podem i exlíder de l'Associació Unificada de Guàrdia Civil; Paco Cardona, president de l'Associació de Víctimes del Yak-42; i Luis Gonzalo Segura, extinent de l'exèrcit espanyol expulsat de les forces armades| EL TEMPS. 

«Més que mentides, diria que són les veritats que van voler ocultar-nos. Són aquelles afirmacions pronunciades per Trillo que van revelar-se falses. És a dir, que era un bon avió, que s'havia firmat el segur... Res d'això. El segur mai va firmar-se, l'indicador de combustible i la caixa negra estaven avariats, l'avió va enlairar-se amb sobrecàrrega, el certificat d'aeronavegabilitat era fals, no disposava del sistema per prevenir els fets, l'aerolínia no comptava amb la llicència pertinent i estava dintre de la llista negra de la Unió Europa, la tripulació feia 23 hores que estava treballant...», relata Cardona. Segura, però, afegeix una puntualització a la conversa: «Més enllà de la mentida, crec que és important parlar del silenci que va ajudar a construir un relat fictici que volia imposar-se».

Cardona, de seguida, reacciona. I recorda: «Trillo ha estat 15 anys amenaçant-me». «Per tots els seus comportaments i per les seues mentides, seria una satisfacció enorme que Alcoi li retirara el títol honorífic. Ara bé, Trillo és un poder fàctic al PP. Sap moltes coses i conserva encara una gran capacitat d'influència, tot i que ho neguen des del partit», lamenta, per assenyalar que l'informe del Consell d'Estat no va canviar res en la depuració de responsabilitats. «Està tot igual. Només vam aconseguir que ens demanaren perdó. I, a més, no va ser de la millor manera», critica. «Estem esperant que ens caiga de l'aire algun paper que puga reobrir la causa», es plany.

L'extinent expulsat de les forces armades per denunciar la corrupció corrobora assentint, com Delgado, quan exposa Cardona el calvari i la lluita per aconseguir «fer justícia». «Aquestes catàstrofes són una fotografia del nostre exèrcit, d'un exèrcit franquista 3.0 que encara no s'ha democratitzat, tot i modernitzar-se en aspectes tàctics, tècnics i logístics», explica. «El tracte a les víctimes, les vexacions als familiars, els insults i les amenaces als mateixos militars demostren la manca de democratització de l'exèrcit. I són el mecanisme per imposar el silenci», insisteix. «Encara recorde quan només uns dies després de la tragèdia del Yak-42, t'oblides que companys teus han mort per negligències. Però, en aquell moment, no penses, només compleixes ordres. I això, cal canviar-ho», reconeix.

Opacitat i justícia militar, les responsables

«La mecànica del Ministeri de Defensa es repeteix. A partir del soterrament, comença un altre calvari per a les víctimes. S'intenta invisibilitzar-les, s'anuncien investigacions que s'oblidaran als dies i en les quals s'ocultaran proves», evoca críticament Delgado. «Hi ha un patró clar. La taxa d'accidents i aeronaus militars es dispara a partir de l'any 2000. S'han produït més sinistres i més morts a partir de l'any 2000, que entre les dècades dels 80 i els 90», assenyala Segura. «El problema, però, és que comptem amb un sistema que no permet que tot açò surta a la llum», agrega.

Delgado atribueix, precisament, aquestes «negligències, que tenen com a cas paradigmàtic el Yak 42, a l'opacitat i la manca de transparència». «Cal recordar que el Yak 42 va començar amb un cas de corrupció. Aquests tripijocs estan darrere d'algunes de les catàstrofes més greus que s'han succeït a les forces armades», denúncia l'exlíder de l'associació majoritària de la benemèrita i parlamentari al Congrés d'Units Podem.

«Cert! En aquest edifici, fent una metàfora de l'exèrcit espanyol, hi ha quatre pilars fonamentals que són la corrupció, les morts per negligències, els abusos i els assetjaments i, per últim, els privilegis. Tot i que poden parèixer quatre apartats separats, estan lligats i són indissociables. Al remat, hi ha privilegis perquè hi ha corrupció, i hi ha negligències i morts a causa de la corrupció. I, evidentment, a l'haver-hi privilegis es reprodueixen els assetjaments i els abusos», afirma Segura, que cita el darrer cas d'accident a l'exèrcit, en el qual l'alt comandament militar va obligar el soldat a enlairar l'avió, tot i tenir problemes tècnics. «Si eliminarem la justícia militar, hi hauria un efecte dominó. Si ja no tinc una justícia militar, ja no tinc privilegis. Si no hi ha privilegis, desapareix o minva la corrupció. I si no estan tots aquests elements, ja no hi poden haver abusos», defensa.

Imatge de la xerrada que va organitzar Guanyar Alcoi sobre el Yak-42 i la responsabilitat de Federico Trillo al Centre Ovidi Montllor| EL TEMPS

Segura, de fet, censura que «els abusos són molt importants per silenciar les corrupteles i les morts de militars». «Si com un coronel sap que serà condemnat a determinats anys de presó o pot perdre el seu lloc de treball, no actuarà com va passar amb la mort del tinent Fernando Pérez Serrano fa unes setmanes», expressa.

Com a exmembre d'una de les associacions que han aportat transparència a la Guàrdia Civil i han posat en la palestra mediàtica els problemes dels agents rasos, Delgado reivindica que «cal potenciar l'associacionisme militar dintre de les forces armades i exigir el dret sindical». «Per una banda, és necessari comptar amb associacions fortes que es convertisquen en sindicats; i d'altra, eliminar la maquinària repressiva de la justícia militar», proposa. «Totalment d'acord», opina Segura, que introdueix una prioritat: «Però és més important suprimir la justícia militar, perquè amb una justícia civil qualsevol associació que s'inscriga com a sindicat, serà reconeguda immediatament d'aquesta manera». I conclou: «Els mals de l'exèrcit espanyol desapareixerien progressivament amb erradicació de la justícia militar. Seria la fi de la impunitat dels grans comandaments militars».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.