Annals del blaverisme

Blaverisme, SA

A l’ombra del discurs anticatalanista, diversos dirigents del moviment blaver van fer negoci de l’administració pública. Enrique Esteve, president de Lo Rat Penat i prohom del PP, va aconseguir subvencions milionàries per a l’entitat secessionista, entre altres favors. Juan García Sentandreu, ex-president del GAV, ha fet fortuna amb els Centres Especials d’Ocupació de Persones amb Discapacitat. 
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Enrique Esteve feia quatre anys que havia accedit a la presidència de Lo Rat Penat. El calendari marcava l’any 1999 i la cursa electoral valenciana estava a tocar. Unió Valenciana (UV) encarava uns comicis marcats per l’OPA sense contemplacions que el PP li estava fent. Tant de discurs com de quadres dirigents. Natural de Meliana (Horta), Esteve va acudir a un sopar que celebrava UV en aquesta població. Allí va confessar-se. “He de mirar pel meu interès personal”, va afirmar als companys de partit més pròxims sobre un possible salt a les files populars. Quan l’acte va començar i intervingué Hèctor Villalba, en aquell moment president del partit, Esteve va fer com si res. Tot i que tenia els dies comptats en la formació regionalista, va aplaudir enèrgicament Villalba.

Amb 71 anys i només estudis de batxillerat, Esteve representa un blaverisme camaleònic que s’apropa a determinats sectors del PP i se n’allunya en funció de la conjuntura. I que gràcies a aquesta habilitat ha aconseguit sucoses subvencions de diferents administracions valencianes i, fins i tot, contractes per a l’empresa familiar, Levante de Suministros de Oficinas, SL.

Les Falles van ser la flama que va encendre l’esperit anticatalanista d’Esteve. L’estreta relació amb la falla de Pizarro-Ciril Amorós va integrar-lo en el món del blaverisme durant la denominada Batalla de València. A la comissió va fer amistats ben profitoses, com ara la de Juan Soler, constructor, futur president del València CF i presumpte donant del PP de l’ex-alcaldessa Rita Barberá durant la campanya local del 2007.

A banda de Soler, l’altra gran amistat d’Esteve fou la de Társilo Piles, ex-patró del València CF i ex-soci de l’ex-cap de llista del PSPV, Antoni Asunción, en diverses piscifactories. Piles fou la persona que li va obrir les portes d’UV, a Esteve. El seu gran suport fins que aconseguí situar-se al capdavant de Lo Rat Penat. Com a president de l’entitat i vocal de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Esteve va convertir-se en un referent del blaverisme. Tenia al darrere una institució històrica amb la qual podia exercir la seua influència a UV, però també al PP.

Els resultats de les eleccions valencianes del 1995 van beneficiar-lo. L’esquerra va ser desnonada de la Generalitat Valenciana gràcies al pacte del pollastre, l’acord entre la UV encapçalada per Vicente González Lizondo i el PP d’Eduardo Zaplana. L’aliança va obrir-li de bat a bat les diferents conselleries.

Segons la documentació a la qual ha accedit EL TEMPS, l’entitat d’Esteve va percebre durant la legislatura 1995-1999 1.214.046 euros en subvencions de l’Executiu valencià. Els conceptes es repeteixen durant tots els anys: “ajudes al foment del valencià”, subvencions per a la celebració dels Jocs Florals i altres concursos, actuacions del grup de danses, anuncis de publicitat de 751 euros en la revista Lo Rat, etc. I tot, amb un conveni firmat l’any 1999 pel qual van rebre 787.325,86 euros. Levante Suministros de Oficina SL, l’empresa propietat de la seua dona i la seua filla, va facturar a la Generalitat Valenciana 17.796,45 euros durant aquell període.

Lo Rat Penat, però, va aconseguir ajudes d’altres institucions. Amb Barberà com a alcaldessa de València, el consistori va abonar a l’associació secessionista 188.417 euros entre 1995 i 1999. La justificació dels diners públics era la mateixa que amb la Generalitat Valenciana: activitats culturals com ara els Jocs Florals o l’edició de llibres. L’Ajuntament també tenia un conveni firmat amb l’entitat regionalista de 42.070 euros (7 milions de pessetes de l’època).

 El president de Lo Rat Penat, Enrique Esteve, acudeix al soterrar de l’ex-alcaldessa de València, Rita Barberà//EFE. 

A diferència del mandat de Josep Maria Boluda, que s’havia caracteritzat per reclamar més contundència en el secessionisme lingüístic, Esteve va defensar des de Lo Rat Penat per un apropament progressiu al PP. “La presidència d’Enrique Esteve es caracteritzarà per la politització de l’entitat en favor del PP (i es desentendrà d’UV). L’objectiu era aconseguir una nova seu social gràcies a les aportacions milionàries de la Generalitat”, afirma el sociòleg Vicent Flor, en la seua tesi L’anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme.

La comunió d’interessos entre UV i el PP va finalitzar en les eleccions valencianes del 1999. Els populars anhelaven l’hegemonia de la dreta. I la descomposició interna dels regionalistes els va facilitar l’operació. Esteve en var ser partícip. A pocs dies que la campanya dels comicis valencians de 1999 es tancara, es va sumar al manifest “Reconeixement valencianista al President Eduardo Zaplana”, que apostava pel murcià com a representant de l’únic valencianisme possible. La seua firma va despertar polseguera a Lo Rat Penat. Diversos socis en van exigir la dimissió després de forçar una assemblea extraordinària i el seu amic Piles va interpretar aquell canvi de parer com un intent per mantenir el seu lloc de treball. Esteve va combinar la presidència de Lo Rat Penat amb el càrrec de cap de compres d’RTVV.

La conversió zaplanista d’Esteve no va suposar un augment de les subvencions de la Generalitat Valenciana a Lo Rat Penat. L’associació senyera del blaverisme va rebre 433.814 euros entre el 2000 i el 2003. Les ajudes no sols cobrien les despeses de l’activitat cultural com ara llibres del Misteri d’Elx o els Jocs Florals. També van finançar l’adquisició de la nova seu de l’entitat amb 114.192 euros, el funcionament de l’associació amb dues ajudes de 137.538 i 60.100 euros i la millora d’instal·lacions bibliotecàries. L’empresa de papereria i material d’oficina de la família Esteve va continuar rebent treballs de la Generalitat Valenciana. Els pagaments, amb tot, no eren d’una quantia considerable i es feien, majoritàriament, a través de la caixa fixa.

En el mateix període, Lo Rat Penat va rebre 193.762 euros en subvencions de l’Ajuntament de València. Ara bé, va ser l’ex-conseller imputat en el cas Gürtel i en aquell moment director general de la policia espanyola, Juan Cotino, qui va atorgar un miraculós reconeixement perquè Lo Rat Penat poguera estalviar-se impostos. L’entitat va ser declarada “d’utilitat pública”. Mentre l’associació d’Esteve rebia subvencions públiques, el dirigent blaver va ocupar la direcció general de Patrimoni. Fou des de l’any 2001 fins a l’accés de Francisco Camps a la presidència. La polèmica va perseguir-lo quan els socialistes van denunciar la reforma d’un pati de la futura seu de Lo Rat Penat contrària al criteri dels tècnics municipals.

L’arribada de Camps, però, va suposar un entrebanc per a Esteve. El seu posicionament del costat del zaplanisme no va ser una bona tria. Tanmateix, va trobar refugi en la vice-presidència tercera de la Diputació de València, que dirigia el també afí a Zaplana, ex-d’UV i ex-falangista, Fernando Giner. Esteve fou nomenat responsable d’empreses públiques com ara Imlesa, bressol del cas Taula. El president de Lo Rat Penat va carregar a l’empresa copiosos dinars —alguns d’ells de 250 euros— i no va regularitzar la situació dels treballadors zombis de la societat.

El foc i les cendres. Gràcies a l’edició de llibrets fallers, Lo Rat Penat va aconseguir moltíssimes subvencions. Amb l’esquerra al poder i la progressiva democratització del món faller, s’ha reduït el pes del blaverisme a la festa. En la imatge, el president de l’entitat, Enrique Esteve, a la Diputació de València.   

Durant la seua estada a la Diputació de València, segons dades en poder d’EL TEMPS, Lo Rat Penat va rebre de la corporació provincial 260.204 euros. Entre les ajudes, en destaquen dues d’idèntiques de l’any 2005 i 2006 per a la compra d’un piano per 12.000 euros. L’entitat va percebre entre 2007 i 2015 620.360 euros. Actualment, el govern d’esquerres de la Diputació de València realitza concursos públics per donar diners públics a qualsevol entitat. Lo Rat Penat no rep ni un euro perquè no compleix les normes lingüístiques que marca l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Quan el zaplanisme va perdre la Diputació de València, Esteve va col·locar-se com a director general del València CF per a les Ciutats Esportives. Al càrrec va arribar de la mà del seu amic Juan Soler. Malgrat la defenestració dels zaplanistes, Lo Rat Penat va continuar pescant sucoses subvencions de la Generalitat Valenciana: des de l’any 2004 al 2011 va aconseguir 1.016.957 euros. Entre les quals, trobem pagaments de les despeses de funcionament, subvencions de lliure disposició i ajudes per “actuacions que afavorisquen el sector mediambiental”. Esteve també va traure un bon pessic de l’Ajuntament de València. 476.711 euros va rebre Lo Rat Penat en aquell mateix període. A banda, el consistori va sufragar 2.044 euros en factures. Uns rebuts que, gràcies al conveni firmat entre l’entitat i l’Ajuntament de València, podien fer referència a “qualsevol concepte que afecte el funcionament de l’entitat”.

L’empresa familiar d’Esteve, però, sí que va fer negoci del consistori. L’any 2012 va rebre un contracte de dos anys per valor de 179.999,66 euros. Lo Rat Penat va beneficiar-se dels darrers anys de mandat de Barberà, ja que el consistori va pagar a l’entitat les despeses de lloguer, servei de telefonia o diverses reparacions de la seu. Entre 2012 i 2015, l’associació blavera va rebre 230.682 euros. Amb el nou equip de govern, l’ajuda s’ha reduït als 15.000 euros per activitats festives només.

La Generalitat Valenciana d’Alberto Fabra va ser més generosa, amb 335.389 euros durant la seua etapa. L’empresa de la família, a més, va facturar 33.130 euros durant aquell període. Mentre el Consell ordenava demolir una part del seu xalet per obres il·legals, el PP va incloure’l en l’àrea d’identitat junt amb altres ex d’UV i va reservar-li un seient a l’Observatori de les Senyes d’Identitat, un organisme que havia de marcar “qui eren els bons i mals valencians”, segons va criticar l’oposició. La llei que l’avalava, derogada per l’actual Consell, atorgava a Lo Rat Penat la capacitat per emetre títols lingüístics, malgrat no complir amb la normativa oficial.

Amb l’esquerra al poder, Esteve s’ha convertit en un actor residual de crítica al Botànic. Anhela el retorn del PP i actua de bracet dels sectors més reaccionaris del País Valencià. Tant, que va frustrar una operació d’obertura de la institució, similar a la que va produir-se entre la RACV i l’AVL. La possibilitat que l’entrada d’aire fresc el moguera de la cadira de Lo Rat Penat sembla que va ser clau.

Els negocis del blaverisme esquadrista 

Esteve, tanmateix, no representa el blaverisme més virulent. La facció esquadrista i ultra del moviment està encapçalada, si fa no fa, per l’advocat i empresari Juan García Sentandreu. Ex-dirigent de Falange Espanyola a València, fou secretari estatal del Sindicat Espanyol Universitari —una organització impulsada pel dirigent feixista José Antonio Primo de Rivera— i fundador del també sindicat estudiantil ultradretà Alternativa Universitaria. “De neo nada”, fou la resposta de Sentandreu quan en un debat universitari van titllar-lo de “neonazi”.

Sentandreu, però, va creuar la descolorida línia que hi ha entre l’espanyolisme ultra i el blaverisme irredempt. L’any 1994 va convertir-se en president del Grup d’Acció Valencianista (GAV), la força de xoc de l’anticatalanisme durant la Batalla de València i anys posteriors. L’organització és dirigida actualment per Manuel Latorre, home de la seua confiança i procedent també del falangisme. El GAV va rebre 4.000 euros de subvenció de la Diputació de València per a l’edició d’un llibre. L’ex-vice-president d’aquest col·lectiu i actual president de Som Valencians, l’enèsim partit blaver, Juan Ignacio Culla, va beneficiar-se de contractes públics quan l’Institut de la Joventut estava en mans d’UV. 

Sentandreu va participar en diverses agressions a estudiants progressistes i va protagonitzar recursos contra la unitat de la llengua que el Tribunal Constitucional va tombar. Les formes violentes, però, l’han acompanyat més enllà del GAV. L’advocat ultra va ser detingut per violència masclista, tot i que després el jutge va arxivar la causa.  Enfrontat a Esteve —el GAV, fins i tot, va fer pintades a la seu contra ell­­—, Sentandreu va provar d’unir el blaverisme amb la creació l’any 2004 de Coalició Valenciana (CV). Una formació que, tot i comptar amb el suport d’empresaris com ara Juan Lladró o Enrique Velarte i mitjans com ara Valéncia Hui, no va aconseguir ni de bon tros superar el llistó electoral del 5% a les Corts Valencianes ni traure representació a l’Ajuntament de València. CV va obtenir un diputat trànsfuga a la cambra valenciana, Francisco Javier Tomás Puchol, després que abandonara la disciplina popular per vestir la camiseta del partit del blaverisme ultra. 

Aquesta formació també va exemplificar una simbiosi entre els negocis de Sentandreu i la política. José Manuel Vidagany, ex-militant del GAV i secretari general de CV, era, al seu torn, gerent de la Federació Valenciana de Centres d’Ocupació de Persones amb Discapacitat (Fevalcee). L’organització, la presidia Sentandreu.  A banda d’aventures empresarials en àmbits com ara el d’arrendaments nàutics, el representant del blaverisme més extrem s’ha dedicat al negoci d’aquests centres d’ocupació. L’any 2005, mentre Camps qualificava Sentandreu de “parafeixista”, Fevalcee rebia una ajuda del Consell de 45.000 euros per aquestes activitats. Sentandreu és propietari de Fundisfil, SL i apoderat de la Comapañía Valenciana para la Integración y el Desarrollo, SL, ambdues del mateix sector. 

Aquests centres d’ocupació són societats formades majoritàriament per discapacitats físics o psíquics. Cada mercantil presenta els seus projectes al Consell, que s’encarrega de donar o no el vist-i-plau. Les empreses vinculades a Sentandreu se situen entre les que més subvencions reben, segons les resolucions de l’etapa 2010-2016 del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.  Per conceptes d’unitats de suport, ajuda salarial o assistència tècnica, Fundisfil va obtenir 165.450,96 euros l’any 2010. Compañía Valenciana para la Integración y el Desarrollo, SL, 59.818,90 euros. Les ajudes, va firmar-les Luis Lobón, secretari autonòmic d’Ocupació en aquell moment i absolt de la seua implicació en el cas Nóos. El 2011, la primera empresa va rebre un total de 168.479,70 euros i la segona, 1.155.518,93 euros. L’any següent, Compañía Valenciana para la Integración y el Desarollo va superar de llarg Fundisfil amb ajudes per valor d’1.508.268,75 euros per 140.200 euros de l’altra. 

Fundisfil va aconseguir 129.384,01 euros en subvencions als seus centres entre 2013 i la primera meitat de 2015. L’altra empresa relacionada amb Sentandreu va rebre 2.399.305,85 euros en el mateix període. Ambdues empreses han continuat en el negoci, tot i les crítiques de la patronal de Sentandreu als mecanismes de subvencions de la Conselleria d’Economia Sostenible que dirigeix Rafael Climent, de Compromís. Segons el DOCV, en dues resolucions firmades per l’ex-secretària autonòmica d’Economia Sostenible, María José Mira, les dues societats han aconseguit 1.557.886,66 euros per activitats d’ocupació en els seus centres. Fevalcee va beneficiar-se, a més, d’una subvenció de 54.300 euros l’any 2012 per realitzar “tallers amb persones discapacitades.” 

Compañía Valenciana para la Integración y el Desarrollo, SL ha pescat unes altres adjudicacions públiques al marge del sector dels centres d’ocupació de persones discapacitades. L’any 2014 va ser adjudicatària d’un contracte de la Diputació d’Alacant per al manteniment de dues zones enjardinades d’Alacant i el Campello (Alacantí). Aquesta mercantil va tornar a obtenir el mateix contracte l’any següent a través d’un negociat sense publicitat. La societat lligada a Sentandreu també va obtenir una licitació en matèria de formació de l’Ajuntament de Mislata (Horta) l’any 2013 i una altra del Ministeri d’Economia i Competitivitat de serveis de porteria l’any 2012. Les dues tonalitats del blaverisme unides pels negocis i les subvencions al caliu de l’Administració Pública.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.