El ritual de la tradicional manifestació valencianista del 9 d'Octubre a València s'ha recuperat. Els temps passats en els quals reconeguts neonazis i militants feixistes assetjaven els assistents semblen haver-se quedat en un malson pretèrit, en una època d'obscuritat ben llunyana. L'extrema dreta i el blaverisme encara són presents en aquestes mobilitzacions, amb persones que empren la senyera i la bandera espanyola per insultar als manifestants, però la intensitat de l'agressivitat i la gravetat de l'amenaça a poc a poc va minvant d'ençà d'aquella manifestació antifeixista del 2018, quan una part de la societat valenciana va clamar als carrers després de les agressions nazis de l'any anterior.
El decorat d'estelades, senyeres sense blau i d'altres coronades, així com de banderes republicanes, antifeixistes i d'organitzacions polítiques, ha tornat a emergir aquesta vesprada amb total harmonia, amb l'objectiu comú dels integrants de la Comissió 9 d'Octubre, la qual aixopluga a bona part de l'esquerra sindical, política i civil valenciana, de, com deia el lema d'enguany, «Guanyar sobiranies». Al ritme de la dolçaina i el tabal de la Colla Estrella Roja de Benimaclet, de València, s'han mobilitzat milers i milers de persones en una pancarta encapçalada per, entre altres, Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià; Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana; Anna Garcia, secretària general de Comissions Obreres del País Valencià; Beatriu Cardona, portaveu d'Intersindical Valenciana; Àgueda Micó, veu dirigent de Compromís; la consellera de Transparència i Qualitat Democràtica i referent d'Esquerra Unida, Rosa Pérez; Marisa Saavedra, representant d'Unides Podem al Congrés dels Diputats; Zahia Guidoum, veu de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià; Tonetxo Pardinas,president de la Societat Coral El Micalet; o Gustau Pérez, president de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
Mentre sonaven cançons com ara «El Cant dels Maulets», «Maseret» o «La Muixeranga», han desfilat les incomptables pancartes que s'han adherit després de la capçalera. Primera hi havia la d'Acció Cultural del País Valencià, en una part de la manifestació en la qual han estat presents Guillem Agulló, pare del jove assassinat pel feixisme, i la seua germana Betlem Agulló. Comissions Obreres del País Valencià i Compromís, qui ha incrementat de forma notable la seua participació en la marxa en el darrer lustre, eren els següents. Rere la pancarta de la coalició valencianista, de fet, hi havia veus de pes de la cooperativa política, com ara l'exconseller i portaveu adjunt a les Corts Valencianes, Vicent Marzà; el regidor de Mobilitat Sostenible a l'Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi; o diputats a les Corts Valencianes com ara Josep Nadal o Mònica Àlvaro.
Esquerra Republicana del País Valencià, qui estava acompanyada d'un bon nombre d'estelades, senyeres i cartells de vocació antifeixista, també ha estat un altre dels grans protagonistes de la marxa per la presència de la portaveu dels republicans al Parlament de Catalunya, Marta Vilalta, o el referent dels independentistes al Congrés, Gabriel Rufián. Podem, Intersindical Valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Fem País, Plataforma per la Llengua, i el Bloc d'Estudiants Agermanats han completat una protesta on s'han combinat els cartells a favor de salvar l'horta i contra el feixisme amb càntics com ara «ni Espanya, ni França, Països Catalans», «nazis no, nazis no», «els carrers seran sempre nostres», «Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó» o «Independència». Fins i tot, s'ha sentit la cançó independentista amb la popular lletra «no volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat; volem, volem la independència, volem Països Catalans».
«És important assenyalar l'evolució de la societat valenciana pel creixement progressiu de la condemna i la marginació dels comportaments intolerants de l'extrema dreta, els quals cada vegada són més minoritaris. De fet, les darreres manifestacions del 9 d'Octubre i del 25 d'abril han transcorregut sense cap incident. I les actuacions d'aquests intolerants, cada vegada tenen menys importància social. Per a mostra de la seua marginalitat, enguany no han comunicat a la Delegació del Govern espanyol la celebració de cap manifestació el 9 d'Octubre. Les agressions de l'extrema dreta formen part del passat», ha expressat Toni Gisbert, portaveu de la Comissió 9 d'Octubre i secretari d'Acció Cultural del País Valencià, qui ha recordat que cinc anys després de l'exhibició d'impunitat de la bota feixista a València «estan a l'espera de la data del judici». «Les defenses dels acusats per les agressions neonazis del 9 d'Octubre del 2017 s'han dedicat a boicotejar el procediment judicial», ha denunciat.
Crític amb «la impunitat de l'extrema dreta afavorida per la policia», en referència al premi policial que va rebre el veterà líder feixista José Luis Roberto, Gisbert s'ha mostrat convençut «del manteniment de la pulsió de canvi del 2015» de cara a les eleccions valencianes del 2023, on els ciutadans escolliran si atorguen una altra oportunitat a les forces botàniques o validen la tornada del PP a la Generalitat Valenciana del bracet de la ultradreta cavernària de Vox. «Estem confiats en la continuïtat d'una majoria de progrés que ha de treballar per aprofundir el canvi polític, especialment en la reclamació d'un finançament just i en qüestions de defensa dels drets lingüístics. Totes les forces socials, civils, sindicals i polítiques del País Valencià estem treballant en aquesta direcció», ha expressat.
«Encarem aquest 9 d'Octubre en una situació complexa, després de patir la gran crisi sistèmica del 2008 de la qual al País Valencià mai vàrem eixir, a causa d'un sistema econòmic maltractador del territori i de les persones, promogut per un govern corrupte del PP i un espoli econòmic de l'Estat espanyol vers al poble valencià que encara continua», ha seguit per iniciar la lectura del manifest a la finalització de la marxa, a la plaça del Parterre, on hi ha l'estàtua del monarca Jaume I. «Ara, després de més de dos anys d'una pandèmia mundial que ha fet explícites les limitacions del model autonòmic, afrontem una crisi climàtica sense precedents i una crisi geopolítica que ha sacsejat l'economia mundial, on una altra vegada s'ha pogut comprovar que el Govern central no salvaguarda els interessos de l'agricultura valenciana en les exempcions a les sancions de la Unió Europea a Rússia, com sí que han fet altres governs», ha criticat.
Amb una denúncia «de la situació d'emergència lingüística del valencià, on gairebé cada avanç del Govern del Botànic cap a la normalització lingüística ha sigut atacat per la judicatura espanyola», ha lamentat «la manca de sobirania al País Valencià», un fet que «ens ha deixat amb un territori desestructurat, incomunicat i espoliat, especialment vulnerable davant la crisi climàtica amb una llengua en situació d'emergència, amb la necessitat de reforçar la sanitat i l'educació públiques». «Aquest 9 d'Octubre ha de servir perquè el País Valencià recupere el pols social, civil i polític necessari i dur-lo un pas més enllà per reclamar que ens cal guanyar sobirania per a encarar els reptes i abraçar les esperances que ens planteja el moment present. I com que no hi ha present i futurs possibles sense una mirada crítica al passat i una construcció des de les arrels més fondes, celebrem amb tota la força reivindicativa un nou 9 d'Octubre, data simbòlica del naixement del poble valencià amb l'entrada del rei Jaume a la ciutat de València», ha proclamat.
«Perquè cal insistir, en primer lloc, que només exercint la sobirania podrem respondre als problemes que un món sumit en una profunda crisi de moltes cares ens plantegen. Conscients que només el poble salva el poble i amb la mirada sempre posada en la plena sobirania, el poble valencià ha d'anar guanyant les més altes cotes d'autogovern per gestionar els nostres recursos i donar resposta a les necessitats dels cinc milions de valencianes i valencians», ha demanat, per remarcar la necessitat de «guanyar sobirania per posar fi a l'espoli i l'infrafinançament i exigir la condonació del deute històric que se'n deriva, per a disposar dels recursos propis i crear alternatives viables de desenvolupament». «Hem d'avançar sobiranament per vertebrar un país marginat de la xarxa ferroviària i de comunicació, per gestionar els trens de rodalia, afectats per una manca endèmica d'inversions, i connectar bé els nostres pobles, ciutats i comarques», ha agregat.
Gisbert, en una al·locució acompanyada dels punys alçats i que ha conclòs amb la sonoritat emotiva de «La Muixeranga», ha argumentat l'objectiu de «guanyar sobirania per assumir plenament els principis del feminisme» i «impulsar valors republicans i democràtics perquè el País Valencià tinga un reconeixement efectiu del dret a la seua autodeterminació enfront d'una monarquia i d'un règim del 78 en estat crític, els quals han exercit una violència brutalment antidemocràtica contra el poble de Catalunya, per voler exercir democràticament el seu dret a decidir». «Des del País Valencià, apostem pel diàleg, reclamem l'amnistia i el cessament de la repressió contra l'independentisme català», ha anotat.
«Necessitem guanyar sobirania per situar la llengua i la cultura pròpies en el centre del nostre impuls civil, per a viure amb plena normalitat en valencià i defensar els nostres drets lingüístics. Així com per a disposar de mitjans de comunicació propis referents i poder assolir un ecosistema mediàtic amb la resta de territoris de la nostra comunitat lingüística a través d'una reciprocitat que ens és més necessària que mai i que ja no es pot ajornar amb més excuses», ha ressaltat, per tancar amb un clam nacional i social: «Per una societat més justa, igualitària, feminista, social, lliure i en valencià, guanyem sobiranies! Visca el 9 d'Octubre, visca el País Valencià!».
Paral·lelament a la mobilització de la Comissió 9 d'Octubre, una part de l'independentisme present al País Valencià, com ara la Central Sindical Obrera (COS), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, CUP, Alerta Solidària, Arran o Endavant, i el moviment antifeixista s'ha manifestat sota els lemes «Per avançar, unitat popular» i «Per la terra i contra el feixisme, unim les lluites». Amb presència del cassal antifeixista de Castelló La Cosa Nostra, s'han realitzat crits comandats per una persona amb un megàfon com ara «País Valencià, lliure i sobirà», «ni França, ni Espanya, Països Catalans», «canya contra Espanya», «ací estan els antifeixistes», «visca, visca, visca, visca la terra lliure», «València serà la tomba del feixisme» o «nativa o estrangera, la mateixa classe obrera».
Aquesta marxa, farcida d'estelades, cartells en referència a la situació del Kurdistan o banderes LGTBI i de reivindicació clàssica de l'antifeixisme, hauria d'haver transcorregut darrere de la convocada per la Comissió 9 d'Octubre. La policia espanyola, tanmateix, ha decidit separar-la per l'arribada d'una columna des del barri popular de Benimaclet, un fet que ha generat tensions i incomprensió en els organitzadors de la marxa de la Comissió 9 d'Octubre, que esperaven que ambdues manifestacions pogueren efectuar el mateix recorregut de manera seguida.
Incivisme tradicional
Encara que les manifestacions vespertines del valencianisme, l'esquerra, l'independentisme i l'antifeixisme han estat lliures d'incidents de la ultradreta, la processó cívica sí que s'ha caracteritzat per l'exhibició ultradretana, amb colles de hooligans falangistes efectuant la salutació romana del nazisme, així com per les amenaces verbals de radicals d'extrema dreta als representants de l'esquerra valenciana. La processó cívica, allunyada de les tensions violentes de la transició, s'ha transformat des de fa anys i de manera paradoxal en l'aparador de l'incivisme, en una excusa tolerada perquè l'extrema dreta mostre els seus símbols, el blaverisme residual insulte de manera energètica a les forces progressistes i s'exalte diferents visions polítiques mentre altres són condemnades pel reducte social que s'hi combrega.
En una jornada marcada per una afluència més gran de gent, els representants de Compromís, Podem i el PSPV han estat la diana dels insults del particular sector social concentrat, tot i que també han estat aplaudits per altres persones. Les forces de seguretat i els militars han acumulat la part més gran de les ovacions junt amb el PP, encara que els conservadors també han sentit crits de «corruptes» i «lladres». La policia espanyola i el dispositiu de seguretat han treballat per evitar que les amenaces d'un grupuscle de radicals feixistes poguera transformar-se en actituds encara més perilloses per als polítics d'esquerres que hi ha desfilat.
Sergi Campillo, vicealcalde de València per Compromís, ha estat l'encarregat de dur la senyera coronada per tota aquesta marxa cívica. «Es notava que hem recuperat la plena normalitat. S'ha permès que la gent puga estar més prop de la processó i que hi haja més aglomeracions. Ha sigut un any especial per aqueix motiu, la gent estava més a prop i és impressionant com aplaudeix al pas de la senyera», ha confessat en un any marcat pel clima de superació de la pandèmia de la COVID-19. «És un dia de reivindicacions perquè els valencians estem molt endarrerits en algunes qüestions, especialment en les infraestructures ferroviàries», ha incorporat l'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, mentre Sandra Gómez, vicealcaldessa socialista, ha empentat «tots els valencians per reivindicar una reforma del sistema de finançament». Festivitat i reivindicació als carrers de la capital del País Valencià en la seua diada nacional.