–Vostè va ser escollida secretària general d’ERPV al març de l’any passat, a les portes de l’esclat de la pandèmia. En aquell moment es proposava reforçar la militància de la seua formació. Hi ha hagut resultats, en aquest sentit?
–Sí, i a més molt positius. La pandèmia ens ha servit per treballar i reflexionar sobre la nostra feina. Hem crescut en militància i, el més important, també en gent que s’apropa al projecte sense militar, gent que ve de l’activisme i manté aquesta mena de purisme a l’hora de guardar distància amb els partits. Però la gent s’apropa, fem iniciatives conjuntes i fan divulgació del projecte d’ERPV. Que la gent s’aprope a ERPV em fa molt feliç, perquè significa que som útils i que sabem projectar el que volem fer.
–Com són les seues relacions amb la resta de formacions valencianes? Quins punts de confluència troba?
–Depèn. No són tan fluïdes com ens agradaria que foren, sobretot amb les cúpules. Però sí que és cert que amb bona part de la militància valencianista, a dins de les organitzacions, hi ha bona sintonia. I intentem treballar conjuntament, sobretot a nivell municipal.
–En les seues declaracions, però, contra qui més acostuma a carregar és contra Compromís. Pensa que hi ha una important bossa de vots d’aquesta coalició que podria fer el salt a ERPV?
–Pel que fa a la primera part de la pregunta, quan el Botànic es va estrenar al 2015, tots teníem l’esperança que, si més no en aspectes de llengua, cultura, ecologisme o feminisme hi hauria un canvi molt important al País Valencià. Aquesta il·lusió valencianista la vam tindre molts. Conforme ha anat passat el temps tot això s’ha descafeïnat. D’ací procedeixen les crítiques: esperàvem coses des de feia molt de temps que no han arribat mai. Pel que fa als vots, això no és el que més ocupa la nostra estratègia, tot i que en necessitem. Però crec que sí, crec que hi ha una bona part de gent disposada a votar-nos per això que acabe de dir: hi ha coses que s’esperaven i que no s’han materialitzat. S’havia de notar el canvi. Per exemple, en el tema de la llengua s’ha anat enrere, això fa que molta gent s’aprope a nosaltres i potser això es note en les pròximes eleccions.
–En tot cas, contempla que ERPV s’acabe integrant al si de Compromís, tal com ha fet Esquerra Republicana a Mallorca al si de Més?
–Honestament, crec que seria un desenllaç molt positiu. Crec que és positiu que l’esquerra vaja junta i que faça una aliança contra el feixisme, que sempre ha existit al País Valencià però que va creixent. Tot i això, crec que no serà possible aquesta integració. Cada vegada que hem mirat d’explorar qualsevol tipus de connexió electoral amb la direcció de Compromís, no han volgut seure amb nosaltres. Ha sigut impossible.
–Per què pensa que no volen seure?
–Ells també tenen la seua estratègia política i miren d’aconseguir més vots. Si el que estan fent és buscar un altre tipus de vot, nosaltres, en comptes de fer-los sumar, els restem. Després del Congrés del Bloc, ara Més Compromís, la part sobiranista i independentista del partit ha quedat apartada i han descafeïnat el seu missatge. En aquest sentit, nosaltres restem. Si s’intenta buscar un altre tipus de vot, nosaltres no donarem més vida al seu projecte.
–Pensa que aquesta estratègia farà aconseguir més vots a Compromís?
–Evidentment, entenc que sí. Entenc que és una manera de ser més centralistes, més espanyols, i això dins del País Valencià els obre possibilitats a rascar vots de votants tradicionals del PSPV-PSOE, per exemple.
–I en aquest context, com pot traure profit ERPV? Què ha de fer el seu partit?
–Crec que tenim la referència d’ERC a Catalunya: no ens podem limitar només a aixecar una bandera, sinó que hem d’entendre que l’independentisme el formen diversos moviments, que és el que s’està veient ara al País Valencià. Hi ha gent que no se sent independentista o sobiranista, però que està farta que des de Madrid es decidisca que és el que s’ha de fer al País Valencià. Per tant, si Compromís abandona aquest espai, se’l quedarà ERPV, perquè no hi ha cap altre partit sobiranista referent al País Valencià.
–ERPV ha mirat d’influir al Congrés dels Diputats a través d’ERC, concretament a través de l’oposició al projecte d’ampliació del port de València. Van ser molt criticats i acusats de fer ingerència. Què en pensa?
–Ja ens va bé que ens critiquen, és una manera de transcendir mentre ens intenten invisibilitzar. En els grups parlamentaris, tant al Congrés com al Senat, treballem en diferents iniciatives. Una és el tema del port. També ho fem al Parlament Europeu a través de l’eurodiputat Jordi Solé. Ho valore positivament, perquè volem impedir l’ampliació del port. Està clar que al blaverisme, i fins i tot a dins de l’esquerra, hi ha un anticatalanisme latent que els fa voler destruir ERPV. No conceben el marc dels Països Catalans i el volen soterrar.
–Fa poc, el seu partit ha presentat una Iniciativa Legislativa Popular per la gratuïtat dels productes sostenibles vinculats a la menstruació. Com ha estat rebuda, aquesta proposta?
–Molt positivament. S’està apropant molta gent a la iniciativa. És una proposta de llei molt transversal, perquè és feminista i també ecologista. Això fa que certs col·lectius que mai no hauríem imaginat que s’aproparien a nosaltres ara s’apropen. Aquesta por ha canviat perquè estem fent política útil més enllà de la qüestió de la bandera, que és allò amb què sempre se’ns ha vinculat. Això ens està donant un espai de normalització.
–Per últim, quines són les qüestions que, segons vostè, ha d’encarar el Govern valencià de manera més immediata?
–N’hi ha unes quantes. Primer, el tema de la llengua. S’ha comès un gran error amb la llei de plurilingüisme. Això que a les comarques valencianoparlants no hi haja l’oportunitat d’anar a més classes en valencià perquè en altres territoris s’haja de complir amb uns percentatges crec que és un error dràstic. En un context en què la nostra llengua encara està infravalorada, sense mitjans en valencià i amb resistència a les institucions, crec que és una gran errada. D’altra banda, s’està deixant de costat a molta gent discriminada. Tenim l’exemple del col·lectiu de bombers forestals en frau de llei. Encara estan per regularitzar. O tota aquesta especulació que hi ha amb les energies verdes, excusa amb la qual estan arrasant les comarques despoblades de l’interior. Crec que no hi ha prou valentia com per acabar amb aquests macroprojectes perquè, com que al darrere hi ha tants pocs vots, no s’atreveixen a defensar-los ni a lluitar contra les grans empreses. S’ha de dir així de clar. Alhora, hi ha també el PSPV parlant de descentralització, però, s’estan demanant les transferències per garantir-la? S’estan deixant moltes coses pel camí mentre continuem amb una taxa d’atur molt elevada i amb una joventut precaritzada. Sí que és cert que ja no ens roben des de la Generalitat, però s’estan deixant molta gent enrere. I això ens preocupa i molt.