Ni puntades de peu, ni cops per l'esquena, ni agressions amb les càmeres de la televisió gravant. València va convertir-se durant la tradicional manifestació valencianista de les organitzacions civils, polítiques i sindicals progressistes de la vesprada del 9 d'Octubre en la tomba del feixisme. Després dels atacs ultradretans del 2017, milers i milers de persones van sortir l'any passat pels carrers del cap i casal amb la intenció de derrotar de manera cívica i pacífica la violència de l'extrema dreta. Un clam de diversitat, pluralitat i democràcia que va evitar el segrest d'una jornada sempre dominada pels actes virulents del neonazisme i el blaverisme esquadrista.
Quan es compleixen dos anys d'aquella efemèride, la Comissió 9 d'Octubre, plataforma que aixopluga bona part de l'esquerra civil, sindical i política del País Valencià, ha fet una crida aquest dijous a manifestar-se durant la vesprada de la diada nacional valenciana per exigir els drets lingüístics i econòmics del territori valencià. Sota el lema «el País que volem», la comissió 9 d'Octubre recorrerà a partir de les 18.30 -i amb la plaça Sant Agustí com a punt de partida- els carrers de València per reclamar l'aprovació de la competència lingüística per a l'accés a la funció pública, la fi de la censura a TV3 o una llei d'igualtat lingüística.
«El 9 d'Octubre ha de ser una festa alegre i combativa, en la qual no hem de defallir per reclamar els nostres drets, per exemple, els lingüístics. I més quan des de la direcció d'À Punt s'està considerant fer programes en castellà per a determinades comarques. À Punt va néixer per normalitzar la llengua pròpia enfront l'aclaparadora majoria de canals en castellà», ha expressat Vicent Moreno, d'Escola Valenciana. «Un bon grapart de valencianoparlants experimenten encara com els seus drets no es respecten, així com les persones sordes no podem aprendre la llengua», ha criticat Pilar Lima, diputada d'Unides Podem. No debades, el compliment dels drets lingüístics serà una de les demandes principals d'una manifestació que comptarà amb sis banderoles. «Cada una representarà una de les nostres exigències, com són el valencià, els drets, el feminisme, l'ecologia, la llibertat i el finançament», ha detallat Ferran Garcia, de Comissió Obreres.
«El Govern espanyol té l'obligació de garantir el finançament adequat per assegurar el funcionament d'uns serveis públics de qualitat i de l'autogovern real i efectiu. També té l'obligació de pagar el deute històric que té amb el poble valencià, així com blindar les inversions estatals en proporció a la nostra realitat demogràfica i les nostres necessitats per finalitzar, com ara el corredor mediterrani», ha afirmat Anna Oliver, dirigent d'Acció Cultural del País Valencià i portaveu de la Comissió 9 d'Octubre, la qual ha llegit el manifest de la convocatòria. «El Consell està obligat, al seu torn, a demanar que no es pague el deute il·legítim del País Valencià. Ens està hipotecant», ha sol·licitat Toni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià.
Tot i reconèixer des de la comissió els avanços de la Generalitat Valenciana progressista amb la creació de l'Oficina dels Drets Lingüístics, la recuperació de la radiotelevisió pública valenciana, la Renda Valenciana d'Inclusió o la reversió de l'hospital privatitzat d'Alzira (Ribera Alta), han demanat al Botànic II «una veritable vertebració territorial, un nou model productiu sostenible, desenvolupar l'atenció primària a la salut, la supressió de la barrera del 5% o la materialització de mesures bàsiques de protecció social com les polítiques d'habitatge». «Al Govern espanyol, reclamem la derogació de la llei mordassa, la llei laboral i obrir una via de diàleg amb les institucions catalanes sobre la base del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya i l'exercici del seu dret a decidir, i a no judicialitzar la política», ha indicat Oliver.
Les reivindicacions de la plataforma progressista informal han coincidit amb el debat que s'havia obert al si de la Comissió 9 d'Octubre sobre la conveniència o no de convocar una manifestació que -a excepció de l'any passat- ha perdut múscul assistent. I més quan el PSPV i UGT tornen a ser els grans absents de la marxa. «De manera general, hi ha una desmobilització. No només ens afecta a nosaltres. Ara bé, la comissió creu que hi ha motius per eixir a manifestar-se al carrer», ha ressaltat Oliver. «Unir la processó cívica i aquesta marxa, tal com proposen alguns, no té sentit. Són dos actes amb un esperit diferent», ha remarcat Toni Pardinas, de la Societat Coral El Micalet. «La celebració del 9 d'Octubre s'ha fet molt diversa, amb activitats al llarg de tot el territori. És normal que hi haja canvis en l'assistència», ha explicat Manuel Carceller, de Plataforma per la Llengua. Maria Serrano, de Jovent Republicà, ha rematat la rèplica de la comissió instant a «lluitar» i «manifestar-se».
«El 9 d'Octubre, commemoració de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València i del naixement del poble valencià, és una data per al balanç i sobretot per a la proposta positiva de futur. El País Valencià que volem és una invitació a tota la societat, sense exclusions de cap mena, a garantir els drets laborals i socials, a construir una societat justa i solidària, on no hi haja cap mena de discriminació -siga per raó de llengua, origen, cultura, sexe, religió o qualsevol altra-, amb un model econòmic sostenible i de qualitat al servei de les necessitats de les persones, una resposta a l'emergència climàtica que amenaça el futur, i un autogovern eficient en el context d'un model territorial federal», ha etzibat Oliver, fent lectura del manifest. I ha tancat, a tall de cridar a la mobilització: «El País Valencià que volem és possible, i és una invitació il·lusionant a construir un futur compartit. Deixem enrere l'ahir, perquè el demà aviat serà present».