El dia que Joan Carles I va anunciar la seua abdicació, a moltes ciutats espanyoles es van convocar concentracions per reclamar la república. Castelló no fou una excepció. Una gernació de gent s’hi donà cita a la plaça Major de la capital de la Plana, la majoria amb banderes tricolors, tots fent ben visible el color morat. Entre la multitud, de sobte, va començar a escoltar-se, potent, l’Himne de Riego. El so metàl·lic procedia d’una trompeta i qui duia l’instrument era Ernest Blanch, avui secretari general dels socialistes a les comarques de Castelló. “En acabar d’interpretar l’himne, alguna persona va vindre a abraçar-me i li van dir: ‘Ei, que aquest és socialista!’ i quasi semblava que s’espolsava quan ho va sabre”, explica Blanch, amb un mig riure.
El també diputat socialista és dels qui no amaga la seua filia republicana. El 14 d’abril passat, dia en què es commemora la proclamació de la II República, Blanch va penjar al seu Facebook un text on implícitament qüestionava la monarquia. “Estem al segle XXI, assumim els canvis de paradigma que vénen amb els nous temps i donades les circumstàncies. Les aspiracions passen sempre per aplicar més democràcia (...). Cap lloc al nostre sistema no pot estar avalat per altre factor que no siga l’elecció de la gent que formen part d’aquesta comunitat”. Un més abans, el 17 de març havia penjat, cap per avall, una fotografia de Felip VI en aquesta mateixa xarxa social. “No me n’amague. Jo soc republicà”.
Aquella setmana, la segona de març, va fer-se públic que Joan Carles I tenia diners amagats a Suïssa procedents dels seus tripijocs a l’Aràbia Saudita, on va fer d’aconseguidor per a la construcció de l’AVE a la Meca. La notícia va esclatar alhora que la pandèmia per la COVID-19, circumstància que va provocar que passara una mica d’amagatotis. D’aleshores ençà, el degoteig d’informacions ha estat continu i cada nova notícia ha superat l’anterior: viatges de noces pagats amb diners opacs, extraccions de 100.000 euros mensuals, amenaces de mort a l’amant... Un fangar borbònic alimentat per l’abús de poder que ha deixat a la vista de l’opinió pública la impunitat amb què l’anterior monarca va actuar amb la finalitat última d’enriquir-se. El descrèdit de la corona espanyola, blindada des de la transició pel silenci mediàtic i la connivència política, ha arribat als seus màxims aquests últims mesos. El temps ha demostrat que la famosa cacera del Joan Carles I a Botswana era només la punta de l’iceberg. Mai el republicanisme espanyol havia tingut tants motius per reclamar un canvi de règim.
Un cordó sanitari
El Govern espanyol, però, no sembla disposat a obrir aquest meló. A principis de juliol, Pedro Sánchez va qüestionar obertament la inviolabilitat del rei emèrit. “Aquest és un govern que ha plantejat abans i després de les eleccions, ara amb el Govern de coalició i prèviament en solitari, una reforma de la Constitució per revisar els aforaments dels càrrecs públics perquè estiguen circumscrits a la seua activitat parlamentària i no a una altra. Per tant crec que si això es defèn per a qualsevol càrrec públic, lògicament també per al cap de l’Estat”, va assegurar en una entrevista a elDiario.es i a infoLibre.es.
Fins ací ha arribat el Govern espanyol, que ha tancat files amb l’actual monarca. Tant la ministra portaveu María Jesús Montero com la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, han fet esment les darreres setmanes al “compromís democràtic” de Felip VI. El Govern, va dir Calvo, vetlla perquè “les institucions funcionen de forma democràtica i la institució de Felip VI fa la seua feina constitucional de manera perfecta”. La intenció de Moncloa és establir un cordó sanitari per tal de blindar l’actual monarca. Tot indica que, durant aquestes pròximes setmanes, la Casa del Rei anunciarà mesures per apartar definitivament Joan Carles I, un pas que la Moncloa ha exigit a Felip VI per tal de poder començar a negociar els pressupostos amb els partits perifèrics al Congrés. Els socialistes no volen ni sentir a parlar sobre obrir el meló de parlar de monarquia o república, a pesar que algunes veus dins de Podem han exigit públicament l’abdicació de Felip VI.
Un republicanisme diluït
La dels socialistes i la monarquia borbònica ha estat la història de la puta i la Ramoneta. El PSOE és en el seu origen un partit de tarannà republicà. De fet, fou l’únic gran partit que, durant la transició, en la comissió constitucional va votar a favor de la república quan s’abordà el debat sobre si monarquia o república. Tanmateix, mai des d’aleshores s’han atrevit a qüestionar obertament els borbons. Ni quan han estat en l’oposició ni, encara menys, quan han estat en el Govern. No ho ha fet cap secretari general ni cap inquilí de la Moncloa. Felipe González, primer, i José Luis Rodríguez Zapatero, després, van tenir una relació esplèndida amb Joan Carles I. I tampoc ara Pedro Sánchez no sembla disposat a qüestionar obertament la monarquia parlamentària. Quan al Congrés dels Diputats Podem ha plantejat obrir una comissió d’investigació, els socialistes hi han votat en contra.
Tot i això, cada volta són més les veus que dins el Partit Socialista exigeixen plantejar el debat obertament. I són sobretot les veus dels més joves les que darrerament s’han escoltat amb més intensitat. A finals de juny passat, la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, va fer un pas endavant en aquest sentit. A través d’elDiario.es va fer pública una “Carta oberta al meu partit” on animava el PSOE a obrir el debat sobre monarquia o república. “Un republicà pot defensar l’existència accidental d’una monarquia com ferramenta útil per a la constitució d’un règim de llibertat i drets. Probablement, aquest ha estat el cas durant diverses dècades.(...). Però, sota aquesta mateixa lògica, aqueix sí per les circumstàncies, podria ser un no amb circumstàncies diferents?”, es preguntava la vicealcaldessa i rematava afirmant que la corona, en les circumstàncies actuals, “ni és necessària, ni és essencial i, quaranta anys després, probablement ja no siga útil”.
La carta va ser rebotada a través de xarxes socials per socialistes destacats, com ara el síndic a les Corts Manolo Mata o el secretari general del PSPV-PSOE, José Muñoz. “La monarquia és una institució anacrònica. Sempre ho he defensat i ara, a la vista de l’actualitat, encara amb més força”, assegura Gómez en conversa amb EL TEMPS. Gómez, de fet, va exercir, en nom del PSPV-PSOE, d’acusació popular en el cas Nóos, que va traure a la llum els tripijocs d’Iñaki Urdangarín.
“Per tradició política, per dignitat democràtica i per coherència, soc republicà”, assegura Ares Fernàndez, secretari general de les Joventuts Socialistes de les Balears (JSIB). “Observo amb impotència i ràbia tot el que sabem aquests dies, perquè, des de la transició, se li ha donat una aparença de legitimitat a la figura de Joan Carles I. Durant 40 any.s se li ha posat l’etiqueta aquesta del ‘campechano’, però ara sabem que el que va fer va ser aprofitar-se de la seua posició per treure’n profit. El que la història ens demostra és que els borbons sempre han fet el mateix: furtar-nos”, exposa Fernàndez, que, als seus 25 anys, és un dels diputats més joves al Parlament balear.
El seu col·lega a Catalunya, Arnau Ramírez, de 31 anys no amaga que “a mi m’agradaria que el PSOE diguera que treballa per la III República”. El secretari general de les Joventuts Socialistes de Catalunya considera que “igual que ara s’ha trencat la llei del silenci mediàtic envers la figura de Joan Carles I, arribarà un dia que el debat cristal·litzarà en un referèndum”.
A la cerca d’un desllorigador
Aleshores, per què fins ara els socialistes han votat en contra de crear una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats? I per què no parlen obertament de la possibilitat de convocar un referèndum? Per què, en definitiva, amaguen el cap sota l’ala cada volta que algun altre partit polític fa un pas per qüestionar la legitimitat de la monarquia? “Jo soc republicà, no un venedor de fum”, defèn Ramírez, qui com a membre del Parlament espanyol va votar en contra de la famosa comissió d’investigació. “Les coses s’han de fer a pams. Fer una comissió al Congrés no ens durà a gaires llocs. En canvi, hi ha altres vies que poden ser molt més útils, com ara plantejar un canvi de les normes per d’acabar amb la inviolabilitat de la figura del rei, tal com ha proposat Pedro Sánchez”, explica el secretari general de les Joventuts Socialistes de Catalunya.
D’una opinió semblant és Ernest Blanch, secretari general dels socialistes a les comarques de Castelló, per a qui parlar a hores d’ara de convocar un referèndum és fer volar coloms. “Les coses estan canviant molt més que no sembla. Felipe González ha parlat de la presumpció d’innocència, mentre Pedro Sánchez ha qüestionat quelcom que fins ara era inqüestionable: la inviolabilitat del cap d’Estat. Crec que és una actitud valenta, però alhora responsable”, argumenta Blanch, qui recorda que, a hores d’ara, l’aritmètica política no dona marge per plantejar un referèndum. No s’ha de perdre de vista que un referèndum sobre monarquia o república no pot convocar-se de forma automàtica sinó que requeriria el suport de dues terceres parts del Congrés i del Senat. A això li seguiria la dissolució del Parlament i unes eleccions de les quals sorgira un hemicicle que tornara a donar suport al referèndum. “Atado y bien atado”, que deia aquell.
Amb l’actual aritmètica política, doncs, resultaria impossible. “A hores d’ara el suport a un hipotètic referèndum és del tot inviable. Una futura república ha de tenir també el suport dels partits de la dreta, com ja passava en la Segona República”, opina Ferran Pedret, diputat al Parlament de Catalunya, qui en el penúltim congrés del PSC va defensar una proposta de resolució “Per una república federal, democràtica i social”, on es demanava explícitament obrir el debat sobre la monarquia. “Que ningú no s’enganye: al PSOE hi ha una majoria republicana i uns pocs monàrquics, no a l’inrevés”, sentencia Ernest Blanch, qui també va defensar en el darrer congrés socialista que qüestionava la pervivència de la monarquia: “M’agradaria dir que aquest és un moment propici per obrir aquest debat, però no estic segur que a hores d’ara aquesta puga ser una preocupació principal de la ciutadania”, opina Arnau Ramírez, qui admet, no obstant, que és “un debat pendent d’obrir”. Carles Castillo, qui ocupa un escó a la bancada socialista del Parlament de Catalunya, s’ho mira amb uns altres ulls. Per a ell, per exemple, el PSOE hauria d’haver-se sumat a la comissió d’investigació reclamada per Podem. “Crec que no voler investigar el que ha passat és un error estratègic. La porqueria no pot continuar sota la catifa. Fins i tot els qui es declaren monàrquics haurien d’estar a favor d’una comissió que hauria d’aportar transparència i posar fi a la impunitat”, assegura Castillo.
Hostatges del 78
Aquest diputat és partidari de llevar-se el llast de la transició, aquella visió d’estat segons la qual la monarquia borbònica era i és una pota indispensable en l’estructura de l’Estat. “El PSOE té un sentit de la responsabilitat que emana dels acords del 78. Però no podem ser eternament hostatges d’aquell pacte. Com a partit també hem d’avançar perquè altrament ens arrisquem que el carrer ens passi per sobre”, explica. La mateixa postura manté la valenciana Sandra Gómez: “No discutim el paper cohesionador que va tenir la monarquia durant la transició. Però, en un moment en què la convivència està normalitzada, hem de plantejar-nos si de veritat necessitem aquesta mena de tutorització”. Tanmateix, les veus que propugnen públicament la seua posició republicana encara són minoritàries entre els del puny i la rosa, o almenys no tenen una alta responsabilitat institucional, perquè el republicanisme al PSOE sembla evaporar-se a mesura que s’ascendeix en les responsabilitats institucionals. “Sí —admet Ares Fernández—, caldria que algun pes pesat fera un pas endavant. El nostre republicanisme no pot ser només una qüestió interna. Em fa la sensació, de fet, que el que incomoda el PSOE és aquesta mena d’interval en què ens trobem, perquè en realitat el republicanisme és majoritari dins l’organització i la militància”.
En tot cas, si en alguna cosa coincideixen totes les persones que participen en aquest reportatge és que les noves generacions de socialistes tenen una posició molt més desacomplexada que no els seus predecessors. En definitiva, que hi ha menys por de parlar-ne obertament. “Estic convençuda que la posició del PSOE evolucionarà i que a mesura que els qui ara tenim trenta anys assumim més responsabilitats, el debat s’obrirà camí”, assegura la vicealcaldessa de València. “Aquesta serà la batalla de la següent generació de socialistes, perquè el que ara resulta marginal, acabarà sent una obvietat”, assegura Arnau Ramírez. El mallorquí Ares Fernàndez ho té clar: “Des de la restauració borbònica mai hi ha hagut dos borbons seguits que hagen completat el seu regnat...”. I ho deixa així, en punts suspensius, mentre alguns socialistes continuen desfullant la rosa de si monarquia o república.