Els núvols de l'economia mundial cada vegada tenen un color més obscur. Encara que sembla aturar-se el creixement desbocat de la inflació experimentat en els darrers mesos, la persistència de la invasió russa d'Ucraïna ofereix un pronòstic de tempesta, especialment si l'autòcrata Vladímir Putin allarga la clausura de l'aixeta del gas rus cap a Europa. Un escenari de profunda volatilitat econòmica que el Govern espanyol i, de manera singular, la part socialista està encarant amb un missatge de nitidesa socialdemòcrata, d'intentar erigir-se en els representants de les capes més desfavorides i colpejades per la pujada dels preus dels aliments o dels combustibles.
L'espai d'Unides Podem, en canvi, està desconcertat, immers en una guerra de posicions entre les dues faccions existents. Encara que l'exlíder morat Pablo Iglesias va designar l'aleshores ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a la seua substituta, les relacions entre Díaz i la direcció de Podem s'han esquerdat força en els darrers temps. No hi ha sintonia entre el projecte polític llençat per l'actual vicepresidenta segona de l'executiu espanyol de cara als comicis espanyols i el full de ruta estratègic dels morats. Si Díaz preconitza ideològicament un laborisme de perfil institucional, que competeix amb el PSOE per una bossa gens menyspreable de votants, la formació que lidera la ministra d'Afers Socials, Ione Belarra, sembla exhibir un posicionament més clàssic, reubicant Podem en els contorns tradicionals de l'esquerra representada anys enrere per Izquierda Unida.
En aquest context de pugna fàctica entre la vicepresidenta segona i Podem, qui compta amb Iglesias com a agitador mediàtic a través de les seues intervencions en els nombrosos mitjans de comunicació en els quals col·labora, hi ha poques figures capacitades per bastir pons entre ambdós pols. Una persona és Hèctor Illueca, vicepresident segon de la Generalitat Valenciana per Podem. Admirador de l'exlíder desaparegut d'Izquierda Unida, Julio Anguita, va estar fins fa uns mesos a les ordres de Díaz al ministeri i ha format part històricament del pinyol pablista al País Valencià. Illueca, d'aquesta manera, és un dirigent proper a Díaz i del cercle de confiança de la direcció estatal de Podem, així com de la comandant de la nau morada al territori valencià, Pilar Lima.
Illueca, qui sempre ha apostat per una gran coalició d'esquerres entre Compromís i Podem de cara a les futures eleccions valencianes del 2023, ha anunciat aquest dimecres la seua candidatura a les primàries morades que han d'escollir el seu presidenciable a la Generalitat Valenciana. L'anunci s'ha produït pocs dies més tard que Joan Baldoví, referent mediàtic dels valencianistes després de la marxa forçada de Mónica Oltra, comunicara la seua intenció d'encapçalar la candidatura de Compromís per als comicis valencians, així com que Díaz expressara de manera absolutament oberta el seu suport a Baldoví, malgrat que l'entorn de la vicepresidenta segona a l'Estat espanyol intentara matissar les seues paraules. No debades, sobtava que la dirigent progressista es manifestara a favor d'un candidat que no pertany a l'espai d'Unides Podem.
En un clima de batalla estatal entre Díaz i Podem amb Iglesias com a mascaró de proa soterrat de la pugna, d'incertesa de la configuració de les llistes de l'esquerra al territori valencià, de malestar entre les famílies de Compromís per les formes del pas endavant de Baldoví, de perspectives magres per al progressisme al País Valencià, Illueca, en el dia que ha anunciat l'objectiu de ser presidenciable morat, ha presentat el seu nou llibre, La propuesta republicana (Viejo Topo, 2022), al teatre El Micalet de València. Ho ha fet, i no és un detalla menor dintre d'aquest joc de trons de l'esquerra, acompanyat de l'exvicepresident segon del Govern espanyol i referent mediàtic dels morats, Pablo Iglesias.
Amb la sala principal plena de gom a gom, evidenciant-se una relativa expectativa mediàtica, l'acte ha comptat amb presència de representants de Compromís, Alberto Ibañez i Isaura Navarro, ambdós del partit Iniciativa del Poble Valencià; de la consellera de Transparència, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida; i d'alts càrrecs de Podem com la mateixa Lima, l'exlíder morat al territori valencià Antonio Montiel o el diputat a les Corts Valencianes, Ferran Martínez. Entre crits de «Sí es pot» i «demà Espanya, serà republicana», Iglesias ha estat rebut com a un autèntic ídol de masses en un públic majoritàriament d'avançada edat. «Que diferent seria si no estiguérem al govern [Espanyol]», ha dit la presentadora de l'acte, la inspectora i militant morada, Carmen Collado.
«Hèctor ha fet un pas al davant, i ho voldria valorar. Tot el món en l'esquerra reconeix que en Espanya s'han dut a terme mesures que mai s'havien posat en pràctica, com ara en matèria laboral, d'igualtat, en l'aprovació d'uns pressupostos expansius o amb l'aplicació d'un impost a les grans fortunes», ha expressat Iglesias, qui ha reivindicat el treball de Podem: «Totes les mesures socials que s'han dut a terme per part del Govern d'Espanya han estat gràcies a la nostra lluita, aquella que ha estat criminalitzada pels mitjans de comunicació, fins i tot els suposats progressistes». «Fa temps, d'ençà que va emergir Podem, va haver-hi una violència mediàtica per destruir la possibilitat que fórem primera força», ha censurat amb referències al paper de la policia política, del comissari José Manuel Villarejo o del presentador de televisió Antonio Garcia Ferreras.
Centrat a denunciar les crítiques i els atacs que han rebut els morats dels diferents mitjans de comunicació, ha llençat un retret a totes les forces progressistes, com ara Compromís, que defensaven un pacte programàtic amb el PSOE per evitar les successives repeticions electorals que s'han donat a l'Estat espanyol. «El problema no era només els argumentaris de la dreta, sinó també els d'aquells que tenien por de posar-se en contra del grup Prisa i de la Sexta. Tots els analistes d'esquerres reivindicaven el model portuguès de pacte programàtic amb els socialistes. Tot això s'ha demostrat una gran fal·làcia, ja que sense nosaltres al govern, no s'haguera adoptat cap mesura d'esquerres per part del PSOE, com ara la nacionalització dels salaris o les pujades del salari mínim interprofessional», ha ressaltat, per retraure que hi ha ministres de dretes al gabinet de coalició com ara la ministra de Defensa, Margarita Robles. «Podem era i encara és l'enemic. Per això no ens hem d'integrar en altres coses, perquè sense Podem no hi haurà polítiques d'esquerres a la Comunitat Valenciana i a Espanya», ha assegurat a manera de crítica al projecte de Díaz.
Iglesias, qui despertava els aplaudiments entregats d'un públic fidel, ha definit la República com a «l'única caixa de ferramentes per defensar la democràcia en Espanya». «La democràcia a Espanya, segons deia Manuel Vázquez Montalbán, era producte d'una correlació de debilitats. De fet, una de les condicions que situen les elits franquistes per transformar el règim és l'establiment d'una monarquia, la qual s'erigeix en un element innegociable i fonamental per al manteniment de la democràcia arran del 23-F. No debades, s'afirma que la monarquia era el tap perquè els feixistes no donaren un cop d'estat», ha reflexionat per recordar les relacions de l'expresident espanyol Felipe González o de l'exdirigent eurocomunista Santiago Carrillo amb Joan Carles I. «La reivindicació de la dreta i la ultradreta política, judicial, econòmica i mediàtica de la monarquia és com a la clau de volta del sistema, fins i tot per damunt de la democràcia. Per això, Pablo Casado diu que la corona té més legitimitat que Alberto Garzón i jo mateix», ha completat.
A la demanda de l'exlíder de Podem «d'una aliança de forces republicana», la petició de «governar representant interessos i no conciliant-los», així com exclamant que «Espanya demà, serà republicana per a fervor del públic», s'ha passat a una digressió teòrica que Illueca ha començat des de l'àmbit internacional. El vicepresident segon de la Generalitat Valenciana ha advertit del «canvi de temps geopolític que s'està produint des d'Occident a Orient». «Fa setanta anys, immediatament després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units d'Amèrica i Europa concentraven tota la producció industrial del planeta, i la investigació i la recerca en tecnologia. Segons dades de l'FMI, l'any 2040 la Xina representarà el 40% del PIB mundial, els Estats Units d'Amèrica el 14% i la Unió Europea un esquifit 5%. Amb aquesta perspectiva, com podem articular unes relacions internacionals pacífiques?», ha preguntat, per respondre: «Només ho podem fer des d'una mirada republicana, des del principi de sobirania i de no-ingerència».
El dirigent de Podem al País Valencià ha centrat la mirada, però, cap a l'Estat espanyol, cap a la seua gran fractura, a parer seu: el problema territorial. «No es tracta de Catalunya, ja que l'Espanya del 2017 ja no existeix. Ha estat transformada per la pandèmia. Existeix una dificultat de reconeixement i d'encaix de Catalunya a l'Estat, però el principal repte està en el trencament poblacional, en la concentració de riquesa i treball als grans centres urbans mentre es buiden les perifèries, que són marginades del discurs públic. Madrid, per posar l'exemple més clar, té l'1% del territori, però concentra el 20% del PIB gràcies a un agressiu dúmping fiscal, l'aprofitament de l'efecte capitalitat i una xarxa d'infraestructures radials. Madrid és una gran aspiradora econòmica que drena recursos. El problema del despoblament, tanmateix, afecta també a la Comunitat Valenciana, amb les seues lògiques internes. Hi ha una comunitat postergada, que serà un subjecte polític fonamental en el futur», ha argumentat.
Des de l'admiració intel·lectual a Vicente Blasco Ibañez, ha defensat com a solució un federalisme republicà fonamentat, entre altres qüestions, en incorporar les comunitats autònomes a la direcció política de l'Estat. «Cal reformar el Senat, perquè compta amb una configuració inicial antidemocràtica, antifederal i preconsritucional», ha afirmat per defensar que una «agenda federal ha de tancar el problema de les competències». «La meua veritat sobre el finançament és la seua condició indestriable de l'estat del benestar», ha iniciat per fer una exposició particular sobre l'infrafinançament valencià: «Qualsevol estat compost ha d'afrontar periòdicament una revisió del finançament de les seues unitats federades. En Espanya, quan s'ha abordat, sempre s'han posat damunt la taula més recursos. Ha estat la solució habitual. Ara bé, mai s'ha plantejat si l'únic problema és de distribució de recursos. Espanya, de fet, té un altre problema: l'escassetat de recursos».
«L'actual model de finançament és injust? Sí. Perjudica la Comunitat Valenciana?, Sí, ja que som l'única comunitat amb una renda mitjana per sota que aporta diners al sistema. Ambdues coses són certes, però el moll de l'os és la política fiscal, l'existència de persones que estan excloses de pagar impostos. Un informe universitari deia que faran falta 40.000 milions d'euros addicionals en els pròxims deu anys per finançar els serveis públics. L'aprovació d'un impost a les grans fortunes és un primer pas per emprendre aquesta reforma fiscal», ha plantejat, per declarar que «sense un augment fiscal a les rendes altes, Podem no donarà suport a la reforma fiscal del PSPV». «S'ha d'equilibrar la recaptació», ha apuntat.
Influenciat pel referent de la il·lustració Jean-Jacques Rousseau, de qui ha citat que s'ha de lluitar perquè «ningú siga tan ric per comprar a un altre, ni altre tan pobre per vendre's», ha advocat per una reforma constitucional republicana, on es blinden els drets socials bàsics, així com els sexuals i reproductius. «La monarquia és el principal obstacle de progrés d'aquest país», ha tancat entre els aplaudiments d'una mena d'acte per insuflar moral a la tropa militant de Podem.