Extrema dreta

Qui és qui al grup parlamentari valencià de la ultradreta Vox

Antiavortistes, ultracatòlics partidaris de normes lingüístiques anticientífiques i contractistes de fundacions esquitxades per corrupció, condemnades per la seua activitat empresarial, metges masclistes i amb un passat problemàtic amb la justícia, gerents de col·legis concertats amb directius de l'alta societat... Amb 278.947 vots i un 10,44% de les paperetes, l'extrema dreta Vox va aconseguir 10 escons a les Corts Valencianes. EL TEMPS dissecciona el grup parlamentari dels ultradretans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l'extrem nord-oest de València, junt amb el Palau de Congressos, hi ha l'Hotel Melià. Polèmic per acomiadar durant la vaga feminista sis cambreres de pis, va ser l'escenari de la nit electoral de la ultradreta Vox. Entre poc més d'un centenar d'ultres vestits amb corbata, banderetes d'Espanya al canell i jupetins característics de la dreta espanyola -els anomenats popularment com a fatxalecos-, va celebrar-se sense passió, desposseïts de la retòrica virulenta dels mítings, la seua irrupció a les Corts Valencianes. Fou una celebració gelada, atrapada per les expectatives dels pronòstics, per la continuïtat de l'esquerra a la Generalitat Valenciana i per la frustració -verbalitzada pels dirigents extremistes- d'exportar només tres escons al Congrés dels Diputats.

Gràcies als 278.947 sufragis aconseguits a l'urna autonòmica, però, l'extrema dreta obtenia 10 diputats a la cambra valenciana. Un grup parlamentari força nombrós que comptarà amb diversos perfils esquitxats per treballs i activitats empresarials controvertides, connexions amb lobbys ultracatòlics, relacions amb grupuscles que defensen cassals neonazis, lligams amb famílies de poder, negocis amb ombres, actuacions extremadament masclistes i declaracions contràries als drets civils del col·lectiu LGTBI.

Com a presidenciable a la Generalitat Valenciana, i hipotètic síndic dels ultradretans a l'hemicicle, hi ha el professor de Dret Romà de la Universitat de València, José María Llanos. Junt amb la seua activitat com a docent a l'ensenyament superior, Llanos també compta des de 2009 amb la consultoria legal Iusaequitas. Segons va publicar El Confidencial, el líder de Vox al País Valencià va cobrar a través d'aquesta firma treballs realitzats a una fundació del PP clausurada per corrupció. Entre 2005 i 2013, va facturar almenys 50.000 euros com a assessor jurídic extern a la Fundació per a la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana (Fundar). Aquesta entitat, impulsada per l'exconseller condemnat per desviar diners del tercer món a fins particulars Rafael Blasco junt amb l'instrument financer del PP Bancaixa, va estar sota la mirada dels tribunals per la seua implicació al Cas Cooperació.

Amb sous de 50.000 euros, acusacions de col·locar treballadors i una plantilla sobredimensionada, la fundació va estar també en mans de l'exconseller Juan Cotino, imputat a diversos escàndols, quan ocupava la cartera de Benestar Social. Desmantellat per l'excap del Consell popular Albert Fabra i liquidat per la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra (Compromís), Fundar va pagar factures a Llanos a través de dos mètodes. El referent dels ultradretans al territori valencià, de fet, va firmar un contracte de «duració indefinida» amb la consultoria del polític ultradretà. Segons la informació del periòdic citat, va fixar-se una contraprestació de 600 euros mensuals més IVA. La quantitat possibilitava la inexistència d'un concurs públic.

També va rebre diners públics per aquests serveis com a persona física, malgrat emetre factures de manera regular. Dels 52.000 euros localitzats, en va pescar 4.080 per elaborar un conveni amb la Universitat Catòlica de València, consentida amb recursos públics pels executius de Francisco Camps, investigat en diverses trames de presumpta corrupció. El mateix diari va publicar una carta en la qual l'excoordinador de Vox a Torrent (Horta) acusava els afins a Llanos «d'irregularitats en la contractació d'un equip de magrebins en B per a realitzar reparacions en el baix, treball que encara no han abonat, i la presentació d'una factura falsa a la companyia asseguradora del local».

Jose María Llanos, ultracatòlic, blaver i líder de l'extrema dreta Vox a València, durant la roda de premsa posterior a conèixer el resultat de les eleccions valencianes| Vox València

Ultracatòlic i exmagistrat de l'Audiència Provincial de València, va formar part de la plataforma Valencia Educa en Libertad i va ocupar la vicepresidència de la Federación de Educación y Desarrollo en Libertad, ambdues organitzacions amb un clar perfil integrista i defensores del lobby religiós educatiu de caràcter privat i concertat. El seu activisme a l'ensenyament, però, s'havia iniciat amb la campanya per recollir firmes contra la docència de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, en la qual s'impartien valors basats en els drets humans. Antiavortista i amb piulades contra els drets LGBTI i els matrimonis del mateix sexe, ha compartit pancarta de manifestació amb el grupuscle blaver i d'extrema dreta Defenem Valencia, qui va defensar a les xarxes socials els ultres neonazis d'Hogar Social Madrid. Llanos ha participat en concentracions residuals d'aquesta entitat marginal en la qual estava present la formació feixista España 2000, segons els mateixos convocants.

Junt amb el líder estatal Santiago Abascal, Llanos va assistir a la mobilització impulsada per l'aleshores company de batalla anticatalanista i ara rival dintre de Vox Juan Garcia Sentandreu, empresari ultra, exfalangista, involucrat en actes virulents i expresident del Grup d'Acció Valencianista, força de xoc del blaverisme fins a l'esgotament del seu mandat. Partidari de les postures anticientífiques sobre la llengua pròpia, va reunir-se del bracet d'Abascal amb les entitats blaveres -i subvencionades públicament durant els executius del PP- Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Com a empresari, va ser administrador solidari de Medios de Comunicación de Pensamiento Libre SL una firma creada per llençar el digital Renovación. L'aventura periodística mai va veure la llum.

L'empresa, farcida de dirigents valencians de Vox, comptava amb Vicente Roglà, tresorer de la formació ultradretana i qui seurà a les Corts Valencianes. Cap de llista a les eleccions valencianes del 2003 pel partit ultracatòlic Família i Vida, va repetir com a número nou en la candidatura europea de la força antiavortista i oposada al feminisme l'any 2004. Metge d'assistència primària, Sanitat l'investiga per un presumpte assetjament a una pacient. Segons va destapar eldiario.es, el diputat ultradretà va expressar-li «estàs molt dura, vas al gimnàs? Les mamelles les tens igual de dures? Dus sostenidor?» quan li palpava la zona lesionada. L'afectada va denunciar els fets a la Guàrdia Civil i Sanitat. En l'informe de la conselleria, s'apunta que Roglà va intentar rebaixar la preocupació de la pacient i va demanar-li disculpes.

A la seua carrera sanitària, tanmateix, acumula imputacions judicials que van arxivar-se. Roglà va estar investigat com a secretari del Col·legi de Metges per un presumpte delicte de revelació de secrets. Malgrat quedar en res, s'apuntava a una hipotètica irregularitat per part de Roglà i l'expopular i presidenta de la institució aleshores, Rosa Fuster, per accedir i escanejar la documentació dels advocats del col·legi. No debades, s'hauria pogut vulnerar la seua intimitat. La dubtosa concessió d'un crèdit de mig milió d'euros a la firma Mibal Invest SL i l'acceptació d'un taló sense fons per cobrar el deute també va esquitxar-li. El jutjat d'instrucció número 4 de València va investigar-lo com a membre de la junta de la institució professional mèdica. Més tard, però, va la causa fou arxivada per al dirigent de la formació extremista.

Paral·lelament a la seua activitat mèdica, va impulsar junt amb el sanitari de posicions radicals Jorge Juan Martínez Sistac, segons publicacions al seu Facebook, l'empresa valenciana Biomedigen SL, la qual va firmar un conveni amb la Universitat Catòlica de València per explorar noves possibilitats en cultius cel·lulars. Lligat al sector educatiu hi ha el quart diputat de l'extrema dreta Vox a les Corts Valencianes per la demarcació de València. Es tracta de José Luis Aguirre, gerent de l'escola concertada religiosa la Gran Asociación, la qual és gestionada per una institució anomenada de la mateixa manera que el centre, declarada fiscalment d'utilitat pública i incorporada a la direcció de la patronal de la concertada.

Vicente Rolgà, diputat de Vox a les Corts Valencianes i investigat per Sanitat per un assetjament a una pacient| Pàgina de l'extrema dreta Vox

A la junta de govern actual, hi apareixen com a presidents d'honors els monarques emèrits. Presidida pel responsable del Casino d'Agricultura de València, Manuel Sánchez, té com a vicepresident l'empresari tèxtil i exdirigent de Lo Rat Penat Jose Maria Boluda i com a secretari Enrique Fliquete, membre del Consell Jurídic Consultiu, assenyalat per actuacions dubtoses sobre el negoci de les residències de la tercera edat i assot jurídic dels populars contra el PSPV. El tresorer n'és Luis Caruana Font de Mora, esquitxat per restaurar amb diners públics llibres de la família de l'exgovernador del Banc d'Espanya, Jaime Caruana, el seu oncle. Caruana Font de Mora és fill de tinent general Luis Caruana, governador militar de València durant el 23-F. El membre de la RACV i arxiver de Lo Rat Penat José Francisco Ballester-Olmos i el germà de Fernando Giner, alcaldable de Ciutadans a l'Ajuntament de València, Francisco Giner, ostenten el càrrec de vocals.

Com a exintegrant de la junta de govern hi havia Carmen de Rosa, presidenta de l'Ateneu Mercantil, exresponsable de la falla El Mercat i afiliada al PP. No debades, el seu germà, l'expresident del Consell General del Poder Judicial, exconseller i expresident de l'Audiència Provincial de València, Fernando de Rosa, ha estat escollit senador pels populars. L'altre germà, Alberto de Rosa, va formar part de la llista del PP de Sueca l'any 2007 i és conseller delegat de la firma sanitària Ribera Salud, propietària de diverses concessions hospitalàries al País Valencià. El diputat de Vox Aguirre té una altra connexió amb l'alta societat valenciana: és delegat regional de l'Assemblea Espanyola de l'Orde de Malta. També és president d'Atitlan SA, enginyer agrònom i membre del secretariat de la Mútua Nacional d'Enginyers Tècnics Col·legiats de Previsió Social Munitec. Al seu torn, és taxador de finques rústiques amb la mercantil Sociedad de Tasación SA.

Una vocació empresarial que té l'advocada Ángeles Criado, l'altra parlamentària ultradretana per la circumscripció de València. És apoderada solidària de Waksman Residencias SL, una firma que gestiona el centre per a majors Selegna de Bétera (Camp de Bétera). Aquest càrrec l'ocupa també a la promotora Prolvean SL, amb un capital social superior al milió d'euros i accionista de la societat d'inversió Selegna Renta Variable SA, i a Promotora Tremolar SL, amb un capital social de 47 milions d'euros. Administradora solidària de Levantina de Arrendamientos SL i apoderada solidària de Trefileria del Mediterraneo SL, és directiva des de 2008 d'Immobiliària Waksman SL

Negocis, antiavortistes i vigilants de seguretat

La quarta diputada de la força ultradretana per Alacant, Ana Maria Cerdán, també ha provocat sort al món empresarial. Funcionària a la Casa de Cultura de Villena (Alt Vinalopó) i exresponsable de la formació extremista per la demarcació meridional del País Valencià, va ser administradora de la firma Turismo, Protocolo y Comercio SL, centrada en «la compravenda i intermediació de tota classe de finques rústiques i urbanes; la promoció i construcció sobre les mateixes de tota classe d'edificacions, la seua rehabilitació, venda o arrendament no financer, i la construcció de tota classe d'obres públiques o privades». La diputada de Vox i la seua societat van ser condemnades a pagar 11.865,02 euros a Santander Consumer Iber Rent SA en un litigi ordinari.

La cap de cartell per la circumscripció del sud de territori i pròxima parlamentària ultradretana a la cambra valenciana, Ana Vega, exerceix d'advocada i va destacar per les declaracions en una entrevista al diari Información, en la qual afirmava que «una dona violada no havia d'avortar». «Volem traslladar una mesura. Es tracta que els policies locals puguen dur, per exemple, una pistola tàser per a defensar-se de les agressions que van sofrint, sobretot per part d'immigrants marroquins, algerians i tot aquest tipus de delinqüència», va brandar de manera racista i xenòfoba en una entrevista a la Cope. Amb el seu pare involucrat al partit, el seu promès és el candidat de Vox a l'alcaldia d'Alacant, Mario Ortolà. Els altres diputats per la zona meridional del País Valencià són l'arquitecte Miguel Pascual, d'Elx (Baix Vinalopó), i el vigilant de seguretat David Garcia, vicepresident de la gestora provincial i coordinador de la formació a Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).

La líder ultraconservadora de Vox a Castelló, Llanos Massó| Vox Castelló

L'extrema dreta, al seu torn, ha obtingut dos escons per Castelló. La cap de cartell a la circumscripció septentrional era Llanos Massó, qui va ser delegada de la suposada pantalla de la secta El Yunque Hazte Oír i de la plataforma antiavortista Derecho a Vivir. Ostentant aquests càrrecs, va aconseguir el suport de la secretària provincial del PP de Castelló en 2011, Marisol Linares, contra la interrupció de l'embaràs. Massó ha negat la bretxa salarial entre homes i dones, ha atacat la memòria històrica, va acomiadar al prestigiós científic Stephen Hawking amb la piulada «que el Déu que ell negava, el perdone i l'aculla», i va titllar Compromís de «pancatalanista».

L'altre diputat és l'advocat David Muñoz, qui imparteix classes de dret administratiu a la Universitat Catòlica de València i ha participat de la redacció de lleis d'habitatge autonòmiques de les Illes Balears i la Rioja quan Vox aposta per suprimir les autonomies. Les contradiccions d'un partit fonamentalista que ha emergit amb força a les Corts Valencianes amb una desena d'ultres, on la major part segueixen el credo ultracatòlic. Com en les principals formacions d'extrema dreta que van tenir cert pes a l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.