"Aspirem a ser el sindicat valencià de referència"

-Què significa substituir Vicent Maurí com a portaveu d'Intersindical?
Si faig servir la paraula substituir em pose a sobre de les esquenes un pes més feixuc que el que ja tinc. Preferisc dir que estic agafant el relleu perquè crec que substituir Vicent Maurí és pràcticament impossible. Per a mi representa una gran responsabilitat, per la confiança que la meua organització ha dipositat en mi. No m'hauria imaginat que un dia estaria ací. Ha estat un procés de presa de responsabilitats progressiu fins arribar fins ací.

-També una dona és la cara visible de CCOO des de fa uns mesos. Han estat infrarepresentades les dones en l'àmbit sindical?
Els sindicats són un reflex de la societat on vivim. En totes les organitzacions les dones tendim a estar infrarepresentades. D'una altra banda, crec que a Intersindical les dones ho tenim un poc més fàcil, perquè els nostres orígens no estan lligats al sindicalisme de fàbrica. Nosaltres vam nàixer des de la funció pública, on la presència de dones ja era important. A Intersindical des dels seus orígens hi ha hagut moltes dones.

-Tenen 23.000 afiliats i afiliades a tot el País Valencià. És una xifra menuda, si la comparem amb l'afiliació de CCOO i UGT. Com pot continuar creixent Intersindical?
És una xifra menuda, però s'ha de veure en el seu context. Intersindical mai ha deixat de guanyar afiliats. A més, mentre altres organitzacions perdien afiliats, nosaltres en guanyàvem. Em sembla que és una dada significativa. El nostre gran repte a hores d'ara és créixer en el món privat. En aquests moments tenim comitès d'empresa que s'estan venint cap a nosaltres perquè practiquem un sindicalisme que és diferent del que està la gent acostumada.

-En què és diferent el sindicalisme d'Intersindical del sindicalisme majoritari?
Nosaltres som un sindicat assembleari i els comitès d'empresa són sobirans. Intersindical té unes línies sociopolítiques marcades pels nostres estatuts. Però dins de cada empresa o cada centre docents són les persones delegades les que opinen, negocien i prenen les decisions. No concebem una direcció de sindicat que passa per alt el que decideixen els i les treballadores. Crec que això se'ns reconeix i per això hi ha gent que s'està venint cap a nosaltres.

-El sindicalisme de concertació ha minat la credibilitat del sindicalisme?
Crec que el sindicalisme de concertació ha desqualificat al sindicalisme en general perquè la concertació no deixa de ser un xec en blanc per a la patronal i els governs i aquest esforç en aplacar els ànims de la patronal ha fet que les persones treballadores no s'hi senten representades. Quan veus que un sindicat no et representa a tu, sinó altres interessos, defrauden.

-A Galícia o Euskadi, sindicats alternatius han aconseguit trencar amb el bisindicalisme propi del pacte de la transició. És això possible al País Valencià en el mitjà i llarg termini?
Nosaltres ens mirem molt en l'espill de la CIGA i d'ELA i LAB, perquè, a pesar de totes les dificultats que la normativa estatal posa als sindicats que no som els sindicats grans, han aconseguit ser els sindicats majoritaris al seu país. També és veritat que el context no és el mateix perquè a Euskal Herria, per exemple, sempre han estat els sindicats més significatius. Però en el model gallec sí van haver de fer-se el seu espai. Nosaltres aspirem a fer que la classe treballadora senta que la Intersindical és el seu sindicat. Això implica molta feina i créixer molt en l'àmbit privat. I per això calen recursos, i d'això nosaltres en tenim pocs. Intersindical funciona amb les quotes de les persones afiliades i per les subvencions que ens donen el Ministeri de Treball i la Conselleria d'Economia Sostenible en funció dels nostres vots. Hi ha altres entitats que reben altres fons i nosaltres no. De fet, durant la pandèmia nosaltres donàrem la subvenció de la Generalitat de 60.000 euros a la investigació contra la covid. Nosaltres som el que som perquè tenim uns valors molt clars. Som, quantitativament, un sindicat menut però som un gran sindicat. Crec que pas a pas aspirem a ser el sindicat valencià de referència.

-La llei estableix que per ser un sindicat representatiu s'ha de tenir un 10% de la representació en l'àmbit estatal o un 15% en l'àmbit autonòmic i un mínim de 1.500 delegats. Intersindical en té 570. Està lluny, per tant.
De fet, no m'agradaria deixar de remarcar que hi ha un altre sindicat que ens recorre totes les victòries que tenim. Al marge d'això és evident que nosaltres necessitaríem triplicar el nombre de delegats i delegades. En el sector privat estem en expansió i en el sector públic és complicat dir que hem tocat sostre. Ara hi ha 70.000 persones treballant en el sector públic i tenim 200 persones delegades. La normativa està feta de forma que dels centres concertats ixen molts més delegats sindicals que de la pública. No és just.

-L'altre repte és créixer al sud, com tantes altres entitats de tarannà valencianista.
Sí, nosaltres en l'àmbit públic al sud tenim una gran representació. De fet, en l'ensenyament tenim majoria absoluta. Això demostra que si fas la feina de camp, és a dir, colze a colze amb la gent, si visites els centres i et dones a conèixer, tens recompensa i s'eliminen molts prejudicis sobre el valencià. Al sud has de ser i estar. Per exemple, en el departament de salut d'Oriola hem tret una representació de quatre delegats i delegades i som la tercera força, a pesar de les campanyes de desprestigi que a voltes se'ns llancen. Quan fas la feina ben feta, la gent sap veure més enllà del clixé i de l'estereotip.
En les comarques del sud sobretot tenim el repte de l'àmbit privat. Nosaltres només tenim les subvencions que ens pertoquen, no rebem diners per formació o per estar en meses de diàleg social. Per això és important incorporar el món privat. Estic convençuda que d'aquest congrés l'organització surt reforçada i amb estructures fortes.

-La Generalitat els ha fet fora de la mesa general de funció pública. Què els sembla?
Nosaltres som el sindicat més votat en vots i el tercer en delegats i delegades en el sector públic, però a causa d'una interpretació restrictiva dels articles 6 i 7 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, des de la Conselleria de Justícia consideren que nosaltres per estar en la mesa general de negociació 1, que inclou el personal funcionari, estatutari i laboral hem de tenir el 15%. Nosaltres en el personal laboral no tenim aquest 15%. Hi ha altres sindicats que no tenen aquest 15% en laborals però com hi ha una llei estatal que els protegeix i els permet estar en les meses, estan. De fet, hi ha algun sindicat en aquesta mesa que té menys delegats que nosaltres.
La normativa estatal és molt restrictiva i prioritza determinats sindicats en detriment d'altres. Intersindical havia estat des de 2007, sense que se'ns plantegés cap problema. Considerem que s'hauria de convocar la mesa general 2, on nosaltres sí estem, però la realitat és que aquesta no es convoca. No entenem que un govern que es diu feminista deixe fora els sindicats més votats pels col·lectius més feminitzats de la funció pública, com són educació i sanitat. Tot plegat resulta delirant. 

-Pensen que la Generalitat els discrimina per ser massa combatives?
Crec que als governs els resulta més còmode un tipus de sindicalisme diferent del que practica Intersindical. I, atenció! Nosaltres signem acords, no és que ens tanquem en banda. De fet, hi ha acords que són a proposta nostra. Però quan nosaltres signem acords ho fem perquè sabem que beneficien els treballadors i les treballadores.

-Intersindical ha estat molt combativa amb la llei de Plurilingüisme que va aprovar el govern valencià. Diria que això els està passant factura?
Crec que és molt injust que s'haja venut aquesta imatge. Intersindical Valenciana va ser l'únic sindicat que es va personar quan la dreta valenciana va recórrer el decret de plurilingüisme. Vam fer costat al govern valencià i, en canvi, s'ha traslladat una imatge com que ens hem posicionat completament en contra seua. Intersindical valenciana està per la immersió lingüística. Per descomptat que vam ser crítics amb allò que no ens agradava de la llei. Teníem l'obligació de dir-ho. Però, d'altra banda, quan la dreta el recorregué vam deixar les nostres diferències i vam estar al costat de la Conselleria contra el recurs del Partit Popular. Intersindical ha estat sempre al costat de la defensa de la llengua. No s'ha d'oblidar que hi ha molta literatura escrita per part d'altres entitats sobre com en un context de minorització lingüística l'única manera de garantir la llengua és a través de la immersió lingüística. No fem cap favor a la classe treballadora, a la llengua i al país si validem tot el que fan els governants.

-Tanmateix, hi ha hagut altres entitats de defensa de l'idioma que han estat molt més contemplatives amb la llei de plurilingüisme. Us heu sentit a soles?
Nadar contra corrent és quelcom que hem fet sempre. Sols no ens sentim perquè molta gent ens ha fet costat a favor de la immersió lingüística, sobretot des de l'acadèmia. No hem sentit soledat, tenim magnífiques relacions amb les entitats en defensa de la llengua.

-Us ha defraudat el Botànic no aprovant abans el requisit lingüístic?
Hi hagué un acte en la Nau on sindicats de la funció pública ens vam manifestar a favor de fer entendre a l'administració que els qui servim a la ciutadania, hem de fer-ho en condicions. Tenim una llengua que és pròpia i les persones que la parlem tenim dret a utilitzar-la.
Si això implica que per part de l'administració s'han de fer més esforços perquè tot el funcionariat tinga competència lingüística, que es faça. Intersindical no està per l'expulsió de les treballadores que no saben la llengua. En absolut. Però l'administració ha de proveir els mecanismes perquè la gent puga aprendre la llengua. Caldrien incentius com per exemple a Euskadi. Allí s'utilitzen hores del treball per poder ensenyar-se l'èuscar. Imitem el que ha funcionat en altres llocs. El que no podem esperar és que algú que ha fet 12 hores de guàrdia en un hospital després haja de fer classe de valencià.

-Quina nota global li posaria al Botànic?
Jo sempre he estat molt benèvola posant notes; em costa molt suspendre algú. Ara bé, abans de l'expulsió de la mesa general li hauria posat un notable alt, però després d'aquest episodi es queda en un aprovat. M'agradaria que constara així perquè crec que expulsant-nos el Botànic ha pres partit.

-Un dels objectius que es va marcar el Botànic era canviar el model productiu. Diria que s'està aconseguint?
Hem de plantejar-nos quins sectors volem que es consoliden. No podem continuar amb el model de turisme i serveis. La pandèmia ens ha ensenyat que quan venen mal dades cal una economia diversificada. Crec que hem perdut una ocasió, amb la pandèmia, d'enfortir els nostres sectors industrials. Recuperar tot el que es va destruir durant l'etapa del PP és molt difícil, però s'ha d'intentar perquè ens va també el futur del mercat laboral. Cal una aposta més clara per la versatilitat de la indústria.

-Què li sembla a Intersindical la decisió de convertir en fixes els interins de l'administració?
Les plantilles s'han de respectar i no veiem lògic que si en una empresa privada després de tres anys contractada, t'han de fer fixa, això mateix no passe en la funció pública. El que ha transcendit a l'opinió pública és que després de cinc anys et fan fixe i això és fals. El que passa després d'eixos cinc anys és que si hi ha una plaça que està ocupada per una mateixa persona, aquesta plaça s'ha de traure a concurs de mèrits, un concurs que està obert a la ciutadania. El que esdevé fixe és la plaça.
Crec que hi ha hagut una manipulació que ha fet que la gent es posicione en contra de les persones interines, que són gent que -no ho oblidem!- han entrat després d'haver presentat uns requisits i uns mèrits que han estat validats. Crec que hi ha molta desinformació i cal aclarir les coses. Entenc que hi haja gent que vulga accedir a la funció pública, però l'estatut bàsic establia el 2015 que les places amb anterioritat podien ser reservades per a les persones interines. Des d'aleshores hi ha moltes places que han quedat vacants per les jubilacions.