Diada valenciana

València, tomba del feixisme

Ni puntades de peu, ni punyades, ni cops amb un pal. Amb una processó cívica menys tensa que l'any passat, tot i la presència ultra habitual, la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre que sortia al carrer del bracet del moviment antifeixista s'ha convertit en una mobilització històrica contra l'extrema dreta. Blindada per més de 750 agents policials, 15.000 persones han participat en una marxa massiva. Només l'intent d'atac a la seu de Compromís, l'agressió a l'activista pel català Manuel Carceller i la necessitat de comptar amb un operatiu de seguretat per evitar aldarulls han posat la nota amarga d'un clam multitudinari contra el feixisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Insults. Amenaces. Intimidacions. Agressions. Les escenes de violència de l'any passat al 9 d'Octubre -verbal al matí, física a la vesprada- estaven gravades a la ment dels valencians. La ultradreta valenciana havia demostrat la seua impunitat i a través de diversos boicots a concerts, aplecs o concentracions contra la presó preventiva dels dirigents independentistes havia avisat. «Ens retrobarem el 9 d'octubre i vos farem córrer», va etzibar-li un ultra al pare de Guillem Agulló, el jove assassinat per l'extrema dreta l'any 1993, que havia acudit a l'Aplec del Camp de Túria, celebrat a Bétera. Unes amenaces que junt amb les crides del neonazisme a repetir els atacs de la darrera diada valenciana i una organització de les manifestacions feta per Delegació del Govern espanyol qüestionada per la Comissió 9 d'Octubre albiraven una vesprada extremadament tensa. I més amb els ninots independentistes penjats als pals de la llum el dia abans de la festivitat del País Valencià. Semblava un preludi.

La vicealcaldessa de València, Sandra Gómez (PSPV-PSOE) du la senyera coronada durant la processó cívica| PSPV-PSOE València

Tot i el presumible ambient de crispació per part del blaverisme ultra i del neofeixisme autòcton, el desplegament espanyolista de l'any passat a la processó cívica (la marxa en la qual les autoritats valencianes traslladen la senyera per València i realitzen una ofrena floral a l'estàtua de Jaume I) s'havia diluït. No hi havia banderes rojigualdes. Tampoc globus ni senyeres coronades que conqueriren el cor de la plaça de l'Ajuntament, lloc d'eixida de la processó.

L'advocat i empresari ultra, militant de Vox i expresident del GAV amb una camisa de ratlles blaves i blanques, Juan Garcia Sentandreu. A la seua dreta, pancartes del grupuscle Defenem Valéncia (sic)| EL TEMPS

Ara bé, més endavant sí que hi havia una presència ultra rellevant. En primera fila, destacaven José Luis Roberto, líder d'España 2000, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la seguretat, i Juan García Sentandreu, expresident de la força de xoc del blaverisme durant la Batalla de València, el Grup d'Acció Valencianista (GAV), militant de Vox, exfalangista i empresari i advocat ultradretà. També hi apareixen per sobre de la gent, pujats al mobiliari urbà, el cronista faller imputat pels aldarulls del 9 d'Octubre i impulsor dels arrancallaços valencians Pepe Herrero i el membre de la penya radical del València CF Ultras Yomus, exregidor d'España 2000 a Silla (Horta), exvigilant de seguretat i investigat a l'Operació Pánzer, tot i que més tard va resultar absolt, José Alejandro Serrador. Junt amb ells, hi havia banderes de falange espanyola, cartells del grupuscle blaver Defenem Valéncia (sic), pancartes que mostraven un llaç groc com una soga per als independentistes, símbols de col·lectius carlins i ultracatòlics lligats a la xarxa ultradretana del País Valencià i figures d'altres grups marginals del blaverisme com ara els llibertadors del Regne de València.

Entre tot aquest ambient ultra, però sense la tensió d'altres anys, la vicealcaldessa de València, la socialista Sandra Gómez, duia la senyera coronada mentre els alts càrrecs del PSPV, Compromís, Podem o Esquerra Unida eren increpats quan passaven per la zona en la qual estava ubicat el blaverisme irredempt i l'extrema dreta clàssica. «Catalanistes, terroristes!», «som valencians, mai catalans», «À Punt igual que TV3», «Ribó, català», «Compromís, catalanistes», eren algunes de les consignes que escridassaven des de la zona ultradretana. Uns insults que també eren propinats per gent d'avançada edat i per adolescents durant tot el recorregut. No eren ultres. Es tractava de les restes encara vives de l'anticatalanisme que habiten al cap i casal com a conseqüència del Batalla de València. Però també d'una pulsió conservadora que no tolerava que l'esquerra governara.

Pancarta amb un llaç groc que representa una soga com a amenaça als independentistes| EL TEMPS
Membres dels radicals del València CF, pancartes del col·lectiu ultracatòlic Círculo Carlista de la Tradición de Nuestra Señora de los Desamparados i banderes falangiste al fons| EL TEMPS

Aquesta violència verbal, però, estava descafeïnada. Com l'any 2016, hi havia aplaudiments del públic per als dirigents de l'esquerra. La diada estava menys segrestada, tot i l'exhibició de simbologia feixista als carrers. El desplegament policial, amb un cordó policial interior i un altre d'exterior impedia qualsevol incident. No debades, la imatge del delegat del Govern espanyol, el socialista Juan Carlos Fulgencio, contrapoder del líder del PSPV i cap del Consell, Ximo Puig, estava joc. No podia errar. Malgrat una processó cívica més pacífica que en altres ocasions, l'alarma sonava al migdia. Segons contava aquest setmanari a les xarxes socials, un grup de 15 a 20 neonazis tractava d'irrompre al dinar que Compromís tenia preparat a la seua seu. Els agents policials situats en els possibles accessos a la plaça del Pilar de València, on s'ubica la seu de la coalició valencianista, frustraven el primer atac ultra de la jornada.

Quan el rellotge marcava les cinc de la vesprada, la Coordinadora de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals del Regne València, una plataforma marginal pantalla del GAV, començava la seua manifestació amb poc més d'una cinquantena de persones, si fa no fa. Els antifeixistes concentrats a la porta de l'Estació del Nord doblaven pràcticament els blavers. Tot i els insults i els intents per atacar d'alguns ultres ubicats a la zona contrària, els crits «València serà la tomba del feixisme» i «feixistes fóra dels nostres barris» s'imposaven. I els agents policials, impedien qualsevol incident.

L'ultradretà dirigent d'España 2000 arriba a la plaça Sant Agustí. La policia espanyola l'acompanya per poder encerclar els ultres en un cordó policial conformat per furgons i agents| Cedida a EL TEMPS

Al contrari que l'any passat, quan van acordonar l'esquerra independentista i el moviment antifeixista a la plaça Sant Agustí, generant que l'extrema dreta acorralara els col·lectius sobiranistes, la policia encerclava els neofeixistes que havien irromput a la plaça encapçalats per Roberto i altres membres destacats de l'extrema dreta. Poc més d'un centenar de neonazis i blavers hooligans que intentaven trencar el cordó policial fet de furgons i agents. Tal com es mostra al vídeo difós per aquest setmanari a les xarxes socials, els policies intentaven contenir les estimbades dels ultres que llançaven gas pebrera per dissuadir els agents i que afectava els periodistes que estaven cobrint la contraconcentració de l'extrema dreta. Abans i després de buscar travessar la línia de seguretat, es repetien els càntics feixistes com ara el Cara al Sol.

Mentre la policia controlava els neonazis, la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre, que inclou quasi tota l'esquerra sindical, política i civil valenciana, i de la Coordinadora Obrera Sindical, que aixoplugava el moviment antifeixista, acumulava més i més gent. Tot el carrer de Xàtiva estava ple de gom a gom en una mobilització que es convertia en un clam contra l'extrema dreta, contra la seua impunitat i les seues accions violentes. Al ritme de la Muixeranga, de Maulets o d'altres cançons tradicionals interpretades per la colla Estrella Roja de Benimaclet i proclamant càntics antifeixistes, realitzaven una autèntica demostració de múscul per València. Una assistència massiva que deixava xicoteta la manifestació posterior a les passades agressions feixistes.

15.000 persones -algunes provinents d'altres llocs de l'Estat espanyol- que convertien València en capital antifeixista, però blindades per la policia. Amb la necessitat de comptar amb un cordó de les forces de seguretat de l'Estat i dues línies del mateix moviment, que amb la gent que lluïa un braçalet groc evitava que la gent caiguera en provocacions i amb els de color roig vigilaven els ultres que hi havia fóra. Amb alguns ultres llençats gots de vidre, dirigents d'España 2000 com ara Roberto i Pedro Vicente Rodríguez, s'ubicaven a sota d'una llibreria situada enfront de la plaça de Bous convertint-se en un dels punts en els quals es creava més gresca. De fet, alguns ultres dels grups eren els causants de la majoria d'amenaces i insults als assistents. Això sí, mentre la policia impedia cap temptació d'atac.

Representants de les organitzacions polítiques, civils i sindicals que conformen la Comissió 9 d'Octubre a la capçalera de la manifestació| CCOO

En aquell grup, hi havia Pedro Pablo Peña. Dirigent d'Alianza Nacional i involucrat en l'assalt al Blanquerna, va estar condemnat a presó per comptar amb explosius i armes amb l'objectiu d'atemptar contra familiars de presos d'ETA junt amb el cunyat ultradretà de l'exministre d'Educació Iñigo Menéndez de Vigo. Fonts antifeixistes també assenyalen a aquest setmanari, que s'han identificat ultres coneguts del grupuscle neonazi Lo Nuestro. Des de la policia, apunten, al seu torn, que hi havia suposats membres d'Ultras Yomus encaputxats en un pis ubicat per on transcorria la marxa. Vicente Danvila, l'antifeixista que va enfrontar-se als neonazis el 9 d'Octubre passat quan van agredir-lo, va localitzar un dels ultres que van atacar-lo violentament la darrera diada entre els membres de l'extrema dreta que volien boicotejar la marxa d'enguany. 

La policia, amb més de 750 agents desplegats i amb el mateix delegat del govern supervisant a primera hora de la vesprada el dispositiu, ha detingut una persona que estava en busca i captura, amb la qual cosa ha ingressat en presó. S'han identificat 148 persones i s'han cursat 58 actes. Una tasca dels agents, però, que no ha evitat que alguns periodistes no pogueren desenvolupar el seu treball correctament. Una fotògrafa ha sigut amenaçada per part d'una de les cares visibles dels grupuscles Defenem Valéncia (sic), segons un vídeo publicat pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos. Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la Llengua al País Valencià, fou agredit després de la manifestació amb un pal, fins i tot, van tombar-lo a terra. «Van atacar-me de manera violenta per darrere. No vaig poder veure l'agressor», explica a EL TEMPS el mateix delegat de l'entitat a favor de la llengua pròpia. «A banda de colpejar-me amb un pal per l'esquena i fer-me caure, van robar-me la pancarta que tenia doblada de la plataforma», relata. I remata: «L'agressió va produir-se amb total impunitat. Ara bé, no vaig poder reconèixer l'energumen, ja que va fer-ho d'esquena. Fou un assalt amb violència». 

Amb poc més de quaranta persones a la darrera manifestació del blaverisme, que sumava les dues mobilitzacions autoritzades per la marginal assistència, la capital valenciana mostrava amb la marxa de la Comissió 9 d'Octubre i del moviment antifeixista la seua oposició a la violència ultradretana. «Malgrat la pluja, malgrat les amenaces, València ha respost», proclamava el portaveu de la plataforma que aixopluga bona part de l'esquerra valenciana i secretari d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert. «El poble valencià s'aixeca per reclamar els seus drets, com ara un millor finançament. Exigim la igualtat lingüística», reivindicava la germana de Guillem Agulló, Betlem Agulló, encarregada de llegir el manifest final. «També demanem unitat contra la constatada impunitat dels grupuscles de l'extrema dreta que intenta mitjançant la violència física i verbal impedir els drets de manifestació i reunió», sol·licitava. La muixeranga cantada a viva veu per milers i milers de persones eren la demostració que la unitat de l'antifeixisme s'havia donat al cap i casa en una mobilització històrica que escridassava «València, tomba del feixisme».

La mobilització ha finalitzat amb un parlament de la germana del jove assassinat pel feixisme Guillem Agulló, Betlem Agulló| Acampada València

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.