«María Consuelo Reyna no ha demanat perdó per la cobertura de l’assassinat de Guillem»

-TV3, À Punt i IB3 ha estrenat 'La mort de Guillem' aquest divendres. Quines sensacions teniu?

Carme Salvador: D'alegria, d'un fet molt bonic. No pensava que això em passaria mai a la vida. No sé, realment, com han acceptat. Estem molt feliços, contents i, perquè no dir-ho, sorpresos de manera positiva.

Guillem Agulló: És un fet molt important, i més quan aquesta pel·lícula s'emet simultàniament als mitjans de comunicació públics de caràcter audiovisual dels Països Catalans. Tant de bo s'hi donaren més oportunitats així, les quals ajuden a normalitzar la llengua i la parla catalana.

-Com ha estat reviure aquell drama a través de la gran pantalla?

G.A.: És molt difícil d'explicar. Es tracta de reviure, de nou, aquell patiment, de recordar la cruesa espectacular d'aquells moments. Ha sigut un exercici de memòria sobre com vam viure l'assassinat i la pèrdua del nostre fill.

C.S.: No ha estat fàcil veure-ho. Ha sigut molt dur, i més quan el projecte de la pel·lícula va engegar-se fa tres anys. Per a realitzar la pel·lícula, van haver de passar hores narrant aquells moments als guionistes i al director, vam treure del calaix els records. I no ha estat fàcil, rememorar aquella època. Al remat, era veure a la pantalla la nostra vida, el nostre patiment, les nostres vivències. El resultat, però, ha estat molt satisfactori. La pel·lícula s'ha fet amb molta tendresa i molta estima, i això cal agrair-ho. Han estat tota l'estona molt pendents de la nostra opinió. Al seu torn, ha estat més fàcil perquè la pel·lícula no tracta l'assassinat de Guillem, sinó el nostre patiment.

G.A.: Escoltar el relat detallat de l'assassinat al programa Crims, de Catalunya Ràdio, sí que va ser molt dur. L'obertura dels calaixos dels nostres sentiments, de les nostres vivències als guionistes ens ha fet, si fa no fa, normalitzar la situació. No és la pel·lícula que ens haguera agradat, però és la pel·lícula que tocava i es podia fer.

C.S.: La més idònia.

G.A.: És la que tocava. Surt tot.

-Us heu sentit identificats amb els personatges?

C.S.: Sí.

G.A.: Sí.

C.S.: Val a dir que al 95%. Bona part de la pel·lícula és realitat, tot i que hi ha una miqueta de ficció. Els guionistes i el director, com he dit, han estat molt atents amb nosaltres. Ara bé, sí que hi ha frases que no diria mai, com, per exemple, l'acusació al meu home d'haver-li clavat aquestes idees a Guillem. El director va considerar-ho apropiat, però és una qüestió que em dol. Mai diria aquesta afirmació, ni pensaria això. Al meu home, vaig conèixer-lo amb aquestes idees polítiques, les quals compartim, i vull que seguisca així. L'estime tal com és. És una persona amb les idees clares, com també ho era Guillem.

-Trucades, pintades, boicot econòmic... El film se centra més en el vostre patiment, que no en l'assassinat de Guillem Agulló. Com han estat aquests anys de resistència i patiment?

G.A.: Va ser una pèrdua tan gran, on pràcticament no podries perdre res tan important com un fill, que la pressió mediàtica, les dificultats econòmiques o la criminalització de Guillem passaven a un segon pla. No hi ha res més dur i més terrible que perdre un fill.

C.S.: Tampoc haguérem suportat aquesta pressió sense l'ajuda d'amics, coneguts i de persones que ens mostraven el seu afecte i la seua solidaritat. Ens ajudaven a combatre la desesperació d'aquella llarga etapa.

G.A.: Seria injust i incomplet elaborar una llista, però sense l'ajuda del Ca Bassot, de Toni Gisbert, de Núria Cadenes, d'Eliseu Climent, de Vicent Partal... Sense la seua ajuda, tot hauria estat més complicat i més difícil. També estem molt agraïts a les entitats i les organitzacions que ens van donar suport. No eren massa, però eren necessaris.

-A la pel·lícula, es retrata el paper que van tenir diversos mitjans de comunicació marcadament conservadors. Fins i tot, la regressió de Canal 9 en el seu tractament mediàtic. Creieu que l'emissió és, d'alguna manera, una acció reparadora?

G.A.: En certa manera, sí. Es repara amb l'emissió de la pel·lícula aquella terrible manipulació que va donar-se a la televisió pública valenciana, la qual estava teledirigida per [l'expresident de la Generalitat Valenciana, el popular] Eduardo Zaplana.

C.S.: També durant l'etapa de Joan Lerma [expresident de la Generalitat Valenciana pel PSPV]. De fet, em dol més la manipulació que va donar-se durant l'etapa de Lerma. Aquella època va ser molt dura, a més, pel tractament mediàtic que va encapçalar Maria Consuelo Reyna, aleshores directora de Las Provincias, la qual encara no ha demanat perdó. Ara bé, no és a nosaltres a qui ha de demanar perdó, sinó a la societat valenciana. Va transmetre la idea que el nostre fill era el culpable del seu assassinat. La criminalització fou absoluta.

G.A.: El tractament mediàtic que va realitzar fou d'assenyalar a tot l'entorn. De fet, s'hi va assenyalar a Davide, amic del meu fill al Kasal Popular. Amb Davide, havia quedat per parlar respecte de l'assassinat i de la trama feixista que hi havia al darrere. Aquella conversa, tanmateix, no es va produir. Van matar-lo abans de poder parlar respecte de tot allò. Estic convençut que teníem els telèfons punxats.

-El film, a més, evidència com els sectors reaccionaris i més conservadors de la societat valenciana volien despolititzar l'assassinat i criminalitzar la figura de Guillem Agulló. La pel·lícula ajuda a desmuntar aquell relat que va propagar-se?

G.A.: Sí, ja que tracta aquesta qüestió. La deixa damunt la taula d'una forma clara.

C.S.: La sentència, en la qual es negava que el crim tinguera motivacions polítiques, no tenia sentit. Perquè als assassins els molesta que el meu fill duga un adhesiu que expressa «nazis no»? Si no eren nazis, no els hauria d'haver molestat. Tot va evidenciar-se encara amb més força, i va reforçar els nostres arguments, quan van detenir Pedro Cuevas [l'únic condemnat per l'assassinat del jove antifeixista i independentista] a l'Operació Panzer [en la qual s'investiga una presumpta banda il·legal neonazi que va realitzar suposats negocis il·lícits amb armes i parafernàlia ultradretana]. També quan Cuevas va presentar-se l'any 2007 per Alianza Nacional [un partit feixista] en les eleccions municipals de Xiva (Foia de Bunyol).

G.A.: Aquest relat buscava justificar la idea falsa, la qual estava en el substrat d'aquella època, de què alguna cosa hauria fet Guillem. Quan nosaltres explicàvem qui era Guillem, relatàvem com estava preparant-se per a ser un esportista d'elit i els seus ideals antiracistes, independentistes i antifeixistes. Hi havia gent, però, que deia: «Què han de dir els pares sobre el seu fill?». A l'ambient, planava aquesta idea, amb la qual es pretenia despolititzar l'assassinat i desvincular-lo d'un context particular. Amb el temps, tanmateix, es consoliden els nostres arguments. No debades, veiem l'Operació Panzer, que, al remat, queda en res en una altra demostració nefasta de com actuen els aparells de l'estat i la judicatura espanyola.

-Tot i que Guillem Agulló perdura com a un símbol antifeixista i de lluita pels valors democràtics, hi ha valencians que desconeixen la història. Amb la pel·lícula, creieu que el record de la seua figura i de la seua lluita no recaurà en l'oblit?

G.A.: Tant de bo! I que no caiga mai en l'oblit...

C.S.: És una bona manera de recordar-lo, de què molta gent s'assabenta d'aquesta història. Ara bé, hi haurà gent que es negarà a veure la pel·lícula...

G.A.: Per militància.

C.S.: Tot i que més fàcil que polsar el botó del comandament de la televisió...

G.A.: Estarà també en les pantalles grans, i això és molt important per preservar el seu record. Encara que Guillem fa temps que s'ha convertit en patrimoni col·lectiu de la gent.

-La producció d'aquest film, com l'elaboració del llibre que va publicar l'escriptora Núria Cadenes, forma part de la campanya La lluita continua. Són actes de justícia i de memòria necessaris?

G.A.: No són tant de memòria, com de reivindicació.

C.S.: És un clam audiovisual per evitar una repetició dels fets.

G.A.: És un crim que, tal com il·lustra al principi la pel·lícula, està vinculat als morts de la dictadura, a les persones que encara tenen els seus familiars en fosses comuns, a la repressió del franquisme, i a les actuacions del feixisme des d'aquells temps. A Guillem van matar-lo perquè el país no estava net de feixistes.

-La Generalitat de Catalunya va entregar-vos la setmana passada la creu de Sant Jordi. Que hi vau sentir?

G.A.: Vam sentir una emoció immensa. No ens ho mereixíem. Ara, si tarden un poc més, no ens ho dóna cap president de la Generalitat de Catalunya [riu]. A Catalunya, ens tenen una estima especial i això ens ompli molt.

C.S.: També hi ha molta gent que ens estima ací. La veritat que es tracta d'un reconeixement que no ens mereixíem. Som pares i no havíem pogut viure d'una altra manera, és a dir, explicant allà on ens reberen com era el nostre fill i les raons per les quals van matar-lo. De debò, n'estem molt agraïts per aquest reconeixement, que, realment, és cap al nostre fill.

-Al País Valencià, per contra, vau rebre el reconeixement de les Corts Valencianes. Trobeu un greuge en el tracte? De fet, el premi Guillem Agulló que entregava la cambra valenciana només s'ha celebrat durant dos anys i, finalment, el carrer dedicat a València està dintre d'un parc.

G.A.: Han estat forçats al reconeixement.

C.S.: S'han sortit per la tangent.

G.A.: Tot era per evitar que fórem hostils. La veritat és que escoltar les primeres estrofes de l'himne, les quals diuen «per ofrenar noves glòries a Espanya», no conviden a tornar-hi a assistir en cas que es reprenguen els premis.

C.S.: No han continuat aquests premis, no. A més, ens vam sentir decebuts amb la qüestió del carrer. Nosaltres volíem un carrer a la ciutat, en el qual si una persona no sabia qui era Guillem, podia picar-li la curiositat per conèixer la història de la persona amb la qual s'anomenava aquesta via.

G.A.: A Miquel Grau, van fer-li un carrer que només té un habitatge. Al final, hi ha gent que pensa: «Quan en tenen prou? Què volen més?». Al final, nosaltres volem que es recorde la figura del nostre fill i que servisca d'exemple perquè la història no es repetisca.

-En el transcurs del rodatge, l'extrema dreta va tornar a deixar la seua petjada amb diverses pintades. Sembla que, tal com s'ha vist durant les darreres manifestacions valencianistes del 9 d'Octubre, que la ultradreta continua gaudint d'impunitat.

C.S.: Com no són considerats com a terroristes...

G.A.: En tot aquest seguit d'entrevistes arran de la pel·lícula, van preguntar-me en una emissora cristiana de Catalunya com veia el fenomen del feixisme, si havia minvat o estaven en ascens. Des d'aquest món, no veuen que està en les institucions. Que aquells que ens volen eliminar o il·legalitzar a totes els altres que no pensen com ells, no creuen en els drets humans, clamen contra la llibertat d'expressió i menyspreen els drets civils asseuen a diferents parlaments. O dit més clar: els llops feixistes ja estan en les institucions.

C.S.: Respecte de la pintada, val a dir que la producció de la pel·lícula va emprar-la per a rodar una escena. S'hi van espantar un poc, però amb el record de la nostra lluita hi van seguir.