Les pulsacions dels cors de la cúpula directiva de Compromís eren el símptoma de l'angoixant recompte electoral. Tot i que els valencianistes tenien assegurat des de feia una estona l'obtenció d'un regidor més a l'Ajuntament de València respecte dels comicis de 2015, la majoria progressista encara estava en l'aire. No hi havia ungles suficients per aturar el nerviosisme exasperant. Aquesta tensió descontrolada esclataria quan l'escrutini superaria poc més del 90% dels sufragis. Amb aquests resultats, Compromís conservava l'alcaldia de València, el seu principal bastió municipal.
Malgrat restar una llarga i dura negociació amb el PSPV per acordar un executiu progressista a la capital valenciana, els referents municipals de Compromís només pensaven en la celebració. Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible i artífex del canvi en matèria de transport que està experimentant València, exhibia una bicicleta com a símbol de transformació i resistència. Després d'una campanya profundament bel·ligerant dels sectors conservadors contra les seues polítiques, Grezzi demostrava que l'aposta pels carrils bicis, les zones 30 i la pacificació de les places al tràfic comptava amb el suport de les urnes. Era una victòria personal.
Militant històric de les lluites pel territori al País Valencià i aleshores membre de Verds-Equo, la branca verda de Compromís, el regidor d'origen napolità s'havia erigit en la veu del municipalisme ecologista. Encara més, en el referent mediàtic de Verds-Equo. No debades, era l'encarregat d'accentuar l'ecologisme dels valencianistes, com va demostrar a l'acte central de campanya de les espanyoles de Més Compromís. Celebrat al Teatre Olympia, va clamar contra l'ampliació de l'accés nord del Port de València i Port Mediterrani.
Aquest dilluns, però, Verds-Equo s'ha quedat sense el seu líder. Grezzi, al punt de mira de la dreta per l'escàndol de l'Empresa Municipal de Transports, va deixar de manera sobtada el càrrec de portaveu de la formació ecologista i va donar-se de baixa del partit verd. Una decisió que, segons apuntava el mateix regidor de Mobilitat Sostenible i Espai Públic, es produïa amb l'objectiu «de centrar-se en el treball» i «apartar-se de la vida partidista». «No crec que aquesta anècdota personal tinga més importància», expressava per llevar-li ferro a l'adéu inesperat.
Grezzi, de fet, ressaltava que el seu «compromís amb el projecte de Compromís, en la fundació del qual vaig participar, segueix intacte». Amb al·lusions als lideratges de Mónica Oltra a escala territorial i de Joan Ribó a l'àmbit del cap i casal, el regidor «desitjava a les companyes la millor de les sorts», en referència als seus antics correligionaris de Verds-Equo. A la formació ecologista, conserva amics de lluita ecologista des de l'època d'Acció pel Clima i el posterior Compromís pel Territori.
La baixa ha causat una profunda commoció a excompanys de partit que encara reflexionen i intenten trobar els motius d'un adéu totalment sorprenent. I ha suposat un sotrac per a la visibilitat mediàtica de la petita formació integrada en la cooperativa política de Compromís. Grezzi, no debades, havia cobert la figura de Julià Álvaro, l'exsecretari autonòmic de Medi Ambient que va marxar de manera abrupta de l'espai verd per les seues actuacions a la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient.
Verds-Equo, en una maduració política a base de turbulències internes, havia substituït un líder amb una gran capacitat de comunicació, sense bagatge ecologista i força polèmic per un històric de les lluites verdes, amb projecció mediàtica i amb una idea planificada de com transformar la mobilitat de la tercera ciutat més poblada de l'Estat espanyol, malgrat situar-se habitualment al centre de la controvèrsia. Era l'actiu que impulsava el discurs ecologista de Verds-Equo.
La seua marxa va tenir el primer episodi a l'executiva celebrada l'11 de novembre, l'endemà de les eleccions espanyoles. Compromís, després d'una aposta per concórrer del bracet de Més País, havia obtingut els mateixos escons que en l'anterior convocatòria electoral estatal. L'aliança amb la plataforma d'Íñigo Errejón havia sigut beneïda per la formació verda. Encara més, hi havia alts càrrecs que s'hi mostraven entusiasmats perquè significava aliar-se amb la mateixa marca política que havia rubricat un pacte electoral a escala estatal amb Equo, la matriu espanyola. Grezzi mateix s'havia declarat partidari de buscar una entesa amb l'exdirigent morat.
En aquella reunió postelectoral, el regidor va plantejar la convocatòria d'un congrés extraordinari de Verds-Equo, és a dir, avançar la cita congressual fixada per a octubre de 2020. La majoria de la direcció va oposar-se. Argumentaven que no hi havia «raons objectives» per a fer-ho, que el partit s'havia estabilitat després de la sortida traumàtica d'Àlvaro que havia escapçat el nucli dirigent ecologista i que tenien a tocar l'assemblea federal d'Equo. No va haver-hi, segons les fonts consultades per aquest setmanari, més converses serioses sobre la qüestió. La intenció era discutir-ho més endavant.
No hi hauria, tanmateix, altres ocasions per debatre-ho. El divendres 29 va produir-se la sorpresa. Mentre 36 membres de Verds-Equo es dirigien cap a Rivas Vaciamadrid, ciutat de tradició esquerrana que acollia l'assemblea federal d'Equo, Grezzi va agafar el seu telèfon i va anunciar pel grup de Whatsapp del partit que es donava de baixa. La comunicació, tot i semblar freda, no ho era tant, a pesar de ser inesperada. «És un grup en el qual estem els quasi 40 afiliats més implicats amb el projecte, on, fins i tot, s'han produït votacions», expliquen fonts verdes. Una persona veterana de l'ecologisme valencià va intentar frenar la marxa de Grezzi amb una telefonada. La maniobra a la desesperada fracassaria: el regidor havia abandonat els grups de Verds-Equo que tenia a l'aplicació de missatgeria.
Malgrat la seua importància, la qüestió no va ocupar els debats dels 36 militants desplaçats a Madrid. La delegació valenciana buscava convèncer la resta de federacions de la seua aposta per un model territorial de caràcter plurinacional i exhibir força jove al conjunt de l'organització estatal. «Aportem més de la meitat dels valors joves que emergeixen a Equo», reivindica una figura destacada del partit. La valenciana Paula Espinosa, de fet, ha exercit de delegada a l'Estat espanyol de la xarxa jove del Partit Verd Europeu. Ara bé, n'estaven a l'aguait de qualsevol publicació a la premsa durant el cap de setmana.
La difusió del comunicat de dimissió de Verds-Equo, avançat per Valencia Plaza, va revifar l'assumpte, convertint-se en un dels temes estrella de l'executiva ordinària que celebraven durant la vesprada del dilluns. El tractament agraït de Grezzi cap al seu expartit i l'estreta relació entre els militants ecologistes i els regidors va propiciar un comunicat compressiu, a pesar de l'evident commoció de la notícia. «Lamentem la sobtada eixida de Giuseppe Grezzi de l'organització ecologista, i li agraïm el treball fet durant tot aquest temps», afirmava la comissió executiva de Verds-Equo.
«Li desitgem tot el millor en la seua nova etapa com a independent de Compromís, on continuarem treballant conjuntament per l'ecologia política amb l'objectiu de seguir construint una alternativa verda que faça front als grans reptes socials i ambientals que tenim per davant», manifestava la diputada a les Corts Valencianes, Cristina Rodríguez, qui assumia la responsabilitat d'exercir de veu dels ecologistes. Un perfil menys mediàtic i que evidència el sotrac que ha suposat la marxa de Grezzi. «La seua baixa ha sigut un colp fort i inesperat», reconeix sensiblement afectat una veu rellevant dels ecologistes.
La decisió del regidor s'ha donat, precisament, quan el partit verd havia aconseguit superar la traumàtica marxa d'Álvaro, la qual va deixar desarborada la direcció i el rumb de la formació ecologista. Segons fonts verdes, han passat dels 223 afiliats que hi havia en aquell moment als actuals 278, així com s'han creat nous col·lectius de Verds-Equo a la comarca de l'Alt Palància i als municipis d'Alzira (Ribera Alta), Picassent (Horta) i Cullera (Ribera Baixa). També s'ha reactivat Castelló i s'està treballant per obrir nous nuclis ecologistes a Torrent (Horta) i Xelva (Serrans).
Verds-Equo, com a l'organització minoritària al si de Compromís, s'havia encomanat fa quasi sis anys a les habilitats comunicatives de l'experiodista de Canal 9 i actual assessor de la Generalitat Valenciana d'Unides Podem. La jugada, tanmateix, no va reeixir per un excés de personalisme, una aliança estricta en matèria orgànica amb les tesis d'Iniciativa enfront dels posicionaments del Bloc i pels clarobscurs en la seua gestió al departament de Medi Ambient.
Aquella experiència va penalitzar Verds-Equo a l'hora de mantenir el control de la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient. Si a les negociacions del Botànic I hi havia el convenciment ferm que el departament estaria en mans de la formació ecologista, a les converses per conformar el Botànic II va ser justament al contrari. I més quan Unides Podem aspirava a quedar-se amb les competències en transició ecològica i canvi climàtic que Compromís considerava irrenunciables.
La batalla aferrissada entre els morats i els valencianistes per les competències verdes havia acabat amb un acord que contemplava, segons les fonts consultades, en tres secretàries autonòmiques: una d'agricultura, una segona de medi ambient i una tercera de transició ecològica. Verd-Equo tenia dret a una de les secretàries autonòmiques, però la posterior negociació dels detalls va quedar-se en només dos. D'aquesta manera, la branca verda de Compromís perdia l'oportunitat de comptar amb un alt càrrec al segon nivell de l'administració valenciana.
Els ecologistes s'hi van conformar amb les direccions generals de Medi Natural i Qualitat Ambiental, les quals estan ocupades per Joan Piquer i Francisco Javier Quesada, respectivament. Aquest últim havia exercit de secretari autonòmic de Medi Ambient durant la legislatura passada en substitució d'Àlvaro. També compten amb la sotsdirecció de Vaersa, en mans de José Manuel Marco, i amb el cap de gabinet de la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Un pes institucional a la Generalitat Valenciana sensiblement inferior a l'ostentat en la passada legislatura com a resultat de la seua progressiva pèrdua d'influència.
Des de la formació verda, però, defensen l'exercici d'un poder blanet, és a dir, d'una influència que es tradueix en les polítiques públiques i no tant en els càrrecs que tenen a l'administració valenciana. «És més important que eixos referencials nostres com ara l'oposició a Port Mediterrani i l'ampliació del Port de València siguen assumits per la globalitat de Compromís que no gaudir d'un determinat nombre de càrrecs amb el nostre carnet. Estem en política per dur a terme i pressionar dintre de la coalició perquè es facen polítiques de transformació verda», argumenten fonts de Verds-Equo.
Una estratègia que analitzaran al congrés que tenen fixat per a octubre de 2020. Al conclave, Verds-Equo reflexionarà sobre els posicionaments que adoptat en matèria orgànica, com ara el debat respecte de si Compromís ha de continuar en l'estructura actual, s'ha de transformar en una federació de partits o s'ha de fondre en una organització única. «Amb un cicle electoral llarguíssim i un seguit de situacions internes complicades, ens ha tocat gestionar les urgències. Sense tanta pressió i amb calma, és el moment per pensar estratègicament amb deteniment», valora un dirigent ecologista.
El congrés, precisament, haurà de servir per definir el full de ruta polític dels ecologistes per créixer com a formació, així com la seua mirada respecte de les enteses que ha de forjar la coalició valencianista arreu de l'Estat espanyol. En aquesta qüestió, hi ha un cert consens a la militància de Verds-Equo, la qual observa amb il·lusió aliances horitzontals amb altres forces territorials que assumisquen l'ecologisme com a un dels eixos vertebradors del seu projecte, com ara la Chunta Aragonesista, Més País o Més per Mallorca.
Mentrestant, la branca verda de Compromís ha emprès un pla per foguejar diversos joves que militen des de la majoria d'edat al projecte. L'objectiu és formar càrrecs amb coneixements especialitzats per aspirar a gestionar més responsabilitats en cas de revàlida progressista el 2023. Com a resposta a la pedrera del Bloc i d'Iniciativa, Verds-Equo vol dotar d'habilitats i bagatge als seus valors, entre els quals destaquen Paula Espinosa o Carles Serra. La meta sembla clara: aconseguir nous lideratges potents per tornar a gaudir d'una rellevància mediàtica que s'ha vist erosionada per la sobtada baixa de Grezzi. Tot i que la fi de les turbulències internes no està assegurada. Poden haver-ne més.