-Des d'ahir és la nova presidenta d'Escola Valenciana. Quins reptes es marca per als pròxims quatre anys?
Els reptes ja van començar quan vaig decidir presentar-me i vaig configurar l'equip que m'acompanya. Ens calia una regeneració de la junta amb perspectiva feminista i que, a més, foren joves. De les cinc persones que m'acompanyaran en l'equip, quatre són dones i crec que això és molt positiu. L'altre repte és la nostra sostenibilitat com a entitat i l'autofinançament. Nosaltres no fem activitats lucratives i fins ara ens hem sostingut molt a través d'ajudes i subvencions públiques. Considerem que hem d'aconseguir autofinançar les nostres activitats amb, almenys, un 50% de fons propis. Ara estem en un 30%. Per això, volem continuar creant xarxa i fer que més empreses i més activistes pel valencià s'hi incorporen. I volem continuar creixent, des de la diversitat del territori que tenim. Dins d'Escola Valenciana, hi ha coordinadores molt antigues, que estan des de bon començament, i altres coordinadores més recents i més menudes que estan en territoris lingüísticament més complexos. La xarxa d'Escola ha de continuar creixent i fent país, a ritmes diferents segons les circumstàncies de cada indret. I també volem potenciar la coeducació, perquè aquesta és una qüestió que ens preocupa molt.
-Han encomanat un pla estratègic a una empresa externa. Què persegueixen amb aquest pla?
Sobretot saber des de fora quina és la viabilitat dels nostres projectes. Per exemple, de fa un temps, tenim en marxa Radioescola, que és un programa que no ens aporta res econòmicament, però que, en canvi, considerem que és important perquè hi ha mestre implicats i perquè s'hi pot involucrar tota la xarxa de ràdios locals. Tenim la lliga de debat o els tallers d'igualtat que estan tenint molt d'èxit, però hi ha membres que opinen que no calen perquè ja ho fan els ajuntaments. Des de la comissió d'igualtat, però, considerem que és un projecte essencial, més enllà de si els ajuntaments ofereixen ja aquest servei o no.
Per tant, necessitem que des de fora se'ns faça un estudi en l'àmbit de la ciutadania, els docents, els ajuntaments,... per saber què es coneix de la nostra entitat i què no, perquè a voltes les nostres propostes no arriben a tothom. Volem eixir de la nostra zona de confort per saber quina és la viabilitat dels nostres projectes i ajustar-nos a les necessitats de la ciutadania.
-Des de Carme Miquel, Escola Valenciana no tenia una dona en la presidència. Què significa recollir el seu testimoni?
És una responsabilitat altíssima. Dir Carme Miquel és recordar el seu somriure, la seua bonhomia i la seua preocupació pel medi ambient i la sostenibilitat. Era una dona d'escola i jo vull ser una dona d'escola, que fa escola. A aquesta responsabilitat, cal afegir la d'heretar una entitat que ja té un pes i que s'ha guanyat un respecte en la societat. Entomo aquesta etapa amb molta il·lusió.
-Les persones que li acompanyen en l'equip són joves. Necessita Escola Valenciana rejovenir el seu teixit associatiu?
Sí, ho necessita amb urgència. En el meu cas, fa 23 anys que estic en la coordinadora del Camp de Túria i avui som les mateixes dones que érem al principi, amb la diferència que una està jubilada i dos estan a punt de jubilar-se. La realitat és que ens costa que la gent agafe el relleu. Et trobes ex-alumnes i gent amb ganes, però que, per les seues circumstàncies personals -perquè estan criant o perquè viuen lluny- no poden fer el pas. Un dels nostres reptes és incorporar de forma permanent noves generacions de persones compromeses.
-Un altre dels vostres reptes és incrementar el nombre d'activistes en valencià...
Encara que des de dins no ho sembla, encara hi ha gent que no ens coneix, i que potser es podria unir o bé pot tenir interès en algun dels projectes que tenim en marxa. Hem d'arribar a totes aquestes persones.
-Per què creu que a la gent jove li costa fer el pas d'involucrar-se?
Crec que, malauradament, l'associacionisme no és un valor a l'alça. Jo estic a l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria i també a l'Ateneu de Bétera i, en general, percep que a la gent jove li costa molt apropar-s'hi. Potser perquè els imposem una miqueta o potser perquè les activitats que els plantegem no els entusiasmen. Però formar part d'un grup, fer comunitat, és essencial per la salut mental de lagent. Davant d'aquesta realitat, a Escola Valenciana vam llançar l'any passat la iniciativa Foguera, un cicle on debatre sobre qüestions que, pensem, interessen al jovent. L'any passat el celebràrem al Botànic i aquest any hem fet un pas més enllà i l'hem descentralitzat.
-Tot i que el coneixement del valencià s'ha incrementat en els darrers anys, el seu ús en la vida diària ha patit una baixada significativa. A les grans ciutat és on l'idioma més pateix. Quina valoració fa de la situació de la llengua al País Valencià?
Al desembre vam tindre el congrés d'Escola Valenciana i allí Avel·lí Flors i Raquel Casesnoves van fer una exposició sobre com havia evolucionat l'ús social de la llengua. Les dades espanten, especialment entre les generacions més joves i en les zones urbanes. Jo soc professora a Bétera i la realitat és que el castellà és majoritari entre l'alumnat..Paradoxalment, estem en el moment de la història en què més alumnat coneix la llengua, però el seu ús ha caigut de forma alarmant. Avui la realitat és molt complexa i l'escola ha deixat de ser l'espai de socialització preeminent. Les noves tecnologies han generat noves realitats i espais de socialització on és molt difícil incidir.
I a tot això cal afegir, a més a més, coses que hem deixat de fer. No s'explica com a aquestes altures no s'haja aconseguit la reciprocitat de TV3. És molt trist que continuem igual com estàvem. Igualment, és inacceptable l'intent de rebaixar, a aquestes altures, el requisit lingüístic per part de la conselleria d'Administració Pública per a determinades categories de funcionaris. No s'ha d'oblidar que tres de cada quatre vulneracions lingüístiques es produeixen en l'àmbit de l'administració pública. De què valen 40 anys d'Estatut d'Autonomia si els valencianoparlants no tenen garantits els seus drets lingüístics i no hi ha una cooficialitat real? Des de les institucions públiques no s'ha fet prou per salvaguardar la llengua. Cal fer molt més.
-Ha sigut poruc el Botànic en relació amb el requisit lingüístic?
Entenc que en una coalició hi ha un joc de forces que s'han d'equilibrar. Però és trist, molt trist, que ens trobem en aquest punt. Fa set anys que el Botànic governa i no podem conformar-nos amb les molles. Ja n'hi ha prou que ens tracten com xiquets. Ja sabem que les coses costen d'aconseguir, però si hi haguera un interès real ens costaria menys.
-Quina nota li posaria a la Conselleria d'Educació?
Nota numèrica no en volem posar. Podem parlar de les coses que podrien haver anat millor...
-Doncs quines coses podrien haver anat millor?
S'ha de reconèixer que aquesta administració ha fet passos importants en defensa de l'educació: l'obertura d'aules per a dos anys, el reforç de les plantilles, la promoció de la formació per a adults. Ara bé, si parlem de les coses que s'haurien de millorar òbviament hi hauria el decret de plurilingüisme. És molt fort que els tribunals puguen decidir el percentatge de llengua en una comunitat que teòricament hauria de tenir autonomia per prendre les seues decisions segons criteris pedagògics. Amb la LOMLOE, el 60% del currículum es decideix des de Madrid i, damunt, del percentatge que resta, resulta que te'l pot tombar els tribunals.
Abans del decret teníem les línies, que protegien un nombre d'alumnat que havia fet una tria. Això, que era positiu en algun aspecte, també tenia aspectes negatius, com el fet que es crearen guetos. Amb el nou sistema, hi ha centres on les línies en valencià estaven completament implantades i que han patit un retrocés significatiu. Això és negatiu. En zones on, per contra, el valencià no estava tan implantat, en canvi, s'ha guanyat presència de l'idioma. Si ho mirem en el conjunt, la conclusió a la qual arribem des d'Escola Valenciana és que manquen assessors lingüístics, perquè amb el nombre tan minso que hi ha ara no poden fer un acompanyament adequat i exitós. També falta un cos d'inspecció que acompanye i que faja entendre a les famílies els beneficis d'aquest model. I el que falta també són indicadors que avaluen el primer any d'implantació.
-El posicionament d'Escola Valenciana sobre la llei de plurilingüisme ha generat dissens dins l'organització. Algunes persones, però també organitzacions de la seua òrbita consideren que Escola Valenciana ha estat tova en aquesta matèria. Ho ha estat?
Sí, ho hem estat, perquè dins la nostra entitat hi ha moltes maneres de pensar i hem hagut d'arribar a equilibris. Confiàvem en aquest decret de plurilingüisme perquè els que estan al capdavant de l'administració són persones que en saben. Però, personalment, pense que l'actitud l'Escola Valenciana hauria d'haver sigut més valenta. Amb perspectiva, sí, hem sigut tous. Però no volem tornar a la doble línia. No creiem en aquest tipus de programes. Ara portem un any del PEPLI (Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural) i el que ens caldria és avaluar-lo des dels mateixos centres i des de l'administració, amb l'acompanyament dels assessors. No crec que calga desqualificar el PEPLI per se, perquè hi ha programes experimentals que permeten una presència notable de l'idioma. Som un país complicat i hem d'assegurar-nos que progressem des del punt on estem, no tornar al que teníem. Necessitem coordinació entre nosaltres
-Tem que la llei de plurilingüisme puga ser un retrocés en el mitjà termini?
Si no s'implementen les mesures que he comentat abans, per si sol, serà un retrocés. Em preocupa, ací i a l'Estat espanyol, que es traguen lleis que, després, no tenen finançament i, per tant, no hi ha mitjans per a una correcta aplicació. A tot això cal sumar l'ús massiu que els joves fan de les noves tecnologies i on el valencià és una llengua residual. Segons un informe d'Unicef, el 33% de l'alumnat a partir dels 10 anys està davant les pantalles cinc hores al dia. La influència que això té sobre els joves és brutal. Si sumem tots aquests factors, la situació és molt complicada. A voltes es posa tot el pes de la càrrega sobre el sistema educatiu, però les coses són molt més complexes
-Hi ha qui opina que, al País Valencià, tota la càrrega de responsabilitat respecte de la normalització lingüística al País Valencià es va fer recaure sobre l'ensenyament. Què n'opina?
Sí, ha estat així. Històricament han mancat polítiques de promoció. Quan s'aprovà la LUEV la societat era diferent, l'escola era el motor del valencià i la transmissió oral del valencià estava garantida en tots els àmbits de socialització. Aquesta transmissió s'ha trencat. Les institucions no han estat prou valentes a l'hora de dissenyar polítiques de promoció lingüística.
-En la darrera Nit d'Escola Valenciana, el president eixint, Natxo Badenes, va reclamar la necessitat d'impulsar un "gran pacte lingüístic" en què estigueren representats "tota la societat civil, tota la política, els sindicats i les associacions de tots els territoris que compartim llengua". Manté aquesta idea?
Totalment. El món ha canviat molt i necessitem fer polítiques que s'adapten a la realitat actual. Tot això, tot tenint en compte que els 40 anys d'Estatut no han servit per assolir una cooficialitat real. Que no puguem ser atesos en valencià és de jutjat de guàrdia.
-Com s'ha de fer atractiu l'ensenyament en català a les noves generacions nascudes en famílies castellanoparlants i que perceben la llengua més com un obstacle que no una riquesa?
Jo treballo en un poble agrícola, que recull també alumnat de Nàquera i Serra. Moltes famílies tenen origen àrab. Saber parlar en valencià és saber de cultura, de gastronomia, de patrimoni... La meua experiència el que em diu és que ens cal pedagogia i empatia perquè quan tu demostres aquesta qualitat a l'aula, s'apropen a allò que tu estimes.
-En l'última dècada Escola Valenciana ha ampliat el seu radi d'actuació. De circumscriure's a l'escola, ha passat a altres camps de la vida diària. Per exemple, l'EscolaLab, el Feslloc, les parelles lingüístiques, el cinema en valencià... Escola Valenciana vol deixar de ser una entitat estrictament dedicada al sector de l'ensenyament?
El nostre origen està en l'escola, però som conscients que hem d'actuar en tots els camps de la vida. Estem molt orgullosos de tots els projectes que hem posat en marxa durant aquests anys i que ens permeten incidir més enllà de l'escola i també en ella.