-Enguany s'acumulen molts aniversaris: 100 anys del naixement de Fuster; 90 anys de la signatura de les Normes de Castelló; 40 anys de l'Aplec de Castelló. I Acció Cultural ha decidit tornar a Castelló per celebrar el 25 d'Abril. En quin moment decidiu que aquest 2022 toca tornar a Castelló?
En adonar-nos que enguany es declararia l'Any Fuster i que va ser a Castelló on va tenir lloc aquell discurs de Fuster que tothom recorda per la seua claredat i contundència, ens vam plantejar l'opció de Castelló. Aquesta era una molt bona ocasió per eixir de València i reforçar la delegació de Castelló, recordar aquell Aplec i arreplegar aquell mandat de Fuster de reconstruir-nos en la nostra unitat, no només amb la resta de Països Catalans, sinó també entre les comarques del País Valencià. El 25 d'Abril és l'excusa per reforçar aquest treball més silenciós d'anar treballant a poc a poc, de comarca en comarca. Volem que Acció Cultural estiga present a tot el territori i per això volem que els actes que ens donen més visibilitat també ho estiguen.
Se sol dir que Fuster no era un gran orador. Tanmateix, aquell discurs pronunciat a Castelló té molta potència i ha passat a la memòria de moltes persones. «O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai». Són paraules que encara ressonen. Què en queda d'aquell discurs?
En aquell discurs, que ell tenia escrit, tenia mesurada cada paraula, no improvisada, tenia tot estructurat. Ell acaba amb aquella exhortació, en aquell missatge, on diu «espavileu!». Aquell discurs s'ha d'entendre en el seu context: eren les primeres eleccions, els primers passos de la democràcia, enmig de la discussió per l'Estatut... Per tant, hi ha un clima d'efervescència política molt potent i Fuster té clara la necessitat que no s'ha d'acceptar una autonomia retallada. Cinquanta anys després, potser cal ser més optimista.
Efectivament, aquell Aplec i aquell discurs es produeix just uns mesos abans que s'aprovara l'Estatut d'Autonomia, un text que pateix moltes retallades i, del qual, se n'acaba aprovant una versió molt retallada que acontenta a la UCD i a la dreta política i mediàtica. L'avís de Fuster era ben pertinent perquè, de fet, s'aprovà un text ple de renúncies.
Efectivament en aquell discurs Fuster està avisant de les conseqüències que podria tenir aprovar un estatut que no fora ambiciós i que ens impedira ser una autonomia de primera. «O ara o mai» és un avís perquè un estatut de segona significava retallar la nostra capacitat d'autogovern i la nostra independència. Aquell Estatut va ser una oportunitat perduda. El País Valencià ha estat el banc de proves d'Espanya a l'hora de retallar els drets.
Amb tot, però, volem ser optimistes, perquè a pesar de totes les dificultats, nosaltres continuem ací. Volem tornar a Castelló, no des de la nostàlgia, sinó des de la reivindicació. Ni 315 anys després de la derogació dels Furs han aconseguit eliminar-nos com a poble; ni 40 anys després d'un Estatut que era una reedició bis de l'eliminació dels Furs, han aconseguit que el poble renuncie a la seua ambició de ser alguna cosa més que una autonomia aigualida.
Considera, doncs, que el valencianisme cívic té l'efervescència i la força que tenia en aquell 1982?
Bé, no s'ha de perdre de vista que una part d'aquest valencianisme està des de 2015 governant. Per tant, ha arribat a les institucions, que és on jo aspire que estiga, de forma absoluta i lliure com per poder fer un govern de progrés, amb visió nacional, autocentrada i de futur. El que hauria estat normal, davant les forces uniformitzadores, de la recentralització i del procés de globalització, hauria estat que el valencianisme hagués desaparegut. I no ho ha fet. Al contrari, s'ha resistit i fins i tot s'ha aconseguit que aquest valencianisme entre a les institucions, primer als municipis -que jo crec que és la base- i després més enllà.
Aquesta mateixa setmana, Acció Cultural ha criticat la falta d'ambició del Consell a l'hora de reclamar la competència lingüística als funcionaris de la Generalitat Valenciana. Quan falta un any per a les eleccions autonòmiques, el 25 d'Abril a Castelló hauria de ser l'ocasió per demanar a Compromís la necessitat de prémer l'accelerador en les polítiques valencianistes?
Acció Cultura té clar que la nostra és una feina fiscalitzadora. Com a societat civil que som, hem de fiscalitzar el govern i posar-lo contra les cordes. Som conscients que un govern totalment valencianista no faria tot el que Acció Cultural vol, però de segur que faria més. Nosaltres defensem allò que considerem que és bo per al nostre país i si no ho executen ho farem saber a l'opinió pública. Volem un autogovern ple, un finançament ambiciós, un territori protegit... No volem eslògans, volem política arrelada al territori. Necessitem concrecions i el 7 de maig serà una ocasió per tornar a posar-ho de manifest.