El País Valencià s'ha endinsat en un curs polític que marcarà el seu futur. Els valencians, no debades, hauran de decidir en uns mesos sobre la continuïtat de l'actual executiu d'esquerres o donar l'oportunitat a una dreta que necessita, a priori, l'extrema dreta per poder desnonar els progressistes del palau de la Generalitat Valenciana. En aquest escenari de precampanya, la Comissió 9 d'Octubre, conformada per gran part de l'esquerra política, sindical i civil del País Valencià, ha convocat la seua tradicional manifestació vespertina durant la diada nacional valenciana sota el lema «Guanyar sobiranies», amb la intenció de reclamar al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem la fi del maltractament financer i un aprofundiment de l'autogovern.
«Els últims anys, hem viscut un context molt complex: s'han sumat una persistent crisi econòmica i social que arrosseguem des del 2008, una pandèmia mundial amb greus efectes sobre la vida i l'economia, i la invasió russa d'Ucraïna i la subsegüent inflació alimentada pels preus d'energia i aliments», ha exposat Toni Gisbert, veu d'Acció Cultural del País Valencià i, al seu torn, històric representant de la Comissió 9 d'octubre, per seguir: «Un context al qual la societat valenciana ha respost amb l'aposta pel reforç dels serveis socials, de l'educació i la sanitat, i d'aposta pels valors de progrés i país, contràriament a l'emergència en el conjunt de l'Estat espanyol i en bona part d'Europa de valors i forces insolidàries i d'extrema dreta». «Aquesta suma d'emergències imprevistes, però, han tingut una repercussió molt notable en el poble valencià, a causa de la manca d'un autogovern ple, situació que ha tingut una quàdruple conseqüència negativa», ha criticat.
Un dels efectes negatius, segons Gisbert, ha estat la persistència de l'infrafinançament, el qual «impedeix que els valencians i valencianes disposem dels diners necessaris per a garantir uns serveis socials de qualitat, amb problemes allà on mirem, com ara la sanitat desbordada, un servei de rodalia lamentable, una manca d'inversions en infraestructures». «La manca de competències deixa en mans del Govern espanyol la protecció a l'agricultura valenciana, que novament ha estat abandonada i no ha pogut comptar amb exempcions a les sancions de la Unió Europea a Rússia, com si han fet els governs belga i italià amb els seus sectors més afectats per la guerra», ha indicat per assenyalar la segona conseqüència negativa durant aquest escenari tan inestable.
«El tercer efecte és la limitació legislativa que pateixen les nostres Corts, dipositàries de la sobirania popular valenciana, la qual ens impedeix als valencians i valencianes poder prendre decisions per a fer front a la greu crisi econòmica i social, i a la crisi climàtica. Aquesta situació facilita la judicialització de qualsevol acord executiu del Consell com a via de bloqueig de l'acció de govern», ha alertat, per rematar aquest cúmul d'impactes perniciosos amb el menyspreu dels poders de l'Estat cap a la igualtat lingüística: «Aquests poders han mostrat poc respecte per la igualtat lingüística, impedint o dificultant les mesures impulsades des del nostre país per posar fi o limitar la discriminació per raó de llengua».
Atesa aquesta situació, els integrants de la Comissió 9 d'Octubre, és a dir,Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Decidim, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana, Societat Coral El Micalet, Bloc d'Estudiants Agermanants, Comissions Obreres del País Valencià, Compromís, Intersindical Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida i Podem, demanaran a la mobilització «renovar els esforços per aconseguir un model de finançament just». «Reclamarem guanyar sobiranies, això és, capacitat de decisió efectiva en el més diversos àmbits, com ara econòmic, dels serveis socials, d'ordenació del territori, de mobilitat, de protecció dels nostres sectors productius, de la cultura i la llengua, de la relació i la cooperació amb els altres territoris del mateix àmbit lingüístic, etc.», han expressat.
La plataforma que aixopluga aquests actors sindicals, civils i polítics tractarà en la marxa de «reafirmar l'aposta pels valors del respecte a la diversitat, siga de llengua, origen o condició sexual, el feminisme, l'ecologia, la igualtat d'oportunitats i la democràcia, enfront de l'emergència de l'extrema dreta a l'Estat i a Europa». «Constatem la necessitat d'augmentar les quotes d'autogovern, i particularment», han afegit, per retraure als «partits polítics espanyols majoritaris» la seua actitud «d'impedir per igual la reciprocitat del senyal de les televisions valenciana, catalana i balear quan han ocupat la Presidència de la Generalitat, tot i la posició favorable a aquesta dels dos altres socis de l'actual Govern valencià».
«Defensem, com ho hem fet sempre, la reciprocitat entre les diferents televisions i demanem la plena incorporació de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull. Ambdues coses estan en mans de presidència, qui, de moment, no ha donat cap pas», ha criticat Gisbert. Beatriu Cardona, portaveu d'Intersindical Valenciana, ha pressionat: «Necessitem una llei d'igualtat lingüística i que s'activa d'una vegada per totes la competència lingüística en valencià per a tots els funcionaris». «El requisit lingüístic ha de ser una realitat. Estem cansats de ser ciutadans i ciutadanes de segona. Volem deixar de ser ciutadans de segona per la llengua que parlem. Queden moltíssimes coses per aconseguir. Necessitem empoderar-nos com a comunitat lingüística i com a poble valencià», ha arredonit la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó.
A la defensa i reivindicació de la capacitació lingüística per al funcionariat de la Generalitat Valenciana, s'ha sumat Nathalie Torres, diputada de Compromís a les Corts Valencianes: «Sempre hem defensat que els drets de les persones són les obligacions de l'administració, la qual està obligada a atendre per igual a les persones independentment de la llengua en la qual s'adrecen. Cal desplegar el reglament perquè el requisit siga una realitat. Una exigència, a més, que compleixen bona part dels funcionaris, ja que més d'un 80% compta amb l'acreditació corresponent». «Necessitem, amb tot, els recursos que ens pertoquen per dur a terme moltes d'aquestes polítiques», ha intervingut Gisbert.
«Volem felicitar-nos el fet positiu que el País Valencià estiga en unes coordenades de progrés, que siga un exemple en positiu. I per continuar avançant, cal reclamar al Govern espanyol que ature la discriminació financera, que es respecte la diversitat lingüística. Necessitem consolidar una societat valenciana més lliure, ancorada en uns valors de país i de progrés. I per reivindicar-ho, cal sortir el diumenge 9 d'octubre al carrer, en una manifestació que començarà a les sis de la vesprada des de la plaça Sant Agustí de València», ha anotat el portaveu d'una Comissió 9 d'Octubre, la qual encara espera la fixació de la data del judici per les agressions feixistes que va partir la marxa l'any 2017. «La instrucció avança lentíssima i moltes defenses han jugat a l'obstruccionisme», ha precisat.
Escàndol policial
La Comissió 9 d'Octubre, precisament, s'ha pronunciat sobre la medalla que el comissari de la policia espanyola de Paterna (Horta) va entregar al líder feixista, empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites, José Luis Roberto: «Valora com a molt greu la concessió per part de la Policia Nacional d'un homenatge a un membre de la ultradreta valenciana, el nom del qual apareix sovint vinculat a episodis de violència i de coaccions, i exigim a la delegada del Govern espanyol la retirada pública del reconeixement i la sanció disciplinària del comissari de policia responsable», ha sol·licitat Gisbert.
«Estem parlant d'una persona involucrada en proxenetisme, en casos d'agressions, de violència. I tot quan la policia ja va tenir una responsabilitat important i va estar involucrada en les agressions feixistes del 2017 arran de la seua actuació passiva enfront dels feixistes. La policia hauria de buscar una neteja de la imatge i no aprofundir-ne en aquests vincles», ha denunciat. «Nosaltres hem demanat explicacions i l'obertura d'un expedient informatiu, així com responsabilitats i explicacions al govern socialista de Paterna», ha tancat Torres sobre un escàndol policial que ha evidenciat, de nou, les passarel·les de la ultradreta dintre de les forces i cossos de seguretat.