La música de banda, icona de la tradició musical valenciana, inaugurava un acte institucional del 9 d'Octubre, diada nacional del País Valencià, marcada per l'ambient electoral. A mesos dels comicis valencians i quan queden poques pàgines del calendari per arribar a la fi de la segona legislatura botànica, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, ha apostat per una intervenció de reivindicació de la utilitat i del paper de l'autogovern, de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià en la celebració del seu quaranta aniversari, així com ha persistit en la demanda d'un nou sistema de finançament i d'uns pactes que reinicien els pactes territorials a l'Estat espanyol.
«Veníem d'un silenci antic i molt llarg. Un silenci que feia callar la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat. Aquest silenci es trencà. L'autogovern democràtic –aconseguit fa 40 anys– ha generat un marc de llibertats, drets i convivència. Ha permès cinc milions de formes de ser valencià sense renúncies, sense exclusions. Apreciant la diversitat. Generacions de valencians exigírem junts l'Estatut a les fàbriques i als carrers, a les escoles i als ajuntaments. I ho vam fer realitat. Ser nosaltres mateixos. I ser-ho, per fi, en llibertat», ha començat el discurs del president, qui ha recordat que «per guanyar l'Estatut del 1982, els valencians i les valencianes vam prendre partit. No vam ser indiferents. Ni al nostre passat comú, ni a allò que uneix als pobles: tindre un propòsit compartit».
40 anys després, quan l'Estatut d'Autonomia del País Valencià compleix un dels seus aniversaris més especials, el cap del Consell ha destacat que, en aquests moments, «també prenem partit: no som indiferents al dolor d'una guerra a 3.000 kilòmetres de casa». «Perquè, davant la barbàrie, l'equidistància és complicitat. I per això acollim als refugiats d'Ucraïna amb els braços oberts. Sentim el seu dolor, admirem la seua resistència i compartim l'esperança de la pau», ha ressaltat. «No som indiferents a les greus dificultats que la inflació està provocant en les famílies valencianes i en les empreses. I, per això, exercim, amb responsabilitat plena, les competències autonòmiques. Perquè la Generalitat està al costat de la majoria social. Amb lleialtat al poble valencià», ha expressat per reivindicar el paper del Govern valencià i de l'administració autonòmica en la lluita contra les turbulències econòmiques provocades per la invasió russa d'Ucraïna.
Fent referència als desastres del fang d'Oriola, de les flames a Begís (Alt Palància) o a les cendres que han enfosquit el paisatge màgic de la Vall d'Ebo (Marina Alta), ha ressaltat que «viure és prendre partit». «Enguany, els pitjors fantasmes del passat han estès un núvol negre a tota Europa. Fanatisme, guerra, incertesa. I davant les dificultats, emergeix un perill: recloure's en la nostàlgia. Posar-se al recer d'un passat enyorat, d'un temps idíl·lic que mai va existir. Tanmateix, ací sabem bé que aquells passats, les nostres llargues nits, no eren millors», ha pronunciat amb un missatge antifeixista, d'advertència del perill de la ultradreta.
«40 anys després som un milió i mig més de valencians, tenim 5 voltes més titulats universitaris i quasi el doble de dones treballant. 40 anys després assegurem el dret a la dependència, tenim 26 hospitals i 2.000 centres educatius. Ha estat enorme la transformació de la Comunitat Valenciana. L'autogovern ha sigut una palanca de progrés, una garantia de drets, un instrument útil per a viure millor. Aquesta és la base del nostre Estat del Benestar. La nostra senyera social», ha continuat amb una defensa del valor de l'autogovern, per recordar, en línia amb el missatge tradicional del Consell, un dels grans èxits del Govern valencià: acollir la instal·lació de la factoria de Volkswagen. «Vam prendre la iniciativa per crear treball i oportunitats. Així, avui, tenim la inversió més gran industrial», ha remarcat.
Des d'una perspectiva del fil històric nacional valencià, Puig ha afirmat que «avui tenim el deure de seguir el camí iniciat fa 8 segles, el camí redreçat democràticament amb l'Estatut d'Autonomia». «Ara volem projectar-nos al futur, des d'allò que aspirem a ser, des d'allò que podem arribar a ser. I en aquest moment s'imposen dues mirades per al nou horitzó de la Comunitat Valenciana. La primera és el respecte. No som una societat anònima, som una societat de respecte, al diferent, a cada territori, a qui no pensa igual. Com deia Joan Fuster: 'Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mitges'», ha proclamat citant al savi valencià en un any en el qual es compleix el seu centenari.
«Així es constata en els pitjors moments. Ho hem viscut en la pandèmia: ningú se salva sol. Ara, davant la inflació, ningú ha de quedar al marge. Hem de combatre l'exclusió social, i la millor manera és la plena ocupació. Perquè volem ser un país de treballadors, d'autònoms i emprenedors d'empresàries i professionals, de gent que viu del seu esforç, del seu treball. Així garantim la base del respecte, amb esforç compartit. Això és l'Estat del Benestar: justícia fiscal, justícia social», ha declarat, per apuntar: «la segona mirada per a aquest temps és l'acord. Quan Jaume I entrà al nostre Regne, segons conta la seua "Crònica", recordà un refrany que diu així: 'Qui no dona allò que li dol, no rep allò que vol'».
Fidel a aquesta filosofia de l'acord, ha defensat que a l'Estat espanyol «necessitem donar tots per a guanyar tots». «¿És raonable que no s'acorde un finançament just per a tots els territoris? ¿És raonable que no es pacte una fiscalitat que evite el dúmping? ¿És raonable que no es concerte una acció conjunta per la sostenibilitat i l'autonomia energètica? Són imprescindibles uns pactes autonòmics de segona generació que actualitzen l'Estat Autonòmic. Un reset territorial», ha plantejat, així com ha tornat a advocar per «una Espanya justa i polifònica que no ofegue el potencial valencià: amb finançament just, condonant el deute lligat a l'infrafinançament i amb cogovernança eficient».
Encara que ha tingut paraules per a tots els premiats, s'ha centrat en l'actitud «de no resignar-se» d'Ascensión Chirivilla com a primera advocada de l'Estat espanyol, així com ha destacat «la lluita contra la infàmia» del poeta Miguel Hernández. «Enric Valor va assumir la veu d'un poble, la llengua d'un poble, l'ànima d'un poble. Va desafiar a la censura en vida. I ara supera a la ignorància amb un llegat de paraules, estima i rondalles», ha pronunciat per recordar el llegat de l'escriptor de Castalla, de la comarca de l'Alcoià. «Avui, 9 d'Octubre, complim 784 anys junts. Amb la fortalesa de 40 anys d'autogovern democràtic. Amb la confiança en nosaltres, els valencians. I amb la lliçó que ens deixà Miguel Hernández: Davant de l'adversitat, deixeu-me l'esperança», ha tancat.
«El 9 d'Octubre representa una xicoteta tessel·la en un mosaic encaixat a diferents temps, ritmes i tactes durant segles d'història. Un mosaic que beu indubtablement d'altres cultures i tradicions que arrelen amb fort mestissatge el que hui som inclusivament com a poble», ha introduït Aitana Mas, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives de Compromís, qui s'ha estrenat en el 9 d'Octubre amb el seu nou càrrec recordat que la diada valenciana és «la rememoració d'una victòria i d'una derrota, d'un procés d'expansió que va parir una societat rica i avançada, però, també, que admetia amb normalitat processos d'exclusió». «Reconèixer la contradicció i la seua complexitat ens permet que siga festa de trobada, d'inclusió. Ens ajudem a pujar a coll de gegants, de savis de la cristiandat, però, també del poble menut dels moriscos o jueus que van contribuir a dibuixar una comunitat complexa de les quals som hereves», ha expressat per referenciar les contradiccions sovint postergades d'aquesta data.
Amb l'ànim de recordar la cara B de la transició, aquella que habitualment queda relegada en la commemoració dels quaranta anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia valencià, Mas ha assenyalat que «la solemnitat amb la qual s'escriu la història tendeix a oblidar la repressió, les bombes, la por i les discrepàncies». «Per això, per ètica pública, em permetran que hui ho singularitze tant en la memòria de Miquel Grau, assassinat per voler guanyar la llibertat, com de Joan Fuster, qui va patir les bombes i la censura, i del qual enguany celebrem el seu centenari del naixement», ha subratllat recordant l'activista valencianista i el savi nascut a Sueca (Ribera Baixa).
«La Generalitat, els darrers anys, amb la pandèmia, la crisi energètica, la guerra al cor d'Europa, la inflació de preus i els episodis extrems viscuts a conseqüència del canvi climàtic ha buscat complir com ens va interpel·lar el rei Jaume I, "estimar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar que els grans no oprimisquen als menuts". Ara, enmig de tanta incertesa, tenim la responsabilitat d'anar més lluny, de protegir més i millor a les famílies, a les nostres empreses, al nostre benvolgut territori, al camp i la mar», ha reflexionat sobre les crisis superposades que afecten la població, abans de fer un clam per un tracte fiscal just: «Necessitem més recursos. Avui, dia de les reivindicacions com a poble, hem d'exigir amb unitat un finançament just per als i les valencianes. Però, també amb solidaritat aprofundir en la justícia fiscal on, de nou, puguem protegir als menuts perquè no siguen oprimits pels més grans».
Un missatge contestatari, d'estima al territori valencià, que ha recordat la lluita dels moviments socials i del cooperativisme, i ha reivindicat indrets icònics del País Valencià com ara «el Penyagolosa, l'Albufera, la Marjal de Pego-Oliva, la Serra Mariola, la Calderona, l'Aitana, les llacunes de Torrevella o l'illa de Tabarca». «Avui reivindiquem les falles, els moros i cristians, el Misteri d'Elx, el Corpus Christi, les gaiates, la revetlla de Sant Joan, Pelegrins de les Useres, Carnestoltes i Fogueres. I, per descomptat, sant Dionís, dia dels enamorats i enamorades valencianes, i la seua mocadorada. Però, també, el 8 de març, els fridays for future, l'orgull LGTBI, les trobades de l'escola en valencià i el clam de 'No a la Guerra'», ha tancat amb un discurs que ha combinat referències nacionals i al·lusions socials, amb la intenció de marcar un perfil si fa no fa més esquerrà i de memòria històrica que l'anterior intervenció de la seua predecessora, l'exvicepresidenta Mónica Oltra, qui l'any passat va efectuar una al·locució força reivindicativa en termes de denúncia de l'infrafinançament valencià.
Distinció per Enric Valor
Abans del discurs del president valencià, però, s'han atorgat els premis 9 d'Octubre. L'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana ha estat concedida al poble ucraïnès que pateix la invasió de l'autòcrata rus Vladímir Putin, al poeta Miguel Hernández amb motiu dels vuitanta anys de la seua mort, a la cantant Sole Giménez i a l'escriptor Manuel Vicent. La quinta alta distinció de la màxima autoritat de l'autogovern valencià ha estat a títol pòstum per a un dels savis de les nostres lletres, per a Enric Valor, al qual se la premiat «per la seua aportació i difusió del valencià, així com pel compromís amb l'autogovern i els valors democràtics».
A banda d'aquests premis, la Generalitat Valenciana ha concedit el guardó al mèrit esportiu al pilotari Pascual Sanchís Navarro, conegut com a Pigat I; a Iván Pastor Lafuente, participant en quatre Jocs Olímpics en la categoria de Mistral de ciri, a la jugadora de bàsquet, Ana Gómez, encarregada d'alçar els primers títols de la història del València Basket Femení així com a Gepacv, l'associació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana pels 25 anys des de la seua fundació. En la categoria d'inclusió i drets socials, s'ha premiat Carlos Sant Joan, promotor de la campanya 'Soc major però no idiota' en la seua lluita per l'atenció bancària adequada per a les persones de la tercera edat. També reben aquest reconeixement l'Associació Valenciana d'Ajuda a la Paràlisi Cerebral, la qual bufa enguany les espelmes del seu 50 aniversari.
El guardó pel mèrit empresarial recau en el Fòrum Citrícola Valencià pel seu paper protagonista en l'activitat econòmica i cultural a les comarques valencianes; en l'acord social de Ford amb menció especial per al sindicalista Carlos Faubel i el directiu empresarial Dionisio Campos. La Cooperativa de Viver i PLD Space d'Elx completen aquesta categoria. A l'àmbit cultural, reben aquesta distinció l'escriptir Rafa Lahuerta, l'artista, galerista i feminista Pilar Dolz, l'editorial Pretextos, l'actriu Magüi Mira, el músic Fermín Pardo, el pintor alcoià Antoni Miró i a la fotoperiodista Cristina de Middel. En l'apartat de les lletres, el premiat és Juan José Millás. En el camp científic, es reconeix la química Carmen Nájera, així com el premi d'ambaixador del País Valencià és per a l'àrbitre de futbol Mateu Lahoz.
La distinció de la Generalitat ha estat atorgada enguany per als treballadors de la Generalitat amb motiu dels 40 anys de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. S'ha fet especial menció als sindicalistes Luis Lozano, Juan Cruz i Daniel Matoses, així com la docent Ofelia Vila, el representant dels treballadors Vicent Maurí i la dissenyadora Dolores Cortés. Per la seua contribució al periodisme en els temps convulsos de la recuperació de l'autogovern valencià, s'ha fet un altre reconeixement a Jesús Prado, Francisco Pérez Puche, Vicente Hipòlit, José María Arquimbau i Pirula Ardenius. Ascensión Xirivella, primera dona llicenciada en Dret que va poder col·legiar-se per a exercir com a advocada, i els equips de futbol de l'Hèrcules, l'Elx i el Castelló, arran del seu centenari, tanquen el quadre de premiats.