Deia l'escriptor i assagista català, Josep Pla, que el seu país era aquell en el qual expressava «bon dia» i responien: «Sí, sembla que fa bon dia». L'afirmació, la qual era una reivindicació de la nació configurada des de Salses a Guardamar i de l'extensió lingüística del català, ha semblat inspirar la reacció de la Generalitat Valenciana, el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya contra l'anul·lació del decret d'usos lingüístics a l'administració valenciana per part del Tribunal Suprem.
Aquest dimecres, quan el rellotge marcava les nou del matí, les conselleries de Cultura dels tres territoris han escrit a Twitter «Bon dia» com a acte de protesta i de clam per la unitat de la llengua. També ho han fet el president català, Quim Torra; la presidenta balear, la socialista Francina Armengol, i el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís. Fins i tot, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, el valencianista Rubèn Trenzano, piulava a la xarxa social de l'ocell blau un mapa de l'àmbit lingüístic català, com a territori en el qual s'expressa «bon dia». Entitats que treballen per la normalització lingüística del català, com ara Plataforma per la Llengua, s'han sumat a la iniciativa governamental.
L'ONG ha aplaudit la resposta coordinada entre les tres administracions de l'àmbit lingüístic mentre presentava el seu informe anual respecte de l'estat del català. Un document que, segons el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, «mostra dades preocupants per al futur pel català, i això treu a la llum, de nou, l'emergència lingüística que tenim davant». Tot i que ha considerat que la llengua pròpia «experimenta una evolució plana, amb clarobscurs depenent dels àmbits», hi ha elements als quals «s'ha de prestar atenció, com ara el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana».
L'informe, de fet, assenyala que a Barcelona i a la seua àrea metropolitana només el 35% de la població parla habitualment l'idioma propi. El percentatge és similar a la regió metropolitana de València, que registra unes dades del 34,8%. Ara bé, si s'analitzen les dades que solament concerneixen la capital del País Valencià, la realitat és força alarmant: menys del 15% dels ciutadans de la ciutat empren diàriament el català. A Palma, la xifra supera per poc el 41%. En contrast, tres de quatre menorquins xerren en català per iniciar una conversa. Un ús que descendeix lleugerament a la part forana de Mallorca, amb un 67,3%, i amb més força a la capital balear, la qual se situa amb un 48,7%. La realitat sociolingüística és més dramàtica a les Pitiüses, en les quals un 48,3% de la població engega habitualment les seues converses en l'idioma propi.
«Malgrat aquestes dades, i comptar amb bons registres a Menorca, la realitat lingüística dels joves és preocupant», ha apuntat Ivan Solivellas, delegat de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears. No debades, el document de l'entitat indica que només el 30,6% dels joves illencs parlen en català amb els seus companys d'estudis. Mentre que el 16,5% expressa que té el català com a única llengua de comunicació amb els seus amics de classe, el 14,1% reconeix que utilitza més el castellà. «Un 45,9% dels estudiants entre els 15 i els 24 anys parla en català habitualment, així com un 31% afirma no parlar mai en la llengua pròpia», ha complementat.
La preocupació respecte de l'ús social de la llengua entre els joves balears contrasta amb l'augment que ha experimentat el català entre les famílies a Andorra. «L'ús familiar del català ha augmentat durant la darrera dècada al Principat d'Andorra. Així ho indica l'estudi Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució (1995- 2018). Segons l'estudi, l'ús de la llengua amb la parella hauria crescut 8,5 punts percentuals entre el 2009 i el 2018 i hauria passat del 35,1% al 43,4%. L'ús amb els fills hauria augmentat 8,3 punts, del 47% el 2009 al 55,3% el 2018», exposa al document Plataforma per la Llengua, qui també destaca les Terres de l'Ebre i les comarques centrals valencians, és a dir, aquelles que s'estenen des de Xàtiva (Costera) a Alcoi (Alcoià), com als territoris més catalanoparlants del domini lingüístic.
La darrera enquesta d'usos lingüístics elaborada a Catalunya, de fet, indicava que el 76,6% dels habitants de les Terres de l'Ebre parlava el català habitualment, siga en exclusiva (72,2%) o juntament amb el castellà (4,4%). Les xifres que registrava la regió compresa entre Alcoi i Xàtiva eren inferiors, amb el 71,6% de la població emprant la llengua pròpia tant o més que el castellà. «Seguirien aquests dos territoris, per proporció de parlants habituals, la regió de València sense la ciutat i l'àrea metropolitana amb el 68,2%, les comarques centrals de Catalunya amb el 66%, l'Alt Pirineu i l'Aran amb el 65,2%, les comarques de Ponent amb el 64,2% i les comarques gironines, amb el 61,6%», s'analitza al document.
A la cua, restarien Eivissa i Formentera, amb el 32,5%, i la regió d'Alacant, amb el 23,4%, així com l'Alguer, amb un 18,4%, i la Catalunya del Nord, amb el 5,7%. Entre les notes positives, hi ha que el 7,5% dels estrangers de Catalunya empren el català habitualment. Encara més, nouvinguts de 28 països d'arreu dels cinc continents han impulsat una campanya perquè els catalanoparlants els parlen en català. «Les dades d'ús social de la llengua exigeixen que la societat civil i les institucions treballem a fons i de manera urgent. Cal que tothom tingui clar que s'ha de posar la llengua al centre per a impulsar polítiques de foment de l'ús del català i dels drets dels parlants, si volem que la nostra llengua continuï tenint vitalitat, o això acabarà en desastre», ha avisat Escuder.
Discriminacions policials
«El Govern espanyol no només no fa prou per promoure i protegir la nostra llengua, sinó que atempta contra el català, contra els nostres drets lingüístics i contra la unitat de la nostra llengua», ha criticat, amb la mirada en «les 134 normes aprovades l'any 2019 que imposen el castellà, 41 de les quals al sector privat». «En la societat espanyola –i més recentment, fins i tot, en una part de la catalana– hi ha la creença que la implantació del castellà en els territoris catalanoparlants es deuria únicament a la voluntat lliure dels ciutadans d'adoptar aquesta llengua i a les forces del mercat, mentre que el català seria una llengua que es manté de manera artificial amb tota mena de regulacions i imposicions. En realitat, el castellà és la llengua blindada i la més imposada per llei. El castellà és l'única llengua oficial de l'Estat espanyol, i l'única que l'Estat espanyol ha sol·licitat que sigui oficial a la Unió Europea», retrau l'informe. Escuder, de fet, ha demanat «convertir el català en llengua d'Estat, tal com passa a Bèlgica amb els seus diferents idiomes».
Les crítiques a l'actuació de l'executiu espanyol se centren també en l'augment de les denúncies per discriminacions lingüístiques per part de les forces de seguretat. De fet, el document assenyala un augment d'aquestes vulneracions de drets lingüístics d'un 85,7% entre l'any 2018 i 2019. «L'informe desvela que el 20,1 % de la població de Catalunya creu que no pot parlar en català a la policia estatal. En canvi, normativament, tant l'Estatut de Catalunya com la legislació estatal reconeixen el dret dels ciutadans d'adreçar-se en català als funcionaris de l'Estat», ha indicat Escuder. «Ho reconeix l'estatut del treballador públic, el qual va aprovar José María Aznar», ha complementat Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià.
El 87% dels catalans, tanmateix, pensa que a les comissàries s'haurien d'informar dels seus drets lingüístics, i gairebé el 90% dels principatins consideren que els funcionaris estatals haurien d'entendre i parlar la llengua pròpia. «L'Estat continua, a més, diferenciat entre valencià i català en diversos portals web. Ara com ara, el 44,3% dels webs institucionals tenen algun contingut presentat com si es tractés de dos idiomes», ha censurat Escuder.
L'informe, no debades, assenyala una dada sorprenent respecte de la unitat de la llengua: la meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. «Les dades encara són més preocupants entre els joves: el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Tanmateix, la xifra cau al 42% entre els més grans de 60 anys», estableix el document. «El nivell d'estudis és un altre factor determinant: el 61,5% dels enquestats amb un nivell d'estudis baix neguen la unitat lingüística, en contrast amb el 40,7% dels qui tenen un nivell d'estudis elevat», incorpora. I remata: «Finalment, el negacionisme de la unitat del català també és molt més acusat entre els castellanoparlants: la neguen el 60,9% dels parlants habituals de castellà, mentre que només ho fan el 37,2% dels catalanoparlants habituals».
«L'Estat espanyol, al seu torn, mostra la seua actitud envers la llengua pròpia amb una inversió ben redona en producció de cinema en català: 0 euros. Per a produccions fetes en castellà, s'han destinat 400 milions d'euros entre 2013 i 2018», ha comparat Escuder, qui ha recordat «els obstacles del govern espanyol i del francès a la reciprocitat de les emissions en català a la Catalunya del Nord, malgrat que ambdós executius han firmat la carta europea de llengües regionals o minoritàries». «Tanmateix, d'ençà de mitjan febrer de 2020, 8.000 habitants de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, poden tornar a veure els canals de ràdio i televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals», ha destacat Enric Balaguer, representant de l'entitat a la Catalunya del Nord, respecte d'una iniciativa impulsada, entre altres entitats, per l'ONG del català.
Clam alguerès
Amb les plataformes de vídeo en línia i grans distribuïdores com Amazon menyspreant el català, així com les grans superfícies que només dediquen el 19,8% dels seus aparadors a exposar llibres en llengua pròpia a Catalunya, la nota optimista de la presentació telemàtica de l'informe té com a origen l'Alguer, una ciutat situada al nord-oest de l'illa italiana de Sardenya. «El 92,3% dels algueresos voldrien que els alumnes aprenguessin el català a l'escola», ha subratllat Mauro Mulas, representant de Plataforma per la Llengua a l'Alguer. «Encara més, fins al 77,2% de la població afirma que vol conèixer el català i utilitzar-lo en el dia a dia, ja siga com a idioma únic, principal o secundari», afegia, així com contextualitzava: «Només el 30,7% de la població algueresa és activament competent en català». El desig dels algueresos d'aprendre la llengua pròpia a l'escola és una batalla ben viva a la ciutat, ja que Plataforma per la Llengua va impulsar-ne una campanya.
L'altra dada sorprenent, i que desmunta els tòpics i els mites alimentats per les forces conservadores del País Valencià, prové de la part més meridional del territori valencià: «el 77% de les famílies d'alumnes d'ESO del Baix Segura volen que els seus fills estudien valencià». L'informe, a més, mostra l'apetit per aprendre la llengua a la ciutat comtal. «Segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018, encarregada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 500.883 residents de la ciutat de Barcelona volen aprendre o millorar les competències lingüístiques de català, gairebé un terç dels veïns. Aquesta xifra desmenteix categòricament la idea que Barcelona viu d'esquena a la llengua i que aquesta no genera interès entre els residents», s'indica al document.
.jpg)
«L'estudi també demostra l'impacte econòmic del valencià. Segons una recerca realitzada per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, la qual va estar encarregada per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, el valencià genera 2.000 milions d'euros i crea 56.000 llocs de treball al País Valencià», ha incorporat Carceller, qui ha ampliat: «En aquesta investigació, s'indiquen quatre grans sectors en què la llengua exerceix un paper determinant en la generació d'activitat econòmica: les indústries de la llengua, com ara ensenyament, traducció i assessorament lingüístic, la cultura i els mitjans de comunicació, el sector de l'educació i les administracions públiques». La importància econòmica d'una llengua en situació d'emergència a València i Barcelona.