El català afronta unes jornades decisives per garantir la seua presència en àmbits fonamentals per al seu ús social i, en conseqüència, per a la seua perpetuació al llarg del temps entre diverses generacions. A la pugna de les entitats civils i la negociació de grups parlamentaris com ara ERC al Congrés dels Diputats per incloure en la futura llei audiovisual una quota de continguts en les llengües oficials diferents del castellà a plataformes en línia com ara Netflix, HBO o Amazon Prime, se suma la mobilització a Catalunya per defendre la immersió lingüística, la qual va rebre fa una setmana l'enèsima estocada judicial per part del Tribunal Suprem.
La batalla a l'àmbit de l'audiovisual i a les aules del Principat coincideix amb la lluita al País Valencià de les entitats que defensen la normalització de la llengua pròpia pel respecte dels drets lingüístics reconeguts a la Constitució Espanyola i a l'Estatut d'Autonomia Valencià. Set dies després del cop del Tribunal Suprem contra l'Oficina dels Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, Escola Valenciana junt amb Acció Cultural del País Valencià, CCOO-PV, Plataforma per la Llengua, STEPV, SEPC, Acicom, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, FAMPA-València, Societat Civil El Micalet, la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes, Intersindical i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha lliurat a les Corts Valencianes un informe que recull més d'un centenar de vulneracions de drets lingüístics al País Valencià.
«Hem constat un augment de les queixes per vulneració dels drets lingüístics. Hem passat de recollir-ne només quinze a registrar-ne més d'un centenar. Això significa que la ciutadania valenciana ha perdut la por per denunciar aquestes discriminacions», ha expressat Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana. L'informe assenyala les forces i cossos de seguretat de l'Estat com a un dels àmbits amb més queixes recollides, amb exemples com ara una veïna de Vinaròs (Baix Maestrat) que fou denunciada per un agent de la Guàrdia Civil per comunicar-se en català, l'actitud del Cos Nacional de Policia negant-se a atendre ciutadans catalanoparlants a Castelló de la Plana i a la comissària d'Abastos de València, el rebuig a renovar un DNI a la comissària de València Centre si seguia parlant en llengua pròpia o com un membre de la benemèrita no volia atendre una persona en Almassora (Plana Alta) per emprar el català.
La radiografia també afecta altres instàncies de l'administració estatal, com ara la negativa d'una funcionària de Correus de Petrer (Vinalopó Mitjà) a atendre una persona que s'expressava en català o l'actitud valencianòfoba d'un treballador de Renfe en rebutjar l'assistència a un ciutadà de Vinaròs per expressar-se en la llengua del país. Els municipis valencians, tanmateix, tampoc són espais lliures de discriminacions als catalanoparlants. Alacant, amb un executiu municipal integrat pel PP i Ciutadans, va retolar el vacunòdrom només en castellà, empra una toponímia que exclou el català i la seua regidoria de Cultura relega la llengua pròpia en les seues comunicacions via WhatsApp. A l'altre extrem del País Valencià, a Castelló de la Plana, amb un govern municipal progressista, van instal·lar-se els senyals viaris exclusivament en castellà i van programar un espectacle sobre el 770 aniversari de la ciutat en el qual solament tenia presència la llengua de Miguel de Cervantes.
Les vulneracions de drets lingüístics s'estenen arreu del territori valencià: Campello (Alacantí) exclou el català en retolació, pàgina web i xarxes socials, Santa Pola (Baix Vinalopó) retola només en castellà les seues platges, el consistori d'Elda (Vinalopó Mitjà) exclou el català de la seua programació, Paterna (Horta) no ofereix en llengua pròpia els fulls informatius de vacunació sobre la COVID-19, una funcionària de la biblioteca de Crevillent (Baix Vinalopó) va impedir una ciutadana expressar-se en català, Orxa (Comtat) solament fa comunicacions oficials en castellà o l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant (Alacantí) relega la llengua pròpia en les ofertes de treball que publica. «Ens dol que les institucions del nostre país, siguen municipals, provincials o autonòmiques, siguen espais en els quals es puguen donar aquestes vulneracions», ha lamentat el dirigent de l'organització Escola Valenciana.
La Generalitat Valenciana, de fet, concentra part de les queixes. Educació, encapçalada pel valencianista Vicent Marzà, té programes i enllaços que s'obren per defecte en castellà, «un fet que discrimina el valencià», segons s'apunta a l'informe, així com «la web del Centre de Formació Innovació i Recursos Educatius no respecta la nomenclatura en valencià i mostra el nomenclàtor dels municipis en castellà». «Les xarxes socials de Turisme de la Comunitat Valenciana [depenent de presidència] utilitzen la toponímia dels municipis en castellà sense respectar la nomenclatura oficial en valencià», agreguen, per assenyalar que el «Pla Resistir tampoc respecta la toponímia de diversos municipis del País Valencià». La Conselleria de Sanitat, dirigida per la socialista Ana Barceló, és recriminada per no facilitar informació en català sobre la COVID-19 i per no tenir atenció telefònica en llengua pròpia. L'àmbit sanitari surt esquitxat per l'actitud d'una metgessa de l'Hospital General de Castelló de la Plana, la qual va impedir que una persona s'expressés en català.
La conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, comandada per Mónica Oltra, de Compromís, apareix per distribuir material educatiu només en castellà i el departament de Justícia, Interior i Administració Pública, liderat per la independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, surt per enviar les comunicacions als bombers forestals exclusivament en castellà. L'Institut Valencià de Cultura i À Punt són també assenyalats per dur a terme activitats que exclouen el català i per reduir la presència de la llengua pròpia, respectivament. «Aquest informe constata que ens cal una llei d'igualtat lingüística que supere l'actual Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià», ha indicat Badenes.
Aquesta reclamació, de fet, constitueix l'eix del manifest que totes les organitzacions implicades en aquest informe han llençat per advertir de les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià. «Hui, com cada any ens trobem diverses entitats i sindicats en defensa de la nostra llengua per tal de commemorar el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià. Les entitats i sindicats signants demanem a les Corts Valencianes que continue avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears, desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els executius del mateix àmbit lingüístic», ha pronunciat el mateix Badenes.
«El Tribunal Suprem espanyol ha avalat la retallada a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana efectuada pel Tribunal Superior de Justícia. Aquest fet ha suposat un greu atac contra l'autogovern del poble valencià, així com és un intent d'impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada», ha criticat, per demanar: «És necessària, avui més que mai i de forma urgent, una llei d'igualtat lingüística que empare els drets dels valencianoparlants. Demanem, per tant, a les Corts Valencianes que emprenga aquest repte de forma immediata». «Amb aquesta llei, es podrà garantir que totes les persones siguen ateses per les administracions públiques en qualsevol de les llengües oficials que trien lliurement i no patisquen discriminació en cap àmbit per expressar-se en elles», ha assegurat.
Com a veu del conjunt d'entitats i sindicats reunits, ha afirmat que «la resposta adient per a la millora de la situació social de la nostra llengua és continuar treballant en positiu, des del respecte a l'autogovern com a expressió de la democràcia i de la igualtat lingüística com un dret civil fonamental, i continuar sumant majories socials i polítiques a un projecte de més democràcia, més autogovern i més drets». «Cal continuar respectant i fent respectar el dret a la igualtat lingüística, i treballar i impulsar accions de cooperació amb les entitats, sindicats i partits de la resta de l'àmbit lingüístic per a garantir de forma efectiva la igualtat lingüística», ha tancat mentre els representants de les entitats semblaven amb els seus informes treure targeta groga a les institucions per les vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
Trencar el monolingüisme audiovisual
Escola Valenciana, paral·lelament a la reivindicació valenciana, ha firmat junt amb Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Obra Cultural Balear, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, Iniciativa pol Asturianu, Nogará, Mesa pola Normalización Lingüística i Kontseilua una declaració conjunta per denunciar les «insuficiències» de la llei audiovisual que prepara el Govern espanyol, en la qual les llengües oficials diferents del castellà es juguen superar una pantalla fonamental per a la seua supervivència. «Entenem que una legislació justa i democràtica ha de reconèixer, defensar i promoure la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol. I ha de contribuir a la rehabilitació i recuperació dels espais fins avui negats a les nostres llengües», afirmen.
«S'ha d'igualar continguts i percentatges mínims en totes les llengües de l'Estat en doblatge, subtitulacions i àudiodescripcions, així com cal igualar les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diverses llengües de l'Estat, siguen per a plataformes digitals o per canals televisius», demanen, per recordar que «l'audiovisual és un dels sectors on l'exclusió de llengües diferents del castellà és més evident». «Dels milers de títols dels catàlegs de plataformes audiovisuals com ara Netflix, HBO Max, Prime Video, Rakuten TV, Apple TV+, Movistar+ o Disney +, entre d'altres, només un percentatge anecdòtic, en el millor dels casos, i majoritàriament només en produccions pròpies, és disponible en els nostres idiomes. Tanmateix, l'oferta doblada o subtitulada en castellà és completa, fins i tot en diferents varietats», subratllen.
Les entitats per la llengua critiquen que, «fins ara, la legislació general de l'audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts i finançament mínims per al castellà, sense indicació ni reconeixement d'altres llengües existents a l'Estat espanyol, més enllà de la retòrica buida de contingut que existeix en altres textos legals». «Això impedeix que els nens, els joves i el públic en general gaudesquen de l'ampli ventall disponible de programes, sèries i pel·lícules en la seua llengua», censuren. I sol·liciten: «Cal actuar decididament en el sector audiovisual, un dels àmbits on la situació d'exclusió de les nostres llengües és més evident i que, al mateix temps, és una de les ofertes d'oci més utilitzades per la ciutadania en general, i els joves i els infants en particular».